Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
De quina manera la llibertat de moviments pot ser objecte de
limitacions?
Els governs disposen de nombrosos mitjans per limitar la llibertat de
moviments, tant entre països com a l’interior d’un mateix país. Alguns, per
raons polítiques, limiten la llibertat que tenen els seus ciutadans, així com els
estrangers, de desplaçar-se a l’interior del país. La detenció arbitrària (vegeu
l’article 9) continua essent practicada, hi continua havent camps de treball en
els quals són tancats ciutadans per causa de la seva oposició o de la dissidència
política. Els governs que han recorregut a aquestes pràctiques es protegeixen,
per justificar-se, darrere motius legítims falsos.
En temps de lluites internes i/o conflicte armat, assistim a vastos desplaçaments
de poblacions a l’interior de les fronteres nacionals, i a èxodes massius. Tant
en un cas com en l’altre es tracta de moviments més o menys forçats, en els
quals les poblacions no tenen cap garantia que es respecti el seu dret de tornar
a casa seva, i constitueixen, doncs, una negació del principi de la llibertat de
moviments. Per desgràcia, hi ha massa exemples de situacions d’aquesta mena,
les quals constitueixen en primer lloc violacions greus dels drets humans
essencials i de les llibertats fonamentals.
article 14
1. en cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres
països i a beneficiar-se’n.
2. aquest dret no podrà ser invocat contra una persecució
veritablement originada per delictes comuns o per actes oposats
als objectius i principis de les nacions unides.
Què s’entén per asil?
El dret de cercar asil és el dret, per a aquelles persones que han abandonat el
país per por de les persecucions, de trobar refugi i protecció en un altre lloc
(vegeu a la primera part, la pregunta 54).
La Convenció de l’Estatut dels Refugiats adoptada el 1951 per l’ONU preveu
una protecció contra la persecució, sense que, malgrat això, es defineixi el
terme «persecució» ni es caracteritzi els «perseguidors». L’Alt Comissariat de
les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) sosté l’opinió segons la qual la
Convenció s’aplica a tota persona que té el temor fonamentat de ser objecte
d’actes de persecució, sigui quina sigui la persona que es lliura a aquests actes.
Si bé aquesta opinió és compartida per una majoria dels estats, d’altres no
reconeixen la noció de «temor de persecució», quan els actes de persecució són
atribuïts a actors no governamentals. Però la realitat demostra que la persecució
té origens diversos , diferents dels estats, i fins i tot poden originar-la grups
175