Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
article 27
1. tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de
la comunitat, a gaudir de les arts i a participar i beneficiar-se del
progrés científic.
2. tota persona té dret a la protecció dels interessos morals i
materials derivats de les produccions científiques, literàries o
artístiques de què sigui autor.
Així mateix, la UNESCO ha elaborat unes normes precises que es relacionen
amb les disposicions d’aquest article en la recomanació relativa a la participació,
la contribució de les masses populars a la vida cultural (1976), la recomanació
referida a la condició dels investigadors científics (1974) i diverses convencions
relatives als drets d’autor.
Entre els drets culturals figura el dret per a cadascú d’accedir a la seva pròpia
cultura així com al patrimoni cultural d’altri. La participació és un aspecte
important del dret a la cultura, que comprèn elements de la cultura popular com
ara el teatre, la música, les danses tradicionals o les festes com ara carnestoltes.
El dret a la cultura inclou el dret de beneficiar-se dels progressos científics i
tecnològics. En una accepció més àmplia, inclou també el dret a l’educació.
Convé assenyalar que els drets culturals encara no estan codificats de la
mateixa manera que la resta de categories de drets humans, i que sovint els
veiem com una categoria «subdesenvolupada» dels drets humans.
article 28
tota persona té dret a un ordre social i internacional en què els
drets i les llibertats proclamats en aquesta Declaració puguin ser
plenament efectius.
Les condicions elementals d’una existència conforme a la dignitat humana i un
mínim de benestar no són a l’abast d’una gran part de la humanitat, que viu en
condicions de misèria, pobresa, fam, malaltia i inseguretat (vegeu l’article 22).
Per a aquestes poblacions, la justícia social no és sinó una il·lusió, ja que les
seves condicions de vida no els permeten exercir aquests drets i llibertats.
Quin és el camí que queda per recórrer?
Malgrat decennis d’acció internacional a favor del desenvolupament, la separació
entre rics i pobres no para de créixer, tant a escala nacional com a escala mundial.
Això mostra que les polítiques i les institucions existents creen encara més desigualtat
entre la repartició dels recursos mundials. El creixement econòmic no ha de
ser una finalitat en si mateix, sinó un mitjà establert al servei del desenvolupament
autèntic, basat en la dimensió humana i el benestar de la persona.
195