Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
article 5
ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels,
inhumans o degradants.
Què és la tortura?
Segons els termes de la Convenció contra la Tortura i Altres Tractaments o
Penes Cruels, Inhumans o Degradants, adoptada per consens el 10 de desembre
de 1984 per l’Assemblea General de les Nacions Unides (vegeu a la primera
part, les preguntes 26 i 27), el terme «tortura» designa «qualsevol acte pel qual
un dolor o patiments aguts, físics o mentals, són infringits intencionadament
a una persona, especialment amb la finalitat d’obtenir d’aquesta o d’una
tercera persona informacions o opinions, de sancionar-la per un acte que ha
comès o ha comès un tercer, o se sospita que podria haver comès, intimidar-la
o fer pressió sobre ella, o per qualsevol altre motiu basat en alguna forma de
discriminació, sigui quina sigui, quan un dolor com aquest, o uns patiments
són infligits per un agent de la funció pública o qualsevol altra persona que
actuï a títol oficial o per instigació d’aquest o amb el seu consentiment exprés
o tàcit. Aquest terme no s’estén al dolor o als patiments resultants només de
sancions legítimes, inherents a aquestes sancions o ocasionades per aquestes»
(article primer). En la Declaració i el Programa d’Acció de Viena (1993), se
subratlla que «una de les violacions més atroces de la dignitat humana és
l’acte de tortura, que té com a conseqüència llevar-li la dignitat a la víctima i
atemptar contra la seva capacitat de viure i continuar les seves activitats amb
normalitat» (II, paràgraf 55).
Què s’entén per «tractament cruel, inhumà o degradant»?
L’accepció més àmplia d’aquests termes consta a l’article 6 del Conjunt de
principis per a la protecció de totes les persones sotmeses a una forma o
altra de detenció o empresonament (vegeu a la primera part, la pregunta 59).
Apunta a «garantir una protecció al més ampla possible contra tots els
maltractaments, ja tinguin un caràcter físic o mental, incloent-hi el fet de
sotmetre una persona detinguda o empresonada a condicions que la priven
temporalment o permanentment de l’ús d’algun d’aquests sentits, com ara la
vista o l’oïda, o de la consciència del lloc en què es troba i del pas del temps».
On es practica la tortura, per què es practica i qui són els
torturadors?
La pràctica de la tortura no té fronteres geogràfiques i no és el fet d’una
sola ideologia política o d’un sol sistema econòmic. Les organitzacions no
governamentals assenyalen, amb proves reals, milers de casos de tortura a
totes les regions del món.
167