Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
La noció de família pot incloure realitats molt diverses, des de la «família
nuclear» de tipus occidental, o fins i tot la família monoparental, fins a la
família extensa que és la més corrent en altres parts del món. La família és un
element fonamental de tota societat i els estats tenen l’obligació de protegirla,
tal com s’anuncia a l’article 10 del Pacte internacional sobre els drets
econòmics, socials i culturals i a l’article 23 del Pacte internacional sobre els
drets civils i polítics.
article 17
1. tota persona té dret a la propietat, individualment i col·lectiva.
2. ningú no serà privat arbitràriament de la seva propietat.
La declaració francesa dels drets humans i del ciutadà de 1789 posava la propietat
en el mateix pla que la llibertat, la seguretat i la resistència a l’opressió.
Després de més de dos segles d’història econòmica i social, la noció de propietat
en les relacions amb els drets humans ha evolucionat i continua essent una
qüestió complexa i controvertida. A causa del clima de confrontació ideològica
que regnava a l’època de l’adopció dels pactes internacionals, el dret a la propietat
és l’únic dret esmentat a la Declaració Universal dels Drets Humans, que
no ha estat reprès als pactes. Tanmateix, qualsevol discriminació en l’exercici
del dret a la propietat, com en la protecció de la propietat intel·lectual, té relació,
evidentment, amb el dret internacional sobre els drets humans.
article 18
tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i
de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de
creença, i la llibertat, individualment o col·lectivament, en públic
o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de
l’ensenyament, la pràctica, el culte i l’observança.
La llibertat de pensament, de consciència i de religió són llibertats que no
poden ser suspeses, ni tan sols en els períodes d’estat d’emergència . La mateixa
protecció serveix per als creients i per als no creients. Ningú no pot ser objecte
de discriminació per raó de la seva religió i de la seva convicció, ni ser forçat a
adherir-ne cap altra. Amb aquesta llibertat de practicar la pròpia consciència
o religió (ja sigui sol o en comunitat) hi estan relacionats un ampli ventall
d’activitats i costums (cerimònies específiques, prescripcions alimentàries,
vestimentes distintives diverses, llibertat de crear escoles religioses o seminaris
i distribuir publicacions o textos religiosos, dret de disposar de llocs de culte
específics).
Aquesta llibertat pot ser amenaçada pels estats, les actituds dels quals pel que
fa a la religió són considerablement diferents: alguns arriben fins a incitar els
seus ciutadans a adherir-se a una religió oficial, mentre que, a l’altre extrem
179