Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
Per mitjà de la seva resolució sobre la democràcia representativa (1991),
l’Organització dels Estats Americans (OEA) es va comprometre, en cas
d’interrupció del procés democràtic en algun dels estats membres, a organitzar
una reunió política d’alt nivell en un termini de 10 dies. Aquesta resolució
mostra bé que, per a l’OEA també, hi ha un lligam intrínsec entre el respecte
dels drets humans i la democràcia.
article 22
tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat
social i a obtenir, mitjançant l’esforç nacional i la cooperació
internacional, segons l’organització i els recursos de cada país, la
satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per
a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat.
Aquest article, així com els articles 23 al 27, està consagrat als drets econòmics,
socials i culturals, que apunten a satisfer les necessitats materials i no materials
de l’home, per tal d’assegurar el ple desenvolupament de la seva personalitat.
La protecció d’aquests drets requereix una acció positiva per part de l’Estat i
de la comunitat internacional: només així es podrien convertir en una realitat
per a tothom. El Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals
(vegeu a la primera part, de la pregunta 18 a la 23) preveu el dret de cadascú a
la seguretat social (article 9).
Una cinquena part de la població mundial pateix pobresa i fam. La malaltia,
l’analfabetisme i la inseguretat social no deixen de guanyar terreny. Es tracta
d’una negació massiva dels drets socials, econòmics i culturals bàsics que
hauria de suscitar, en la comunitat internacional la mateixa indignació que la
negació dels drets civils i polítics.
A més, la democràcia, l’estabilitat i la pau només poden estar sòlidament
establertes si se’ls reconeix la plena interdependència dels drets econòmics,
socials, culturals, polítics i civils, així com la seva correlació estreta. El
creixement econòmic, per molt essencial que sigui, no pot ser prou, per si
sol, per assegurar el benestar general dels pobles. Inevitablement, no tots els
elements de la població es beneficien dels avantatges que se’n deriven. És a dir
que els esforços nacionals i la cooperació internacional que apunten a promoure
el progrés econòmic i social també s’han d’esmerçar a crear unes condicions
més justes, per tal de garantir que es pugui gaudir dels drets econòmics, socials
i culturals al màxim i de manera justa. En l’esforç de concreció d’aquests drets,
cada país ha de tenir en compte els seus propis recursos i prioritats i no
estalviar cap esforç per assolir les normes establertes.
El dret a la seguretat social implica també que una societat té l’obligació de
protegir els drets essencials dels seus membres més vulnerables i desfavorits,
per tal d’evitar que es quedin a l’ombra en una misèria més profunda.
188