Atzavares - Vicerrectorado de Estudiantes y Extensión Universitaria ...

els petits que corrien a passes curtes. Aquell autèntic xivarri l’angoixava i
l’absència de la petita el desesperava. De sobte va aparèixer la nena sol·licitada.
Clàudia! Ací, sóc ací!- cridava el pare ja més relaxat. El somrís delatava la felicitat
de la nena pel descobriment del pare. La petita, amb certa gràcia, caminava
d’un mode apresurat, però sense arribar a córrer.
–Hola, guapa, em fas un petó?
–Sí, pare. Mira què duc, mira quina pilota he guanyat a classe!
– això a què és deu?
–Doncs a un concurs que hem fet a classe, pare. Sortejaven la pilota i l’he
guanyada.
–Mira que n’ets d’afortunada, filla! Apa, anem a casa que és tard i vol ploure.
Agafà la filla de la mà, es van allunyar de la mainada i la resta dels pares i
van enfilar el cantó d’aquell carrer. L’adult introdueix l’única mà que té lliure a
l’interior del seu anorak i en treu un paquet de cigars. Sosté la caixetilla amb la
mà i extrau un cigarret ajudant-se amb els dits índex i cor. Solta de la mà la filla
i aprofita per a agafar l’encenedor, iniciar aquell cigarret i embafar-se de fum.
–El vici etern! Tu i la nicotina, Guillem. Tu i la nicotina!
El pare i la filla s’esglaiaren i es van girar. Varen veure aquell home petit que
coixejava de la cama esquerra. S’hi va acostar i saludà efusivament al seu vell amic.
–Octavi, osti quina sorpresa! Què és de ta vida?
–Mira, anem fent. Ara anava a l’oficina, ja he dinat i ara toca obrir. I tu què?
–He eixit del treball per buscar la menuda. La coneixies, no?
Octavi s’acosta un poc més a la petita, s’ajup i la mira directament als ulls
admirant-la. Acarona amb tendressa la cabellera de la nena i torna a dirigir-se
al pare: “És clavada a sa mare, els mateixos ulls, oi?”.
La conversa travada entre els adults conflueix cap un diàleg més fluït i
intens. El pas del temps de l’última trobada d’ençà ha obert la curiositat del
dos homes per saber l’un de l’altre, de les seus vides inhòspites. Clàudia decideix
traure la pilota de la motxilla per jugar i desfer-se de l’avorriment. El pare
riu tot pegant un colp a l’espatlla de l’amic coix. La nena dóna els primers bots
a la pilota sortejada hui. Octavi compta els dits de la seua mà dreta per indicar
els anys que han passat des que es van veure per última vegada. La menuda
s’impacienta i tira del braç al pare per cridar l’atenció, però no hi ha cap resposta.
La conversa sembla infinita i cap acció podrà trencar-la. La pilota bota
damunt del peu dret de la nena i ix disparada per la força que duu. La nena es
troba a les esquenes del seu progenitor i xino-xano es dirigeix cap a l’esfèric,
que a poc a poc agafa més velocitat. El pare comença a acabar amb la conversa
que fa temps han iniciat amb ganes. La nena corre perque la pilota roda més
ràpid. El pare s’acomiada amb una abraçada sincera, mentre Octavi respon
45