Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
article 1
tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en
drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se
fraternalment els uns amb els altres.
això vol dir que tots els individus són iguals?
Dir que tots els éssers humans neixen «lliures», és dir que tots tenen el mateix
dret a la llibertat, però sabem que el curs de la seva existència està afectat per
unes limitacions d’ordre econòmic i social, així com també civil i polític. La
llibertat no és i no pot ser absoluta, ja que la llibertat de cadascú acaba allà on
comença la dels altres. Llibertat no vol dir anarquia.
Tots els éssers humans són iguals, però «igual» no vol dir «idèntic» o «similar»:
les capacitats físiques i mentals de cadascú, els talents, les característiques
pròpies varien fins a l’infinit. De fet, cada individu és diferent de tota la resta, i
de vegades les diferències individuals són més marcades a l’interior d’un mateix
grup social i cultural que no pas entre individus membres de grups socials o
culturals diferents. No hi ha res que justifiqui una classificació jerarquitzada
dels grups humans en funció de les seves capacitats intel·lectuals o del seu
potencial genètic. La discriminació, la distinció basades en la raça així com
en la creença –antisocial– que hi ha una desigualtat innata entre els diferents
grups socials o ètnics estan totalment desproveïdes de fonament científic. No
permetre a una persona, sigui quina sigui la seva pertinença, la possibilitat
d’assolir el seu ple desenvolupament és cometre una injustícia greu i negar la
seva igualtat en drets i en dignitat.
Aquest article recorda també que cadascú ha de fer prova respecte dels altres
d’un «esperit de fraternitat», és a dir tractar-los com a membres de la família
humana, iguals en drets i en dignitat.
És per la pràctica de la tolerància que els éssers humans poden viure junts, en
pau els uns amb els altres, en aquest «esperit de fraternitat». Per promoure
aquest principi, l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar
l’any 1995 l’Any de les Nacions Unides per a la Tolerància. Va notar que «la
tolerància –el fet de reconèixer l’altre i apreciar-lo amb el seu valor just, i
l’aptitud de viure junts i escoltar els altres– constitueix el fonament mateix de
tota societat civil, així com de la pau». 142 La UNESCO, per iniciativa de la qual
es va proclamar l’Any per a la Tolerància, va ser convidada a assumir-ne el
paper d’organització coordinadora. Un instrument normatiu de la UNESCO,
la Declaració de principis sobre la tolerància (1995), té per objecte promoure
encara millor aquest principi.
142 Resolució 48/126 de l’Assemblea General, a data de 20 de desembre de 1993.
158