Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
Els reptes actuals
111. Quins són els reptes que planteja la globalització en la
realització dels drets humans?
Si bé la globalització crea una riquesa i un benestar sense precedents, tanmateix
ve acompanyada d’una pobresa, una desigualtat i una exclusió creixents
per a nombrosos països, grups i individus. Tal com va declarar Kofi
Annan, antic secretari general de les Nacions Unides, «cal que la recerca del
desenvolupament, la integració a l’economia mundial i la gestió del canvi
estiguin subordinats als drets humans i no a la inversa». 133 La globalització
comporta l’ampliació de la noció tradicional de drets humans en molts aspectes
diversos.
En primer lloc, el desenvolupament i la pobresa es consideren cada vegada més
des d’una perspectiva internacional dels drets humans. Per això, les qüestions
com ara l’ajuda i el deute extern, i l’impacte d’ordre econòmic internacional
sobre les polítiques socials nacionals ara són l’objectiu de debats que es basen
en els drets humans. Aquest acostament als drets humans comporta una sèrie
d’obligacions i una responsabilitat per part dels estats donants.
En segon lloc, el tema de la legislació dels drets humans s’ha ampliat amb
relació a les nocions tradicionals sobre la responsabilitat exclusiva dels governs
per incloure obligacions i responsabilitats dels actors fora de l’Estat (com ara
les institucions financeres i les empreses internacionals) quan es tracta de
promoure i protegir els drets humans.
Per consegüent, és indispensable entendre bé el paper de les diverses institucions
internacionals al respecte. Les tres institucions principals que cal tenir
en compte pel que fa a això són: el Banc Mundial, l’organització intergovernamental
que és la font mundial més gran d’ajuda al desenvolupament; el Fons
Monetari Internacional (FMI), que exerceix una vigilància sobre les polítiques
de taxes de canvi dels seus membres gràcies a una avaluació de les polítiques
econòmica i financera de cada país i subordina els préstecs demanats pels països
a unes modalitats polítiques precises; i l’Organització Mundial del Comerç
(OMC), que és una organització intergovernamental encarregada de vetllar
per les regles del comerç entre les nacions.
La crisi econòmica i financera actual afecta la vida de tots els éssers humans.
Ha engendrat un augment de la pobresa i un retard en la promoció del desenvolupament,
en especial en el marc del compliment dels Objectius del Mil·lenni
per al Desenvolupament (vegeu la pregunta 113). El sistema de les Nacions
Unides en general i el Consell dels Drets Humans en especial (vegeu la pre-
133 UN Doc. A/54/1 (1999), paràgraf 275.
146