Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
treball i els instruments pertinents (vegeu a la primera part, la pregunta 82),
il·lustra la gravetat del problema i l’existència d’un consens pel que fa a això.
Trobem altres mesures referides a diversos aspectes de l’explotació del treball
infantil a tots dos protocols addicionals a la Convenció sobre els Drets de
l’Infant (vegeu a la primera part, les preguntes 44 i 45).
Les dones també consten entre les víctimes principals de les pràctiques
anàlogues a l’esclavitud. Una d’aquestes pràctiques és el casament per conveni,
pràctica en què les dones no tenen dret de rebutjar el matrimoni, se les dóna
en matrimoni a canvi d’una suma en metàl·lic o en espècies, o poden ser
traspassades pel marit i la família a una altra persona pel seu valor de mercat,
o fins i tot formar part de l’herència rebuda per un tercer, quan el marit mor.
Una altra pràctica anàloga de l’esclavitud, però que afecta especialment les
dones i els infants és el tràfic de persones. Forma part de la Convenció per a la
Supressió del Tràfic de Persones i l’Explotació de la Prostitució d’Altri (1949)
que, a hores d’ara, només ha estat ratificada per 81 països. 146
Quins mitjans es poden establir per suprimir l’esclavitud sota
totes les seves formes?
L’esclavitud i les pràctiques anàlogues constitueixen un problema encara més
complex, del qual molts neguen la realitat. L’Organització de les Nacions Unides
disposa per això d’informacions lliurades al grup de treball sobre l’abolició de
l’esclavitud (nomenat per la Sotscomissió dels Drets Humans) i d’indicacions
recollides en el marc de la Convenció per a la Supressió del Tràfic de Persones i
l’Explotació de la Prostitució d’Altri. El 2007, el Consell dels Drets Humans va
substituir el grup de treball sobre l’abolició de l’esclavitud per un informador
especial sobre les formes contemporànies d’esclavitud, incloent-hi les seves
causes i conseqüències.
El grup de treball va ser establert per la Sotscomissió de Promoció i Protecció dels
Drets Humans, òrgan subsidiari de la Comissió dels Drets Humans, a la qual dóna
informació. Més de 110 estats han ratificat la Convenció suplementària sobre
l’Abolició de l’Esclavitud, però l’eficàcia d’aquest document depèn en definitiva de la
seva aplicació a escala nacional, una aplicació que, al seu torn, es veuria fortament
impulsada per la creació d’un nou mecanisme capaç de vetllar per tal que les
nacions compleixin les seves obligacions en matèria d’abolició de l’esclavitud i de
les pràctiques anàlogues. No hi pot haver progressos visibles de cara a l’abolició
d’aquestes pràctiques si no es compleixen determinades condicions: voluntat
política, àmplia educació pública, reformes socials i desenvolupament econòmic.
146 La Convenció per a la Supressió del tràfic de Persones i l’Explotació de la Prostitució d’Altri va entrar en
vigor el 1951. Havia estat ratificada per 18 estats el 31 de maig de 2009. (Per a la llista d’aquests estats, fins a 31
de maig de 2009, vegeu: instruments internacionals relatius als drets humans, www.unesco.org/human_rights/ o
www.unhchr.ch.)
166