PROJECTE DE TELECOMUNICACIONS - Ajuntament de Sabadell

059.3/10 25/01/2010
La intermodulació simple s’interpreta com els productes provocats per les 3 portadores
presents en un canal de TV (portadores d’àudio, vídeo i color). La generació d’aquesta
intermodulació simple s’utilitza per tipificar la tensió màxima de sortida d’amplificadors
monocanal.
El seu càlcul es pot establir com una intermodulació de triple batec:
On:
⎛
⎜
⎝
C ⎞
⎟⎠
CTB
ref
C
CTB
⎛
= ⎜
⎝
C
CTB
⎞
⎟
⎠
ref
− 2·( Vout
−Vout
_ MAX )
= 54 dB per la majoria d’amplificadors.
Vout_MAX: característica de l’amplificador.
Vout: nivell real de sortida de l’amplificador.
D’aquesta fórmula es pot deduir fàcilment que un amplificador monocanal que està treballant
per sota de la seva tensió màxima de sortida mantindrà sempre la intermodulació per sobre
de 54 dB, que és el límit que marca la norma tècnica.
• INTERMODULACIÓ MÚLTIPLA
Definim la intermodulació múltipla com els productes de tercer ordre provocats pel batec dels
diversos canals presents a la banda de transmissió. És a dir, el senyal de cada canal apareix
distorsionat per un senyal de banda lateral generat pels altres canals amplificats.
Aquest tipus d’intermodulació es detecta a simple vista a qualsevol monitor de televisió, ja
que apareix una banda imprecisa que es desplaça per la pantalla.
La generació de la intermodulació múltipla s’utilitza per tipificar la tensió màxima de sortida
en amplificadors de banda ampla, i el seu càlcul es realitza segons la següent expressió:
on:
⎛
⎜
⎝
C ⎞
⎟⎠
XM
ref
⎛
⎜
⎝
C
XM
⎞
⎟
⎠
s
⎛
= ⎜
⎝
C
XM
⎞
⎟
⎠
ref
[ S − S − 7,
5·log(
n 1)
]
+ 2· −
real
MAX
=60 dB per TV-AM a la majoria d’amplificadors.
Sreal: nivell de sortida de l’amplificador.
25