Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
continua essent una negació despietada dels drets humans i de la dignitat
humana. Profundament arrelades en les estructures econòmiques i socials,
en la pobresa, la discriminació, la ignorància, la tradició i l’avarícia, aquestes
pràctiques continuen essent molt difícils d’eliminar.
Anàlogues a l’esclavitud però amb un altre nom, aquestes pràctiques són insidioses
i afecten els elements més febles i desarrelats de la societat. Es tracta, segons
la Convenció Suplementària sobre l’Abolició de l’Esclavitud, del Tràfic d’Esclaus
i les Institucions i Pràctiques Anàlogues a l’Esclavitud (1956), 145 de servitud per
deutes, asserviment, explotació infantil i formes de casament servil. La servitud
per deutes és la condició en què es troba un deutor que, havent-se compromès
a oferir serveis personals com a garantia d’un deute, no l’ha pogut reemborsar.
Pren diverses formes, que emmascaren sovint la naturalesa de la relació d’explotació
subjacent. Es manté en nombroses regions del món i essencialment entre
treballadors agrícoles i treballadors migrants; sovint està institucionalitzada, de
manera que acaba proporcionant una mà d’obra servil i sense defensa. Sota la
seva forma més extrema, pot desembocar, en cas que no s’acabi reemborsant el
deute, a una servitud permanent, que l’infant hereta dels seus pares. Algunes
temptatives de revolta de pagesos contra aquestes pràctiques han estat reprimides
de manera molt violenta. La causa profunda d’aquest estat de coses és la
necessitat d’una reforma agrària, però en alguns països en què s’han votat lleis
sobre les reformes agràries que haurien pogut afavorir l’abolició d’aquestes formes
de servitud, els governs no s’esforcen gens a aplicar-les.
L’explotació del treball dels infants és un problema mundial. Les condicions
en què se’ls fa treballar són sovint perilloses i el salari irrisori o nul. Milions
d’infants estan majoritàriament privats de qualsevol instrucció i sotmesos a
condicions perjudicials per a la seva salut i el seu benestar.
Segons el seu informe mundial del 2009 sobre el treball infantil, l’OIT considera
que les pitjors formes de treball infantil afecten 218 milions d’infants
arreu del món. 126 milions d’aquests infants treballen en condicions perilloses
i més de vuit milions són sotmesos a les formes d’explotació més terribles
com ara l’esclavitud, el tràfic, la servitud per deutes, el reclutament forçat
durant els conflictes armats, la pornografia i altres activitats il·lícites. Aquestes
últimes situacions són l’objecte de la Convenció núm. 182 (1999) de l’OIT,
que apel·la a una acció immediata en l’àmbit de la lluita contra aquestes formes
de treball infantil, juntament amb l’adopció de mesures que apuntin a
eliminar-la i prevenir-la a més llarg termini. Una convenció anterior de l’OIT,
núm. 38 (1973), inclou un marc general relatiu a l’edat mínima dels candidats
a ser contractats. Una clàusula que requereix l’abolició efectiva del treball
infantil, en la declaració de l’OIT relativa als principis i drets fonamentals del
145 La Convenció Suplementària Relativa a l’Abolició de l’Esclavitud, del tràfic d’Esclaus i les institucions i Pràctiques
Anàlogues a l’Esclavitud va entrar en vigor el 30 d’abril de 1957. El 31 de maig de 2009, havia estat ratificada per
123 estats. (Per a la llista d’aquests Estats, fins a 31 de maig de 2009, vegeu: instruments internacionals relatius
als drets humans, www.unesco.org/human_rights/ o www.unhchr.ch.)
165