Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
La tortura, avui, no es refereix al no respecte ocasional de les garanties legals
en alguns casos aïllats; tradueix, al contrari, la voluntat deliberada de les
autoritats governamentals, al més alt nivell, d’eliminar els obstacles jurídics
que s’oposarien als seus abusos de poder. Alguns governs (i alguns moviments
insurrectes) han recorregut a la tortura per obtenir informacions o opinions
forçades i per terroritzar el conjunt de la població. Quan una persona es manté
incomunicada, és a dir, sense tenir accés a un advocat, a la seva família, als
parents o a grups que pertanyen a la societat civil, és en aquest moment que
es produeixen els actes de tortura.
La tortura es pot justificar?
No. Ni moralment ni jurídicament. La major part de les legislacions nacionals,
així com el dret internacional, prohibeixen expressament el recurs a la
tortura. Tots els estats membres de l’Organització de les les Nacions Unides
estan lligats per l’article 5 de la Declaració Universal dels Drets Humans, que
prohibeix la tortura. Alguns sostenen que el recurs a la tortura està justificat
en circumstàncies excepcionals. Potser l’Estat no ha d’esforçar-se, a través
de tots els mitjans per obtenir informacions d’un terrorista que ha posat en
perill vides innocents? Argumenten. A banda que principis morals i jurídics
indiscutibles proscriguin categòricament el recurs a la tortura, els arguments
a favor de la tortura no tenen fonament per diverses raons: en primer lloc, la
tortura pot provocar confessions falses i informacions errònies; en segon lloc,
la tortura és un atemptat contra el principi del càstig just; en tercer lloc, el
recurs a la tortura en un cas aïllat crea un precedent que hom pot invocar per
practicar-lo a escala molt més àmplia, amb el beneplàcit de l’Estat.
Què podem fer per posar fi a la pràctica de la tortura?
El reconeixement de tots els drets dels quals són beneficiaris els detinguts, per
llei és, òbviament, la manera d’evitar la tortura. Un aparell judicial independent
i la possibilitat per al detingut de consultar l’advocat i el metge de la seva elecció
són indispensables. A escala internacional, la publicitat donada als casos de
tortura i les intervencions de governs i organitzacions intergovernamentals i
no governamentals a favor d’individus que corren el risc de ser torturats poden
contribuir a garantir que la legislació nacional ofereixi la protecció volguda a una
persona determinada. Els codis deontològics i de conducta han estat elaborats
per guiar i protegir els responsables de l’aplicació de les lleis, els advocats i els
metges, que són les persones que estan més sovint en contacte amb les víctimes
de la tortura i que, si en tenen el coratge, la poden denunciar.
168