Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
internacional. En el passat hom podia dubtar que el repòs i el lleure fossin
realment drets; , aquest article 7 del Pacte Internacional dels Drets Econòmics,
Socials i Culturals, tanmateix indica clarament que es tracta de drets compresos
en els drets humans reconeguts universalment.
article 25
1. tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a
ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a
alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis
socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d’atur,
malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de
subsistència independent de la seva voluntat.
2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i a una
assistència especials. tots els infants, nascuts d’un matrimoni o
fora d’un matrimoni, gaudeixen d’igual protecció social.
Què entenem per «dret a un nivell de vida suficient»?
Aquesta pregunta pot tenir respostes molt diverses. És indiscutible, però,
que la noció del nivell de vida suficient implica com a mínim la possibilitat
per a cadascú de satisfer un nombre determinat de necessitats bàsiques:
alimentació, habitatge, vestit, serveis domèstics i comunitaris com ara el
subministrament d’aigua, les instal·lacions sanitàries, serveis de salut i
educació. Això vol dir també que tothom hauria de tenir dret a treballar per
tal d’assegurar-se un nivell de vida suficient i que un sistema de seguretat
social hauria d’estar previst a la intenció d’aquells que no estan en capacitat
de fer-ho.
Els esforços s’haurien de centrar en els elements més desfavorits de la societat,
i convindria que els objectius de desenvolupament donessin prioritat als
més pobres, als més desfavorits i a les víctimes de privacions per causa de
discriminacions.
El dret a un nivell de vida suficient s’estableix a l’article 11 del Pacte Internacional
dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, que reconeix especialment el
«dret fonamental que té tota persona d’estar protegida de la fam», i estipula
que els estats poden prendre mesures, individualment i per mitjà de la cooperació
internacional, per satisfer aquest dret.
191