Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya
Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya
Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s<br />
exemple, prohibició <strong>de</strong> la tortura). El capítol II («Llibertats») conté especialment<br />
el dret al respecte <strong>de</strong> la vida privada, el dret a la llibertat d’expressió,<br />
<strong>de</strong> religió, d’associació, el dret a l’educació, el dret a la propietat i el dret<br />
d’asil. El capítol III («Igualtat») comprèn les disposicions sobre la no-discriminació,<br />
la diversitat cultural, la igualtat entre homes i dones i els drets <strong>de</strong><br />
l’infant, <strong>de</strong> la gent gran i <strong>de</strong> les persones amb discapacitat. El capítol IV («Solidaritat»)<br />
inclou el dret a la informació i diversos drets relatius al treball,<br />
així com disposicions sobre la protecció <strong>de</strong> la salut i la <strong>de</strong> l’entorn. El capítol<br />
V («Ciutadania») inclou el dret <strong>de</strong> vot i el dret a una bona administració,<br />
i el capítol VI («Justícia») comprèn el dret a un judici imparcial i a un recurs<br />
efectiu. Finalment, el capítol VII conté disposicions generals referi<strong>de</strong>s a l’estatut<br />
i l’àmbit d’aplicació <strong>de</strong> la Carta.<br />
L’estatut <strong>de</strong> la Carta és, per ara, el d’una <strong>de</strong>claració. Això vol dir que no té,<br />
oficialment, cap valor jurídic vinculant. El 2008, les esmenes previstes pel Tractat<br />
<strong>de</strong> Lisboa no havien estat ratifica<strong>de</strong>s. En conseqüència, el maig <strong>de</strong>l 2009, aquest<br />
tractat encara no havia entrat en vigor. Tanmateix, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la seva proclamació,<br />
va tenir una influència important en els judicis emesos pel Tribunal <strong>de</strong> Justícia<br />
Europeu, així com sobre les polítiques <strong>de</strong> les institucions <strong>de</strong> la UE.<br />
95. Quins instruments sobre els drets <strong>humans</strong> van ser<br />
adoptats per l’Organització per a la unitat africana i, per<br />
consegüent, per la unió africana?<br />
La Conferència <strong>de</strong> caps d’Estat i <strong>de</strong> Govern <strong>de</strong> l’Organització per a la Unitat<br />
Africana (OUA) va adoptar el 26 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 1981, la Carta Africana <strong>de</strong> <strong>Drets</strong><br />
Humans i <strong>de</strong>ls Pobles. Aquesta Carta va entrar en vigor l’octubre <strong>de</strong>l 1986. El<br />
31 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2009, havia estat ratificada pels 53 estats membres <strong>de</strong> la Unió<br />
Africana. Hi ha altres instruments relatius als drets <strong>humans</strong> adoptats per<br />
l’OUA: la Convenció OUA sobre Refugiats, que gestiona els aspectes específics<br />
<strong>de</strong>ls problemes <strong>de</strong>ls refugiats a l’Àfrica, adoptada el 1969 i en vigor <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />
1974; la Carta Africana sobre els <strong>Drets</strong> i el Benestar <strong>de</strong> l’Infant, adoptada el<br />
1990 i que va entrar en vigor aquell mateix any. El juliol <strong>de</strong> 2003, la Unió<br />
Africana va adoptar un protocol sobre els drets <strong>de</strong> les dones a l’Àfrica. Es tracta<br />
d’una etapa important en els esforços esmerçats per promoure el respecte<br />
<strong>de</strong>ls drets <strong>de</strong> les dones. Aquest protocol reclama, entre d’altres, l’abolició <strong>de</strong><br />
totes les formes <strong>de</strong> violència contra les dones a l’Àfrica i la promoció <strong>de</strong> la<br />
igualtat entre dones i homes. En una reunió <strong>de</strong> caps <strong>de</strong>ls 53 estats africans<br />
<strong>de</strong> l’11 <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong> 2000, es va adoptar l’Acte Constitutiu <strong>de</strong> la Unió Africana.<br />
L’Organització per a la Unitat Africana va ser substituïda per la Unió Africana<br />
(UA) i va entrar en vigor el juliol <strong>de</strong>l 2002. 111<br />
111 El 31 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2009, 53 estats havien ratificat l’acta constitutiva <strong>de</strong> la Unió Africana. (Per a la llista d’aquests<br />
estats, fins a 31 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2009, vegeu: instruments internacionals relatius als drets <strong>humans</strong>, www.unesco.org/<br />
human_rights/ o bé www.unhchr.ch.)<br />
123