Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
l’eradicació del terrorisme. El Consell de Seguretat va adoptar per unanimitat
les resolucions 1368 (2001) i 1373 (2001) que condemnen el terrorisme.
Aquesta darrera resolució ha creat un comitè contra el terrorisme, format
per tots els membres del Consell de Seguretat, per vetllar per l’aplicació
de les disposicions d’aquesta resolució. El 2001 l’Assemblea General va
convocar una sessió especial i va adoptar, per consens, la resolució 56/1.
En totes les resolucions adoptades des d’aleshores, pel Consell de Seguretat
i per l’Assemblea General, se subratlla que cal un compromís internacional
compartit per trobar una actitud eficaç, sostenible i multilateral de cara al
problema del terrorisme. A més, l’Assemblea General va subratllar la presa
de consciència, en el si de la comunitat internacional, dels efectes nocius del
terrorisme sobre l’exercici ple dels drets humans i l’establiment de l’Estat de
dret i les llibertats democràtiques.
L’octubre del 2001, el secretari general de les Nacions Unides va posar en funcionament
el grup de treball sobre les polítiques de l’ONU de cara al terrorisme.
Aquest grup de reflexió té com a missió identificar les implicacions a llarg
termini i les vastes dimensions polítiques del terrorisme per a les Nacions
Unides i formular recomanacions sobre les mesures que ha de prendre l’ONU
per tractar la qüestió. En el seu informe presentat el 2002 a l’Assemblea General
(document A/57/273-S/2002/875), el grup de treball va subratllar que el
terrorisme fa trontollar i amenaça els principis i els objectius fonamentals de
la Carta de les Nacions Unides. També va insistir en la necessitat d’intensificar
els esforços per combatre les violacions dels drets humans perquè els terroristes
sovint les exploten per tal d’obtenir suport per als seus actes, Així mateix,
va subratllar que el terrorisme és una agressió contra els drets fonamentals.
Ara bé, també hi insisteix que la lluita contra el terrorisme ha de ser respectuosa
amb les obligacions internacionals en matèria de drets humans. En la resolució
57/219, l’Assemblea General, evocant les disposicions de l’article 4 del
Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, en virtut dels quals alguns drets
no són susceptibles de derogació en cap circumstància, va afirmar que els estats
han de fer per manera que tota mesura presa per combatre el terrorisme
estigui conforme a les seves obligacions en dret internacional, en especial les
normes internacionals relatives als drets humans i als drets dels refugiats i el
dret internacional humanitari. Com va fer remarcar el secretari general de les
Nacions Unides no hi pot haver cap bescanvi entre una acció eficaç contra el
terrorisme i la protecció dels drets humans. Un nombre determinat d’organitzacions
internacionals han pressionat fortament els estats perquè vetllin
per tal que les mesures que hagin de prendre, i que puguin restringir els drets
humans, trobin un equilibri just entre els problemes de seguretat nacional legítims
i les llibertats fonamentals, i s’inscriguin en la lògica dels seus compromisos
envers el dret internacional. 141 L’Organització de les Nacions Unides, les
141 Declaració comuna de l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans, del secretari general
del Consell d’Europa i del director de l’Oficina per a les institucions Democràtiques i els Drets Humans (ODiDH),
29 de novembre de 2001.
155