tema 4 el coneixement extens09 - IES Mossèn Alcover

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
Tema 4: Què val més, tenir coneixement o ser conegut?
1 Una breu introducció al tema...
“En algun racó apartat de l’univers que guspireja, escampat en innombrables
sistemes solars, hi va haver una vegada un astre en el qual animals intel·ligents van
inventar el coneixement. Va ser el minut més altiu i fal·laç de la Història Universal:
però, al capdavall, només un minut. Després de breus respiracions de la naturalesa,
l’astre es va glaçar i els animals intel·ligents van haver de morir. Algú podria
inventar una faula semblant, però, tot i així, no hauria il·lustrat prou com és de
llastimós, trist i caduc, com és d’estèril i arbitrari l’estat en què es presenta
l’intel·lecte humà dins de la naturalesa. Hi va haver eternitats en les quals no existia;
quan novament s’acabi tot per a ell no haurà passat res, ja que per aquest intel·lecte
no hi ha cap missió ulterior que condueixi més enllà de la vida humana”
Nietzsche, Veritat i mentida en sentit extramoral
Comenta:
a) Què significa coneixement en aquest text?
b) Què significa per tu conèixer? Quina utilitat té el coneixement?
c) Què vol dir Nietzsche quan diu “Per aquest intel·lecte no hi ha cap missió
ulterior que condueixi més enllà de la vida humana”?
d) Per què parla Nietzsche del “minut més altiu i fal·laç”? Llegeix el text de
Hawking, que tens a continuació, i mira de trobar una relació entre ambdós textos. A
continuació exposa la teva opinió.
“Atès que les teories que ja tenim són suficients per fer prediccions exactes de tots els
fenòmens naturals, tret dels més extrems, la nostra recerca de la teoria definitiva de
l’univers sembla difícil de justificar des d’un punt de vista pràctic (...).
Així doncs, el descobriment d’una teoria unificada completa pot no ajudar la
supervivència de la nostra espècie. Pot fins i tot no afectar el nostre mode de vida.
Però sempre, des de l’origen de la civilització, la gent no s’ha acontentat amb veure
els esdeveniments com a desconnectats i inexplicables. Ha buscat incessantment un
coneixement de l’ordre subjacent al món.
Avui en dia, encara continuam anhelant saber per què estam aquí i d’on venim. El
profund desig de coneixement de la humanitat és justificació suficient per continuar la
nostra recerca”.
S. Hawking, Història del temps
Tens més ànsia de coneixement? Per ampliar aquesta qüestió pots llegir aquests
apunts extrets del llibre de text Tesi 1, Filosofia (Ed. Vicens-Vives).
1

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
2

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
3

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
I podem seguir investigant si responem aquestes dues qüestions:
⇒ Tenint en compte com es qualifica tòpicament als diferents pobles d’Espanya o
d’Europa (els alemanys són freds i treballadors, etc.), analitza els prejudicis presents
en aquestes qualificacions i la seva funció.
⇒ La televisió ens transmet informacions sobre allò que passa al món. Podem
afirmar que allò que veiem és veritable? Els factors que intervenen en la seva
elaboració condicionen el nostre coneixement?
2 Definirem els principals conceptes relacionats amb el coneixement...
Et sembla que ja estàs preparat per abordar uns dels temes més complexos i
apassionants de la filosofia? Si la teva resposta és negativa, tens un minut i mig per
preparar-te perquè el professor continuarà explicant. Anem a veure els principals
conceptes que cal conèixer per tractar aquest tema.
L’ésser humà coneix amb tot l’ésser: amb el cos, amb la imaginació, amb els
sentiments... El coneixement és un procés dinàmic d’interacció amb el món. És a dir,
4

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
l’aprenentatge, la cultura, la capacitat dels sentits o les motivacions que té una persona
condicionen el que coneix i, al seu torn, tot allò que coneix influeix en allò que fa.
2.1 Sensació/percepció
Tanmateix, hi ha un nivell primari i bàsic del coneixement: el de l’accés a la realitat o
experiència sensible.
⇒ Sensació: consisteix a detectar alguna cosa per mitjà dels sentits (vista, oïda,
tacte, olfacte, gust i també receptors de sensacions internes: moviment, equilibri,
malestar, etc) sense que encara hagi estat elaborat, sense que encara tengui significat.
És la mera captació d’un estímul.
⇒ Percepció: és el processament d’aquesta dada sensible per tal de donar-hi
sentit. És el coneixement d’un objecte concret, que podem entendre i interpretar. Per
això és un procés constructiu d’organització.
2.1.1 Investigarem un poc més...
a) Mira aquesta cara. És un home o una dona? Quina edat creus que té?
Parla’n amb els teus companys de grup, creis que la sensació i la percepció us ajuden
a entendre aquest fenomen?
b) Has sentit a parlar de la magdalena de Proust? És un referent literari molt famós,
aquí tens el text original:
“I tot d’una (...) em vaig dur als llavis una cullerada de te, on havia deixat reblanir-se
un bocí de magdalena. Però al mateix temps que la glopada mesclada amb miques del
pastís em va tocar el paladar, em vaig estremir, atent al que passava d’extraordinari
en mi. Un plaer deliciós m’havia envaït, aïllat, sense que en tingués noció de la causa
(...) D’on m’havia pogut venir aquesta poderosa alegria? Sentia que anava lligada
amb el gust del te i del pastís, però que l’ultrapassava infinitament, no devia ser de la
mateixa naturalesa (...) I de cop i volta el record m’ha aparegut. Aquest gust era el
del bocinet de magdalena que el diumenge al matí a Combray (...), quan anava a dirli
bon dia a la seva habitació, la meva tia Léonie m’oferia després d’haver-lo sucat en
la infusió de te o de til·la”.
M. Proust, A la recerca del temps perdut
5

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
1. Creus que en aquest procés que descriu l’autor hi tenen a veure la sensació i la
percepció? Són suficients per explicar-lo? Quins altres elements hi intervenen?
2. Si escrivissis la teva biografia, hi podries trobar alguna cosa semblant? Descriu-la.
c) Llegeix el següent text que pertany a “El perfum”, per ventura hauràs vist la
pel·lícula. Et sembla que la manera de veure i de viure la vida era diferent, a l’època a
la que es refereix el text, a causa de les distintes olors? Descriu un episodi de la teva
vida, prenent com a referència les olors.
“A l’època a la qual ens referim regnava a les ciutats una fetor a penes concebible
per a nosaltres, homes moderns. Els carrers pudien a fems, els patis interiors pudien
a orins, els bucs de les escales pudien a fusta podrida i a excrements de rata, les
cuines, a col podrida, i a greix de moltó; les cambres sense ventilació feien pudor de
resclosit, les alcoves pudien a llençols llardosos, a edredons humits i a la punyent
olor dolçassa dels orinals”.
P. Süskind, El perfum
d)Preparam un exercici per fer en grups de tres. Pel proper dia duis distints productes
que facin una olor característica: xocolata, canyella,.., I un mocador per tapar-vos els
ulls. Un dels tres components es taparà els ulls, mentre que un altre li farà ensumar
algunes coses. Aquell que ensuma dirà quina paraula o imatge li suggereix aquella
olor. El tercer membre farà d’observador. Després us intercanviareu els papers. En
haver acabat l’exercici fareu un informe de l’experiment. Coratge!
2.2 Seguim amb les definicions: objecte/subjecte
⇒ Subjecte: la capacitat de conèixer, aquell que coneix (com coneixem?).
⇒ Objecte: el que podem conèixer, és a dir l’objecte de coneixement (què
coneixem).
2.2.1 I si et sembla, jugarem amb aquestes paraules...
a) Jugarem a un joc molt conegut. Algú del grup classe surt un moment de l’aula i la
resta pensam amb alguna persona. Quan el que ha sortit torni a entrar haurà de fer
preguntes per endevinar de qui es tracta. Les preguntes han de tenir la forma indirecta
següent: si fos un animal quin seria? I si fos unes sabates?...
A partir d’aquí per ventura podem parlar de l’objectivitat i la subjectivitat del
coneixement. Però si introduïm la dimensió social això fa que l’objectivitat del
coneixement s’entengui d’una manera nova: com a intersubjectivitat. Ja no és
possible treballar amb dades alienes a la construcció social del coneixement. Si es
descobreix alguna cosa, caldrà analitzar els factors contextuals del descobriment; si
s’inventa, també.
b) Pel proper dia podríeu mirar alguns diaris i recollir notícies on aparegui algun
esdeveniment científic. A classe les podríem comentar i, si voleu, fer un debat, mil
vegades repetit, però no per això menys interessant: és la ciència neutral?
Per ampliar aquesta qüestió podem recórrer a un fragment d’un llibre de text...
6

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
7

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
8

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
9

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
c) Què et suggereix aquest còmic?
d) Seguim jugant amb els mots subjecte i objecte i ens imaginam que coincideixen,
que són el mateix, aleshores és quan descobrim la consciència. En el procés
introspectiu, que suposa una mirada interior, per mitjà de la qual el subjecte pot
inspeccionar els seus actes psíquics, és a dir el que passa en la seva ment, ens adonam
que som conscients de la nostra existència, dels nostres pensaments...
Però, què significa ser conscient? Podem respondre a la pregunta des de diverses
perspectives:
1. Ser conscient significa estar conscient, és a dir despert i capaç de rebre estímuls.
2. Ser conscient també significa adonar-se d’alguna cosa, és a dir, prendre
consciència, recollir dades que després permeten elaborar-les i dotar-les de sentit.
10

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
3. I també vol dir tenir consciència, en el sentit de poder reflexionar sobre els actes
propis, establir una pauta d’acció d’acord amb un pla i preveure les conseqüències que
se’n deriven, així podem parlar de consciència moral.
Però... i si existís alguna part del nostre psiquisme del qual no en som conscients i
que ens influeix en els nostres pensament i en els nostres actes? El primer que es feu
aquesta pregunta fou Freud, que el consideram el descobridor de l’inconscient.
L’inconscient és el pla no conscient del nostre aparell psíquic. Quan parla de
l’inconscient, Freud qüestiona el control que la nostra consciència exerceix sobre el
nostre jo. Amb això posa en dubte la rellevància que habitualment s’atorga a la
consciència, revela la complexitat del nostre psiquisme i col·loca l’ésser humà en una
situació de dependència de factors interns, que escapen del coneixement i la decisió.
Amb la psicoanàlisi es pretén treure a llum el que hi ha ocult en l’inconscient.
L’inconscient es manifesta per mitjà de símptomes per mitjà dels somnis i dels actes
fallits.
⇒ Et proposam un joc. Hem de saber que es tracta d’un joc, però per ventura a tu
et servirà per aclarir alguna cosa, o no. Durant tres setmanes, per exemple, porta un
diari de somnis, et servirà per intentar recordar-los i, al mateix temps, podràs analitzar
el seus elements, si n’hi ha que es repeteixen, si són somnis meravellosos o que
t’angoixen... Potser sàpigues alguna cosa més de tu i del teu estat d’ànim. Si no és així
hauràs fet pràctiques d’ortografia i d’expressió.
2.3 Més definicions: la “realitat”
Realitat: Normalment si preguntam a algú què és la realitat ens respondrà que la
realitat és allò que existeix, el que hi ha aquí. Aquesta convicció és la que ha permès a
l’ésser humà d’adaptar-se a l’ambient i fer la seva vida. Si començàssim a dubtar de la
realitat del món, probablement moriríem.
Aquesta manera de definir la realitat està basada en la mateixa paraula, l’origen de la
qual és res, la cosa. Per tant, té un accent material molt marcat. Tanmateix l’ésser
humà té la capacitat de reflexionar sobre la realitat i de convertir-la en objecte
d’anàlisi. Quan elabora un pensament sistemàtic i estructurat sobre el que és real,
respon a un dels grans problemes de la metafísica.
2.3.1 Les formes de la realitat
Hi ha bàsicament tres formes del que és real:
-La possibilitat: la realitat que pot ser tot i que encara no sigui. És tot allò que pot
arribar a ser.
-La contingència: la realitat que pot ser i no ser. És a dir, allò que és, que té existència
real però que podria no haver estat, que podria desaparèixer o ser d’una manera
diferent.
-La necessitat: la realitat que necessàriament és, el substrat real, la realitat que no és
possible pensar que no existeix.
11

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
2.3.2 Les dimensions de la realitat
La realitat té, a més, diverses dimensions:
La realitat com a dimensió física del món: la realitat és física en la mesura que
té un aspecte material.
La realitat com a existència: en aquest cas s’accentua el fet de l’existència,
independentment que aquesta existència sigui material o ideal.
La realitat per a mi: aquesta és la dimensió experiencial de la realitat. No es
tracta de la seva existència ni de la seva dimensió física, sinó de com tenc jo
experiència de la realitat i com es converteix en una dada per al meu pensament, per al
meu sentiment, per a la meva vida. És la realitat en mi.
2.3.3 I la realitat virtual... és possible que sigui real? És una paradoxa?
La realitat virtual suposa la capacitat tècnica de crear un món inexistent en el qual una
persona es pot moure i realitzar accions. És tracta d’una imatge de la realitat, d’una
còpia que serveix com a simulació. Fins aquí podríem pensar que és irreal en tant que
el subjecte coneix el caràcter de còpia d’aquest tipus de realitat. Tanmateix, si aquest
món creat fos un món imaginari (per tant, amb un grau de realitat més baix) en el qual
pot actuar un ésser real, com resoldríem la paradoxa?, l’ésser real també s’hauria
convertit en irreal per poder moure’s en un món virtual?
Per tal de respondre aquestes preguntes per ventura t’ajudaria veure, o recordar, la
pel·lícula Matrix. La pel·lícula planteja què passaria si la realitat virtual s’utilitzàs per
tancar la gent. És una visió futurista d’aquest tema, l’acció es presenta en l’any 2070,
quan Anderson treballa en un compartiment amb un computador. Introduint-se amb
altres sistemes coneix Morpheus, que té notícies interessants per a Anderson: ell és
víctima, com la majoria de la gent, de Matrix (la matriu), un sistema massiu
d’intel·ligència artificial que s’ha gravat en la ment de les persones i ha creat la
il·lusió d’un món real, utilitzant els seus cervells i els seus cossos com a energia i
desfent-se’n com de les bateries gastades quan s’acaben.
⇒ I ara analitza, què és més real un rellotge o el que significa per a mi un
rellotge? Llegeix aquest text i comenta’l:
“Piensa en esto: cuando te regalan un reloj, te regalan un pequeño infierno florido,
una cadena de rosas, un calabozo de aire. No te dan solamente el reloj, que los
cumplas muy felices y esperamos que te dure porque es de buena marca, suizo con
áncora de rubíes; no te regalan solamente ese menudo picapedrero que te atarás a la
muñeca y pasearás contigo. Te regalan –no lo saben, lo terrible es que no lo saben-,
te regalan un nuevo pedazo frágil y precario de ti mismo, algo que es tuyo pero no es
tu cuerpo, que hay que atar a tu cuerpo con su correa como un bracito desesperado
colgándose de tu muñeca. Te regalan la necesidad de darle cuerda todos los días, la
obligación de darle cuerda para que siga siendo un reloj; te regalan la obsesión de
atender a la hora exacta en las vitrinas de las joyerías, en el anuncio de la radio, en
el servicio telefónico. Te regalan el miedo de perderlo, de que te lo roben, de que se te
caiga al suelo y se rompa. Te regalan su marca, su seguridad de que es una marca
mejor que las otras, te regalan la tendencia a comparar tu reloj con los demás
12

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
relojes. No te regalan un rejoj, tú eres el regalado, a ti te ofrecen para el cumpleaños
del reloj.”
Julio Cortázar, “Historias de cronopios y de famas”
2.4 Una definició més, amb la què entram de ple en el bessó de la qüestió: la
veritat
Veritat: la definició de la veritat és una tasca molt difícil. Acostumam a entendre que
la veritat és la conformitat de les coses amb els conceptes mentals. Però també ho
aplicam a les proposicions: la conformitat del que deim amb el que pensam o sentim.
És important distingir alguns termes que se solen utilitzar com a sinònims per referirse
a la veritat:
-Veracitat: és la intenció del parlant de no enganyar. Per exemple, un testimoni en un
judici ha de ser veraç i explicar allò que sap, encara que no sàpiga la veritat del cas.
- Certesa: confiança subjectiva en què alguna cosa és veritable. Fa referència a la
claredat, a l’evidència, a tenir dades suficients per afirmar que alguna cosa és certa.
- Autenticitat: que alguna cosa sigui autèntica vol dir que és de veritat, és a dir, que és
conforme a la realitat. Per exemple, deim que el suc de taronja és real perquè no és un
succedani químic.
-Sinceritat: ser sincer és ser veraç, però introdueix un matís de compromís de la
persona. Qui és sincer s’implica en la qüestió, de manera que assumeix una certa
responsabilitat.
2.4.1 Tipus de veritat
Així, podem parlar de diversos àmbits de la veritat:
Veritat epistemològica: conformitat entre el coneixement i la realitat. El contrari
de la veritat epistemològica és la falsedat.
Veritat ètica: conformitat entre el que dic o faig i el que pens o sent. El contrari
de la veritat ètica és la mentida.
Veritat ontològica: conformitat entre les coses reals i la seva aparença o les
idees que tenim sobre elles. El contrari de la veritat ontològica és la inautenticitat.
2.4.2 Etimologia de “veritat”
Així mateix, en relació amb la seva etimologia, podem parlar de tres sentits de la
veritat. La nostra cultura occidental s’ha constituït a partir de dues tradicions: la
cultura grega i la cultura judeocristiana. En aquestes cultures trobam les bases de la
nostra manera d’entendre el món. Però, a més, aquestes cultures tenien llengües
diferents, cadascuna de les quals ens ha deixat un terme diferent per parlar de la
veritat. El nostre concepte de veritat és hereu d’aquesta triple tradició.
El terme grec alétheia deriva del verb lanthano. Significa el que no està ocult o
amagat, el que està descobert o desvelat, ver a ser evidència o descobriment. La
falsedat, el pseudos, és l’encobriment. Així, el que està latent pot ser descobert com
allò que és o com allò que no és.
13

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
Veritas, mot llatí, en canvi, apunta més aviat a l’exactitud i el rigor en el fet de
dir; verum és allò que és fidel i exacte, complet, sense omissions; per exemple, un
relat en el qual es narra amb puntualitat i integritat alguna cosa que va ser.
Finalment, l’hebreu emunah, de la mateixa arrel que amén, es refereix a la
veritat en el sentit de confiança; el Déu veritable és el que compleix allò que promet,
com l’amic veritable és aquell amb qui podem comptar.
Per seguir investigant pots consultar aquestes pàgines...
14

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
15

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
16

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
17

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
2.4.3 I ara, de la mà de Nietzsche, provem de relacionar la noció de veritat amb
la noció de perspectiva. Creus que és possible?
Com a crític de la filosofia, Nietzsche és el millor representant de la denúncia i les
falses aparences que ens enganyen i ens empenyen a voler veure més enllà del que
poden veure els nostres ulls i a voler cercar més enllà de la realitat.
⇒ Podries provar de comentar aquest text de l’autor?
“Nosaltres només podem veure amb els ulls, intentant saber que poden existir altres
espècies d’intel·ligències i perspectives no és res més que una curiositat sense
possibilitat d’èxit; si, per exemple, hi ha éssers que perceben el pas del temps a
l’inrevés, o alternativament endavant i endarrere (...). Tanmateix esper que avui ens
trobarem lluny de la pretensió ridícula de decretar que el nostre petit racó sigui
l’únic des del qual es tengui dret de tenir una perspectiva. Ben al contrari, el món, per
a nosaltres, s’ha tornat infinit, en el sentit que no podem rebutjar-li la possibilitat
d’oferir-se a una infinitat d’interpretacions.”
I si Nietzsche té raó i només podem captar una perspectiva de la veritat, creus que el
món de la il·lusió, de la imaginació, de la creativitat és irreal? No es tracta també de
veure la realitat des d’una certa perspectiva?
⇒ Provem de fer un exercici: cerca una fotografia d’una pintura on creguis que
s’hi ha reflectit la veritat. Quina és aquesta veritat? Ho és per tu? Pel pintor?...
2.4.4 Altres propostes (Plató, Pascal, Zambrano)
Plató, filòsof del segle V a. de C. pensava que la realitat que captam a través de l’art o
de la imaginació constituïa el grau més baix de coneixement, perquè es tractava de
còpies sobre la realitat. Què en penses tu?
Però Pascal, filòsof i matemàtic del segle XVII, diu que “el cor té raons que la raó no
coneix”. I María Zambrano, filòsofa del segle XX, diu que “...en el cientificisme
actual del nombre, del qual caldria sortir, la raó pot quedar empresonada, limitada o
18

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
congelada. Però els autèntics pitagòrics no hi van creure mai; no era això el que
perseguien amb la seva raó matemàtica, sinó trobar els nombres secrets de l’ànima,
del món, de la raó, per il·limitada que sigui, és a dir, del que és limitat i el que és
il·limitat, que pot ser moviment i quietud a l’hora”.
⇒ Creus que el cor té una altra perspectiva sobre la veritat? Creus que el concepte
de raó poètica, de M. Zambrano, té sentit? En què es basa la dicotomia entre la raó i el
cor?
3 Disciplines que estudien el coneixement
Neurobiologia: estudia el funcionament del cervell, òrgan del coneixement per
excel·lència.
Psicologia: estudia els processos cognitius i la seva relació amb el psiquisme.
Filosofia: es pregunta en què consisteix el coneixement, què és conèixer. Dins
de la filosofia hi ha l’epistemologia (paraula que deriva del grec episteme, que
significa veritat o coneixement) i la gnoseologia (de gnosis, coneixement), que
s’ocupen específicament del problema del coneixement, tenen com a objectiu
preguntar-se sobre la possibilitat i la validesa del coneixement. Per altra banda, podem
parlar de la metafísica, que es pregunta sobre la realitat que coneixem, el significat,
els límits i l’abast últim del coneixement.
4 Actituds possibles davant la veritat i la realitat
Escepticisme: afirma que no és possible assolir la veritat. En descobrir els
dubtes del subjecte cognoscent i, sobretot, en constatar els enganys produïts pel seus
sentits en rebre les dades de l’experiència, la conclusió que obtenim és que no és
possible assolir la veritat. Tot el nostre coneixement és, en darrera instància, inútil,
perquè no pot aconseguir l’objectiu que persegueix. El dubte de l’escèptic es pot
plantejar a tres nivells: pot dubtar que la veritat existeixi, pot dubtar que sigui possible
conèixer-la i pot dubtar que sigui possible dir-la.
Dogmatisme: és la convicció que la raó humana pot assolir el coneixement
veritable. De fet, aquesta postura és anterior al problema del coneixement, ja que no
arriba a plantejar-se cap dificultat, perquè dóna per suposat que tenim un accés a la
realitat i, per tant, a la veritat. D’altra banda, això du el dogmatisme a tenir una gran
confiança en el coneixement, ja que considera que els objectes ens són donats de
manera directa, tal com són en si. Per tant, no hi ha possibilitat d’error: hi ha una única
veritat que és cognoscible. Aquesta posició és aliena a tota mena de pensament crític,
ja que no qüestiona el propi coneixement.
Relativisme: és, en certa manera, conseqüència de l’escepticisme, ja que afirma
que el coneixement depèn del subjecte o del grup que coneix. És a dir, no hi ha un
coneixement veritable, sinó que hi ha diferències pel que fa al que és veritat i quines
coses són veritables depenent de factors individuals, socials o històrics. Per això la
veritat serà relativa a una cultura, individu o grup, fins al punt que pot existir una
incomunicació entre les cultures diferents, perquè pretenen veritats diferents i
irreconciliables.
Exercicis:
19

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
a) Podries posar un exemple de cada una de les tres actituds?
b) Com et definiries, com a escèptic, com a dogmàtic o com a relativista? Per què?
c) Llegeix aquesta cançó de Jarabe de Palo. Escolta-la, si en tens ocasió:
“Que el blanco sea blanco y que el negro sea negro,
que uno y uno sean dos porque exactos son los números...
depende...
Que aquí estamos de prestao, que hoy el cielo está nublao,
que uno nace y lugeo muere, y este cuento se ha acabao...
depende...
Depende, de qué depende,
de según como se mire todo depende.
Que bonito es el amor, más que nunca en primavera,
que manyana sale el sol porque estamos en agosto...
depende...
Que con el paso del tiempo del vino se hace bueno,
que todo lo que sube baja de abajo arriba y de arriba abajo...
depende...
Que no has conocido a nadie que te bese como yo,
que no hay otro hombre en tu vida que de ti se beneficie...
depende...
Que sí quiere decir sí cada vez que abres la boca,
que te hace muy feliz que hoy sea el día de tu boda...
depende...”
⇒ Et suggereix una veritat? I si és així vol dir que no hi ha veritat? I la música, que
et suggereix? Té a veure amb la veritat? I quan la balles, quina veritat sents o
expresses?
Sembla que això no és gens senzill, si vols seguir ampliant, ho pots fer
consultant aquestes pàgines sobre “L’actitud filosòfica davant el coneixement”.
20

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
21

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
22

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
23

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
24

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
⇒ T’atreveixes a contestar aquests interrogants?
25

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
5 La gran pregunta: podem accedir a la realitat?
Aquesta pregunta sobre si podem accedir a la realitat, o a quin tipus de realitat ha estat
discutida al llarg de la història de la filosofia, sobretot en dos vessants:
Realisme: és la postura filosòfica que considera que l’ésser humà pot tenir
accés al que és real. La realitat és alguna cosa que existeix i que podem conèixer.
Totes les altres afirmacions serien absurdes, ja que tenim experiència de la realitat.
Aquesta postura es va anomenar realisme ingenu a partir de la constatació que la
percepció de la realitat és enganyosa i està condicionada per factors físics, com els que
generen les il·lusions òptiques, i també per factors culturals, ja que veim allò que som
capaços d’interpretar d’acord amb el que coneixem.
Idealisme: l’idealisme és la postura filosòfica que afirma la inexistència
material de la realitat. La realitat només és un producte del nostre pensament o una
entitat ideal, però no un substrat material que puguem constatar.
26

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
La filosofia actual coneix els perills de les dues postures anteriors: el realisme pot
ser excessivament ingenu de pensar que podem conèixer la realitat com és. Al seu
torn, l’idealisme ens obliga a sostenir una dualitat de la realitat: la realitat ideal i la
realitat real, o bé negar l’existència de la realitat real, cosa que ens obliga a estar
tancats en les idees, i a viure en un món només pensat.
La solució a aquest dilema no és fàcil. D’una banda és important afirmar un cert
realisme: que la realitat existeix és una dada que podem confirmar que moltes
maneres. D’altra banda, l’accés a la realitat no és directe ni evident, per això potser
només podrem accedir a la realitat interpretant-la. Això significa que no sabem si es
tracta de la realitat que existeix, ja que només tenim la “meva” realitat, la que o puc
constatar o, en el millor dels casos, la “nostra” realitat, la que hem consensuat com a
comuna a través de la comunicació històrica de les experiències. La possibilitat de
dubtar sobre el coneixement de la realitat la va plantejar d’una manera significativa
Descartes en el segle XVII, per això deim que a partir d’aquest autor s’inaugura la
filosofia moderna.
6 Continuem investigant: coneixement, pensament i llenguatge
Si el coneixement ens és donat a través d’idees, podem suposar una relació estreta
entre el coneixement i el pensament, i entre aquests i el llenguatge. Així hem
d’establir una connexió entre la literatura i la manera de conèixer, captar la realitat.
Així, molt sovint arribam a comprendre l’experiència humana per mitjà de les
narracions. Els relats són maneres de comunicar experiència. Aquesta és la raó per la
qual la literatura suposa la possibilitat d’ampliar les nostres experiències i conèixer
unes altres maneres d’estimar, sentir i valorar. Moltes vegades fins i tot arriba a
aclarir-nos la nostra pròpia vida. És per això que la literatura és una forma de
coneixement d’un mateix, dels altres i del món. Un reflex d’aquestes idees és el llibre
d’Antonio Skármeta, “El carter de Neruda”, del qual posteriorment es va rodar una
versió cinematogràfica. També hem de parlar de la pel·lícula “Nell”, per tractar
d’establir la relació entre pensament, llenguatge i socialització.
Per si teniu dificultats per accedir a la sala d’audiovisuals, aquí teniu alguns fragments
de la novel·la “El carter de Neruda”, per si els voleu comentar:
“Em vas fer llegir llibres..., em vas ensenyar a fer servir la meva llengua per alguna
cosa més que enganxar segells..., tu tens la culpa que jo m’enamoràs” (paraules del
jove Mario a Neruda).
“Perquè els noms no tenen res a veure amb la simplicitat o la complexitat de les
coses. Segons la teva teoria una cosa petita que vola no hauria de tenir un nom tan
llarg com papallona. Pensa que l’elefant té la mateixa quantitat de lletres que
papallona i és molt més gran i no vola.”
⇒ Prova de jugar amb les paraules: digués a algú que l’estimes sense utilitzar
les següents paraules: amor, estimar, passió, voler... i les que tu vulguis afegir.
Pots ampliar aquesta qüestió consultant aquestes pàgines sobre lògica informal...
27

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
28

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
29

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
30

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
31

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
32

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
⇒ Analitza el llenguatge de la premsa, de la publicitat... i tracta de localitzar
exemples de fal·làcies.
⇒ Llegeix algun horòscop. Compara els de diverses setmanes per a un mateix
signe del zodíac i analitza si les prediccions que fan es poden complir amb facilitat i
esbrina en quin tipus de fal·làcia es recolza la suposició que els astres dirigeixen la
nostra vida.
7 Un repàs històric...
Podríem definir el coneixement com un procés que consta dels passos següents:
captar la informació que prové del món o de nosaltres mateixos (objecte de
coneixement), ordenar-la d’acord amb algun criteri, dotar-la de sentit i significat i
interpretar-la a la vista dels coneixements previs.
La discussió sobre què podem conèixer és una de les més rellevants en la història
de la filosofia. El debat sobre aquesta qüestió s’ha centrat sempre en la distinció entre
experiència i raó: què és realment conèixer?, rebre dades a través de l’experiència o
construir pensaments amb la raó? Es tracta de la polèmica entre racionalisme i
empirisme. Tot i que podem dir que aquesta polèmica comença en els segles VI i V a.
de C. amb Heràclit i Parmènides, cobrà una gran importància durant els segles XVII i
XVIII. Anem a analitzar-ho amb una mica de profunditat:
33

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
7.1 Racionalisme
Confiança plena en la raó: és l’única font de coneixement cert i segur. Els
sentits són enganyosos, i és per això que hem de treballar amb la raó, que és capaç
d’extreure d’ella mateixa els principis fonamentals sobre la realitat.
En la ment hi ha idees innates. D’aquestes idees, i només d’elles, s’obté
coneixement.
El coneixement tracta sobre les idees de la raó, no hi ha accés fiable a les coses
reals.
Autors importants: Parmènides i Plató en els segles V a de C, i Descartes i
Spinoza en el segle XVII.
7.2 Empirisme
Tot el nostre coneixement deriva de l’experiència i no pot anar més enllà. La
ment rep les dades que ens proporcionen els sentits i es limita a associar-los i ordenarlos.
Es nega l’existència de les idees innates (idees que són en la nostra ment des del
naixement)
Tot el coneixement es refereix a les idees, no a les coses. No hi ha possibilitat
d’accedir-hi si no és a través dels nostres sentits.
Autors importants: podem parlar d’Heràclit en el segle VI a. de C, però sobretot
de Locke (segle XVII) i Hume (segle XVIII).
7.3 El gir copernicà de Kant
Kant, filòsof del segle XVIII, intenta resoldre l’oposició entre racionalisme i
empirisme. Se sol dir que Kant provoca un gir copernicà en l’estudi del
coneixement humà, ja que canvia la manera de veure les coses. De la mateixa
manera que Copèrnic mira l’univers des del sol immòbil i no des de la terra immòbil,
com es pensava fins aleshores, Kant mira el coneixement humà des de la perspectiva
del subjecte que coneix, no des de l’objecte conegut.
Segons Kant són els esquemes organitzatius de l’enteniment els qui determinen la
manera de conèixer. La seva teoria és idealista, ja que creu que és la consciència qui fa
possible el coneixement. I és transcendental, en el sentit que estudia les condicions
que fan possible el coneixement, suposant que és universal i necessari, que té
característiques iguals per a tots els éssers humans. Així i tot, Kant considera que tot
coneixement comença amb l’experiència, d’aquí el seu reconeixement a l’empirisme,
encara que no tot ell procedeixi de l’experiència, sinó de les estructures a priori de la
nostra ment, i aquí rau la seva base racionalista.
⇒ Prova de fer el següent experiment: cerca fotografies que tu mateix hagis fet o
de les quals ens siguis protagonista i explica als teus companys allò que s’hi reflecteix.
Després reflexiona: ha començat la fotografia amb dades sensibles?, reflecteix tota la
realitat aquella fotografia?, quines possibilitats t’ha donat la càmera fotogràfica?,
quins límits t’ha imposat?, reflecteix tota la realitat sensorial o només la que es
refereix a la vista?, i si la nostra ment fos una espècie de càmera fotogràfica?
34

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
⇒ Reflexiona en veu alta amb els teus companys: creus que un extraterrestre
podria conèixer el mateix que nosaltres?
Pots seguir ampliant a partir d’aquestes pàgines sobre “Els orígens i els límits del
coneixement”.
35

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
36

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
37

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
⇒ Seguim amb les definicions, però aquesta l’hauràs de completar tu.
Coneixement:
T’ha espantat l’espai en blanc?: no t’apuris massa, farem alguns exercicis.
⇒ Debat a classe: creus que el coneixement ve de l’interior (Sòcrates pensava qui
sí) o bé som una espècie de sac en el qual algú ens hi ha de posar la informació?
Quina creus que hauria de ser la tasca dels professors? I la dels alumnes?
⇒ Comentau en grup el següent text:
“Hace muchos años vivía en Grecia un hombre llamado Ulises (quien a pesar de ser
bastante sabio era muy astuto), casado con Penélope, mujer bella i singularmente
dotada cuyo único defecto era su desmedida costumbre gracias a la cual pudo pasar
sola largas temporadas.
Dice la leyenda que en cada ocasión en que Ulises con su astucia observaba que a
pesar de sus prohibiciones ella se disponía una vez más a iniciar uno de sus
interminables tejidos, se le podía ver por las noches preparando a hurtadillas sus
botas y una buena barca, hasta que sin decirle nada se iba a recorrer el mundo y a
buscarse a sí mismo.
De esta manera ella conseguía mantenerlo alejado mientras coqueteaba con sus
pretendientes, haciéndoles creer que tejía mientras Ulises viajaba y no que Ulises
viajaba mientras ella tejía, como pudo haber imaginado Homero, que, como se sabe,
a veces dormía y no se daba cuenta de nada”
A.Monterroso, La oveja negra y demás fábulas
I ara, per acabar, fes una ullada, a la història del coneixement humà. En aquest
quadre resumim els models més rellevants de coneixement vigents en alguns moments
més importants de la història.
38

Filosofia i ciutadania/1r batxillerat Tema 4: El coneixement
39