Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya
Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya
Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s<br />
armats no reconeguts oficialment. Els costums tradicionals, els clans, les sectes<br />
o les famílies po<strong>de</strong>n ser l’origen <strong>de</strong> persecucions. Així és com la protecció <strong>de</strong> la<br />
Convenció es pot estendre a les dones sotmeses a situacions <strong>de</strong> vulnerabilitat per<br />
haver transgredit els costums i les regles socials d’una societat, i a les quals l’Estat<br />
omet concedir-los protecció. Per a aquestes dones, buscar refugi en una altra<br />
banda és l’única manera d’escapar <strong>de</strong> la persecució. Als països industrialitzats, el<br />
dret d’asil és una qüestió primordial. Les disposicions legals sobre el dret d’asil<br />
giren al voltant <strong>de</strong>l control <strong>de</strong> la immigració clan<strong>de</strong>stina, així com <strong>de</strong> l’èxo<strong>de</strong> <strong>de</strong><br />
poblacions que fugen <strong>de</strong> regions <strong>de</strong>vasta<strong>de</strong>s per la guerra i <strong>de</strong>l fenomen creixent<br />
<strong>de</strong>l tràfic i el contraban d’éssers <strong>humans</strong>. Tot això ha portat a refermar els<br />
controls i ha enterbolit la distinció entre refugiats i migrants econòmics.<br />
Si bé l’Estat exerceix el dret <strong>de</strong> concedir asil a discreció seva, un dret que és<br />
una <strong>de</strong> les seves prerrogatives, s’ha <strong>de</strong> dir que la major part <strong>de</strong>ls estats s’han<br />
compromès a protegir el dret <strong>de</strong>ls sol·licitadors d’asil i, per aquest fet, se’ls<br />
planteja el repte consistent a assegurar el respecte <strong>de</strong>ls principis fonamentals<br />
<strong>de</strong>ls drets <strong>humans</strong> en l’exercici <strong>de</strong> la seva prerrogativa.<br />
article 15<br />
1. tota persona té dret a una nacionalitat.<br />
2. ningú no serà privat arbitràriament <strong>de</strong> la seva nacionalitat, ni <strong>de</strong>l<br />
dret <strong>de</strong> canviar <strong>de</strong> nacionalitat.<br />
Per què cal tenir una nacionalitat?<br />
Si el món només tingués un sol Estat i si tots els individus tinguessin els<br />
mateixos drets en virtut d’una legislació universal, no caldria tenir una<br />
nacionalitat. Però com que això no és així, la nacionalitat continua essent un<br />
<strong>de</strong>ls atributs necessaris per al benestar material i espiritual <strong>de</strong>ls individus.<br />
La nacionalitat confereix una i<strong>de</strong>ntitat. En el pla material, aquesta i<strong>de</strong>ntitat<br />
està relacionada amb una implantació geogràfica que implica el dret a la<br />
protecció <strong>de</strong> les lleis en vigor sobre el territori que és competència <strong>de</strong> l’Estat.<br />
L’Estat també té responsabilitats respecte a la protecció <strong>de</strong>ls seus ciutadans<br />
en el territori <strong>de</strong>ls altres estats. Pel que fa a la i<strong>de</strong>ntitat, la nacionalitat dóna<br />
a l’individu el sentiment <strong>de</strong> pertànyer a una comunitat i que això li confereix<br />
valor. L’article 24 <strong>de</strong>l Pacte Internacional relatiu als <strong>Drets</strong> Civils i Polítics<br />
preveu explícitament el dret per a cada infant d’obtenir una nacionalitat,<br />
mentre que l’article 8 <strong>de</strong> la Convenció sobre els <strong>Drets</strong> <strong>de</strong> l’Infant exigeix que<br />
l’Estat «respecti el dret <strong>de</strong> l’infant <strong>de</strong> preservar la seva i<strong>de</strong>ntitat, incloent-hi la<br />
nacionalitat [...] sense ingerència il·legal».<br />
176