Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
article 3
tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.
És feina de l’estat garantir aquests drets?
Per bé que pertanyi als estats fer respectar els drets humans, aquests drets
també són violats per alguns governs, a molts indrets del món. Si ens atenim
a les dades dels darrers anys, hi ha proves abundants de defuncions durant les
detencions així com desaparicions inexplicades.
Avui dia, l’Organització de les Nacions Unides publica uns informes que
referencien les desaparicions forçades o involuntàries així com execucions
arbitràries i extrajudicials que es produeixen en molts països del món. L’adopció
de la Convenció Internacional per a la Protecció de Totes les Persones contra les
Desaparicions Forçades el 2006 i la creació d’un comitè de control previst per
la Convenció contribuiran al sistema de protecció de les desaparicions forçades
(vegeu a la primera part, la pregunta 30). Res no sembla indicar que el nombre
total de víctimes d’aquestes pràctiques estigui en regressió. Continuen sent,
juntament amb la tortura, les violacions més greus dels drets humans i no han
de cessar de ser el punt de mira de la comunitat internacional.
En casos determinats, la violació del dret a la vida va fins al genocidi: és amb
aquest terme que es designa el fet de matar o infringir patiments físics o mentals
amb la intenció de destruir, en la totalitat o en part, un grup nacional, ètnic,
racial o religiós. Els actes de genocidi constitueixen un crim internacional, en
virtut de la Convenció per a la Prevenció i la Repressió del Crim de Genocidi
(vegeu a la primera part, la pregunta 25).
Si tenim en compte el dret a la vida, què hem de pensar de les
legislacions que preveuen la pena de mort?
Nombroses legislacions nacionals preveuen la pena de mort, que es veu com un
càstig merescut per als criminals, útil per dissuadir els que estarien temptats
d’imitar-los. Ara bé, res no prova realment que la pena de mort tingui un
efecte dissuasiu. És més, l’error judicial en aquest àmbit és irreparable i es
poden citar moltíssims casos d’innocents que han estat executats, de vegades
fins i tot després de processos duts a terme amb el màxim rigor.
Les preses de posició de l’opinió pública a favor o en contra de la pena de mort
varien segons les circumstàncies. Els errors judicials o els excessos dels règims
repressius que es tradueixen per la mort injusta d’innocents susciten de
vegades una clara oposició a aquesta pena; al contrari, un sol crim terrible o
l’aparició de «noves» formes de crims com ara segrestos d’avions, actes terroristes
o els raptes, poden fer girar la balança. L’opinió que tenim de la pena de
mort té relació amb l’emoció, com a mínim tant com amb la raó. Els mateixos
162