Drets humans - preguntes i respostes - Centre UNESCO de Catalunya

MAtERiALS, 7 — Dr e t s h u m a n s: p r e g u n t e s i r e s p o s t e s
conseqüències, que es tradueixen en l’agreujament de la crisi alimentària així
com en la disminució de les inversions estrangeres i la davallada de l’ajuda al
desenvolupament. Concretament, aquestes crisis poden impedir que s’assoleixin els
objectius de desenvolupament del mil·lenni i deixar de banda el principi fonamental
de no-regressió que s’aplica als drets econòmics, socials i culturals.
L’OIT considera que la crisi podria fer augmentar les taxes d’atur global per al 2009,
de 18 a 30 milions, o fins i tot 50, amb relació al 2007, si la situació no millora (vegeu
l’informe del 2009 sobre les tendències mundials de l’ocupació de l’OIT, del gener del
2009).* 1
La situació actual manté l’atenció del Consell dels Drets Humans, que va celebrar una
sessió extraordinària el febrer del 2009, per desembocar a l’adopció de la resolució
sobre «L’impacte de la crisi econòmica i financera mundial en la realització universal
i la satisfacció efectiva dels drets humans» (A/HRC/S-10/L.1, 23 de febrer de 2009).
El Consell, a través d’aquesta resolució, ha expressat àmpliament la seva por sobre
l’impacte negatiu de les diverses crisis globals codependents en el desenvolupament
econòmic i social, així com en el ple gaudi de tots els drets humans arreu del món. Ha
reconegut el caràcter més vulnerable de la situació als països en via de desenvolupament.
Ha demanat als estats que prenguin consciència que la crisi no allibera ni les autoritats
nacionals ni la comunitat internacional de qualsevol responsabilitat pel que fa a la
realització dels drets humans. Apel·la als estats per tal que en aquest període difícil
posin una atenció especial en el principi de no-discriminació i en la posada en marxa
del respecte i la protecció dels drets dels grups desfavorits i marginals, les dones, els
infants, els migrants, els treballadors migrants i els membres de les seves famílies, les
poblacions autòctones i les poblacions que viuen en la pobresa.
El juny del 2009 l’Assemblea General de les Nacions Unides va celebrar una
conferència d’alt nivell sobre la crisi econòmica i financera mundial i sobre l’impacte
que tenia sobre el desenvolupament 2 . El seu objectiu era identificar les respostes
que calia aportar de manera urgent i a llarg termini per atenuar l’impacte de la crisi,
i en especial pel que fa als grups vulnerables. L’informe de l’Alt Comissariat de les
Nacions Unides per als Drets Humans, que inclou recomanacions sobre les maneres
de superar les conseqüències negatives de la crisi dels drets humans, va constituir
una aportació principal a aquestes discussions. La reunió va acabar amb l’aprovació
d’un document final. L’Assemblea General, gràcies a un grup de treball ad hoc que
tenia una durada indeterminada, es va encarregar, entre d’altres qüestions, de fer un
seguiment d’una sèrie de temes, com ara l’atenuació de la crisi, la reestructuració del
sistema i l’arquitectura financera i econòmica, el deute extern i el comerç exterior.
Tanmateix, la situació actual, pel que fa als drets humans, és lluny de correspondre
als ideals proclamats per la Declaració Universal. Molts infants no poden ser
1 Per a més informació vegeu: “La crisi global, les Nacions Unides i la governança democràtica mundial”. Quaderns
de Recerca, 3 (desembre 2010).
2 http://www.unescocat.org/ca/recursos/publicacions/quadern-de-recerca-3-la-crisi-global--les-nacions-unides-ila-governanca-democratica-mundial
9