Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
La Comissió Africana examina els informes periòdics en els quals els estats
part anuncien les mesures que han pres per aplicar les disposicions de la Carta
i instaura un diàleg amb els representants dels estats per tal d’encoratjar-los a
satisfer les seves obligacions en matèria de drets humans.
Els comissaris visiten individualment els estats part per tal de promoure els
drets humans. La Comissió emet també declaracions que ofereixin interpretació
a disposicions específiques de la carta, per «formular i elaborar, amb vista
a servir de base per a l’adopció de textos legislatius per part dels governs africans,
principis i regles que permetin resoldre els problemes jurídics relatius a
la satisfacció dels drets humans i dels pobles i les llibertats fonamentals». Les
declaracions publicades fins ara apunten a qüestions com el dret a un procés
just i el respecte pel dret humanitari. La Comissió es reuneix dues vegades
l’any, no tan sols a la seva seu sinó també en altres països africans, de manera
que la seva tasca es pugui donar a conèixer àmpliament.
La Comissió designa uns informadors especials sobre les execucions extrajudicials,
les condicions de vida a les presons i als centres de detenció, els drets de
les dones, la llibertat d’expressió, la situació dels defensors dels drets humans,
i els refugiats i les persones desplaçades. També ha creat grups de treball sobre
les poblacions autòctones, drets econòmics, socials i culturals, la pena de
mort, les línies directrius de Robben Island, i les qüestions específiques. Així
mateix, envia les missions d’investigació o de vigilància als estats part en què
la situació dels drets humans causa inquietuds serioses.
El protocol de 1998, que va ser creat pel Tribunal Africà de Drets Humans i
dels Pobles, va entrar en vigor el 2004. El gener del 2006, el Consell Executiu
de la Unió Africana va elegir els primers 11 jutges del Tribunal. Els particulars
i les ONG, que tenien un estatut d’observadors davant la Comissió, poden dur
els afers davant el Tribunal sobre les violacions de drets esmentats a la Carta
i sobre les violacions d’instruments de drets humans ratificats per l’Estat
en qüestió. Un nou protocol del 2008 sobre l’estatut del Tribunal Africà de
Justícia i dels Drets Humans permetrà la fusió entre el Tribunal Africà de
Drets Humans i dels Pobles i el Tribunal Africà de Justícia. A 31 de maig de
2009, el nou protocol encara no havia entrat en vigor. 114
98. La Comissió pot fer el seguiment de denúncies que arribin
dels estats o de particulars?
Un tret únic de la Carta Africana és que tots els estats han de reconèixer
necessàriament a la Comissió la competència per rebre denúncies que
al·leguin violacions dels drets protegits per la Carta. Aquestes denúncies
poden emanar dels estats part, així com de particulars o d’organitzacions no
114 El 31 de maig de 2009, el protocol encara no havia entrat en vigor. Vegeu [versió en francès]: http://www.africaunion.org/root/AU/Documents/treaties/text/Protocol%20on%20the%20Merged%20Court%20-%20FR.pdf.
125