Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
La Carta Africana de la Democràcia, Eleccions i Governança va ser adoptada
per la Unió Africana el 2007, amb l’objectiu de promoure un principi de
democràcia a través del continent. El 31 de maig del 2009, la Carta encara
no havia entrat en vigor. 112 La Carta Africana de la Joventut, adoptada el
2006, és un altre instrument important, però, el 31 de maig de 2009 tampoc
no havia entrat en vigor. La Carta crea un marc jurídic vinculant per als
governs, per tal que desenvolupin unes polítiques de suport i programes per
a la joventut. 113
96. Quins drets protegeix la Carta africana de Drets humans i
dels Pobles?
La Carta presenta diversos elements que la distingeixen dels altres instruments
internacionals i regionals sobre els drets humans, inspirats per la Carta de les
Nacions Unides i la Declaració Universal dels Drets Humans. És propi que
la Carta inclogui els drets econòmics, socials i culturals, així com també els
drets civils i polítics, i subratlla també que totes dues «categories» de drets són
indissociables i interdependents. A més, apunta a promoure els «drets dels
pobles», és a dir els drets col·lectius de cada poble com a grup. La convicció
central de la qual es desprèn el principi del dret dels pobles és efectivament
que els éssers humans no poden assolir el seu màxim desenvolupament si
no són membres d’un grup. És a dir que no tan sols tenen drets, sinó també
responsabilitats pel que fa a la comunitat a la qual pertanyen, en especial
deures pel que fa a la família, la societat en què viuen, el seu país i la comunitat
internacional. Els estats, per la seva banda, tenen el deure d’assegurar-se
l’exercici del dret al desenvolupament.
97. Quins mecanismes s’han establert per aplicar la Carta
africana?
En virtut de la Carta, el 1987 es va crear una Comissió Africana de Drets
Humans i dels Pobles per promoure els drets humans i assegurar la seva
protecció a l’Àfrica. Aquesta Comissió, que té seu a Banjul (Gàmbia), està
formada per 11 membres, escollits en funció de la seva integritat i les seves
competències, que exerceixen el seu càrrec a títol personal i no tant com a
representants del seu govern. La Comissió duu a terme diverses missions, en
especial la de protegir els drets anunciats a la Carta i la de promoure la reflexió
en aquest àmbit i el desenvolupament d’aquests drets.
112 El 31 de maig de 2009, Etiòpia i Mauritània havien ratificat la Carta Africana de la Democràcia, Eleccions i
Governança. (Vegeu: instruments internacionals relatius als drets humans, www.unesco.org/human_rights/ o bé
www.unhchr.ch.)
113 El 31 de maig de 2009, 13 Estats havien ratificat la Carta Africana de la Joventut. (Per a la llista d’aquests
estats, fins a 31 de maig de 2009, vegeu: instruments internacionals relatius als drets humans, www.unesco.org/
human_rights/ o bé www.unhchr.ch.)
124