Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
encoratjar i assegurar el seguiment del seu establiment. La Convenció va
entrar en vigor el 18 de març de 2007. El 31 de maig de 2009, l’havien ratificat
98 estats i la Unió Europea. 99
Els mitjans per millorar l’eficàcia d’aquests mecanismes han estat examinats
en diverses sessions del Consell Executiu. Aquest darrer i l’ECOSOC van posar
en marxa, l’octubre del 2001, un grup comú d’especialistes encarregat de
vetllar per l’aplicació del dret a l’educació. A aquest grup se li va encomanar la
missió d’examinar les possibilitats de disminuir la càrrega que representa per
als estats la redacció dels informes i augmentar l’eficàcia dels procediments
existents. La Conferència General, en el curs de la seva 32a sessió l’octubre de
2003, va demanar una organització temàtica dels informes dels estats relatius
a les convencions i les recomanacions. Va demanar, a més, que es tinguessin
en compte les informacions recollides pels òrgans de l’ONU encarregats de
vetllar per l’aplicació dels tractats.
77. La uneSCO ha estat habilitada per rebre les denúncies
que invoquen les violacions dels drets humans?
La UNESCO ha establert un procediment de tractament de les denúncies presentades
per presumptes víctimes o per persones, grups de persones o organitzacions
no governamentals, nacionals o internacionals, que tenen coneixement
fidedigne de presumptes violacions dels drets humans en els àmbits de competència
de l’Organització, és a dir l’educació, la ciència, la cultura i la comunicació.
En primer lloc els autors de les denúncies han d’acceptar que se’n divulguin els
noms. Seguidament, el govern en qüestió és informat de les denúncies i convidat
a formular per escrit les seves observacions. Un cop complertes les condicions,
les denúncies, anomenades «comunicacions», i les possibles respostes dels
governs són examinades a porta tancada per un comitè del Consell Executiu,
anomenat “de les convencions i les recomanacions”. Els representants dels governs
afectats poden participar a les reunions del comitè i aportar informacions
complementàries o respondre a les preguntes que se’ls fan. En primer lloc el
comitè estableix l’admissibilitat de la comunicació, tot seguit, si considera que
és admissible i si estima que se n’ha de fer un seguiment, s’esforça a contribuir a
fer prevaler una solució amistosa encaminada a afavorir la promoció dels drets
humans que es desprenen dels àmbits de competència de la UNESCO. El comitè
presenta després un informe confidencial al Consell Executiu de la UNESCO,
que pot prendre qualsevol mesura que consideri oportuna.
de la Convenció sobre la Protecció i la Promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals ha estat establert
quan el nombre de membres ha superat els 50. El Comitè inclou 24 membres, representants de 24 estats part de
la Convenció, elegits per la Conferència de les parts per a un període de quatre anys. Per a més informació sobre
el comitè intergovernamental, vegeu el lloc web oficial de la UNESCO: www.unesco.org.
99 El 31 de maig de 2009, 98 estats i la Unió Europea havien ratificat la Convenció sobre la Protecció i la Promoció
de la Diversitat de les Expressions Culturals. (Per a la llista d’aquests estats, fins a 31 de maig de 2009, vegeu:
instruments internacionals relatius als drets humans, www.unesco.org/human_rights/ o bé www.unhchr.ch.)
104