Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
s’encarrega d’examinar les denúncies provinents d’un Estat segons les quals
un altre Estat no dóna efecte a les disposicions de la Convenció. La comissió té
com a missió buscar una solució amistosa o, si més no, formular una solució que
pugui tendir, principalment a sol·licitar un dictamen al Tribunal Internacional
de Justícia. Aquest darrer procediment, tanmateix, no ha estat mai utilitzat.
Hi ha altres procediments que apunten a donar efecte a altres instruments
adoptats per la UNESCO en els àmbits com ara les condicions del professorat.
Un comitè conjunt OIT-UNESCO d’experts sobre l’aplicació de la Recomanació
sobre les condicions del professorat (1966) va ser creat el 1968 per decisió
del Consell Executiu de la UNESCO i del Consell d’Administració de
l’Oficina Internacional del Treball (OIT). El comitè es compon de 12 experts
independents, dels quals la meitat són designats per l’Oficina i l’altra per la
UNESCO. Es va plantejar si seria bo actualitzar la Recomanació i recuperarne
uns quants elements en una eventual convenció sobre les condicions del
professorat: és un tema que s’està valorant actualment. Tenint en compte
que el comitè vetlla per l’aplicació dels dos instruments normatius, el Consell
Executiu ha decidit 96 canviar el nom d’aquest organisme i anomenar-lo Comitè
d’experts conjunt OIT-UNESCO sobre l’aplicació de la Recomanació relativa al
professorat, com havia suggerit el Comitè mateix per tal d’adaptar-se millor al
nou abast de la missió d’aquest organisme, tal com havia estat decidit. 97
La UNESCO també ha fet molt per protegir els béns culturals, ja que es tracta
d’un àmbit estretament relacionat amb el dels drets culturals. Hi ha tres
convencions de la UNESCO sobre aquest tema: la Convenció sobre la Protecció
dels Béns Culturals en Cas de Conflicte Armat («Convenció de l’Haia»), a la
qual cal afegir el Reglament d’execució que n’és part integrant i el Protocol que
s’hi relaciona, així com les resolucions de la Conferència (1954); la Convenció
sobre les Mesures que s’hauran d’adoptar per Prohibir i Impedir la Importació,
l’Exportació i la Transferència de Propietats Il·lícites de Béns Culturals (1970);
i la Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural
(1972).[id.]
La Conferència General de la UNESCO l’octubre del 2005 va adopar la
Convenció sobre la Protecció i la Promoció de la Diversitat de les Expressions
Culturals. Aquest instrument normatiu fa una llista dels drets i les obligacions
que fan referència als estats part a favor de la promoció i la protecció de la
diversitat de les expressions culturals. I estableix dos òrgans: la Conferència
de les Parts, que és l’òrgan superior i plenari de la Convenció, i el Comitè
Intergovernamental, 98 encarregat de promoure els objectius de la Convenció,
havia estat ratificada per 34 estats. (Per a la llista d’aquests estats, fins a 31 de maig de 2009, vegeu: instruments
internacionals relatius als drets humans, www.unesco.org/human_rights/ o bé www.unhchr.ch.)
96 162 EX/Decisió 3.2.2.
97 157 EX/Decisió 6.3.
98 D’acord amb l’article 23, http://www.ilo.org/fairglobalization/lang--es/index.htm ,el Comitè intergovernamental
103