Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
comporta no tan sols una indemnització financera per als prejudicis soferts
–danys materials i morals– així com per les despeses de justícia, sinó també
el dret que el seu Estat investigui sobre els responsables d’aquestes violacions
dels seus drets, els jutgi i els sancioni.
102. Com l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a
europa contribueix a la promoció i la protecció dels drets
humans?
L’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) va iniciar les
seves activitats als anys 1970. En aquell moment es tractava,–– d’un fòrum
multilateral per al diàleg i la negociació entre l’Est i l’Oest que inicialment va
adoptar el nom de Conferència sobre la Seguretat i la Cooperació a Europa
(CSCE). Aquesta organització va canviar de nom el 1995. En l’acta final
d’Hèlsinki, signada el 1975, els estats participants 120 es van posar d’acord
sobre els principis de base que havien de regir el comportament dels estats
entre ells i el dels governs pel que fa als seus habitants. Els estats també van
decidir proseguir el procés de la CSCE en tres àmbits principals: les qüestions
relatives a la seguretat a Europa; la cooperació en els àmbits de l’economia, la
ciència, la tecnologia i el medi ambient; i la cooperació en l’esfera humanitària
i en altres sectors. A les diverses reunions de seguiment, els estats participants
es van comprometre a respectar determinades normes i criteris en matèria de
drets humans i de llibertats fonamentals, en especial pel que fa al tracte de
les minories, la prevenció de la tortura, la protecció de la llibertat d’expressió
i l’abolició de la pena de mort. En el marc del concepte de seguretat de
l’organització, l’OSCE, per la seva dimensió humana de la seguretat, aborda i
promou les problemàtiques en matèria de drets humans.
A més, en el document final de la Conferència sobre la Dimensió Humana de
l’OSCE, celebrada a Moscou el 1991, es va afirmar que els compromisos presos
pel que fa a la dimensió humana de l’OSCE són qüestions d’interès directe
i legítim de tots els estats participants i no revelen exclusivament els afers
interns de l’Estat en qüestió. Aquest compromís ha estat reiterat en ocasió de
les accions que l’han seguit. Les decisions, al si de l’OSCE, es prenen sobre la
base del consens (assenyalem tanmateix una excepció notòria en el cas d’una
violació neta i flagrant dels compromisos presos en el marc de l’OSCE pel que
fa als drets humans i les llibertats fonamentals, en el cas de la suspensió de
Iugoslàvia pronunciada el 1992). Tots els estats participants són iguals i les
decisions preses els lliguen en el pla polític. Les reunions anuals del Consell
de Ministres i del Consell Permanent de l’Organització prenen les decisions
relatives als drets humans, el reconeixement de la supremacia del dret en els
àmbits d’acció de l’OSCE, la promoció dels drets dels pobles romaní i sinti, i la
120 Hi havia 35 estats participants a l’OSCE el 1975, i eren 56 el 31 de maig de 2009. Vegeu [versió en castellà]:
http://www.osce.org/es/.
129