Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
Consell sobre la «integració dels drets humans per la PESC i altres polítiques
de la Unió Europea», adoptat el 13 de novembre de 2006. 110 Per tal d’assegurar
la promoció del calendari dels drets humans de la UE, les oficines de drets
humans o els experts acompanyen les missions.
L’informe anual de la UE sobre els drets humans serveix per reforçar la
coherència política de la UE en aquest àmbit i estableix un panorama de
totes les estratègies, posicions i accions comunes a favor dels drets humans.
A més, la UE va adoptar el desembre del 2001 les línies directrius per als
diàlegs sobre els drets humans, per les quals es compromet a incorporar
preguntes relatives als drets humans, la democràcia i l’Estat de dret en totes
aquestes trobades amb els països tercers, i que anuncien les condicions de la
conducta de diàlegs específics sobre els drets humans.
Des d’aleshores, el Consell de la Unió Europea ha publicat una sèrie de línies
directrius destinades a la protecció i la promoció dels drets humans a països
tercers. El 2008, el Consell ha elaborat unes línies directrius contra totes les
formes de discriminació i violència contra les dones i les nenes, sobre la pena
de mort, la tortura i els defensors dels drets humans.
A més, es fan passos prop de les autoritats de països tercers, sovint de manera
confidencial, per tal de transmetre les inquietuds relatives als drets humans.
La UE també pot fer declaracions públiques, per exhortar un govern o altres
parts a respectar els drets humans, o alegrar-se dels desenvolupaments
positius.
94. Quin és l’objecte de la Carta dels Drets Fonamentals de la
unió europea?
Després de la crida llançada pels consells europeus dels caps d’Estat i de govern
a Colònia i Tampere, el juny i l’octubre del 1999, es va redactar una Carta
dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i es va proclamar solemnement
al Consell Europeu de Niça, el desembre del 2000. La Carta apunta a conduir
l’acció de les institucions europees en l’àmbit dels drets humans, per tal de fer
aquests drets més visibles i d’afavorir entre els ciutadans la presa de consciència
dels seus drets. L’abast de la Carta es defineix a l’article 51(1). S’adreça a les
institucions i òrgans de la Unió, tot respectant el principi de subsidiarietat, i
als estats membres únicament quan han d’aplicar el dret de la Unió. La Carta
no vincula els estats membres en els àmbits de la seva competència nacional.
La Carta ha estat modelada, en gran mesura, sobre les disposicions de la
Convenció Europea de Drets Humans i conté set capítols. El capítol I («Dignitat»)
fa referència als drets a la vida, a la integritat de la persona (per
110 Unió Europea, Consell d’Europa, «Mainstreaming human rights across CFSP and other EU policies»,
Brussel·les, 7 de juny de 2006 (10076/06), disponible a [versió en anglès]: http://www.consilium.europa.eu/ueDocs/
cms_Data/docs/hr/news66.pdf.
122