13.05.2013 Views

Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s<br />

drets que se citen al text, en funció <strong>de</strong> la seva importància, i no estableix<br />

cap jerarquia entre ells. Tanmateix, a la pràctica, durant dèca<strong>de</strong>s, els drets<br />

econòmics, socials i culturals, per contraposició amb els drets civils i polítics,<br />

eren consi<strong>de</strong>rats com a aspiracions i han comportat menys obligacions<br />

jurídiques als estats. Un bon exemple d’aquesta dicotomia, alimentada en<br />

gran part per les divisions polítiques i i<strong>de</strong>ològiques durant la Guerra Freda,<br />

va ser el fet que s’elaborés un glossari <strong>de</strong>ls dos pactes internacionals diferents,<br />

adoptats el 1966, sobre els drets civils i polítics, d’una banda, i els drets<br />

econòmics, socials i culturals, <strong>de</strong> l’altra.<br />

Mentrestant, el 1968, la Proclamació <strong>de</strong> Teheran, llançada per la Conferència<br />

Internacional <strong>de</strong> <strong>Drets</strong> Humans, confirmava que els drets <strong>humans</strong> i les llibertats<br />

fonamentals són indivisibles. Els <strong>de</strong>sordres polítics que van seguir el final <strong>de</strong> la<br />

Guerra Freda van obrir una porta per promocionar i protegir els drets <strong>humans</strong><br />

arreu <strong>de</strong>l món amb una mateixa base i una mateixa insistència. El 1993, la<br />

Declaració <strong>de</strong> Viena i el programa d’acció adoptats per la Conferència Mundial<br />

<strong>de</strong> <strong>Drets</strong> Humans, que recordava la Declaració Universal, reafirmaven el principi<br />

segons el qual tots els drets <strong>humans</strong> són indissociables, inter<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts i estan<br />

íntimament relacionats. D’acord amb aquest principi, tots els drets <strong>humans</strong> es<br />

relacionen entre si i revesteixen una importància igual per al ple <strong>de</strong>senvolupament<br />

<strong>de</strong> la personalitat humana i el benestar <strong>de</strong> la persona. Així, no hi pot haver cap<br />

aplicació autèntica i efectiva <strong>de</strong>ls drets civils i polítics en absència <strong>de</strong> tot el<br />

respecte <strong>de</strong>ls drets econòmics, socials i culturals. El document final <strong>de</strong> la Cimera<br />

Mundial <strong>de</strong> 2005 reafirma el caràcter indivisible, inter<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt i indissociable<br />

<strong>de</strong> tots els drets <strong>humans</strong> i subratlla que «s’ha <strong>de</strong> consi<strong>de</strong>rar que [tots els drets<br />

<strong>humans</strong>] tenen la mateixa importància, i que cal evitar-ne la jerarquització o<br />

privilegiar-ne uns per sobre <strong>de</strong>ls altres». 6<br />

9. Quins són els drets proclamats a la Declaració universal<br />

<strong>de</strong>ls <strong>Drets</strong> <strong>humans</strong>?<br />

Aquests drets es po<strong>de</strong>n dividir a grans trets en dues categories. La primera<br />

comprèn els drets civils i polítics: dret a la vida, a la llibertat, a la seguretat<br />

personal; absència d’esclavitud i <strong>de</strong> tortura; igualtat davant la llei; absència<br />

d’arrest, <strong>de</strong> <strong>de</strong>tenció o d’exili arbitraris; dret a un procés just; dret <strong>de</strong> propietat;<br />

participació política; dret a casar-se; llibertats fonamentals <strong>de</strong> pensament, <strong>de</strong><br />

consciència i <strong>de</strong> religió, d’opinió i d’expressió; llibertats <strong>de</strong> reunió i d’associació<br />

pacífiques; dret <strong>de</strong> prendre part a la direcció <strong>de</strong>ls afers públics <strong>de</strong>l propi país,<br />

tant directament, com per intermediació <strong>de</strong>ls representants lliurement<br />

elegits. La segona categoria <strong>de</strong> drets fa referència als drets econòmics, socials<br />

i culturals, en especial: dret al treball; dret a un mateix salari per una mateixa<br />

feina; dret <strong>de</strong> fundar sindicats i afiliar-s’hi; dret a un nivell <strong>de</strong> vida suficient;<br />

dret a l’educació; llibertat <strong>de</strong> participació a la vida cultural.<br />

6 Resolució 60/1, Assemblea General <strong>de</strong>l 24 d’octubre <strong>de</strong> 2005, document final <strong>de</strong> la Cimera Mundial.<br />

22

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!