Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
a abolir aquest flagell. Les convencions sobre la protecció dels refugiats van
ser adoptades el 1933 i el 1938. Amb tot, malgrat totes aquestes innovacions,
durant el període d’entre guerres encara no podem parlar d’un dret internacional
que es refereixi als drets humans.
Els règims totalitaris que s’instauren els anys 1920 i 1930 van violar sense
cap vergonya els drets humans a l’interior dels seus propis territoris. Pel que
fa a la Segona Guerra Mundial, va estar marcada per uns atacs generalitzats
a la vida i la dignitat humana: es van voler eliminar grups sencers de
població per raó de la raça, la religió i la nacionalitat. En aquell moment,
es va considerar que cada vegada era més palesa la necessitat d’elaborar
uns instruments internacionals eficaços que protegissin els drets humans;
el respecte d’aquests drets era una de les condicions essencials de la pau
mundial i el progrés de la humanitat.
5. Com es va introduir la idea de protegir internacionalment
els drets humans a la Carta de les nacions unides?
La Carta de les Nacions Unides, signada el 26 de juny de 1945, dóna més
pes a aquesta idea pel fet mateix que l’explica per si mateixa. De fet, la Carta
anuncia així els objectius fonamentals de l’organització universal: «preservar
les generacions venidores del flagell de la guerra» i «refermar la fe en els drets
fonamentals de l’home, en la dignitat i el valor de la persona humana, en la
igualtat de drets dels homes i les dones». En els termes de l’article primer de
la Carta, un dels objectius de les Nacions Unides és dur a terme la cooperació
internacional «tot promovent i encoratjant el respecte dels drets humans i
de les llibertats fonamentals per a tothom, sense distinció de raça, sexe,
llengua o religió», seguint així el principi de no-discriminació. Aquest objectiu
va ser reafirmat a l’article 55. Així, segons l’article 56, tots els membres de
l’Organització de les Nacions Unides «es comprometen a actuar, conjuntament
o separadament, en cooperació amb l’Organització per a la realització dels
propòsits enumerats a l’article 55».
Les disposicions de la Carta tenen valor de dret internacional positiu, perquè
la Carta és un tractat i com a tal un document jurídicament vinculant. Tots
els estats membres de l’Organització de les Nacions Unides han de complir
de bona fe les obligacions que han adoptat segons les condicions de la Carta:
obligacions de promoure el respecte i la protecció de drets humans, obligació
de cooperar amb l’Organització de les Nacions Unides amb els altres estats
per tal que s’assoleixin els objectius. Ara bé, la Carta no enuncia els drets
humans i no estableix cap mecanisme específicament encarregat d’assegurarne
l’aplicació al si dels estats membres.
18