Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
també va subratllar que als estats part se’ls demana que prenguin mesures
discriminatòries positives per atenuar o suprimir les condicions que fan
aparèixer o contribueixen a perpetuar la discriminació prohibida pel Pacte
(observació general núm. 18).
La Convenció Internacional sobre l’Eliminació de Totes les Formes de
Discriminació Racial (vegeu a la primera part, de la pregunta 31 a la 33) defineix
la discriminació racial com «tota distinció, exclusió, restricció o preferència
basada en la raça, el color, l’ascendència o l’origen nacional o ètnic, que té com
a efecte destruir o comprometre el reconeixement, la satisfacció o l’exercici,
en condicions d’igualtat, dels drets humans i les llibertats fonamentals en els
àmbits polític, econòmic, social i cultural o en qualsevol altre àmbit de la vida
pública» (article primer).
El racisme i la discriminació racial tenen el seu origen essencialment en les
nocions de superioritat o d’inferioritat de determinats grups ètnics o racials,
a les quals es recorre per justificar la submissió, o fins i tot l’eliminació dels
éssers «inferiors». Qualsevol teoria d’aquesta mena és, segons la Declaració
de la UNESCO sobre la raça i els prejudicis racials, adoptada el 1978, «sense
fonament científic i contrària als principis morals i ètics de la humanitat»
(article 2, paràgraf 1).
Com persisteixen les pràctiques provinents del racisme i la
discriminació racial?
El racisme i la discriminació basats en l’origen racial o ètnic continuen essent
una de les desgràcies més rellevants dels nostres temps, i es manifesten de
moltes maneres. Durant la primera meitat del segle xx, es van poder constatar
els efectes de les teories racistes antisemites que van trobar la seva expressió
més extrema en el programa nazi per eliminar els jueus i en altres crims contra
la humanitat duts a terme per règims totalitaris.
Cap al final del mateix segle xx, la humanitat va ser testimoni de la «purificació
ètnica» a l’antiga Iugoslàvia i de la massacre sistemàtica de tutsis a Rwanda.
Això no són més que un parell d’exemples de les atrocitats que s’han comès
recentment en el context dels conflictes ètnics o racials als quals tots els
continents han pagat el seu tribut.
En el curs dels segles passats, molts països poderosos, argumentant una pretesa
superioritat racial, van aplicar, en el marc de la seva expansió colonial
i imperial, polítiques pernicioses de discriminació pel que fa als pobles sotmesos.
Aquests sentiments tornen a sortir a la llum avui, en forma de noves
formes de racisme i de xenofòbia als estats europeus. Milions de treballadors
migrants, refugiats, persones desplaçades i altres estrangers, així com persones
que pertanyen a minories nacionals o ètniques, religioses i lingüístiques,
establertes a Europa o en altres continents, pateixen l’experiència de la dis-
160