13.05.2013 Views

Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s<br />

exemple, prohibició <strong>de</strong> la tortura). El capítol II («Llibertats») conté especialment<br />

el dret al respecte <strong>de</strong> la vida privada, el dret a la llibertat d’expressió,<br />

<strong>de</strong> religió, d’associació, el dret a l’educació, el dret a la propietat i el dret<br />

d’asil. El capítol III («Igualtat») comprèn les disposicions sobre la no-discriminació,<br />

la diversitat cultural, la igualtat entre homes i dones i els drets <strong>de</strong><br />

l’infant, <strong>de</strong> la gent gran i <strong>de</strong> les persones amb discapacitat. El capítol IV («Solidaritat»)<br />

inclou el dret a la informació i diversos drets relatius al treball,<br />

així com disposicions sobre la protecció <strong>de</strong> la salut i la <strong>de</strong> l’entorn. El capítol<br />

V («Ciutadania») inclou el dret <strong>de</strong> vot i el dret a una bona administració,<br />

i el capítol VI («Justícia») comprèn el dret a un judici imparcial i a un recurs<br />

efectiu. Finalment, el capítol VII conté disposicions generals referi<strong>de</strong>s a l’estatut<br />

i l’àmbit d’aplicació <strong>de</strong> la Carta.<br />

L’estatut <strong>de</strong> la Carta és, per ara, el d’una <strong>de</strong>claració. Això vol dir que no té,<br />

oficialment, cap valor jurídic vinculant. El 2008, les esmenes previstes pel Tractat<br />

<strong>de</strong> Lisboa no havien estat ratifica<strong>de</strong>s. En conseqüència, el maig <strong>de</strong>l 2009, aquest<br />

tractat encara no havia entrat en vigor. Tanmateix, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la seva proclamació,<br />

va tenir una influència important en els judicis emesos pel Tribunal <strong>de</strong> Justícia<br />

Europeu, així com sobre les polítiques <strong>de</strong> les institucions <strong>de</strong> la UE.<br />

95. Quins instruments sobre els drets <strong>humans</strong> van ser<br />

adoptats per l’Organització per a la unitat africana i, per<br />

consegüent, per la unió africana?<br />

La Conferència <strong>de</strong> caps d’Estat i <strong>de</strong> Govern <strong>de</strong> l’Organització per a la Unitat<br />

Africana (OUA) va adoptar el 26 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 1981, la Carta Africana <strong>de</strong> <strong>Drets</strong><br />

Humans i <strong>de</strong>ls Pobles. Aquesta Carta va entrar en vigor l’octubre <strong>de</strong>l 1986. El<br />

31 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2009, havia estat ratificada pels 53 estats membres <strong>de</strong> la Unió<br />

Africana. Hi ha altres instruments relatius als drets <strong>humans</strong> adoptats per<br />

l’OUA: la Convenció OUA sobre Refugiats, que gestiona els aspectes específics<br />

<strong>de</strong>ls problemes <strong>de</strong>ls refugiats a l’Àfrica, adoptada el 1969 i en vigor <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />

1974; la Carta Africana sobre els <strong>Drets</strong> i el Benestar <strong>de</strong> l’Infant, adoptada el<br />

1990 i que va entrar en vigor aquell mateix any. El juliol <strong>de</strong> 2003, la Unió<br />

Africana va adoptar un protocol sobre els drets <strong>de</strong> les dones a l’Àfrica. Es tracta<br />

d’una etapa important en els esforços esmerçats per promoure el respecte<br />

<strong>de</strong>ls drets <strong>de</strong> les dones. Aquest protocol reclama, entre d’altres, l’abolició <strong>de</strong><br />

totes les formes <strong>de</strong> violència contra les dones a l’Àfrica i la promoció <strong>de</strong> la<br />

igualtat entre dones i homes. En una reunió <strong>de</strong> caps <strong>de</strong>ls 53 estats africans<br />

<strong>de</strong> l’11 <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong> 2000, es va adoptar l’Acte Constitutiu <strong>de</strong> la Unió Africana.<br />

L’Organització per a la Unitat Africana va ser substituïda per la Unió Africana<br />

(UA) i va entrar en vigor el juliol <strong>de</strong>l 2002. 111<br />

111 El 31 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2009, 53 estats havien ratificat l’acta constitutiva <strong>de</strong> la Unió Africana. (Per a la llista d’aquests<br />

estats, fins a 31 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2009, vegeu: instruments internacionals relatius als drets <strong>humans</strong>, www.unesco.org/<br />

human_rights/ o bé www.unhchr.ch.)<br />

123

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!