Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya
Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya
Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s<br />
drets que se citen al text, en funció <strong>de</strong> la seva importància, i no estableix<br />
cap jerarquia entre ells. Tanmateix, a la pràctica, durant dèca<strong>de</strong>s, els drets<br />
econòmics, socials i culturals, per contraposició amb els drets civils i polítics,<br />
eren consi<strong>de</strong>rats com a aspiracions i han comportat menys obligacions<br />
jurídiques als estats. Un bon exemple d’aquesta dicotomia, alimentada en<br />
gran part per les divisions polítiques i i<strong>de</strong>ològiques durant la Guerra Freda,<br />
va ser el fet que s’elaborés un glossari <strong>de</strong>ls dos pactes internacionals diferents,<br />
adoptats el 1966, sobre els drets civils i polítics, d’una banda, i els drets<br />
econòmics, socials i culturals, <strong>de</strong> l’altra.<br />
Mentrestant, el 1968, la Proclamació <strong>de</strong> Teheran, llançada per la Conferència<br />
Internacional <strong>de</strong> <strong>Drets</strong> Humans, confirmava que els drets <strong>humans</strong> i les llibertats<br />
fonamentals són indivisibles. Els <strong>de</strong>sordres polítics que van seguir el final <strong>de</strong> la<br />
Guerra Freda van obrir una porta per promocionar i protegir els drets <strong>humans</strong><br />
arreu <strong>de</strong>l món amb una mateixa base i una mateixa insistència. El 1993, la<br />
Declaració <strong>de</strong> Viena i el programa d’acció adoptats per la Conferència Mundial<br />
<strong>de</strong> <strong>Drets</strong> Humans, que recordava la Declaració Universal, reafirmaven el principi<br />
segons el qual tots els drets <strong>humans</strong> són indissociables, inter<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts i estan<br />
íntimament relacionats. D’acord amb aquest principi, tots els drets <strong>humans</strong> es<br />
relacionen entre si i revesteixen una importància igual per al ple <strong>de</strong>senvolupament<br />
<strong>de</strong> la personalitat humana i el benestar <strong>de</strong> la persona. Així, no hi pot haver cap<br />
aplicació autèntica i efectiva <strong>de</strong>ls drets civils i polítics en absència <strong>de</strong> tot el<br />
respecte <strong>de</strong>ls drets econòmics, socials i culturals. El document final <strong>de</strong> la Cimera<br />
Mundial <strong>de</strong> 2005 reafirma el caràcter indivisible, inter<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt i indissociable<br />
<strong>de</strong> tots els drets <strong>humans</strong> i subratlla que «s’ha <strong>de</strong> consi<strong>de</strong>rar que [tots els drets<br />
<strong>humans</strong>] tenen la mateixa importància, i que cal evitar-ne la jerarquització o<br />
privilegiar-ne uns per sobre <strong>de</strong>ls altres». 6<br />
9. Quins són els drets proclamats a la Declaració universal<br />
<strong>de</strong>ls <strong>Drets</strong> <strong>humans</strong>?<br />
Aquests drets es po<strong>de</strong>n dividir a grans trets en dues categories. La primera<br />
comprèn els drets civils i polítics: dret a la vida, a la llibertat, a la seguretat<br />
personal; absència d’esclavitud i <strong>de</strong> tortura; igualtat davant la llei; absència<br />
d’arrest, <strong>de</strong> <strong>de</strong>tenció o d’exili arbitraris; dret a un procés just; dret <strong>de</strong> propietat;<br />
participació política; dret a casar-se; llibertats fonamentals <strong>de</strong> pensament, <strong>de</strong><br />
consciència i <strong>de</strong> religió, d’opinió i d’expressió; llibertats <strong>de</strong> reunió i d’associació<br />
pacífiques; dret <strong>de</strong> prendre part a la direcció <strong>de</strong>ls afers públics <strong>de</strong>l propi país,<br />
tant directament, com per intermediació <strong>de</strong>ls representants lliurement<br />
elegits. La segona categoria <strong>de</strong> drets fa referència als drets econòmics, socials<br />
i culturals, en especial: dret al treball; dret a un mateix salari per una mateixa<br />
feina; dret <strong>de</strong> fundar sindicats i afiliar-s’hi; dret a un nivell <strong>de</strong> vida suficient;<br />
dret a l’educació; llibertat <strong>de</strong> participació a la vida cultural.<br />
6 Resolució 60/1, Assemblea General <strong>de</strong>l 24 d’octubre <strong>de</strong> 2005, document final <strong>de</strong> la Cimera Mundial.<br />
22