PROJECTE DE TELECOMUNICACIONS - Ajuntament de Sabadell

059.3/10 25/01/2010
compensar les pèrdues d’envelliment del sistema, pèrdues per desapuntament de l’antena,
etc.) i la PIRE en el punt de recepció, podem obtenir el diàmetre de l’antena que caldrà
instal·lar de forma ràpida.
L’orientació de les antenes es determina segons els angles d’elevació (Eº) i d’azimut (Aº),
que depenen de la longitud i latitud de d’indret, longitud del satèl·lit i la relació entre el radi
de la terra i el de l’òrbita del satèl·lit.
Les expressions que determinen aquests angles són les següents:
(cos β − 0,
15127)
º =
sin β
arctg
E
⎛ tgδ
⎞
A º = 180º
+ arctg⎜
⎟
⎝ sinϕ
⎠
on δ: longitud de l’emplaçament de l’antena – longitud del satèl·lit.
φ: latitud de l’emplaçament de l’antena.
β: arcos(cos φ·cos δ).
La distància al satèl·lit (D) és:
1
[ 1+
0,
41999·
( 1−
cos ) ]2
D = 35789· β (Km)
Totes les dades de cobertura dels satèl·lits, tipus d’antenes, etc., les faciliten els mateixos
operadors de serveis de satèl·lit.
3.2.B.b.-Càlcul dels suports per la instal·lació de les antenes
receptores del senyal de satèl·lit
Les antenes receptores per a la captació dels senyals de UHF, radiodifusió sonora i televisió
per satèl·lit (quan aquesta s’instal·li) es fixaran a l’estructura de l’edifici.
3.2.B.c.-Previsió per incorporar els senyals de satèl·lit
El senyal d’FI es distribuirà a través del cable coaxial de baixada habilitat a tal efecte. Cal
tenir en compte que es distribuirà una única polarització d’un únic satèl·lit. Aquesta mesura
es pren per evitar interferències entre canals de diferents satèl·lits o polarització de la
mateixa freqüència.
30