Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
criminació, de la violència i l’explotació. Grups polítics d’extrema dreta, que
ressorgeixen, es converteixen en els estendards d’un racisme militant i d’un
nacionalisme exacerbat.
En els països de les antigues colònies, hi han arrelat nombroses pràctiques
discriminatòries heretades del passat, les quals contribueixen a perpetuar els
mals costums i les estructures polítiques, econòmiques i socials dominants.
Fins i tot antigues víctimes de pràctiques racials permeten que les doctrines
racistes esborrin els esforços desplegats en temps passats per guanyar la
llibertat.
Sud-àfrica representa un exemple excepcional de desmantellament d’un sistema
legal de discriminació racial i de traspàs de poder polític sense vessament
de sang. El règim de l’apartheid, una forma especial de racisme i de discriminació
racial en què la separació de races s’havia institucionalitzat, va governar
Sud-àfrica durant gairebé cinquanta anys. El primer pas cap a una societat
democràtica es va produir el febrer de 1990, quan el president De Klerk va
anunciar la legalització dels partits polítics prohibits fins aleshores; un anunci
que va donar pas a l’alliberament de Nelson Mandela poc temps després, el
qual havia passat 27 anys a la presó, i a l’abolició de la legislació que imposava
l’apartheid. El 1991, un fòrum que representava 18 organitzacions polítiques
–en especial el govern sud-africà del moment– va ser l’encarregat de dissenyar
els plans de la futura Sud-àfrica sense apartheid. L’any següent, a resultes d’un
referèndum en què només hi participaven els blancs, es va proclamar l’abolició
de l’apartheid i l’obertura a la participació política en el procés democràtic de
tots els sud-africans. L’abril del 1994, es van celebrar unes eleccions per sufragi
universal i multipartidistes, que van donar lloc a l’establiment, durant cinc
anys, d’un govern temporal d’unitat nacional presidit per Nelson Mandela,
que va abandonar les seves funcions el 1998. Cal assenyalar que les organitzacions
internacionals, i més especialment les de l’Organització de les Nacions
Unides, van jugar un paper destacat en l’abolició de l’apartheid.
El 2001 va ser proclamat Any Internacional de la Mobilització contra el Racisme,
la Discriminació Racial, la Xenofòbia i altres Formes Connexes d’Intolerància.
La Declaració de Durban i el programa d’acció van ser adoptats al
llarg de la Conferència Mundial contra el Racisme, la Discriminació Racial, la
Xenofòbia i les Formes Connexes d’Intolerància (Durban, del 31 d’agost al 7
de setembre de 2001) per tal de guiar la lluita contra la discriminació i promoure
la tolerància. La conferència d’examen de Durban de l’abril del 2009
apel·la a l’aplicació de la Declaració de Durban i del programa d’acció (vegeu la
pregunta 35).
161