Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
de la balança, tota creença religiosa és objecte de descoratjament. La llibertat
de pensament de l’individu ha d’estar sempre protegida com un dret de la
persona, siguin quines siguin les creences de la majoria dominant i les actituds
oficials. Malgrat les percepcions antagonistes d’aquesta llibertat, la comunitat
internacional ha expressat les inquietuds que li provoquen la intolerància i la
discriminació en l’àmbit religiós tot adoptant la Declaració sobre l’Eliminació
de Totes les Formes d’Intolerància i Discriminació Basades en la Consciència
o la Religió (resolució 36/55 de l’Assemblea General de les Nacions Unides, del
25 de novembre de 1981).
Amb la finalitat de promoure l’aplicació d’aquesta Declaració, la Comissió dels
Drets Humans va nomenar, el 1986, un informador especial sobre la llibertat
de consciència o religió (el mandat inicial duia el nom de l’informador especial
sobre la intolerància religiosa; va ser modificat per la Comissió l’any 2000).
A l’informe que va presentar el 2002, l’informador especial va expressar
inquietuds serioses causades per les manifestacions continuades i cada vegada
més greus d’intolerància religiosa i de discriminació en nombroses regions
del món. Va subratllar que l’extremisme religiós i la instrumentalització de
la religió amenacen l’exercici dels drets humans en general, i el dret a la pau
en particular. El 2007, el Consell dels Drets Humans (tenint en compte la
Comissió dels Drets Humans) va renovar la missió de l’informador per a tres
anys més.
La Comissió dels Drets Humans va reconèixer en l’objecció de consciència
respecte del servei militar una forma d’exercici legítim del dret a la llibertat de
pensament, de consciència i religió (Resolució 1993/84) i va llançar una crida
als estats en què el servei militar era obligatori perquè preveiessin a la intenció
dels objectors de consciència d’altres formes de servei públic.
article 19
tota persona té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret
inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de
cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol
mitjà i sense límit de fronteres.
La protecció i l’exercici d’aquests drets són components essencials d’una
societat democràtica (vegeu l’article 21). La llibertat «de cercar i ampliar les
informacions i les idees per algun mitjà d’expressió, sigui quin sigui» comporta
que els mitjans de comunicació es mantinguin lliures i independents, de
manera que es pugui criticar el govern i estimular el debat sobre la política.
El mòbil subjacent de la repressió que s’exerceix sobre la llibertat d’opinió i
d’expressió és la por: por de ser incapaços d’assumir el repte que representen
dues percepcions diverses, i és així en major mesura perquè la llibertat d’opinió
i d’expressió és un mitjà bàsic per obtenir tota la resta de llibertats fonamentals.
181