Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
article 12
ningú no serà objecte d’intromissions arbitràries en la seva vida
privada, la seva família, el seu domicili o la seva correspondència,
ni d’atacs al seu honor i reputació. tothom té dret a la protecció de
la llei contra tals intromissions o atacs.
Tal com els costums i les cultures, les lleis no són immutables. Les interpretacions
dels textos i les limitacions imposades pels governs o per les lleis i
tradicions de caràcter més local donen un abast també variable a les nocions
de «vida privada», «família», «domicili», «honor» i «reputació». Per tant, és en
les legislacions nacionals que cal buscar les disposicions que concreten aquest
dret. Amb el desenvolupament de les tecnologies electròniques modernes sorgeixen
problemes molt concrets, com l’accés il·lícit a la informació confidencial
continguda a les bases de dades o la pràctica que consisteix a vigilar les converses
telefòniques privades per mitjà de connexions clandestines. Es fa més
difícil identificar els abusos i aportar-ne proves.
Amb tot, per protegir les llibertats fonamentals, un nombre determinat de països
s’han dotat de legislacions elaborades i les organitzacions no governamentals i
els mitjans es concentren a lluitar contra la violació d’aquestes llibertats.
article 13
1. tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva
residència dins les fronteres de cada estat.
2. tota persona té dret a sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a
retornar-hi.
L’article 12 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics especifica aquest
dret i afegeix que no pot ser objecte de restriccions, només si aquestes restriccions
estan «previstes per la llei, són necessàries per protegir la seguretat
nacional, l’ordre públic, la salut o la moralitat pública, o els drets i les llibertats
dels altres, i compatibles amb els altres drets reconeguts en aquest pacte». En
virtut de l’article 4, es poden plantejar derogacions «en cas que un perill públic
excepcional amenaci l’existència de la nació i sigui proclamat per un acte
oficial» (vegeu a la primera part, la pregunta 13). Aquestes derogacions han de
tenir un caràcter provisional i basar-se en la necessitat legítima de protegir la
seguretat dels altres. Així, una catàstrofe natural, una epidèmia, una guerra,
comportaran necessàriament determinades restriccions d’aquest dret. Altres
restriccions es poden justificar, per exemple, per impedir que una persona inculpada
en virtut de la legislació nacional abandoni el seu país. Així mateix, un
detingut ha de purgar la seva pena abans de ser autoritzat a abandonar el país.
Ara bé, cap d’aquestes derogacions no implica, sota cap forma, sigui quina sigui,
cap restricció arbitrària o permanent del dret en qüestió.
174