Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
tament de l’informe sobre el desenvolupament humà. Es tradueix a més de 12
llengües i es troba disponible en més de 100 països cada any. 104
88. Les activitats del Banc Mundial, del Fons Monetari
internacional i de l’Organització Mundial del Comerç
tenen una relació amb els drets humans?
S’ha retret al Fons Monetari Internacional (FMI) i al Banc Mundial que no
segueixin una política i un ordre del dia coherents en matèria de drets humans.
Aquests últims anys, el Banc Mundial s’ha mostrat més categòric a l’hora
de definir la seva política de préstecs amb relació als drets humans i altres
qüestions relacionades, com ara la disminució de la pobresa.
Des de fa poc, el Banc Mundial ha concentrat les seves activitats sobre seguretat
alimentària creant un programa d’intervenció per tal de fer front als problemes
engendrats per la crisi alimentària mundial. Aquest programa forma part de la
política de nova distribució alimentària mundial del Banc Mundial aprovada
per 150 països. El febrer del 2009, 30 països van rebre 497 milions de dòlars
dels Estats Units per a un pressupost total de 866 milions de dòlars previstos
per a aquest tema. El Banc Mundial també va participar a la reunió de la Cimera
de Madrid sobre Seguretat Alimentària el gener de 2009.
Ara bé, es continua treballant per saber si cal, tant en el pla polític com ètic,
que el Banc encoratgi reformes sobre l’amplitud i la validesa del seu mandat
jurídic quan es tracta de qüestions relatives als drets humans i no pas
problemes purament econòmics, sobre la coherència de la seva implicació en
matèria de drets humans. Es planteja el mateix debat pel que fa al FMI. En el
cas d’aquest últim, però, les seves polítiques de modalitats (que consisteixen a
exigir la reducció de les despeses dels governs i els sectors públics) continuen
alimentant la controvèrsia. Un bon nombre de sectors de la societat civil
sostenen que aquestes polítiques comporten una disminució de les despeses
socials indispensables, com les que afecten l’educació i la salut, i fan encara
més precària la situació dels pobres a les zones rurals.
L’Organització Mundial del Comerç (OMC) és objecte d’un bon nombre de
protestes serioses relatives als drets humans i al desenvolupament. Una de
les controvèrsies principals a propòsit de l’OMC prové de la inserció d’una
clàusula social que incorpora els drets humans i les normes del treball en
l’Acord General de Tarifes i Comerç (GATT). A la Conferència Ministerial
de Doha i en el curs de l’anterior conferència ministerial, que va tenir lloc a
Singapur, els ministres van reafirmar que l’Organització Internacional del
Treball és l’organisme habilitat per ocupar-se de les normes fonamentals del
treball reconegudes internacionalment. El que es troba al centre del debat, és
104 [http://www.unescocat.org/ca/recursos/publicacions/informe-sobre-el-desenvolupament-huma-2010-el-desenvolupament-huma--la-veritable-riquesa-de-les-nacions]
114