Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
S’han adoptat dos protocols addicionals a la Convenció Interamericana de
Drets Humans, un en l’àmbit dels drets econòmics, socials i culturals, anomenat
Protocol de San Salvador, i el segon sobre l’abolició de la pena de mort.
Respectivament van entrar en vigor el 16 de novembre de 1999 i el 28 d’agost
de 1991. La resta de tractats sobre els drets humans adoptats pels estats membres
de l’OEA comprenen la Convenció Interamericana per Prevenir i Sancionar
la Tortura, que va entrar en vigor el 28 de febrer de 1987; la Convenció
Interamericana sobre la Desaparició Forçada de Persones, que va entrar en vigor
el 28 de març de 1996; la Convenció Interamericana sobre l’Eliminació de
Totes les Formes de Discriminació pel que fa a les Persones amb Discapacitat,
que va entrar en vigor el 14 de setembre de 2001, i la Convenció Interamericana
per Prevenir, Sancionar i Eradicar la Violència contra la Dona, anomenada
Convenció Belem do Para, perquè duu el nom de la ciutat brasilera en què es
va adoptar la Convenció el 9 de juny de 1994. Aquests dos últims textos han
estat els dos primers tractats internacionals sobre drets humans que parlen
d’aquests temes.
100. Quina és la missió de la Comissió interamericana de
Drets humans?
La Comissió, creada per la Carta de l’OEA, es compon de set membres i està
ubicada a la seu de l’OEA, a Washington. Acompleix dues funcions principals:
1) examinar i jutjar les denúncies provinents dels estats part de la Convenció
Americana de Drets Humans tenint en compte les violacions d’aquests drets,
així com les denúncies fetes pels estats membres que han ratificat la convenció
interamericana, i d’acord amb la Declaració Americana dels Drets i Deures de
l’Home; 2) investigar sobre el terreny, mitjançant l’enviament de missions als
estats membres, cada vegada que ho consideri necessari i redactar els informes
de les investigacions.
Vista la commoció política viscuda a la regió, la natura de les denúncies
presentades a la Comissió tendeix més aviat a fer referència a mancances en els
règims dels estats membres i no tant a les denúncies flagrants i sistemàtiques
que eren més freqüents en el passat. Les preocupacions actuals de la Comissió
apunten, doncs, principalment a qüestions relatives al dret a un procés just,
a l’accés als tribunals, a la llibertat d’expressió, així com a la impossibilitat
d’investigar, jutjar i sancionar. Per això, amb la idea de tractar les qüestions
que, a ulls de la Comissió, mereixen una atenció especial, ha creat un nombre
determinat de llocs d’informadors, en especial un lloc a temps complet
d’informador sobre la llibertat d’expressió. A més, alguns membres de la
Comissió tracten amb l’oficina de l’informador d’altres qüestions importants,
com ara els drets de les dones, dels infants, de les poblacions autòctones,
dels treballadors migrants, de les persones desplaçades i dels presoners. Els
informadors assisteixen a les conferències, duen a terme investigacions i
presenten informes sobre el tema en qüestió a les reunions plenàries. S’ha
127