La notícia Projectes - Ajuntament de Barcelona

A R X I U
MUNICIPAL
DE
BARCELONA
La notícia
Projectes
Activitats
Instruments
de descripció
Tractament de fons
Publicacions
Agenda
ArxiBar: Butlletí de l'Arxiu Municipal
de Barcelona
Ciutat, 9. pral. 1a
08002 Barcelona
Tel 93 402 76 02. Fax 93 402 76 38
correu electrònic: arxcap@mail.bcn.es
Aquest butlletí, i també els números anteriors
de la sèrie, els podeu consultar a la
web de l’Arxiu Municipal de Barcelona:
http://www.bcn.es/arxiu
Disseny: Palli: Disseny i Comunicació
Impressió: Imatge i Producció Editorial
El consell de redacció d’Arxibar
està format per: Núria Burguillos,
Núria Durany, Eloïsa Sendra, Jordi Serchs,
Laura Ureña i Francesc Valls.
Col·laboradors en l´edició d´aquest
número: Pilar Álvarez, Gemma Bayó,
Montserrat Beltran, Núria Bosom,
Alícia Gómez, Imma Moratalla,
Glòria Pedro, M. Glòria Porrini,
Núria Postico, Amèlia Poves, i
M. Dolors Ramon, Sebastià Riera,
Manuel Rovira, Eloïsa Sendra,
Xavier Tarraubella i Rafael Yanguas.
Revisió del text: Centre de Normalització
Lingüística de Barcelona, Servei d’assessorament.
D.L.B. 3692-1999
ISSN 1575-1465
arxi
butlletí de l’arxiu municipal de Barcelona
La notícia
VII Congrés d’Història de Barcelona
Entre els dies 26 i 29 de novembre de 2001 es va celebrar a
l’Arxiu Històric de la Ciutat el VII Congrés d’Història de
Barcelona dedicat al tema del El segle de l’absolutisme, 1714-
1808. El Congrés es va inaugurar amb una conferència de Josep
Fontana (En els inicis de la Catalunya contemporània: l’economia
de la segona meitat del segle XVII). Les sessions de treball es van
organitzar entorn de 5 ponències: una de caràcter introductori
(Barcelona i l’absolutisme borbònic. Un balanç historiogràfic per
Ramon Grau), tres d’exploració de la matèria històrica (L’austriacisme,
una visió alternativa: del projecte de 1705 a l’exili per
Joaquim Albareda, La societat urbana i la interiorització de l’absolutisme
per Pere Molas, i L’absolutisme i la dinàmica política local
per Marina López) i una de caire instrumental (Fonts documentals
i perspectives de recerca per Sebastià Riera). Foren presentades
18 comunicacions articulades amb els temes proposats a les
ponències: la implantació del règim de Nova Planta i la dinàmica
posterior de les institucions locals (5 comunicacions); les expressions
de la cultura autòctona en diàleg amb l’ambient creat per
l’absolutisme (5); les realitats socials del segle (4) i les fonts documentals
generades per les institucions (4). Pel que fa a l’aspecte
historiogràfic, el Congrés tingué com a referents principals dos
historiadors prematurament desapareguts: Ernest Lluch, estudiós
del pensament polític i econòmic català, i Manuel Arranz, analista
de la societat urbana i de la seva economia real. En ocasió del
Congrés, es va editar la primera part de la tesi de Manuel Arranz
titulada La menestralia de Barcelona al segle XVIII. A Lluch, que
havia de ser un dels ponents, li fou dedicada la primera sessió i
fou recordat pels seus darrers treballs al voltant de l’austriacisme.
En conjunt, el Congrés dibuixà unes línies interpretatives sobre la
política del segle borbònic a Barcelona gens limitades al discurs
retòric sobre l’omnipotència de la monarquia ni a la seva recepció
acomplexada (formulació i evolució del terme austriacisme,
recepció de les institucions borbòniques, subsistència de les
estructures socials i de les dinàmiques de participació anteriors a
1714, i evolució de la realitat política barcelonina fins al 1808);
indicà alguns camps de recerca local que caldria explorar més
àmpliament, sobretot pel que fa a la institució municipal i a les
organitzacions corporatives de menestrals, nobles i eclesiàstics; i
posà en relleu l’abundor de fonts documentals disponibles per
avançar en aquesta tasca. En aquest aspecte s’anuncià la propera
edició d’un Repertori de fonts d’arxiu per a l’estudi de la ciutat de
Barcelona (1714-1808), que serà una útil eina de treball per als
investigadors del període.
Barcelona fem memòria
Hem fet memòria gràcies a Josep M. Figueres, David Murano
Casanovas, David Scott, Eduardo Clusa Genera, Carme Burrull
Rovira, Jaume Balaguer Barril, Sílvia Dahl Termens, Conxita
Mollfulleda Viñallonga, Clara Humedas Colomer, Félix
Rodríguez Martínez, Elena Ràfols Yuste, Irene Fortuna Virgili.
Tecnodoc, Centre de documentació marítima
de Barcelona i l’lnstitut del Paisatge urbà.
Num. 9 febrer de 2002
Projectes
Integració dels registres bibliogràfics
de l’Hemeroteca i Biblioteca de l’AHCB
al catàleg col·lectiu de les universitats
de Catalunya (CCUC).
S’ha signat el conveni entre l’Institut de Cultura de Barcelona i
el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya per a
la integració dels registres bibliogràfics de l'Hemeroteca i
Biblioteca de l’Arxiu Històric de la Ciutat al catàleg col·lectiu
de les universitats de Catalunya (CCUC)
L'esmentat conveni va entrar en vigor el passat mes de
desembre de 2001 i a partir de la integració del fons de
l’Arxiu Històric (automatitzat amb el programa ABSYS) al
catàleg col·lectiu. Es continuarà amb la catalogació corrent de
les publicacions seriades i les monografies seguint les condicions
tècniques i les pautes de catalogació estipulades pel
CCUC amb procediment de catalogació directa, és a dir, en
línia contra el CCUC, amb la finalitat de millorar la informació
bibliogràfica oferta a la comunitat investigadora i universitària
i produir estalvis en la catalogació a partir de la cooperació
i utilització de les mateixes pautes i criteris. També cada any
es destinarà un pressupost específic per a la catalogació
automatitzada per integrar-se en el CCUC del fons històric
de les dues seccions.
L’Arxiu Central de l’Institut Municipal
d’Hisenda de Barcelona
Aquest centre té els seus orígens en l’antic dipòsit del passeig
Pujades on es recollien els fons generats pels diferents negociats
relacionats amb la hisenda municipal. L’any 1995 es traslladava
tota la documentació a l’actual arxiu central ubicat al carrer
Almogàvers.
Actualment, la superfície d’aquest arxiu és de 1.500 m 2 i té
una capacitat de 7.000 metres lineals. El volum de consultes
supera les 40.000 per any.
Els fons custodiats comprenen tota la documentació relacionada
amb els tributs dels quals l’Institut té encomanada la
seva gestió tant en via voluntària com executiva; els principals
son l’impost de Béns Immobles, l’impost de Vehicles de
Tracció Mecànica, l’impost d’Activitats Econòmiques i l’impost
sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa
Urbana. L’any 1998 l’Institut va assumir les competències pel
que fa a la gestió de les infraccions de circulació, ingressant la
documentació provenint del Negociat de Disciplina Viària.
L’any 1999 s’inicià la tasca de digitalització d’una part de la
documentació dipositada a l’Arxiu. Actualment es disposa de
les imatges dels acusaments de rebuda i de les butlletes de
denúncia del període 1998-2001.
Durant l’any 2001, junt amb l’Institut Municipal d’Informàtica,
s’ha endegat el projecte que permetrà visualitzar les imatges
dels documents digitalitzats des de qualsevol terminal de la
xarxa d’Hisenda, així com la confecció d’expedients a partir
d’una estructura d’arbre amb relacions preestablertes. Aquest
projecte es troba actualment en fase de desenvolupament, i
serà implantat a mitjan d’any.

2
Activitats
Curs de classificació i arxiu
de la documentació administrativa
El Grup de treball de formació i reciclatge de l’Arxiu Municipal
de Barcelona ha organitzat al llarg de l’any 2001 quatre edicions
del Curs de classificació i arxiu de la documentació
administrativa, incloses en el Pla de formació contínua de
l’Ajuntament, i adreçades a personal administratiu dels districtes,
sectors centrals i Instituts municipals de Cultura,
Hisenda i Mercats, en total gairebé 100 persones.
El programa del curs s’ha organitzat en quatre sessions teòrico-pràctiques
de 3 hores i mitja i una sessió cultural, consistent
en la visita guiada a l’Arxiu Històric de la Ciutat i a l’Arxiu
Municipal Administratiu.
Cal destacar la implicació en aquests cursos, com a docents,
dels tècnics municipals d’arxius, tant dels arxivers de districtes,
com d’altres tècnics de l’Arxiu Municipal de Barcelona, de
l’Arxiu Històric de la Ciutat, de l’IMEB i de l’ICUB.
Aprenguem de Nou Barris
El passat octubre va tenir lloc la presentació del programa
d’itineraris educatius “Aprenguem de Nou Barris”, una proposta
pedagògica adreçada als nois i noies dels centres educatius
del districte i de la ciutat. L’acte va anar a càrrec de
Manuel Pérez, regidor del Districte de Nou Barris, Ramon
Alberch, arxiver en cap de l’Ajuntament de Barcelona, i Mercè
Tatjer, catedràtica de la Universitat de Barcelona.
Els itineraris permeten que els alumnes descobreixin i valorin
la història del districte i que, alhora, trobin al·licients per
implicar-se en la seva vida comunitària i en els seus projectes
de futur. A més del recorregut, cada itinerari consta de material
didàctic tant per al professorat com per als alumnes, de
manera que faciliti l’assimilació dels coneixements i la participació
activa dels alumnes a l’itinerari.
Aquest projecte ha estat el fruit del treball conjunt del Grup
d’Història Nou Barris-Can Basté, del Centre de Recursos
Pedagògics de Nou Barris i del Districte de Nou Barris.
Estudi per a la millora de les condicions
de conservació dels documents
a l’Arxiu Municipal Administratiu
En el marc de la decidida voluntat de l’Arxiu Municipal
Administratiu de potenciar les polítiques de preservació i conservació
dels fons documentals custodiats, durant el darrer
trimestre de l’any 2001 s’ha dut a terme, per part d’una
empresa especialitzada, un estudi de les condicions ambientals
i de conservació dels dipòsits de l’Arxiu.
L’encàrrec d’aquest estudi s’emmarca en el programa general
de millora de les instal·lacions de l’Arxiu Municipal
Administratiu iniciat l’any 1990 amb el començament de les
obres de reforma de l’edifici que l’alberga, potenciat a partir
de l’any 1997 amb l’impuls a un pla d’actuació que té com a
objectiu garantir les condicions idònies de conservació de la
documentació i que fins ara s’ha materialitzat en la revisió sistemàtica
de la documentació de bona part de les sèries documentals
custodiades, en la identificació de les diferents patologies
susceptibles de provocar el deteriorament dels documents,
en la neteja i tractament de la documentació amb
presència de microorganismes, en l’exclusió temporal de la
consulta dels documents més deteriorats, en la reproducció
en suport microfotogràfic o digital dels documents amb un
grau més elevat de consulta o en la restauració de documents
amb un alt valor històric o documental.
Amb la realització d’aquest estudi es pretén fer un pas més
en aquesta política de conservació i disposar d’un document
que permeti valorar les condicions actuals de conservació
de la documentació, detectar les possibles deficiències dels
dipòsits d’arxiu ocupats des de l’any 1993 i establir les
solucions i mesures a adoptar per garantir la conservació
idònia dels documents custodiats que formen part del patrimoni
documental municipal.
Instruments de descripció
Arxiu Històric de la Ciutat
Festes populars de Barcelona. Inventaris
Amb la descripció de les festes populars dels districtes
d’Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí,
Sants-Montjuïc i Sarrià Sant-Gervasi s’ha finalitzat la confecció
dels Inventaris de les festes populars de tots els districtes
barcelonins. Aquests inventaris facilitaran la consulta dels
usuaris en l’àmplia panoràmica de manifestacions festives
de la nostra ciutat. La descripció conté la informació bàsica
en cada full, díptic o fullet. S’han recollit com a notes, aspectes
que hem considerat importants des del punt de vista històric
o publicitari. Els anys representats comprenen el període
1898-1982.
Documentació Carnestoltes. Catàleg
Els documents al·lusius a la celebració del Carnestoltes a
Barcelona corresponents al període 1859-1885 constitueixen
un petit grup de documents, curiosos pel seu caire popular,
la consulta dels quals permet recordar l’actuació de les
societats recreatives arrelades a la nostra ciutat a la meitat
i al final del segle XIX.
Per dur a terme aquest catàleg, els documents s’han ordenat
cronològicament d’acord amb les tipologies documentals
següents: al·locucions, bans, crides, discursos, ambaixades,
entrades, manifestos, ordres, proclames, programes, sermons
i testaments. La fitxa descriptiva de tots els documents conté
els següents elements: títol, edició, descripció física, notes
i signatura topogràfica.
Col·lecció de peces teatrals editades
a Barcelona. Catàleg
Aquest catàleg fa referència a un conjunt de peces teatrals
de caràcter menor, en vers i en prosa, editades a Barcelona
durant els segles XVIII i XIX, i més concretament als anys
compresos entre 1774 i 1888. Gairebé totes les obres són
anònimes i estan escrites en castellà i català. Per a l’elaboració
d’aquest instrument de descripció els documents s’han ordenat
d’acord amb els següents gèneres teatrals: comèdies,
entremesos, joguines líriques, lletres i sainets. La fitxa descriptiva,
ordenada alfabèticament, s’encapçala amb el nom de
l’impressor i a continuació es relaciona el nom d’autor i el
títol, lloc i data d’edició, descripció física, notes i signatura
topogràfica.
Gravats de religió. Catàleg
El Departament de Gràfics de l’AHCB disposa d’un riquíssim
fons de gravats de temàtica religiosa realitzats en tècnica
xilogràfica i calcogràfica. El conjunt de documents descrits en
aquest catàleg reuneix un total de 650 registres amb estampes
de la Mare de Déu, de sants, santes, misteris i de diferents
moments de la vida de Jesús, amb un marc cronològic
que abraça des del segle XVIII fins al XIX. L’autoria que no
consta gairebé mai en els gravats xilogràfics és generalment
present en els gravats calcogràfics, amb la signatura del
dibuixant i del gravador.
L’ordenació de la documentació per la elaboració del catàleg
s’ha fet alfabèticament, encapçalada per advocacions, i s’hi han
inclòs també els camps títol i llegenda, autor, edició, descripció
física, notes i signatura topogràfica.
Documentació personal Narcís Oller. Catàleg
La documentació personal de l’escriptor català Narcís Oller
i Moragas és amb 5.973 documents, un dels fons de caràcter
privat més destacats conservats a l’AHCB.
Cal significar d’aquest conjunt la importància de l’epistolari
amb 4.798 documents, dels quals 3.464 ja havien estat
ordenats i registrats anteriorment. En el present catàleg s’han
registrat de nou aquells 3.464 i s’hi han sumat 2.509 registres
més. Per facilitar la consulta, però, s’ha conservat el registre
antic, entre parèntesis, a continuació del nou.
La classificació del fons s’ha fet a partir de sis tipologies
-documentació personal i familiar; drets d’autor; activitat
professional; manuscrits; epistolari i premsa- i l’ordenació

de forma cronològica, excepte l’epistolari, que s’ha ordenat
alfabèticament per corresponsals i cronològicament.
De tots els documents es relacionen com a dades bàsiques:
el número de registre, el nom de l’autor o productor i el
càrrec, en alguns casos; data i lloc de producció, nombre
de fulls i llengua. Es fa constar, així mateix, si es tracta d’un
esborrany, una còpia o un text mecanografiat.
Aquests documents juntament amb la biblioteca Narcís Oller,
van ser cedits, de forma gratuïta per Joan Oller i Rabassa a
l’AHCB a la fi de la Guerra Civil. A aquesta important
donació s’afegí l’ingrés per compra, amb data 18 d’octubre de
1968, d’altres documents entre els quals
destaca l’exemplar original manuscrit de les “Memòries
literàries o històriques dels meus llibres”, publicat, l’any 1962
per l’Editoral Aedos de Barcelona. Aquesta publicació
recull de forma íntegra, amb algunes variacions i esmenes,
el manuscrit, excepte el capítol XVI, no publicat.
Documentació personal Apel·les Mestres.
Inventari
El fons de caràcter privat de l’escriptor, dibuixant i músic
Apel·les Mestres l’integren un total de 13.047 unitats documentals
que donades pel seu autor van ingressar a l’AHCB el
29 de juliol de 1929.
L’ ordenació del fons s’ha fet en dos grans apartats:
a) Documentació personal i familiar. Aquesta part s’ha ordenat
per temes tot respectant les agrupacions existents; s’han
inclòs també en aquest apartat els nombrosos retalls de
premsa conservats, relacionats amb la seva vida i de forma
molt especial amb la seva obra literària i artística.
b) Epistolari. L’epistolari, de gran rellevància i significació per la
quantitat de documents que aplega i per la categoria dels corresponsals,
conté 5.556 cartes i 5.152 postals, ordenades
alfabèticament i cronològicament. Les postals que, inicialment,
formaven part de la col·lecció de postals conservades i ordenades
a l’arxiu fotogràfic de l’AHCB d’acord amb les imatges,
s’han reincorporat al fons i s’han ordenat de nou, destacant-ne
la seva part textual, per ordre alfabètic i cronològic. Per una
millor preservació del fons, les postals s’han arxivat separades
de les cartes en bosses de conservació transparent, que permeten
alhora la consulta de les dues part del document, text
i imatge, sense manipulació.
Arxius Municipals de Districte
Fons gràfics del Districte de Ciutat Vella.
Catàleg
L’Arxiu Municipal del Districte de Ciutat Vella ha iniciat una
campanya de catalogacions dels seus fons gràfics de petit format.
La gran demanda que hi ha envers aquesta documentació,
que va des de l’estudiant (arts plàstiques, disseny,
comunicació, etc.) a un públic més especialitzat i professional
(dissenyadors gràfics, dibuixants, artesans plàstics, publicistes,
etc.) a la recerca d’una visió molt més formal que conceptual,
ha conduït a encetar una tasca que podríem denominar de
detall, però que millora i completa els instruments de descripció
de l’arxiu. D’una banda, s'han catalogat les targetes postals
editades pel Districte que abracen el període 1988-2001 (105
unitats documentals), i de l’altra s’ha efectuat la catalogació de
tríptics i políptics (composicions documentals de dos o més
cossos), dels anys 1989-1999 (85 unitats documentals), i hi
destaca una col·lecció de 38 políptics del departament de
comunicació i qualitat, Ciutat vella dia a dia.
Classificació del fons de la fàbrica
La Espanya Industrial
L’Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc ha elaborat
el quadre de classificació de la documentació que conserva de
la fàbrica La Espanya Industrial. Les dates extremes dels documents
són dels anys 1885 fins el 1973, predominant les
dècades de 1960 i 1970.
En total s’han organitzat 4 caixes de documentació, en funció
de la seva temàtica. Es tracta bàsicament de documents
comptables que fan referència al control de la producció, tresoreria,
cartes comercials, albarans, factures, salaris de personal,
dades sobre el servei mèdic, servei de casa-bressol, servei
de menjador, memòries. A més, cal destacar la catalogació
d’alguns materials que formen part de les col·leccions factícies
de l’Arxiu, com mostres de roba, mocadors i sobres
postals, pertanyents a la fàbrica.
La documentació, procedent de donacions de particulars, és
d’accés públic.
Tractament de fons
Al llarg del mes de gener, i gràcies a fons procedents de la
campanya Barcelona fem memòria, s’ha procedit a la microfilmació
i digitalització de la col·lecció d’indexs del registre civil
dels pobles agregats a Barcelona. L’objectiu és facilitar la consulta
i la conservació d’aquests fons essencials per a qualsevol
estudi genealògic a la ciutat, que a partir d’ara es podrà realitzar
des dels Arxius Municipals de Districte corresponents.
Publicacions
L’extensió i la consolidació del fet metropolità. Josep
Oliveras i Samitier. Barcelona: Institut de Cultura
2001. 49 pàg. (Quaderns del Seminari d’Història
de Barcelona, 7).
Estudi del procés de formació de l’àrea metropolitana de
Barcelona, de la seva evolució al llarg del temps i de com els
diversos idearis polítics implantats a Catalunya han influït en la
manera de governar-la i administrar-la.
La Nova Planta i l’organització política del Pla de
Barcelona. Sebastià Solé i Cot. Barcelona: Institut
de Cultura 2001. 95 pàg. (Quaderns del Seminari
d’Història de Barcelona, 9).
Obra sobre els efectes que la implantació del règim absolutista
borbònic va tenir en el govern municipal de Barcelona
i en els pobles del seu pla. S’estudien les diverses autoritats
que tenien competències sobre la ciutat i la seva àrea
d’influència més immediata, l’anomenat territori o terme de
Barcelona i la constitució dels primers ajuntaments dels
municipis del pla.
La menestralia de Barcelona al segle XVIII. Els gremis
de la construcció. Manuel Arranz Herrero.
Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat, Proa, 2001.
222 pàg. (BCN Biblioteca Històrica, 7).
Publicació de la primera part de la tesi doctoral del
malaguanyat historiador Manuel Arranz. L’obra és l’estudi dels
afiliats als gremis relacionats amb la construcció i de com els
va afectar la progressiva implantació del principi de llibertat
de treball i de fi dels privilegis gremials: mentre alguns es van
acostar a la burgesia, d’altres es van proletaritzar. La segona
part d’aquesta tesi doctoral es va publicar el 1991 amb el
títol de Mestres d’obres i fusters. La construcció a Barcelona en
el segle XVIII.
“El temps del Consell de Cent. I: L’emergència del
municipi, segles XIII-XIV”. Manuel Rovira i Solà i
Sebastià Riera i Viader (coordinadors). Barcelona:
Institut de Cultura, 2001 (Barcelona. Quaderns
d'Història, 4).
“El temps del Consell de Cent. II: La persistència
institucional, segles XV-XVII”. Manuel Rovira i Solà
i Sebastià Riera i Viader (coordinadors). Barcelona:
Institut de Cultura, 2001 (Barcelona. Quaderns
d’Història, 5).
En aquests dos números de la revista Barcelona. Quaderns
d’Història es publiquen les actes del VI Congrés d’Història de
Barcelona, celebrat entre els dies 24 i 26 de novembre de
1999 a l’Arxiu Històric de la Ciutat i que, amb motiu del 750
aniversari de la fundació del municipi barceloní per Jaume I el
1249, es va dedicar a l’estudi del temps del Consell de Cent,
1249-1714. Les actes s’inicien amb una conferència del professor
Josep Maria Font i Rius –a qui es va dedicar el Congrés
en homenatge a la seva obra– sobre La significació de la
3

història municipal. La ponència El Consell de Cent durant l’Edat
Mitjana de Pere Ortí exposa l’evolució general del govern
municipal barceloní al llarg de la Baixa Edat Mitjana i estudia
especialment els aspectes fiscals d’aquest desenvolupament i
la seva incidència en la configuració del primer règim municipal.
La ponència Les fonts municipals del període 1249-1714.
Guia d’investigació, de Sebastià Riera i Viader (de la qual s’ha
fet una tirada a part amb el mateix títol), estableix una nova
organització, de caràcter conceptual, dels fons documentals
del Consell de Cent amb la finalitat que pugui servir de guia
d’investigació i sigui una eina útil per als estudiosos. La ponència
El govern de la ciutat de Barcelona a l’època moderna: estabilitat
institucional, dificultats financeres i relació amb el poder
reial, de Jaume Dantí i Riu, estudia la consolidació política del
Consell de Cent en els segles XVI i XVII, una consolidació que
va ser simultània al manteniment de les dificultats financeres
de la institució. Aquestes, que afectaren tant les finances com
de vegades la pròpia estructura administrativa del municipi, es
van intentar paliar amb l’aplicació de diversos redreços. Un
tercer aspecte estudiat és la relació entre el poder municipal i
el poder reial, el primer interessat en el manteniment i l’augment
dels privilegis de la ciutat i el segon en l’obtenció de
recursos financers. En la ponència La historiografia sobre el
règim del Consell de Cent de Ramon Grau i Fernández s’examina
la tradició historiogràfica referida a aquesta institució i
s’estudia l’obra dels autors considerats clàssics d’aquest tema
(Bruniquer, Xammar, Capmany, Sanpere i Miquel, Carreras i
Candi, Vicens i Vives i Font i Rius), destacant les aportacions
fetes per cadascun d’ells. També es publiquen 29 comunicacions
–20 d’època medieval i 9 d’època moderna– d’autors
com Tomàs de Montagut i Estragués, Maria Teresa Ferrer i
Malloll, Manuel Sánchez i Martínez o Stephen P. Bensch, entre
d’altres. En conjunt, les Actes del VI Congrés d’Història de
Barcelona suposen una valuosa aportació a l’estudi del passat
del municipi barceloní i constitueixen una bona mostra de
quines són les actuals línies d’investigació en aquest tema.
Sarrià: Nucli antic. Mercè Palau. Barcelona:
Arxiu Municipal de Barcelona, 2001. 52 pàg.
(Col·lecció Itineraris).
Aquest és el primer número de la Col·lecció Itineraris, realitzat
des del districte de Sarrià-Sant Gervasi. El llibre descriu
una passejada pel nucli antic de Sarrià d'una hora i mitja, o
d’un parell d'hores, si la marxa és lenta. El recorregut s'inicia
a la plaça Consell de la Vila, continua al llarg del carrer Major
fins als jardins de Joan Vinyoli, fa la volta per Manel Girona,
passa per la Porta Miralles, la masia de Can Raspall, els jardins
de Santa Amèlia, el Casal de Sarrià fins al Desert de Sarrià,
sense oblidar el Museu Amazònic dels Caputxins i el torreó
de Can Ponsic. Les pàgines descriuen el territori, el patrimoni
arquitectònic, urbanístic i botànic, però parlen, també, dels
personatges que poblen el territori i dels seus mites.
Tibidabo. Josep Darné, Albert de la Torre.
Barcelona: Arxiu Municipal de Barcelona, 2001.
40 pàg. (Col·lecció Itineraris).
Amb motiu del centenari del tramvia blau i el funicular del
Tibidabo, s'ha editat un opuscle que proposa un itinerari
mental sobre els diferents al·licients que trobem en aquesta
emblemàtica muntanya barcelonina.
A traves de 40 pàgines es descriu: la naturalesa geogràfica i
botànica del lloc, acompanyant el lector per un passeig per
la carena; el projecte del Dr. Andreu de començament del
segle XX, els transports: funicular, el primer a Espanya i el
tramvia blau, l'únic que ha resistit el pas del temps; les atraccions
emblemàtiques; la iniciació al vertígen, els espectacles;
i l'avinguda del Tibidabo amb el patrimoni arquitectònic que
l'acompanya. L'opuscle acaba amb una fotografia de l'hotel
Florida, símbol de la transformació permanent del territori.
Les places de Gràcia. Impressions de Josep Buch.
Carme Segura, Eduard Farré, Esteve Camps.
Taller d’Història de Gràcia. Barcelona, 2001.
150 pàg. (La Font de l'Atzavara -5).
La col·lecció "la Font de l'Atzavara" del Taller d'Història de
Gràcia ha presentat un nou títol sota el nom de "Les places
de Gràcia. Impressions de Josep Buch".
Els autors ens expliquen que més que un homenatge al senyor
Buch, és part de la seva obra, la continuació d'una tasca que ell
va començar i que, com moltes obres d'historiador, no té final.
Aquest llibre representa la recuperació i la posada al dia dels
seus vells i constants apunts sobre les places, l'actualització de
les dades i el tancament provisional d'un tema en constant
evolució. En el llibre s'hi troben les anècdotes que envolten
aquests populars espais graciencs vestits amb la més rigorosa
recerca històrica sobre la seva evolució urbanística i sobre la
història dels edificis que s'hi poden o s'hi van poder trobar.
Dones de Sant Andreu. Itineraris històrics. Isabel
Segura i Soriano. Barcelona: Ajuntament
de Barcelona. Arxiu Municipal, 2001. 110 pàg.
(Col·lecció Quaderns: Arxiu Municipal
del Districte de Sant Andreu -1).
Amb aquest llibre la historiadora Isabel Segura ens mostra el
resultat del treball d’un grup de dones que, amb la recollida,
selecció i documentació d’imatges fotogràfiques procedents
principalment dels seus àlbums familiars, i completades amb
imatges de diferents arxius i en especial de l’Arxiu Municipal
del Districte de Sant Andreu, ens donen a conèixer quina era
l’activitat de les dones des de final del segle XIX fins a l’arribada
de la democràcia.
Les imatges pretenen contextualitzar l’experiència individual
en la col·lectiva i, per tant, crear una nova narració que no
intenta explicar-ho tot; el llibre tan sols ens relata alguns
episodis, algunes experiències, “itineraris de dones “, com el
seu títol ens indica, viscuts en un territori concret.
El llibre està dividit en tres apartats: l’espai d’origen, el treball
i els seus espais (domèstic i remunerat), i l’espai polític, on
l’activitat de les dones ha estat sempre present, però que
poques vegades ha estat mostrada en la seva magnitud real.
En un darrer apartat s’inclou l’anàlisi dels noms de dones que
apareixen en el nomenclàtor dels carrers de Sant Andreu.
Vida quotidiana en un poble industrial. Sant Martí
de Provençals. 1862-1925. M. Teresa Mirri.
Ajuntament. Districte de Sant Martí. Arxiu
Municipal de Barcelona, 2001. Barcelona, 169 pàg.
(Col·lecció Quaderns: Arxiu Municipal del Districte
de Sant Martí –4).
Sota el títol Vida quotidiana en un poble industrial. Sant Martí
de Provençals. 1862-1925, aquest nou volum de la col·lecció
Quaderns de l’Arxiu presenta el resultat d’una llarga i fructífera
investigació sobre les condicions de vida dels homes i
dones que vivien a l’antic municipi de Sant Martí de
Provençals. L’autora, que parteix de la seva tesi doctoral per
escriure el llibre, ens endinsa d’una forma planera però rigorosa
en els espais on vivien, on treballaven, on es relacionaven
la gent de Sant Martí durant aquest període concret
de la història.
Es troben disponibles en format PDF, a la plana web
de l’Arxiu Municipal, les publicacions de l’Arxiu Municipal
següents:
Quadre de classificació del fons documental dels pobles agregats
Guia de l’Arxiu Municipal del Districte de Sant Andreu
Guia de l’Arxiu Municipal Administratiu
Guia de l’Arxiu Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi
Guia de l’Arxiu Municipal del Districte de Gràcia
Guia de l’Arxiu Municipal del Districte de les Corts
Agenda
2n. Laboratori
d’arxius municipals.
Organitza l’Arxiu Municipal
de Barcelona, Diputació de
Barcelona i l’Associació
d’arxivers de Catalunya. Pati
Manning, carrer Montalegre, 7.
28 de febrer de 2002.
Informació i inscripcions a
l’Associació d’arxivers
de Catalunya, telèfon
93.419.89.55.
Curs Política urbanística
i transformació de la ciutat,
1955-2004.
Organitza Arxiu Històric de la
Ciutat (tel. 93 318 11 95),
Seminari d’Història de
Barcelona, del 5 de març a l’11
de juny. Curs reconegut per
UB, UAB, UPF, UdG i UPC.
Gaudí, Güell, Verdaguer: tres
personatges del seu temps?
11 d'abril, a les 19 hores.
Auditori de les Corts.
Masferrer, 33-35. Taula de
conferències a càrrec de: Jordi
Castellanos, professor de literatura
catalana a la UPC; Mireia
Freixa, professora d'història de
l'art a la UB; Francesc Cabana
Vancells, historiador. Organitza:
Districte de les Corts-Arxiu
Municipal del Districte. Hi
col·labora: La Societat Catalana
de Llengua i Literatura de
l’Institut d’Estudis Catalans
Exposició: Gaudí – Güell –
Verdaguer: creativitat, mecenatge,
inspiració.
De l’11 d’abril a l’11 de juny.
Espai expositiu del Centre
Cultural de les Corts.
Masferrer, 33-35. Organitza:
Districte de les Corts-Arxiu
Municipal del Districte.
Itinerari urbà: Seguint les petjades
de Gaudí a les Corts.
Dissabtes: 13 d’abril, 15 de
juny, 14 de setembre i 16 de
novembre. Organitza: Districte
de les Corts: Arxiu Municipal
del Districte i Serveis Personals.
DLM Fòrum 2002: accés i
conservació de la informació
electrònica, millors pràctiques
i solucions.
Palau de Congressos de
Catalunya, 7 i 8 de maig de
2002. Informació:
info@dlmforum2002.org.