Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
mediadors». En una altra categoria, menys habitual, però no per això menys
important, hi consten les institucions nacionals «especialitzades» que tenen
com a funció protegir els drets d’un grup especialment vulnerable, com les
minories ètniques i lingüístiques, les poblacions autòctones, els infants, els
refugiats i les dones.
Les Nacions Unides, i en especial l’Alt Comissariat per als Drets Humans,
exerceixen un paper de catalitzador, i aporten als estats la seva ajuda en la
creació d’institucions nacionals dedicades als drets humans i donen el seu
suport a l’activitat d’aquestes institucions.
El 1993, es va crear un òrgan internacional, el Comitè Internacional de Coordinació
per a les Institucions Nacionals de Promoció i Protecció dels Drets
Humans. El seu objectiu és assessorar a l’hora de crear i reforçar institucions
nacionals que es dediquin als drets humans, de conformitat amb els Principis
de París, i reforçar la coordinació i la cooperació entre elles, així com amb l’Alt
Comissariat i la resta d’òrgans i agències de les Nacions Unides. El 1998, el Comitè
Internacional de Coordinació va elaborar les seves regles de procediment
i va ampliar la possibilitat d’adhesió a 16 membres. El sotscomitè d’acreditació
del comitè s’encarrega d’acreditar les institucions nacionals de drets humans i
de fer recomanacions sobre la seva conformitat amb els Principis de París. El
desembre del 2008, hi havia 64 institucions nacionals de drets humans acreditades
al si del Comitè Internacional de Coordinació.
La 9a Conferència Internacional de les Institucions Nacionals de Drets Humans
es va celebrar a Nairobi del 21 al 24 d’octubre de 2008, hi van participar més
de 120 representants de les institucions nacionals de drets humans.
107. Les empreses tenen obligacions pel que fa als drets
humans?
Tradicionalment la legislació internacional dels drets humans es preocupa per
la responsabilitat dels estats pel que fa a la protecció i la promoció dels drets
humans. La globalització i la cerca d’avantatges competitius internacionals
reforcen el paper i el poder d’algunes empreses multinacionals amb relació
als estats. Tanmateix, el poder de les empreses multinacionals no s’hauria
d’exercir en detriment de l’exercici dels drets humans.
Aquestes són preocupacions que s’han tingut en compte als fòrums
internacionals. La Declaració de Rio i la Declaració de Copenhaguen 124 han
subratllat les responsabilitats de les empreses transnacionals (TNC) pel que fa
al desenvolupament i la protecció del medi ambient. A més, és evident que les
TNC tenen un paper destacat en la promoció i la protecció dels drets humans.
124 Declaració de principis, Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament, Rio
de Janeiro, 3-14 de juny de 1992; Declaració i Programa d’acció de Copenhaguen sobre el desenvolupament social,
març del 1995.
135