Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
Els instruments i procediments regionals
relatius als drets humans
89. Quines han estat les mesures preses pel Consell d’europa
per protegir els drets humans, tant civils com polítics?
El Consell d’Europa, creat el 1949 i la seu del qual és a Estrasburg, ha
establert mecanismes que apunten a garantir la protecció dels drets humans
establerts per la Convenció de Salvaguarda dels Drets Humans i les Llibertats
Fonamentals (coneguda també amb el nom de Convenció Europea dels Drets
Humans) del 1950, que va entrar en vigor el 3 de setembre de 1953. Aquesta
Convenció tracta essencialment dels drets civils i polítics, i declara, en el seu
preàmbul, que els governs dels estats europeus «són reelegits per prendre les
primeres mesures pròpies per assegurar la garantia col·lectiva de determinats
drets anunciats a la Declaració Universal» no tan sols als seus propis ciutadans
sinó també a totes les persones que viuen sota «la seva jurisdicció».
El Consell d’Europa té actualment 47 estats. 105 Tots els membres del Consell
d’Europa han de ratificar la Convenció. Així mateix, s’obliguen a reconèixer el
dret de requeriment individual i la competència del Tribunal Europeu de Drets
Humans. La Convenció comprèn catorze protocols que tracten de qüestions
de dret o de forma sobre el funcionament del tribunal.
El Tribunal Europeu de Drets Humans és l’engranatge principal per garantir els
drets que protegeix la Convenció europea. El Comitè de Ministres del Consell
d’Europa vetlla per aplicar les decisions del Tribunal. Aquestes institucions
poden rebre tant denúncies oficials d’estats part contra altres estats part
com denúncies de particulars, grups o ONG. Les decisions del Tribunal són
jurídicament vinculants i els estats part estan obligats a sotmetre-s’hi. A la
pràctica, passa sovint que, després d’un judici pronunciat pel tribunal sobre un
afer o un altre, un Estat hagi modificat la seva legislació nacional o procedeixi
a qualsevol altra modificació d’ordre general per evitar que es reprodueixi el
mateix tipus de violació: així és com Àustria, Alemanya i Turquia han modificat
les seves legislacions sobre la detenció provisional; el Regne Unit ha modificat
els seus reglaments penitenciaris després d’un judici referent al dret d’accés
als tribunals; els Països Baixos van fer modificacions a les disposicions que
regulen la disciplina militar; Bulgària ha dut a terme una reforma important
del seu procediment penal; i França ha canviat els procediments disciplinaris
105 Albània, Alemanya, Andorra, Armènia, Àustria, Azerbaidjan, Bèlgica, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia,
Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Exrepública iugoslava de Macedònia, Federació Russa,
Finlàndia, França, Geòrgia, Grècia, Hongria, irlanda, islàndia, itàlia, Letònia, Liechtenstein, Lituània, Luxemburg,
Malta, Mònaco, Montenegro, Noruega, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit de Gran Bretanya i irlanda del
Nord, República de Moldàvia, República txeca, Romania, San Marino, Sèrbia, Suècia, Suïssa, turquia, Ucraïna i
Xipre.
116