13.05.2013 Views

L'ansietat i l'estrés en els gats - Protectora de Mataro

L'ansietat i l'estrés en els gats - Protectora de Mataro

L'ansietat i l'estrés en els gats - Protectora de Mataro

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

L’ansietat i l’estrés<br />

<strong>en</strong> <strong>els</strong> <strong>gats</strong><br />

Uns animals molt s<strong>en</strong>sibles als canvis<br />

48<br />

Text: Leonor Vila, veterinària SPAM<br />

Els <strong>gats</strong> són animals extremadam<strong>en</strong>t<br />

s<strong>en</strong>sibles als<br />

canvis, però la manera <strong>de</strong><br />

manifestar l’ansietat, l’estrès<br />

o el seu malestar pot<br />

ser molt subtil, tant que<br />

moltes vega<strong>de</strong>s <strong>en</strong>s pot passar<br />

<strong>de</strong>sapercebut. Cal conèixer<br />

molt bé la conducta<br />

felina per saber quines situacions<br />

<strong>els</strong> pod<strong>en</strong> estressar.<br />

El gat és un animal bàsicam<strong>en</strong>t<br />

asocial, és un caçador solitari, no<br />

cooperatiu, té un territori propi i<br />

exclusiu. De fet, quan és un ca<strong>de</strong>ll<br />

fa un fort vincle amb la mare<br />

i <strong>els</strong> germans però a mesura que<br />

es fa adult adopta la conducta in<strong>de</strong>p<strong>en</strong>d<strong>en</strong>t<br />

i no cooperativa fi ns<br />

que al 8-12 mesos, <strong>en</strong> què es produeix<br />

la crida <strong>de</strong> la dispersió i és<br />

quan, principalm<strong>en</strong>t <strong>els</strong> mascles,<br />

s’alluny<strong>en</strong> <strong>de</strong> la família per buscar<br />

el seu propi territori.<br />

Els <strong>gats</strong> que pateix<strong>en</strong> estrés, pod<strong>en</strong><br />

<strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> netejar-se el pèl


L’ansietat i la por<br />

L’ansietat felina es consi<strong>de</strong>ra un<br />

augm<strong>en</strong>t <strong>de</strong> la probabilitat <strong>de</strong> <strong>de</strong>s<strong>en</strong>cad<strong>en</strong>ar<br />

reaccions semblants<br />

a la <strong>de</strong> la por <strong>en</strong> front qualsevol<br />

variació <strong>de</strong>l medi interior o exterior.<br />

Es pot dir que l’ansietat i l’estrès<br />

van íntimam<strong>en</strong>t relacionats<br />

a l’adaptació a qualsevol situació<br />

com per exemple:<br />

• una mudança<br />

• l’arribada d’una nova mascota<br />

• el naixem<strong>en</strong>t d’un bebè<br />

• les visites externes<br />

• l’absència d’algun membre <strong>de</strong> la<br />

família<br />

• una malaltia o procedim<strong>en</strong>t quirúrgic.<br />

L’abandonam<strong>en</strong>t, alt risc d’estrès<br />

L’<strong>en</strong>trada a la gatera d’una protectora,<br />

quan un gat és abandonat,<br />

provoca molt estrès. Hem <strong>de</strong><br />

p<strong>en</strong>sar que normalm<strong>en</strong>t ha viscut<br />

sempre a una casa amb una família<br />

i que, <strong>de</strong> sobte, el port<strong>en</strong> a<br />

un c<strong>en</strong>tre d’acollida. Els veterinaris<br />

<strong>de</strong> la SPAM el revisem, li fem<br />

analítiques, el vacunem, <strong>de</strong>sparasitem<br />

i l’introduïm a la gatera amb<br />

150 <strong>gats</strong> més.<br />

Aquest gat passa molta por. Els<br />

primers dies no surt <strong>de</strong>l primer<br />

racó on s’ha s<strong>en</strong>tit protegit, no<br />

m<strong>en</strong>ja i té una conducta agressiva.<br />

La paciència i l’afecte <strong>de</strong> les cuidadores<br />

són molt importants <strong>en</strong><br />

aquests mom<strong>en</strong>ts<br />

Ajudar el nostre gat<br />

El millor és <strong>de</strong>tectar la causa que<br />

està perjudicant al gat i canviar-la.<br />

Si això no és possible, po<strong>de</strong>m recórrer<br />

a les feromones, que sempre<br />

l’ajudaran a controlar aquest<br />

mal estar.<br />

El curiós <strong>de</strong>l cas és que <strong>els</strong> b<strong>en</strong>efi<br />

cis <strong>de</strong> la interacció <strong>en</strong>tre <strong>els</strong> humans<br />

i <strong>els</strong> <strong>gats</strong> produeix un alleugerim<strong>en</strong>t<br />

<strong>de</strong> l’estrès <strong>en</strong> la persona<br />

donant uns efectes cardiosaludables,<br />

és a dir, que t<strong>en</strong>ir un gat té<br />

un efecte protector sobre el sistema<br />

circulatori redueix el risc d’infart<br />

<strong>de</strong> miocardi.<br />

“Po<strong>de</strong>m reduir l’estrès<br />

<strong>de</strong>l gat amb l’ajut<br />

<strong>de</strong> feromones”<br />

Les manifestacions <strong>de</strong> l’ansietat<br />

pod<strong>en</strong> ser moltes i molt<br />

diverses:<br />

• Taquicàrdia i respiració<br />

ràpida.<br />

• En casos més crònics, pod<strong>en</strong><br />

aparèixer femtes toves<br />

o signes <strong>de</strong> colitis.<br />

• Midriasis ( pupil·les dilata<strong>de</strong>s)<br />

• Trastorns amb l’alim<strong>en</strong>tació:<br />

m<strong>en</strong>jar poc o compulsivam<strong>en</strong>t<br />

• Es <strong>de</strong>ix<strong>en</strong> <strong>de</strong> netejar o bé es<br />

llep<strong>en</strong> <strong>en</strong> excés, provocant<br />

alopècies o feri<strong>de</strong>s autotraumàtiques<br />

• La son també es pot alterar,<br />

amb estats <strong>de</strong> hipervigilància.<br />

• Trastorns <strong>en</strong> la micció:<br />

pod<strong>en</strong> orinar fora <strong>de</strong> lloc.<br />

• En casos més greus pot haver-hi<br />

agressivitat per por.<br />

49<br />

ELS EXPERTS

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!