Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
principals adoptades per a aquesta qüestió: la Convenció (núm. 87) sobre
la Llibertat Sindical i la Protecció del Dret Sindical (1948) i la Convenció
(núm. 98) sobre l’Aplicació dels Principis del Dret d’Organització i Negociació
Col·lectiva (1949). Es poden posar denúncies contra qualsevol govern, tant
si ha ratificat les convencions com si no ho ha fet. El Comitè tripartit del
Consell d’Administració sobre la llibertat sindical estudia les denúncies i les
pot reenviar com a complement de la informació a la comissió d’investigació i
de conciliació sobre la llibertat sindical. En la pràctica, el Comitè ha examinat
per si mateix la gairebé totalitat de les denúncies rebudes. Les recomanacions
del Comitè han inspirat diverses mesures, i sobretot l’abrogació o l’esmena de
determinades lleis, la reintegració de treballadors acomiadats, alliberament de
sindicalistes empresonats. En alguns casos, condemnes a mort de sindicalistes
han estat commutades. Entre el 1952 i el 2008, més de 2.000 comunicacions
van ser objecte d’un examen davant del Comitè.
82. Quines són les normes adoptades per l’Oit referides a
l’efecte de la globalització sobre la protecció dels drets
dels treballadors?
El juny del 1998, l’OIT va adoptar la Declaració sobre els Principis i Drets
Fonamentals al Lloc de Treball i el seu seguiment. La Declaració constata nous
problemes sorgits del procés de globalització i la liberalització del comerç pel
que fa als drets dels treballadors. L’abolició de les barreres duaneres comporta
sovint una degradació de les normes internes per part dels poders públics,
sota el pretext d’augmentar la competitivitat dels negocis i les indústries
internes. Això ha palesat la necessitat de reafirmar polítiques socials; en aquest
sentit, la Declaració apunta a garantir que el progrés social va d’acord amb
el desenvolupament econòmic. Per aquesta raó, reafirma el compromís de la
comunitat internacional i de tots els estats membres de l’OIT «de respectar,
promoure i dur a terme, de bona fe», quatre dels vuit principis fonamentals
reconeguts en les convencions de l’OIT. Es tracta: del dret dels treballadors i
dels empresaris a la llibertat d’associació i del reconeixement efectiu del dret de
negociació col·lectiva (convencions núm. 87 i 98); eliminació de tota forma de
treball forçat i obligatori (núm. 29 i 105); abolició definitiva del treball infantil
(núm. 138 i 182) i l’eliminació de la discriminació en matèria d’ocupació i de
professió (núm. 100 i 111). La declaració prohibeix fer servir les normes del
treball amb fins comercials proteccionistes i afirma que l’avantatge comparatiu
d’un país qualsevol en la producció de béns i serveis no podrà, de cap manera,
ser qüestionat argüint la declaració i el seu seguiment.
Els estats estan obligats a protegir aquests principis en la seva pròpia legislació i en
la pràctica. Ara bé, la Declaració també obliga l’OIT a donar assistència als estats
membres per tal que assoleixin els objectius i consagrin sense restricció els seus
recursos constitucionals, operatius i pressupostaris per promoure les convencions
fonamentals i crear un clima propici al desenvolupament econòmic i social.
108