Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
creat un departament per als defensors dels drets humans a la seu de la
Comissió. El 2007, es van establir els informadors següents: drets dels pobles
autòctons, drets de la dona, drets de l’infant, drets de les persones privades
de les seves llibertats a les Amèriques, drets dels descendents africans i
discriminació racial i els drets dels treballadors immigrats i de les seves
famílies. Si un Estat no se sotmet a la seva decisió, la Comissió transmet el
dossier al Tribunal Interamericà de Drets Humans, llevat que la majoria dels
membres de la Comissió voti en contra d’aquest procediment. En aquest cas,
la Comissió representa els denunciadors. Gràcies a la presentació regular, als
òrgans polítics de l’OEA, d’informes de violacions dels drets humans comeses
principalment pels governants no democràtics, la Comissió té un paper
essencial en la condemna d’aquestes pràctiques quan en són responsables els
estats membres. El 2007, la Comissió va rebre 1.456 denúncies de violació
dels drets establerts per la Convenció i ha transmès 11 dossiers al tribunal.
101. Quin és el paper del tribunal interamericà de Drets
humans?
El Tribunal Interamericà de Drets Humans, que es compon de set membres,
va ser creat després que entrés en vigor la Convenció americana i té la seu a
San José (Costa Rica). El 31 de maig del 2009 hi havia 24 estats part de la
Convenció, dels quals 21 també havien reconegut la competència obligatòria
del Tribunal. 119
En el curs dels últims anys, la Comissió i el Tribunal han creat una jurisprudència
important pel que fa a la incompatibilitat entre les lleis d’«amnistia»
i les obligacions contretes pels estats part de la Convenció. Es tracta de lleis
d’amnistia adoptades en nombrosos països del continent americà per impedir
la persecució de membres de les forces de l’ordre i membres dels governs per
raó de les violacions dels drets humans comeses sota dictadures militars. Les
tàctiques adoptades per nombroses forces de l’ordre contra els insurrectes durant
els anys 1979 i 1980 van comportar la desaparició, la tortura i la detenció
arbitrària de milers de persones. Els tribunals de l’Argentina, per exemple,
van citarla jurisprudència del sistema interamericà per abolir les seves pròpies
lleis d’amnistia.
A més, la Comissió i el Tribunal van emetre dictamens importants pel que fa
als punts següents: el dret dels grups indígenes a la propietat col·lectiva dels
seus béns a Nicaragua; el dret a la vida dels «infants del carrer» a Guatemala;
el dret dels civils de no ser jutjats pels tribunals militars al Perú, i el dret de
les persones acusades d’actes de terrorisme a tenir un procés que els atorgui
totes les garanties d’un judici ordinari. El tribunal també va formular el dret a
les reparacions per a les víctimes de violacions dels drets humans, la qual cosa
119 Per a la llista d’aquests estats, fins a 31 de maig de 2009, vegeu: instruments internacionals relatius als drets
humans, www.unesco.org/human_rights/ o bé www.unhchr.ch.
128