Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
La Cimera Mundial del 2005 va posar de relleu el compromís dels estats
membres de les Nacions Unides en la promoció de la tolerància, el respecte,
el diàleg i la cooperació entre les diverses cultures, civilitzacions i pobles
(Document final de la Cimera Mundial, resolució de l’Assemblea General, 60/1,
de 24 d’octubre de 2005, paràgraf 145).
article 2
tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta
Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió,
opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social,
fortuna, naixement o altra condició.
a més, no es farà cap distinció basada en l’estatut polític, jurídic o
internacional del país o del territori al qual pertanyi una persona,
tant si és independent com si està sota administració fiduciària, si
no és autònom, o està sota qualsevol altra limitació de sobirania.
article 7
tots són iguals davant la llei i tenen dret, sense cap distinció, a
igual protecció per la llei. tots tenen dret a igual protecció contra
qualsevol discriminació que violi aquesta Declaració i contra
qualsevol incitació a una tal discriminació.
Aquests dos articles defineixen els principis directors de la Declaració i dels
instruments subsegüents dels drets humans que governen la lluita contra la
discriminació –conjuntament, expressen un principi crucial de la protecció
dels drets humans. L’article 2 prescriu la no-discriminació en l’aplicació de les
disposicions de la Declaració, mentre que l’article 7 apunta a l’aplicació de la llei
en general, és a dir, essencialment les legislacions nacionals. L’article 7 obliga
tots els estats a vetllar perquè els seus sistemes jurídics no facin cap distinció
basada en qualsevol dels criteris anunciats a l’article 2. El dret de cadascun a
la mateixa protecció de la llei és oposable, en particular, als responsables de
l’aplicació de les lleis, com ara els membres de l’aparell judicial o de la policia, i
suposa l’existència d’un sistema en què tots tenen la possibilitat de defensarse
amb justícia. A més, els estats tenen el deure de protegir totes les minories
contra qualsevol forma de discriminació. L’article implica també que és fins
i tot il·legal «provocar» una discriminació així, és a dir encoratjar els altres a
practicar-la.
En la seva interpretació de l’article corresponent al Pacte Internacional dels
Drets Civils i Polítics, el Comitè dels Drets Humans (vegeu a la primera part,
de la pregunta 14 a la 17) va subratllar que gaudir dels drets i les llibertats
en condicions d’igualtat no implica un tracte idèntic en tots els casos: per
exemple, els joves delinqüents han de ser separats dels adults. El Comitè
159