Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
d’una Protecció Internacional, Incloent-hi els Agents Diplomàtics (1973), la
Convenció Internacional sobre la Repressió dels Atemptats Terroristes amb
Bomba (1997) i la Convenció Internacional per a la Repressió del Finançament
del Terrorisme (1999).
D’altra banda, s’han elaborat diversos instruments de lluita contra el terrorisme
a escala nacional. La Convenció per a la Prevenció i la Repressió dels Actes
de Terrorisme que prenen forma de crims contra les persones o actes d’extorsió
relacionats d’abast internacional i la Convenció Interamericana contra el
Terrorisme van ser adoptades respectivament el 1971 i 2002 per l’Organització
dels Estats Americans (OEA), i la Convenció Europea per a la Repressió
del Terrorisme va ser adoptada pel Consell d’Europa el 1977. La Lliga d’Estats
Àrabs va adoptar la Convenció Àrab per a l’Eradicació del Terrorisme (1998),
l’Organització de la Conferència Islàmica va adoptar la Convenció per Combatre
el Terrorisme Internacional (1999), i la Unió Africana (antiga Organització
de la Unitat Africana) va adoptar la Convenció per a la Prevenció i la Lluita
contra el Terrorisme (1999). El 2005, les Nacions Unides van adoptar la Convenció
Internacional per a la Repressió dels Actes de Terrorisme Nuclear.
La característica comuna de tots aquests instruments rau en l’absència d’una
definició general i completa de terrorisme. Es limiten a declarar il·legals alguns
actes criminals la inserció dels quals en el concepte de terrorisme no va comportar
cap objecció en el moment de la seva adopció. Les disposicions d’aquests
instruments només creen obligacions per als estats part; per això, els actors independents
dels estats, incloent-hi els grups armats, no hi estan vinculats. Ara
bé, qualsevol Estat pot portar davant la justícia qualsevol individu, al marge de
qualsevol afiliació organitzativa, que s’hagi considerat culpable d’actes terroristes,
en la mesura en què aquests actes constitueixen crims de guerra i crims
contra la humanitat, d’acord amb el principi de competència universal.
El lligam directe entre el terrorisme i les violacions dels drets humans ha estat
reconegut per la Conferència Mundial de Drets Humans (Viena, 1993). La
Declaració de Viena i el seu programa d’acció afirmen que «els actes, mètodes
i pràctiques de terrorisme siguin de la forma que siguin i en totes les seves
manifestacions i lligams, en determinats països, amb el tràfic d’estupefaents,
apunten a l’abolició dels drets humans, les llibertats fonamentals i la democràcia,
amenacen la integritat territorial i la seguretat dels estats i desestabilitzen
els governs legítimament constituïts». Aquests documents conclouen
que «la comunitat internacional ha de prendre mesures que s’imposen per reforçar
la cooperació amb vista a evitar i combatre el terrorisme».
L’Assemblea General ha expressat repetidament, en nombroses resolucions
(48/122, 49/185, 50/186, 52/133, 54/164), la seva condemna sense equívocs
dels actes de terrorisme.
Els atemptats terroristes de l’11 de setembre de 2001 van posar a primera fila
de les preocupacions de la comunitat internacional la qüestió de la prevenció i
154