Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
article 20
1. tota persona té dret a la llibertat de reunió i d’associació
pacífiques.
2. ningú no pot ser obligat a pertànyer a una associació.
La llibertat d’associació és l’únic mitjà que permet a les persones a expressar
col·lectivament els seus objectius, a exercir pressions com a grup i a protegir
els seus propis interessos o els interessos d’altri. La protecció d’aquest dret
no requereix cap acció positiva per part dels governs, que, en canvi, el poden
restringir. Si hi poden haver raons legítimes de fer-ho en determinades
circumstàncies, aquestes mesures no es prenen gaire sovint amb finalitats
repressives. Es poden observar nombroses violacions d’aquesta llibertat per
part dels estats des de sengles parts del món.
L’Organització Internacional del Treball (OIT) ha adoptat diverses convencions
que se centren en el dret d’associació en el cas especial dels treballadors,
convencions que han estat ratificades per un gran nombre de països. 150 El dret
a la llibertat d’associació (OIT, Convenció núm. 87) s’inspira en un dels vuit
principis fonamentals referents als drets dels treballadors (vegeu a la primera
part, la pregunta 82).
article 21
1. tota persona té dret a participar en el govern del seu país,
directament o per mitjà de representants lliurement elegits.
2. tota persona té dret, en condicions d’igualtat, a accedir a les
funcions públiques del seu país.
3. La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat de l’estat;
aquesta voluntat ha d’expressar-se mitjançant eleccions
autèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per sufragi
universal i igual i per vot secret o per altre procediment equivalent
que garanteixi la llibertat del vot.
Aquest article és l’expressió del principi essencial de govern democràtic,
segons el qual «la voluntat del poble és el fonament de l’autoritat del
govern». El mitjà de traduir-ho a la pràctica és l’organització d’«eleccions
150 Per exemple la Convenció de l’Oit (núm. 87) sobre la llibertat sindical i la protecció del dret sindical (adoptada
el 1948 i que va entrar en vigor el 1950) havia estat ratificada, el 31 de maig de 2009 per 149 Estats, mentre que a
la mateixa data només 44 estats formaven part de la Convenció de l’Oit (núm. 151) relativa a la protecció del dret
d’organització i els procediments de determinació de les condicions de treball en la funció pública (adoptada el
1978 i que va entrar en vigor el 1981). La Convenció de l’Oit (núm. 98) relativa a l’aplicació del dret d’organització
i de negociació col·lectiva (adoptada el 1949 i que va entrar en vigor el 1951) era la que comptava amb un nombre
més elevat d’estats part (159) a 31 de maig de 2009. (Per a la llista d’aquests estats, fins a 31 de maig de 2009,
vegeu: instruments internacionals relatius als drets humans, www.unesco.org/human_rights/ o www.unhchr.ch.)
185