Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
de Maastricht, l’estructura més important de la Unió Europea. La Unió
Europea es considera com el sostre d’un edifici que reposa sobre tres pilars: la
CE, política estrangera i de seguretat comuna (PESC), la cooperació policíaca i
judicial en matèria penal i pel que fa als afers interns.
El Tractat que institueix la Comunitat Europea (TCE) no fa cap referència
explícita als drets humans i les llibertats fonamentals. Ara bé, les polítiques
adoptades per les institucions de la Comunitat i dels caps d’Estat dels estats
membres s’inspiren en els principis de llibertat, democràcia i respecte dels
drets humans i les llibertats fonamentals, comuns a tots els estats membres.
En particular, el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees ha reconegut
que aquests principis formen part integrant del dret comunitari, la qual cosa,
consegüentment, garanteix que els drets humans siguin plenament tinguts
en compte en l’administració de justícia.
El 1987 va ser quan els drets humans van ser introduïts als tractats per primera
vegada, pel preàmbul de l’Acta Única Europea (AUE). El Tractat de Maastricht
(adoptat el 1992) va incorporar aquests principis en les disposicions que
contenia el cos del tractat. S’ha estipulat especialment que un dels objectius
de la PESC de la UE és el «desenvolupament i el reforç de la democràcia
i de l’Estat de dret, així com del respecte dels drets humans i les llibertats
fonamentals» (títol II, article J1 del TUE). Al mateix temps, un nou títol sobre
la «cooperació al desenvolupament» ha inclòs una segona referència directa als
drets humans i a la democratització, tot declarant que «la política en aquest
àmbit contribueix a l’objectiu general de desenvolupament i consolidació de
la democràcia i l’Estat de dret, així com a l’objectiu del respecte dels drets
humans i les llibertats fonamentals» (article 177 del TCE).
El Tractat d’Amsterdam, que va entrar en vigor el dia 1 de maig de 1999,
reafirma al seu article 6 que la Unió Europea es basa «en els principis de
llibertat, democràcia, respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals,
així com de l’Estat de dret, principis que són comuns als estats membres».
Així mateix, l’article 49 d’aquest Tractat insisteix en el fet que el respecte
d’aquests principis és exigit als països que demanen la seva admissió a la UE.
Un mecanisme previst a l’article 7 del mateix Tractat permet sancionar les
violacions greus i persistents dels drets humans per part dels estats membres
de la UE. Aquesta darrera disposició va ser reforçada pel Tractat de Niça el
desembre del 2000.
El Tractat d’Amsterdam conté igualment una clàusula general sobre la lluita
contra la discriminació, disposicions sobre mesures referides al dret d’asil, als
refugiats i a la immigració, i alguns mitjans en l’àmbit laboral, condicions de
treball i de protecció social.
El dia 1 de març de 2007, es va crear l’Agència per als Drets Fonamentals de la
Unió Europea (European Union Agency for Fundamental Rights, FRA). Amb
seu a Viena, aquest organisme de la Unió Europea té com a mandat aportar
120