13.05.2013 Views

Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s<br />

Quina protecció hi ha per a les persones <strong>de</strong>sproveï<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la<br />

seva nacionalitat?<br />

La qüestió <strong>de</strong> la nacionalitat i les seves implicacions és molt sovint l’objecte<br />

<strong>de</strong> controvèrsies i conflictes polítics. Darrerament, l’etnonacionalisme ha<br />

estat, més d’una vegada, a l’origen <strong>de</strong> conflictes violents. L’aparició <strong>de</strong> nous<br />

estats, <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s, ha anat acompanyada <strong>de</strong> la persecució i l’expulsió <strong>de</strong> les<br />

poblacions, i la multiplicació <strong>de</strong>ls casos d’apatrídia. Les minories, que formen<br />

avui una proporció important <strong>de</strong> la població refugiada, es veuen especialment<br />

afecta<strong>de</strong>s per aquesta situació.<br />

La Convenció sobre la Reducció <strong>de</strong>ls Casos d’Apàtri<strong>de</strong>s (1961) 148 es proposa<br />

obligar els estats a assegurar una nacionalitat a qualsevol persona que hagi<br />

nascut al territori, la qual en cas contrari seria apàtrida, i a evitar que un Estat<br />

retiri la nacionalitat d’una persona en els casos en què això la convertiria en<br />

apàtrida. Una persona no pot, en cap cas, estar privada <strong>de</strong> la seva nacionalitat<br />

per motius racials, ètnics, religiosos o polítics.<br />

article 16<br />

1. els homes i les dones, a partir <strong>de</strong> l’edat núbil, tenen dret, sense<br />

cap restricció per motius <strong>de</strong> raça, nacionalitat o religió, a casarse<br />

i a fundar una família. Gaudiran <strong>de</strong> drets iguals pel que fa al<br />

casament, durant el matrimoni i en la seva dissolució.<br />

2. només es realitzarà el casament amb el lliure i ple consentiment<br />

<strong>de</strong>ls futurs esposos.<br />

3. La família és l’element natural i fonamental <strong>de</strong> la societat i té<br />

dret a la protecció <strong>de</strong> la societat i <strong>de</strong> l’estat.<br />

Les actituds pel que fa al casament són diferents, i el dret <strong>de</strong> la família sovint<br />

s’ha basat en uns mo<strong>de</strong>ls religiosos, culturals i socials <strong>de</strong>terminats. La noció<br />

<strong>de</strong> «lliure i ple consentiment» suscita problemes particulars en <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s<br />

cultures i s’han <strong>de</strong>finit més específicament regles aplicables a aquest efecte a<br />

la Convenció <strong>de</strong> les Nacions Uni<strong>de</strong>s sobre el Consentiment per al Matrimoni,<br />

l’Edat Mínima per Contraure Matrimoni i Registre <strong>de</strong>ls Matrimonis (1962) 149<br />

i a la Recomanació sobre el mateix tema adoptada per l’Assemblea General <strong>de</strong><br />

les Nacions Uni<strong>de</strong>s el 1965.<br />

148 La Convenció sobre la Reducció <strong>de</strong>ls Casos d’Apatrídia va entrar en vigor el 1975. El 31 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2009,<br />

havia estat ratificada per 36 estats. (Per a la llista d’aquests Estats, fins a 31 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2009, vegeu: instruments<br />

internacionals relatius als drets <strong>humans</strong>, www.unesco.org/human_rights/ o www.unhchr.ch.)<br />

149 La Convenció sobre el Consentiment per al Matrimoni, l’Edat Mínima per Contraure Matrimoni i Registre <strong>de</strong>ls<br />

Matrimonis va entrar en vigor el 1964. El 31 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2009, havia estat ratificada per 54 estats. (Per a la llista<br />

d’aquests estats, fins a 31 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2009, vegeu: instruments internacionals relatius als drets <strong>humans</strong>, www.<br />

unesco.org/human_rights/ o www.unhchr.ch.)<br />

177

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!