santa cecilia.qxd - CIM Benimaclet

50 Aniversari
Clavariesses Santa Cecília

Depòsit legal:
V-4294-1996
Seu social:
C/Baró de San Petrillo, 14
46020 València
http://www.cimbenimaclet.com
magacim@cimbenimaclet.com
Director:
Enrique Vázquez
Fotografia:
Vicente Rodriguez
Col·laboradors:
Paco Soler
Héctor Sanchis
Maquetació:
Mariam Claramonte
Miguel Pertegás
Redacció:
Ely Barrachina
Víctor Villaplana
Magacim és una publicació
gratuïta que es financia gràcies
a la publicitat que inclou.
Editada pel Centre Instructiu
Musical de Benimaclet.
El C.I.M. com a Societat, NO
es fa responsable de les opinions
vertides pels seus redactors
i/o col·laboradors
NO es publicaran col·laboracions
anònimes.
Per a qualsevol col·laboració o
suggeriment, cal adreçar les
seues cartes o e-mails a la nostra
seu social.
Editorial
2
Santa Cecília 2004
La revista Magacim no és una publicació com les que vegem als
quioscs, de les que compra qualsevol persona, be perquè l'interessen els
temes que hi apareixen, be perquè regalen un DVD, o simplement, per
curiositat.
Magacim és la revista pròpia del CIM, és la nostra revista. Per això,
quan començàrem a traballar en Magacim l'equip actual, pensàrem que
hauria de ser una ferramenta de comunicació per a tots els membres de
la comunitat CIM. Un mitjà per conèixer les activitats que fa cada agrupació,
les opinions de les diferents persones que hi conviuen, les actuacions
i concerts programats, etc.
El CIM és una entitat que va cada vegada més en augment, tant en
número de membres com en activitats que s'hi realitzen. Ha passat de
ser la seu de la banda de música del barri de Benimaclet a tenir una
infinitat d'activitats de diferent mena, encara que totes o quasi totes
incloses en el camp musical, diguem-ne: orquestra, rondalla, cor,
classes de ball, escacs.
Des de la redacció de Magacim intentem que en cada número de la
revista apareguen sempre articles relacionats amb cadascuna de les
agrupacions del Musical, perquè anem coneixent què fan, quina trajectòria
duen, quins són els seus interessos, etc. Però per a que això puga
portar-se a terme cal la col·laboració de tots: músics i socis. Que ens
conten tot allò que fan, els seus projectes, en fi, tot el que siga
interessant que conega la resta de companys.
També hem passat als mestres de l'escola i als directors de les agrupacions
una circular demanant-los que ens informen de qualsevol esdeveniment
en que hi participe algún músic o alumne a nivell individual,
com pot ser un concurs, una audició especial, algun premi, etc., perquè
ho comentem en la revista.
A més a més tampoc s'oblidem dels músics que pertanyen a la banda
però que en aquests moments per motius professionals no viuen a
València, a ells els estem entrevistant per a que ens conten les seues
vivències.
Com també haureu vist en les últimes revistes editades, tenim el
Pekecim, la pàgina dels més menuts. En ella trobaran passatemps per a
resoldre i divertir-se. Doncs també a ells volem fer participar. Volem la
seua col·laboració fent que ens envien acudits, endevinalles, etc., relacionats
amb la música.
Amb tot el que us hem contat volem aconseguir que Magacim siga
la porta oberta a tots els membres del CIM.
Ely Barrachina

Salutació del president
3
Santa Cecília 2004
D'ací uns dies i com cada any tindran lloc les festes de Santa Cecília, però les d'enguany,
com tots sabeu, tenen una cosa molt especial que és la celebració del cinquanta
aniversari de les Clavariesses de Santa Cecília.
La Nostra Societat té en la figura de les seues Clavariesses dos aspectes especialment
rellevants i que vull destacar en aquest aniversari, com és: col·laboració i ajuda per poder
celebrar estes festes de Santa Cecília any rere any; i per altre costat un aspecte que potser
passa desapercebut normalment, però que per a la Societat és de vital importància, com
és la participació i la integració de les Clavariesses i les seues famílies en la vida quotidiana
de la Societat. És per resumir-ho d'alguna manera com la porta d'entrada, a partir
d'ací ja no es veu la Societat com un ser estrany i alié sinó com quelcom propi i familiar.
És també ara el moment de recordar a tots els que desgraciadament ja no estan amb
nosaltres i expressar el nostre agraïment i gratitud pel seu esforç i dedicació, sense els
quals la nostra Societat no seria el que és.
És també el moment d'agrair-vos a tots la vostra participació, el treball diari i la il·lusió
posada en totes les coses que hem fet durant aquest any. Gràcies a tots: Banda Simfònica,
Cor, Orquestra, Rondalla, Grup d'Escacs, i a la nostra Escola amb els seus professors i
agrupacions d'educands com la Banda Juvenil; la Banda, Orquestra i Rondalla d'Iniciació,
agrupacions que han de ser el futur de la Societat.
A mode de breu recordatori de les activitatss realitzades durant aquest any he de mencionar
el Concert de Jesucristo Superstar el passat Nadal i els concerts de final de curs al
Palau de la Banda Simfònica i de l'Orquestra.
Com segurament tots sabeu des del final del curs psasat hem canviat de directors tant
en la Banda Simfònica, com en la Banda Juvenil i l'Orquestra, i vull des d'ací donar les
gràcies a D. Luis Serrano Alarcón, director de la Banda Simfònica; i a D. Ildefonso
Martos Carretero, director de la Banda Juvenil i de l'Orquestra per l'excel·lent treball que
ambdós han realitzat en aquesta Societat i desitjar-los els majors èxits en els seus nous
projectes professionals i personals.
I ara vull donar la benvinguda als nous directors, D. Israel Rodríguez Giménez, de la
Banda Simfònica; D. Vicente Taroncher, de l'Orquestra; i D. Jorge Garcia Romero, de la
Banda Juvenil, per a tots ells us demane la major col·laboració i els desitge els millors
èxits en la nostra Societat.
Finalment i per a no abusar més de la vostra paciència sols em queda convidar-vos a
tots a participar en aquestes festes i agrair-vos la vostra atenció.
Carlos Pertegás

4
Santa Cecília 2004
Aniversari
Clavariesses Santa
Cecília
En aquestes mateixes pàgines i ara fa un any, començàvem els actes en commemoració del
cinquantenari de les festes que es venen celebrant en honor a la patrona de la música. En
aquell moment ens feiem ressò de què havia arribat el moment de celebrar un aniversari que,
potser quan es començaren a celebrar els actes fa mig segle, ni als més optimistes se'ls ocorria
pensar l'èxit i la trajectoria que aquests anaven a tenir al llarg dels anys i de la història no
sols de la nostra Societat, sinó del barri sencer, però els fets parlen sols.
Ja explicàvem al Magacim de Santa Cecília de
l'any passat que es complien els 50 anys des que el
1953 s'havia constituït la primera Confraria de
Santa Cecília, formada per dones de socis i músics
que anaven a treballar recaptant fons per a les malparades
arques de la Societat i
de la seua banda de música en D. Pascual Monsó
aquells difícils anys. El seu treball
concluiria durant les celebracions
del mes de novembre
de 1954, durant les jornades que
se celebrarien en honor a la
patrona Santa Cecília on serien
relevades per una nova promoció.
Aquestes celebracions es
fan en pràcticament totes les
societats musicals de la
Comunitat.
Si aquelles dones obrien
camí, al llarg dels anys han
passat per aquestes festes centenars
de dones que han col·laborat
amb la mateixa il·lusió i amb
els mateixos propòsits.
Evidentment els anys transcorreguts han estat
replets de canvis en la societat espanyola. Si
aleshores eren dones de socis, ja que per ser dona
no es podia pertànyer a la Societat de cap altra
manera, ara hem de dir que en aquest temps no sols
han seguit sent clavariesses, eixes senyores -
esposes, sinó que també han pogut passar xiquetes,
altres veïnes de Benimaclet més o menys lligades
al nostre Casino, sòcies artistes (membres de la
Banda), sòcies propiament dites, de les moltes que
avuí formen part de la nostra Societat, i fins i tot
com en el cas de Pepa Nicolau, una sòcia d'Honor.
Les celebracions igualment s'han anant transformant
i adequant als temps, encara que puguen
parèixer canvis subtils. Per posar alguns exemples
que ens facen tenir una idea o
recordar com eren aquells
primers anys de celebració, puc
dir que en els anys seixanta
destacaven entre els actes la
celebració d'exàmens amb
públic dels nostres alumnes de
l'escola d'educands. Tots els
xiquets havien de passar durant
vàries nits i de forma individual
pels exàmens, per als quals es
convidava a un tribunal format
per reconeguts professionals de
la música, que escoltaven i puntuaven
a cadascú, tant en
solfeig (avuí llenguatge musical),
com en instrument.
El dia de Santa Cecília i
durant el descans del concert es lliuraven els
diplomes acreditatius de les dites proves, entre els
quals destacaven els premis extraordinaris de
solfeig i d'instrument, amb pergamins i regals oferits
per distints establiments del barri, així com
diversos regals per a tots els alumnes participants,
igualment oferits per personalitats que estaven
estretament lligades a la nostra Societat com el
doctor Vicente Zaragoza Miró o el poeta Eduard
Buil i Navarro.
Un altre dels actes importants eren les sessions

vespertines de cinema per als alumnes i en general
per a tots els xiquets de la barriada. Per a açò es
muntava una pantalla de cine en el nostre local i es
projectaven una o dues pel·lícules durant una
vesprada.
També eren molt populars les vetlades de teatre
que any rere any tenien lloc a l'escenari del nostre
local, sobretot en els primers anys. Les obres de
teatre eren interpretades per la pròpia companyia
que existia dintre de la nostra Societat.
Amb tot açò s'arribava al cap de setmana on es
concentraven els actes musicals, com e ls
passacarrers de la banda de música, la serenata a les
clavariesses a càrrec de la Rondalla València del
Dr. D. Vicente Zaragozà
CIM, (tradició feliçment recuperada durant l'any
passat com un acte més de l'aniversari i que té continuació
enguany), la "despertà" del diumenge amb
el desdejuni per als assistents que donava pas a la
recollida de clavariesses als seus domicilis per durlos
a missa. A l'acabar açò, se celebrava una
processó per l'itinerari habitual. Després se celebrava
l'esmorzar i la visita al Cottolengo del Padre
Alegre.
Els actes concloïen amb el concert que oferia la
Banda i en el qual, sota la presidència de l'aleshores
president d'honor Manuel González Martí, tenien
lloc els actes protocolaris, o els parlaments dels
convidats, entre els quals no solia faltar l'alcalde de
València. Aquest concert que començava a les sis
de la vesprada s'allargava fins ben entrada la nit.
No era tampoc gens extrany que durant els
passacarrers d'eixos dies s'aprofitara per inaugurar
carrers del nostre barri, retolats amb noms vinculats
5
Santa Cecília 2004
amb la nostra Societat com ocorregué per exemple
el 1969 amb el carrer del Músic Hipólito Martínez,
o altres anys amb els carrers de Cuenca
Tramoyeres, o Músic Belando entre d'altres.
Com es veu, encara que queda una base dels
actes que ha perdurat fins avuí dia es poden apreciar
els canvis que a poc a poc han vingut introduïnt-se
en les celebracions.
Tornant als nostres dies, ara culminen els actes
que com ocorreguera aleshores començaren fa un
any i que al llarg d'aquest temps han volgut commemorar
aquest aniversari. Amb la labor d'un nombrós
grup de dones, totes elles antigues
clavariesses, s'ha intentat donar la importància que
aquest esdeveniment mereix.
Durante els actes que encara se celebraran,
volem rendir homenatge a totes aquestes persones,
dones, directius, al propi Pascual Monsó Duz,
creador i impulsor de la figura de les clavariesses,
etc., que durant aquests anys han fet possible aquestes
festes.
Precisament vull recordar i expressar el nostre
reconeixement a aquell president Pascual Monsó,
qui posà en marxa aquesta maquinària que ja no
s'ha detingut i del qual, en aquest any també, es
compleixen deu de la seua desaparició. Ens deixà
un 10 d'octubre de 1994, després d'haver dedicat
gran part de la seua vida a treballar per aquesta
Societat com músic i com directiu, de la qual fou
president dues vegades i durant més de 16 anys
entre ambdues.
Enrique Vázquez

6
Santa Cecília 2004
Al llarg d'aquest any de celebracions, han sigut molts els actes i els homenatges que han tingut lloc en la nostra
Societat.
En memòria i reconeixement a totes els persones que han passat i als distints moments que s'han viscut, reproduïm
una xicoteta mostra de les instantànees que les han arreplegades.
Vaja com homenatge a totes les persones que han participat en aquestos actes en honor a la patrona de la música.
La padrina de la bandera Na Desamparados Fernandez col·loca un corbatí a la bandera de la Societat, anys 50.
Moment d'un passacarrer, el diumenge de Santa Cecília pel c/ Enrique Navarro. Entre altres directius
i clavariesses destaquen, el en aquell temps president del CIM N'Alfredo Marques i l'alcalde pedani de
BENIMACLET En Miguel Cuenca Tramoyeres (segon i tercer a la dreta respectivament)

7
Santa Cecília 2004
Actuació de la Banda en el concert de Santa Cecília al primers
anys 60. El Saló del CIM abans de la reforma que li va canviar
totalment el seu aspecte.
El president Vicente
Domínguez li fa entrega d'un
pergamí a En Manuel González
Martí president d'honor, en
novembre de 1967 en el qual se le
rendí homenatge.
En novembre de 1970 el
homenatjat fou En Manuel
Marques Asensi, un dels músics
més veterans que ha passat per
la nostra Banda. Romangué en
actiu mentre s'ho permeteren les
seues forces a pesar de viure
varis anys fora de València.

10:00h
22:00h
10:00h
10:00h
19:30h
23:00h
DIUMENGE 7
DISSABTE 13
DIUMENGE 14
DISSABTE 20
8
Santa Cecília 2004
Programació d´Actes
Santa Cecília 2004
Campionat d'escacs infantil, inscripció i bases en Secretaria.
Sopar de sobaquillo oferit per les Sres. Clavariesses a totes les
agrupacions musicals, Directius, Directors i Professors de
l'Escola. Després del sopar hi haurà una festa amb karaoke-discomòbil
per a tots els que vulguen vindre.
Campionat d'escacs adults, inscripció en Secretaria.
Partit de futbet al col·legi Patronato de la Juventud Obrera, fusta
contra metall.
Trasllat de la imatge de Santa Cecília acompanyada per la Banda
de Música, Clavariesses, directius, socis i simpatitzants, des dels
locals de la nostra Societat fins el domicili de la Clavariessa Dª.
Amparo Hurtado Giner, al carrer Emilio Baró nº 26- 15.
Ball de Santa Cecília homenatge a les nostres Clavariesses a la
seu del C.I.M. amenitzat per l'Orquestra CANAIMA.

14:00h
18:30h
20:00h
20:00h
DIUMENGE 21
D. Juan Zarzo Ruiz
D. Daniel Cuenca Chancosa
D. Arturo Gil Ros
D. Juan Peñas Portillo
D. Marcos Gómez Miralles
DIJOUS 25
DIVENDRES 26
9
Santa Cecília 2004
Dinar per als Srs. Socis majors de 65 anys, on es rendirà homenatge
pels anys que porten com membres d’aquesta Societat als
Senyors:
Xocolatà per als alumnes de la nostra Escola de Música, en el
saló de baix dels notres locals.
Concert a càrrec de les agrupacions d´educands.
I. PART
Banda d´Iniciació
Orquestra d´Iniciació
Rondalleta
II. PART
Banda Juvenil
Concert a carrèc de la Rondalla i Rondalleta en honor a la nostra
Patrona.
ORQUESTRA DE POLS I PUA
ALCALDE I MUSIC (Pasodoble) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .A. Carrillos
OJOS DE ESPAÑA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Popular
EL SITIO DE ZARAGOZA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .C. Oudrid
LA CANCIÓN DEL OLVIDO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .J. Serrano
PEPITA GREUS(Pasodoble) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .P. Perez Choví
VALENCIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Padilla

RONDALLETA
10
Santa Cecília 2004
OH SUSANA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Stephen C. Foster
DESDE SANTURCE A BILBAO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Popular
NO TARDES TOM . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Espiritual Negro
JOTA CASTELLANA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Popular
CANCIÓN MALLORQUINA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Popular
23:30h
22:30h
Serenata a les nostres Clavariesses, a càrrec de la nostra
Rondalla i amb la participació de tots aquells que vulguen cantar
amb nosaltres. Eixirem des del nostre local, on es repartiran
còpies de les lletres de les cançons.
DISSABTE 27
Concert de la Banda Sinfònica, dirigida per Israel Rodríguez
Giménez, ens oferirà el següent programa:
PRIMERA PART
LO CANT DEL VALENCIÀ . . . . . . . . . . . Pedro Sosa (1887-1953)
JERICÓ (Rapsodia per a Banda) . . . . . . . . Morton Gould (1913-)
SEGONA PART
EL PRINCEP IGOR . . . . . . . . . . Alexandre Borodin (1883-1887)
OBERTURA 1812. op . . . . . . . . . . . P. I. Tchaikovsky (1840-1893)
Durant el descans del concert, s'imposarà la insígnia de la Societat als músics
que hui s'incorporen a la Banda Titular.
Així mateix les Clavariesses faran entrega de l'instrument que han adquirit
per donar-lo al C.I.M. i col·locaran un corbatí a la bandera con record de la seua
labor d'enguany.

09:00h
10:00h
11.00h
12:00h
DIUMENGE 28
ENTRADA
KYRIE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Antonio Lotti
GLORIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Carl Loewe
INTERLECCIONAL
SANCTUS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Antinio Lotti
PAZ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Mozart
OFERTORIO
AGNUS DEI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . M. A. Charpentier
COMUNIÓN
ES GLANZT DIE . . . . . . . . . . . . . . . J. G. Rheinberger
BENEDICAT NOBIS. . . . . . . . . . . . . . . . . G.F. Haendel
CANTICORUM LUBILO . . . . . . . . . . . . . . . . Haendel
HIMNO DE SANTA CECILIA . . . . . .Manuel Burgos
Santa Cecília 2004
Desdejuni per a músics i clavariesses al CIM. A continuació cercavil·la
amb les clavariesses i trasllat de la imatge de la nostra
patrona des del domicili de Dª. Amparo Hurtado Giner, fins a la
Parròquia de Ntra. Sra. de la Asunción.
Celebració de la missa en honor de Santa Cecília i en sufragi dels
membres difunts del CIM. La missa serà cantada pel Cor del
CIM (dirigit per la Sra. Esther Osés Guerrero) acompanyats per
l´Orquestra del CIM (dirigida pel Mestre Vicent Taroncher) ens
interpretaran les següents obres:
Al finalitzar la missa, realitzarem la tradicional visita al
Cottolengo de Padre Alegre.
Despres ens dirigirem fins als nostres locals, on celebrarem el
tradicional esmorzar. En el transcurs del qual s'entregaran els
premis d'escacs.
11

12
Santa Cecília 2004
Obres del Concert
LO CANT DEL VALENCIÀ... ( Pedro SOSA, 1887-1953)
Aquest concert de Santa Cecília començarà amb un pas-doble -marxa molt po-pular i conegut en la nostra
terra, "Lo cant del valencià" del mestre Sosa. Famós és el solo de bombardí del trío, el qual exhibeix les
qualitats tècniques i expressives d'aquest instrument tan típic en les bandes valencianes.
El mestre Sosa naix en Requena i desenvolupa tota la seua activitat musical en València. Ací guanyarà
el primer premi de composició i arribarà a ser catedràtic d'harmonia (1948) i director del Conservatori.
Entre els seus alumnes cap destacar Manuel Palau Boix.
Del seu repertori destacarem "Tonades d'amor" i "Endresas", per a orquestra simfònica i de corda,
respectivament.
Sembla que existeix una versió cantada de "Lo cant del valencià" i curiosa és la portada de 1960 amb
una escena popular valenciana cantant les famoses "albaes" i un vers que diu:
"En les hortes, en les eres,
en les festes bullangueres,
en la muntanya i el plà,
les albades plahenteres
són lo Cant del Valencià"
JERICÓ. Rapsodia para banda. MORTON GOULD (Nueva York-1913-¿)
Amb el pas dels anys el terme rapsodia ha significat diverses coses. Des del segle XIX, la rapsodia és
una composició instrumental, escrita en forma de fantasia o basada sobre motius populars o èpics.
Jericó, és una obra escrita en aquesta linia. Basada sobre un motiu èpic ben conegut, la pressa de la ciutat
de Jericó a mans dels israelites. Segons es conta a la Bíblia (Josué 6), Yahvé ordena a Josué que prenga
la ciutat i el seu rei. Envoltaren la ciutat, donant-li voltes durant sis dies, els set sacerdots amb banyes de
terner davant de l'Arca. El seté dia donaren set voltes i els sacerdots tocaren les trompetes. El poble estallà
en un alarit guerrer i les muralles de Jericó es derrumbaren. Així els israelites pogueren prendre aquesta ciutat
que s'havia abandonat al pecat i pogué tornar a ser consagrada.
L'obra està estructurada formalment en una introducció, tres seccions i la
Coda. La segona secció, la Dansa, rítmica i animada donarà pas a la tercera
secció, La batalla. Ací sis trompetes, imitativament, seran les encarregades
de derrumbar les muralles i mostrar la seua capacitat tècnica. És un moment
de gran lluïment i colorit. La Coda, finalitzarà amb el motiu inicial, creant
una gran tensió per a concluir l'obra.
Morton Gould pretendí fer una síntesi entre la música culta i els elements
de la música de Jazz, utilitzant el blues, el gospel i la música country en les
seues obres. Per això escoltarem en aquesta obra certs paisatges i harmonies
jazzístiques i més, fent que el metall, en especial les trompetes, tinguen el
màxim protagonisme. Gould es relacionà amb aquest tipus de música treballant
en una emisora de ràdio. Ací conegué personatges com Frank Sinatra
o Duke Ellington. Ha sigut un dels compositors més po-pulars del s. XX.
Guanyà el 1966 el Premi Grammy i el 1995 el premi Pulitzer de Música. De 1986 fins 1994, ocupà el
carrec de president de l'American Society of Composers, Authors and Publishers. És autor d'obres de distints
gèneres i ha treballat per a televisió, cine i algun musical.
DANZAS POLOVTSIANAS. EL PRINCEP IGOR. Alexandr BORODIN (1883-1887)
A. Borodin, encara que era metge de professió i químic eminent, la música l'atraïa de tal manera que fou
un dels quals formà el conegut "grup dels cinc", junt a César Cui, Mussorgsky i Balakireff.

13
Santa Cecília 2004
Borodin escribí tres simfonies, l'última completada per Glazunov, peces per a piano, música de cambra
i el tan conegut poema simfònic "En les Estepes d'Àsia Central", dedicat a Franz Liszt.
La seua òpera més coneguda, El príncep Igor, fou acabada per Rimsky
Korsakov i Glazunov. L'estrena fou el 1890 en el teatre Marinski de S.
Petersburg. L'obra narra les lluites del príncep Igor i el seu fill Vladimir contra
els Polovtsians. S'ha fet popular gràcies a les Dances Polovtsianas que
apareixen al final del segon acte, quan el gran Khan Kontchak dóna una festa
en honor dels seus presoners, el príncep Igor i el seu fill, obsequiant-los amb
l'espectacle dels seus balls i cants.
La banda simfònica del CIM de Benimaclet interpretarà aquesta
transcripció d'orquestra per a banda, pàgina que és famosa pel seu colorit,
vitalitat i ritme, sense oblidar el lirisme. Té varios moments de gran dificultat
tècnica per a la secció de fusta, en especial per als clarinets. Aquesta obra
constitueix un cant a les gestes i a l'alma del poble rus. Combina hàbilment
distints temes populars recollits pel mateix Borodin, el qual durant vàrios
mesos es documentà per donar major veracitat a la seua música.
Està previst que en el Concert de Nadals es torne a interpretar aquesta obra, però en la seua versión coral.
OBERTURA SOLEMNE 1812. Op.49. P. I. TCHAIKOVSKY (1840-1893)
L'última obra del concert serà d'altre compositor que visqué en la mateixa
època que Borodin. Tchaikovsky és, potser, el compositor rus més conegut i
encara que no descurà els seus propis arrels, és el més occidental. El seu romanticisme
apassionat està ben present en les seues obres, reflex de la seua conflictiva
vida interior.
Encara que Tchaikovsky considerava que l'Obertura 1812, era de qualitat
mitjana, aquesta obra ha arribat a ser molt popular dintre del repertori del compositor,
degut a la seua brillantesa i energia. Fou escrita el 1880 (sense gran
entusiasme i per què el seu amic Rubinstein s'ho demanà), per a la Gran
Exposició de Moscú de 1882, en commemoració del gran triomf rus de 1812
sobre les tropes franceses de Napoleó.
Es conta que la primera interpretació tingué lloc a l'aire lliure, amb una
orquestra de varis centenars de músics i la part dels "timpani"confiada a una
"bateria d'artilleria".
Aquesta obra és un exemple de música descriptiva o programàtica, que evoca els esdeveniments d'aquell
any crucial a la història de Rússia i d'Europa .Està estructurada en una espècie de "forma sonata".
L'obra comença amb una Introducció a mode d'himne eclesiàstic rus, fins que arriba un solo d'oboè, el
qual sembla anunciar el futur incert del poble rus. Poc a poc, apareixerà un motiu marcial. La guerra segueix
assotant tota Europa. La furia i l'agi-tació apareixeran junt amb la "Marsellesa", fins arribar al moment clímax
d'aquesta secció amb un tutti en fff.
La Segona Part ens mostra una imatge de l'altra Rússia, els seus camperols amb els seus temes populars,
cantant i ballant, front als sangonosos esdeveniments que estan ocorrent. Els clarinets i la flauta seran els
protagonistes d'aquestes danses populars.
Però en la Tercera Part de l'obra, eixim d'aquest plàcid somni de pau i un toc de trompeta i un redoble
de tambor ens mostren la cruenta realitat de la guerra. De nou resona la "Marsellesa". Les tropes
napoleòniques han invaït el país. Es mesclen els tocs bél·lics amb els aires de dansa. Els camperols abandonen
el camp i recullen les armes. Surt la furia de la guerra.
En l'Última Part, la victòria rusa es fa realitat. Apareix altra vegada l'himne eclesiàstic rus, donant gràcies
al Salvador i a la Pàtria. Sona l'himne nacional rus en els trombons. Campanes, canyons i tota la percussió
festejen la victòria arribant a una conclusió grandiosa.
Israel RodríguezGiménez
Director de la Banda Simfònica del CIM de Benimaclet.

DOLORES ALCAIDE SAN PEDRO
CONCEPCIÓN ALFONSO MONTOLIU
CONSUELO ALVENTOSA PLA
ELVIRA ARAGONÉS SANCHIS
PATROCINIO BABIANO MAYORAL
AMPARO CHANCOSA BALANZA
AMPARO BALLESTER ZARZO
PEPA BALLESTER ZARZO
CONCEPCIÓN BARTUAL CIURANA
Mª ÁNGELES CANDEL DEVES
ROSARIO CANDEL DEVES
AMPARO CARRETERO OLTRA
MARIAM CLARAMONTE PALLARÉS
MARUJA CLAUSÍ CARRIÓ
ROSA CLEMENTE PALOMAR
INMACULADA CONTELL DUART
AMPARO DOLZ RAMÓN
CARMEN ESTERAS LÓPEZ
MARISA GARCÍA ESCRIVÁ
ROSA MARI GARCÍA ESCRIVÁ
MARISA GÍMENEZ ALCALA
MARINA GUNA LÓPEZ
ASUNCIÓN GUILLEN SÁNCHEZ
MARIA HERNÁNDEZ SENENT
AMPARO HURTADO GINER
CARMEN JUAN BAÑON
Mª PILAR MARTÍNEZ GUIJARRO
CHARI MARTÍNEZ ORTEGA
Mª ANTONIA MARTÍNEZ ROCHINA
Mª CARMEN MATEO CERVERO
14
Santa Cecília 2004
Clavariesses 2004
AMPARO MORET GÍMENEZ
VICENTA MORET GÍMENEZ
ISABEL ORTIZ GINER
AMPARO ORTIZ MARTI
Mª DOLORES ORTIZ MARTI
CARMEN ORTEGA REDONDO
VÍRGENES ORTEGA REDONDO
AMPARO PALLARÉS GONZÁLEZ
CECILIA PANACH RUIZ
LOLA PEIRÓ RIAZA
AMPARO RIAZA ALVENTOSA
CONSUELO RIAZA ALVENTOSA
LOLA RIAZA ALVENTOSA
Mª ANGELS ROS ANDRÉU
CECILIA RUIZ MAYOR
CARMEN SALES GARCÍA
MARIA SÁNCHEZ PORTALES
ELOISA SANGRONES GÓMEZ
AMPARO SAYAS CHULIÁ
ROSA SERRA BORRAS
MARISA SEVILLA CIUDAD REAL
AMPARO SIMÓN DOLZ
SARI SOLAZ BORDES
Mª ISABEL SORIANO PENADÉS
ISABEL TATAY HUICI
ENCARNA TELLO MAIQUES
AMPARO TELLO SIMÓN
PILAR VIÑAS ALMENAR
JOSEFA ZARZO RUIZ
FRANCISCAZARZUELA GARCÍA

50 Aniversari Clavariesses Santa Cecília
15
Santa Cecília 2004

Santa Cecília 2004
Els nous director
Israel Rodríguez Giménez (Director
Banda Sinfonica)
començà a estudiar
Direcció
d'Orquestra amb el
mestre José Mª
Cervera Collado.
Més tard, participà
en el curs de la
WIENER MUSIK-
SEMINAR (Àustria),
amb el mestre
Erwin Acél, i en el
curs l'Academia
Internacional de
Música de
Pontarlier
(França), amb Pierre Cao.
Acabà els seus estudis en el Conservatori
Superior de Música de València, i perfeccionà la
seua tècnica junt a Denise Ham, professora de
Direcció d'Orquestra de la Royal School of
London. En agost de 2003 guanya el 1er Premi de
Direcció d'Orquestra en el IV Concurs
Internacional "Mestre José Ferriz", de la ciutat de
Montroi (València). Ha realitzat cursos de Direcció
de Banda amb Pablo Sánchez Torrella i Pascual
Vilaplana.
La seua experiència com director comença
als vint anys, dirigint diferents conjunts vocals i
instrumentals. Ha dirigit la Banda de Llosa de
Ranes, la de la Unió Musical de Quartell i la de la
Virgen de la Estrella, de Gilet. També ha dirigit
l'Orquestra de Riazán (Rússia). Dirigí l'Orquestra
de la Societat Musical de Godella, i la de la Lira
Saguntina en diferents ocasions, la més recent, en
2003, al Palau de la Música de València, amb un
concert monogràfic dedicat a Gabriel Fauré. També
ha dirigit l'Orquestra de Joventuts Musicals de
València, cap destacar el Concert Americà per a
Guitarra i Orquestra, del compositor K.
Tzortzinahis, amb el guitarrista grec Aris
Lanaridis.
Va començar els seus estudis musicals en la
Unió Musical de Quartell, després va accedir al
Conservatori Superior de Música de València, on
obtingué el Grau Superior de Trompa, els seus
estudis d'Harmonia, Melodia Acompanyada,
16
Contrapunt, Fuga, Composició i Piano.
Obtingué la Llicenciatura en Geografia i
Història en la Universitat de València, especialitzant-se
en Història de l'Art.
La seua vocació docent el dugué a realitzar cursos
de Pedagogia Musical Dalcroze, i de
Pedagogia Kodaly i Direcció Coral en la
Universitat d'Estiu de Ezstergom (Hongria). És
professor de Música de Secundària.
Su carrera musical abarca també el camp de la
música vocal. Ha sigut director del Cor Ciutat de
València i del Cor de la Lira Saguntina i de la UM
Quartell. També ha realitzat incursions en el món
de la sarsuela, fent-se càrrec de la direcció musical
del Grup Líric de la UM Quartell des de 1997 fins
2000.
Des de 1997 fins 2003 dirigeix la Coral
Polifònica Valentina, degana de la ciutat de
València, amb la qual ha conseguit importants
triomfs, entre els qual destaca el Primer Premi en
el XVIII Certamen de Habaneras de Totana
(Murcia).
La seua vocació per la investigació musical el
portà a rescatar de l'oblit el Réquiem inèdit del
Mestre Calahorra, del qual realitzà una transcripció
per a cor i orquestra i oferí en estrena absoluta
durant tres concerts, un d'ells al Palau de la Música
de València, l'any 2001.
És membre directiu de l'Associació de
Compositors Simfònics Valencians (COSICOVA),
i té al seu haver composicions de distints gèneres,
cal destacar l'obra per a banda “El Desaliento de
Aryuna”. El 2003, l'IVM l'encarrega una obra per
a violoncelo i piano, que serà publicada i estrenada
en la Trobada de Compositors Valencians, el
2004.També se l'encarrega una obra per a trompa,
clarinet i arpa, en el Congrés Internacional de
Trompes de València (2004).
Un xicotet qüestionari d'interés al nostre
director.
Quina impressió, a la vista d'allò que has
vist, t'ha causat el CIM com entitat?
M'ha causat molt bona impresió el CIM de
Benimaclet per la quantitat d'activitats que desenvolupa
i el seu dinamisme. Crec que és important
per a una societat poder oferir als seus socis un
gran abanic de possibilitats musicals.

I la banda que dirigeixes?
La Banda és una bona formació, bàsicament
integrada per gent jove i estudiants. No obstant,
s'ha de treballar molt en el dia a dia per a poder
superar-se cada vegada més.
Quines idees tens per a desenvolupar en la
teua labor de directorde la Banda?
Les meues idees per dur a terme són vàries:
- fer un repertori variat en la mesura del possible.
- fer un intercanvi musical amb una banda portuguessa,
-i quan siga oportú, participar en algun
certamen de bandes.
Una il·lusió?
Il·lusions, tinc moltes. Però bàsicament seguir
fent el que m'agrada i seguir endavant.
Una utopia?
Que ningú siga més que ningú, i puguem viure
en pau, sense guerres i sense hipocresia.
Gràcies per la teua col·laboració i confiem que
et trobaràs molt a gust entre tots nosaltres.
Vicent Taronger Tatay (Director
Orquestra)
Nasqué a Llíria
(València). Inicià els
seus estudis musicals
a la Unió Musical del
seu poble amb
Agustín Sánchez.
Posteriorment
ingresà al
Conservatori
Superior de Música
de València, continuant
els seus
estudis amb Joan Llenares. Ha realitzat cursos de
perfeccionament amb Agustín Leon Ara, Mark
Lubotsky i Ivri Gitlis, entre altres.
Ha sigut membre integrant de la JONDE
(Joven Orquesta Nacional de España). Actualment,
a més de la tarea docent al Conservatori
Profesional num. 2 de València, forma part del
Grup Instrumental de València i del Collegium
Instrumentale. Paral·lelament és també membre de
l'Orquesta Simfònica de la Illa de la Palma.
Olga Beltrán Cubel (Directora de
l´Orquestra Juvenil)
Començà els seus estudis musicals en Alboraia,
accedint al Conservatori Superior de Música
17
Santa Cecília 2004
Joaquín Rodrigo de
València. Actualment
realitza 3r curs de
grau superior en
l'especialitat de viola.
Ha estudiat amb
els professors Miguel
Pina, Juan Luis
Martínez, Luis A.
Llácer, David Fons i
Pablo García;
assistint a cursos de
perfeccionament amb
Luis A. Llácer, David Fons, Francesc Gayan,
Santiago Cantó, Paul Cortese i Enrique Santiago.
És membre de l'Orquestra Filharmònica de la
Universitat de València des de 1999, participant en
concerts per diverses províncies espanyoles així
com internacionals.
També participa en l'Orquestra Turiae Camerata
i en la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana.
Ha col·laborat en qualitat de convidada en
l'Orquestra Simfònica del Mediterrani, Clàssica de
València, Conservatori Superior de Música de
València, Cervera Lloret, L 'Horta Nord, Lira
Saguntina, Conservatori Perfecto García Chornet
de Carlet i Harmònica de Bunyol. En elles sota la
batuta de directors com García Asensio, Cristóbal
Soler, J .M. Rodilla, J. Ferriz, Víctor Martín,
Gonzalo Comelles, J.L. Martínez, Vicente
Balaguer, Manuel Galduf, Forés Asensi, Carles
Santos; i acompanyant a músics com Teresa
Berganza, Vicente Amigo, Víctor Martín, Luis
Michal, Marta Carfi, Benolt Fromanger. ..
Dintre de l'activitat camerística, ha pres part en
audicions sota la formació d'orquestra de càmera,
dúos, tríos, quartets i quintets, sent les seus actuacions
més recents les realitzades al Festival
Internacional Urbano, Valencian Escena Oberta, al
Teatre Olympia.
Com activitat docent, impartí classes de
Sensibilització Musical i d'Iniciació a la viola al
Taller de Música Jove de Benimaclet. Des del any
2001 és professora de viola a les escoles de música
de Vinarós i d'Alboraia, on també impartí classes
de Sensibilització Musical i Llenguatge Musical; al
2002 s'incorporà a la plantilla de professors de
l'Escola Hipòlit Martínez de Benimaclet, dirigint
actualment l'Orquestra d'Iniciació.
Paco Soler

Adéu... fins
sempre
Tots aquests valors són els que Ildefonso
Martos Carretero, director de la Banda Juvenil i de
d'Orquesta Titular, ensenyava als components de
les seues agrupacions. Era dur i exigent amb ells,
però alhora els ensenyava i guiava com un germà
major. Els feu treballar molt però amb grans fruits.
La banda Juvenil gravà un cd didàctic "ACISUM"
(sent aquest nominat per als passats premis
"Euterpe") i acudí al Certamen de Bejís, obtenint el
tercer premi i el primer en Passa-carrer. I la seua
etapa amb l'Orquestra la tancà amb un concert en el
Palau de la Música, estrenant , junt a la”Coral
Polifónica Calasanz” y el “Orfeón Polifónico
"Torrent" del Círculo Católico” un Requiem “ In
Memoriam” de Salvador Doménech Barrachina.
En cada concert intentava fer alguna cosa nova,
fent que els músics s'esforçaren molt però també es
divertiren. Així que el seu mètode era un de cal i
altra d'arena. Amb la Banda Juvenil viatjà a Itàlia,
a Madrid i feren convivències, igual que amb
l'Orquestra, per seguir aprenent però també unint
més els components d'ambdúes agrupacions.
Ildefonso ens ha deixat una bona "cantera", no sé si
arribaran a ser grans músics, però sí puc assegurar
que seran grans persones.
Tots necessitàvem un canvi radical per trencar la
monotonia i tenir nous al·licients. Luis Serrano vingué
amb idees noves i moltes ganes de treballar
amb la Banda Titular. Començà a poc a poc, quasi
sense elevar la veu, conseguint la motivació de tots
i com a resposta aconseguí una gran assistència als
assajos. Ens ensenyà que la música va més enllà de
la de banda, que hi ha moltes combinacions per fer
música i és molt divertit i interessant fer-ho amb
altres agrupacions.
18
Santa Cecília 2004
Un bon músic no és aquell que toca totes les notes i les interpreta correctament, també és
aquell que sap tocar en grup, escoltar el company, respetar el director, la societat i qualsevol
dels seus components. Aquell que té cura del material i que es preocupa que a l'hora de l'assaig
o als concerts estiguen els papers, faristols i cadires.
Ens sorprengué any rere any amb els seus concerts
de Nadal, superant-se en cadascun d'ells.
Participà en el Certamen de Cullera i després de
75 anys dugué la Banda a la secció Especial del
Certamen Internacional de València, obtenint en
ambdós el segon premi.
Composà vàries obres per a l'agrupació.
"Memorias de un Hombre de Ciudad", obra lliure
del Certamen de València i "Concert Tango", obra
per a Saxo alt i Banda (dedicada a un dels nostres
músics, Carlos Marquina) que fou una de les obres
que s'interpretaren en el seu concert d'acomiadament
al Palau de la Música.
Gràcies per obrir-nos un poc la mentalitat
musical, pels moments que hem disfrutat amb la
música i les teues idees, per les ganes que tenies de
treballar i les que ens transmities. Sé que de
vegades et costà molt convéncer la gent i obtenir el
seu recolçament, però els resultats sempre foren
excel·lents, sorprenent a tots.
Per últim nomenar a Octavio Gamón, director de
l'Orquestra d'Iniciació, sols estigué amb nosaltres
un curs, però tots els membres de la seua agrupació
destaquen d'ell la paciència que tenia, el bon mestre
que és i sobretot bona persona.
Ens deixaren mal sabor de boca quan digueren
que se n'anaven, ja que apart de directors s'havien
convertit en amics. Molta sort als tres, açò no ha
sigut més que una etapa del vostre camí, espere que
hageu aprés i disfrutat tant com nosaltres. Però no
sentiu açò com una cosa de pas, sinó com la vostra
casa i sapiau que sempre les portes estaran obertes
per a vosaltres ja que formeu part de la nostra
història i dels nostres cors.
Mariam Claramonte

Santa Cecília 2004
El Cor del Cim
El Cor CIM de Benimaclet, des de la seua creació a l'any 1996, està format per socis o persones
relacionadas amb el CIM, totes elles amants de la música vocal; entre els nostres components
uns tenen coneixements musicals i altres no, però açò últim ho suplim amb molta
oïda, dedicació i esforç per a conseguir uns resultats satisfactoris.
A hores d'ara, el Cor CIM compta amb 28 membres
de quatre veus diferents, d'edats comprengudes
entre els 35 i els 65 anys. Totes estes veus
estan dirigides per la directora, Esther Osés
Guerrero, que és una gran professional amb molta
experiència en la direcció de cors, que a més a més
té molta paciència amb nosaltres, porquè sempre
n'hi ha algun de nosaltres, al qui li costa un poc més
aprendre les cançons.
Al llarg d'estos anys, el Cor ha anat adquirint
experiència en la forma d’interpretar les obres
vocals, de manera
que tenim un repertori
molt variat.
El Cor CIM, ha
realitzat durant
aquest any 2004
diversos concerts i
actuacions, com el
que es va realitzar
el dia 25 d'abril a la
Real Parroquia de
los Santos Juanes
de València, amb
motiu d'efectuar un
homenatge a les
víctimes del
terrorisme de l'11
de març de Madrid.
A tal efecte ens
unirem més de 20
cors de la Comunitat Valenciana, per mostrar la
nostra solidaritat amb els qui han sofert les conseqüències
del terrorisme.
També hem realitzat un intercanvi amb el Cor
Societat Musical D'Alboraia.
Altres aspectes és que ens contracten per cantar
Mises i Bodes, cosa que ens agrada molt, perquè
pensem que serà perquè no ho fem molt malament,
especialment enguany, que hem cantat en el Pregó
Cultural de les festes patronals de Benimaclet i en
la Missa en honor del Santíssim Crist de la
Providència.
19
Tots els dilluns i dijous, després de sopar,
perquè molts de nosaltres treballem fins molt tard,
tenim assajos amb la nostra directora Esther. Allò
primer que fem és vocalitzar per anar calentant les
cordes vocals, i així cantar millor, després ens separem
per cordes: soprans, contralts, tenors i baixos,
i assagem per separat, per a després en els últims
moments de l'assaig, unir-nos tot el cor i cantar tots
junts.
Tots aquests assajos se'ns fan molt curts, per tan
be com ho passem. La nostra meta és anar avançant
poc a poc, aprenent tècnica vocal i cantar millor.
El cor CIM de Benimaclet ha d'anar creixent,
per això necessitem la col·laboració de tots vosaltres,
sobretot en els concerts, que ens trobem
molt a soles, volem que vingueu a veure'ns i ens
doneu el vostre recolçament.
Si us agrada cantar i passar-ho be, no dubteu en
apuntar-vos al Cor, som pocs i necessitem més
veus per progressar i pujar el nivell del Cor. Sabem
que sou tímids i canteu molt be en les vostres
cases; pel que us demanen que doneu un pas avant
i s'apunteu al Cor.
Juan Carlos Solano

Després de passar una vida d'èxits i entre el
favor d'algunes de les corts culturalment més refinades
de l'Europa del segle XVIII (Nàpols, Viena,
Sant Petersburg), en un gir de la nit al dia va passar a
habitar tan sols en el miserable espai d'una nota a peu
de pàgina en els llibres sobre Mozart. Trist destí per a
qui en el seu moment va poder superar en fervor del
públic vienés al propi Mozart. Des de la seua mort en
1806 i fins a finals del segle XX, la seua memòria va
quedar com un fantasma, i la seua música callada per
a sempre. Algun article aïllat i les primeres representacions
modernes de les seues obres a Espanya
(L'Arbore di Diana en el Principal de València en
1983, o Una cosa rara en el Liceu en 1991) és tot el
que va quedar del seu record als quasi dos-cents anys
de la mort de qui sens dubte ha sigut un dels compositors
amb major talent de la nostra Història.
El nostre compositor va nàixer a València el 18
de juny de 1754, fill del cantant Francisco Javier
Martín i de Magdalena Soler. Molt poc se sap dels
seus primers vint anys d'existència. És segur que va
servir en la Catedral de València com infantet de cor
entre 1760 i 1764 i pareix que també estigué com a
organista a Alacant. En 1775 el vam trobar a Madrid
treballant per a alguna de les companyies líriques dels
teatres de la capital. En eixe any s'estrena en la
Granja de Sant Ildefons la que probablement siga la
seua primera òpera, Il Tutore Burlato, obra que tres
anys més tard seria adaptada en format sarsuela i
representada a Madrid amb el títol de La Madrilenya,
o El Tutor Burlado. En estos anys capitalins va
establir sòlides relacions amb artistes italians i es va
casar amb Oliva Masini, al mateix temps que obtenia
20
Santa Cecília 2004
250 Aniversari del
Naixement del Músic
Valencià Vicent
Martín i Soler
Vicent Martín i Soler és un músic amb qui s'ha comés una gran injustícia ja que ha
romés durant molts anys en l'oblit.
el favor del Príncep d'Astúries, el futur Carles IV, que
li va atorgar el títol de Mestre de Capella i li va
facilitar una generosa pensió per a traslladar-se a
Nàpols, la Meca de tot operista de l'època.
Huit anys, entre 1777 i 1785, passaria Martín i
Soler en la cort borbònica de Nàpols, anys en què va
consolidar la seua formació i va fonamentar la seua
fama com a compositor. Les seues primeres composicions
napolitanes serien en 1778 ballets que, com Li
Novelli Sposi Persiani o Le inutili precauzioni (sobre
l'argument de El barber de Sevilla), li van guanyar
prompta fama. Aquesta es va acréixer encara més
amb la música composta per a la gran mascarada
pública Il Viaggio del Gran Signore alla Mecca i l'insòlit
Concierto de los Cañones (ambdues obres de
1778), una composició orquestral en la que intervenien
diversos canons autèntics disparats pel Rei i la
seua família, amb tant de gust per part d'estos que
Vicente va aconseguir l'anhelat privilegi d'obrir el
següent Carnestoltes amb una nova òpera, Ifigenia 'in'
Aulide, estrenada en 1779. Nous ballets (Il ratto delle
Sabine) i òperes (Ipermestra) van consolidar la seua
fama en els anys següents, fins al punt que en 1781
estava en disposició d'elegir entre ofertes de diverses
corts italianes per a compondre per als seus teatres.
Va optar per Torí, on va donar a conéixer Andromaca,
una òpera que va aconseguir la insòlita xifra de 22
representacions seguides. Mentrestant, altres òperes
seues sonaven ja en Lucca, Florència i Pàdua. Durant
els següents quatre anys van aparèixer més èxits com
L'amore geloso (1782), In amor ci vuol destrezza
(1782), Vologeso (1783), La Dora Festeggiante
(1783), el ballet Cristiano II rè di Danimarca

(Venècia, 1783), l'oratori Philistaei a Jonatha Dispersi
(1784) o les òperes Le burle per amore (1784) i La
Vedova Spiritosa (Parma, 1785). El seu nom sonava
ja als millors teatres italians i la seua fama passava els
Alps. Estant a Venècia, en la tardor de 1785, li va
arribar una atractiva oferta de la senyora Isabel
Parreño, Marquesa del Pla i esposa de l'ambaixador
espanyol en la cort austríaca, per a desplaçar-se a
Viena, ciutat en què l'òpera italiana era la reina incontestable
dels gustos imperials i del favor dels seus
habitants. I allí que es va desplaçar qui per llavors ja
era conegut com a Martini el Spagnuolo.
Vicent va arribar a una Viena que, en el terreny
operístic, estava entregada sense resistència al gènere
italià. Com procedent d'Itàlia i amb el seu currículum
italià, Martín i Soler va poder
encaixar bé en tal panorama, si
bé al principi hauria de lluitar
contra les reticències del grup
dels italians a compartir amb
ningú més el pastís de les produccions
operístiques cortesanes.
El valencià, no obstant
això, comptava amb la protecció
de l'ambaixadora espanyola qui,
mercé a la seua bona relació
amb l'Emperador, va aconseguir
que éste li encarregara a
Lorenzo Dóna Posa't un llibret
per a Vicent. I així és com
començà la relació entre els dos.
Per similitud de caràcters (gust
pels desafiaments, concepció
lúdica de l'existència, vena
aventurera, afició pel gènere
femení) i per altres aspectes que
els van unir (estos dos eren
estrangers en una cort estranya), una autèntica purna
va sorgir entre els dos. Dóna Posa't sempre va portar
en la seua memòria els més afectuosos records de
Martini (a qui equiparava amb Mozart en mèrits artístics),
mentre que el valencià va poder comptar per
arravatadors èxits les seues col·laboracions amb el
dissolut abat. Els tres anys vienesos serien els
moments de major glòria per a l'antic infantet de cor.
El 4 de setembre de 1786, amb només dos o
tres setmanes per a la seua composició, s'estrenava Il
burbero di buor core, i el 17 de novembre de 1786 es
va estrenar Una cosa rara, ossia Bellesa ed Onestà, el
més gran èxit en tota la vida professional de libretista
i compositor. El llibret de l'òpera era un tema espanyol
tret d'una comèdia de Gomez de Guevara El vestuari
a l'espanyola havia sigut finançat per l'ambaixadora
i una vertadera febra per l'espanyol es va desplegar
per la cort, especialment les dones, que no volien
21
Santa Cecília 2004
veure una altra cosa que no fóra la Cosa rara i vestirse
de la mateixa forma que les intèrprets. La següent
òpera L'Arbore di Diana va estrenar-se l'1 d'octubre
de 1787, amb un èxit encara més apoteòsic que el de
l'any anterior.
A finals d'estiu de 1788 aconseguia un notable
èxit en Sant Petersburg Una cosa rara. En coincidència
amb la renúncia de Sarti, Caterina II li va oferir al
valencià el lloc de compositor de cort, amb especial
encàrrec de compondre òperes. L'oferta era atractiva
per quant suposava de seguretat econòmica, així que
fins a Rússia que es va encaminar el nostre compositor.
El seu primer encàrrec seria posar-li música a un
text de la pròpia Caterina II i que ridiculitzava la figura
rival de Gustau III de Suècia: al gener de 1789
pujava a escena Gorè Bogatyr
Kossomètovich, primera d'una
sèrie d'òperes en rus
(Piesnnolubié, Fedoul ci dietmi)
que, al costat de les seues composicions
anteriors més
conegudes (representades sovint
també en rus), van fonamentar la
seua posició durant els anys
següents. No obstant això, el
retorn de Giuseppe Sarti com a
Mestre de la Capilla de la Cort
va aombrar en 1793 el panorama
de Martín i Soler, que va optar
per acceptar la crida del seu
amic Dóna Posa't, llavors a
Londres. Durant dos anys, el
valencià i el venecià van reprendre
la seua col·laboració, amb
noves creacions com La capricciosa
corretta o L'isola del
piacere. El fracàs d'esta última i
la ruptura entre Martín i Dóna Posa't portarien al nostre
valencià a fer de nou les maletes cap a la llunyana
cort russa en 1796. Els deu anys que li restaven de
vida els passaria a Sant Petersburg en una ombra cada
vegada més allargada, dedicat bàsicament a
l'ensenyança en el conservatori de Smolna i a compondre
alguns ballet per a Lepicq (Tancrède, Li retour
de Poliorcète) i només una òpera més, La Festa del
villaggio (1798). Va morir el 30 de gener de 1806. En
la seua làpida del cementeri de Wassili-Ostrof, els
seus amics van manar inscriure aquestes paraules que
ben poden servir de colofó a esta precipitada
retrospectiva: "Admirat en les principals ciutats i
corts d'Europa tant pel seu talent com per les seues
belles i nobles qualitats morals".
Enrique Vázquez

Entrevista a
Paco Torrent
En cada número de Magacim, intentem incloure
entrevistes a persones que relacionades d'una o altra
manera amb la nostra societat tenen alguna cosa
interessant a dir-nos, en alguns casos com aquest,
són companys de la nostra banda de música que es
dediquen professionalment a la docència o a la
interpretació musical, i açò fa que estiguen treballant
i residint fora de
València.Si sempre és un plaer i
un orgull formar part de l'equip
que fem aquesta revista, n'hi ha
moments que el nostre treball en
ella encara resulta més satisfactori,
un d'aquestos moments ha
sigut el tenir l'oportunitat de
xarrar una vegada més sobre la
nostra Societat amb Paco
Torrent, un dels companys de la
banda dels qui a més a més puc
dir que ens unix una amistat
personal des de xiquets.
Si reproduírem una de les
nostres converses sencera,
podríem necessitar totes les
pàgines de la revista, però de
varios números, a part que haurien
passatges que no serien
"reproduïbles". Per això hem optat per fer una espècie
de qüestionari, en el qual li he demanat respostes
concretes a preguntes igualment concretes.
Abans de passar a elles, vull expresar-li el meu
agraïment a ell, com a la resta d'entrevistats, per
prestar-se a col·laborar amb nosaltres, fent
públiques a lgunes de les seues opinions i
inquietuds.
22
Santa Cecília 2004
En cada número de Magacim, intentem incloure entrevistes a persones que relacionades d'una o altra manera amb
la nostra societat tenen alguna cosa interessant a dir-nos, en alguns casos com aquest, són companys de la nostra banda de
música que es dediquen professionalment a la docència o a la interpretació musical, i açò fa que estiguen treballant i
residint fora de València.
Còm i quàn començares a estudiar música?
Comencí als 15 anys de pura casualitat. Jo
anava a esperar al CIM al meu amic José Manuel
Company (nét del Sr. Manolo Marqués) que estudiava
solfeig; realment jo m'avorria esperant-lo i
pel contrari, ell eixia de les classes molt content.
Però un d'eixos dies d'espera, vaig veure al meu
pare, qui era per aquella època
membre de la Junta Directiva, i
li preguntí si jo em podia apuntar,
l'home va obrir uns ulls
com a plats, ja que des que yo
tenia 9 anys m'havia insistit
perquè estudiara música, i així
va ser com als cinc minuts ja
estava en la classe de solfeig
amb D. Ramón Ramírez.
Quàn t'adonares que era
algo més que una afició i que
s'anava a convertir en el teu
treball?
Supose que va ocòrrer
d'una forma inconscient.
Evidentment al principi jo no
em plantejava res, sols pretenia
passar-m'ho be, però poc a poc,
la diversió es convertí en afició
i l'afició, en professió.
En la teua casa havia tradició musical, còm es
vivia aquest món?
Doncs molt de prop. El meu pare sentia vertadera
passió per la música i vetllava pels interessos de la
Banda; va ser músic "amateur" des dels 9 anys i
com he dit adés va formar part de la Directiva del
CIM.

Conta'ns alguna anècdota que recordes dels
teus temps de músic en actiu del CIM de
Benimaclet, abans de ser professional
Més que una anècdota, recorde un fet
entranyable per a mi, i este és que el primer concert
que doní com a membre de la Banda, va ser l'últim
que donà el meu pare.
Estigueres de professor en l'escola del CIM,
com va ser eixa experiència? Quins records
guardes d'aquella època?
L'experiència va ser esgotadora; dic açò perquè
des del segon any que doní classes, estiguí jo a soles
a càrrec de tota l'escola d'educands, donava solfeig
(ara Llenguatge Musical) des del primer curs fins el
quart, i com que no toque el piano vaig fer vertaders
esforços per ensenyar als xiquets de la millor
manera possible. Crec que són ells els qui deurien
contestar a la pregunta i dir en definitiva si l'experiència
fou positiva o no.Personalment recorde
l'època com un moment de molt de treball, de compromís
amb el CIM i per supost de molta il·lusió.
Parla'ns de la teua vida professional
Professionalment em considere una persona afortunada
perquè faig el que m'agrada i damunt em
paguen. Concretament, done classes d'oboè al
Conservatori Professional de Música de
Majadahonda (Madrid) i açò ho compagine amb
col·laboracions amb distintes orquestres (les que em
criden, ja! ja!) Què més puc demanar?
Còm es veu la música valenciana des de
Madrid, tant pels valencians com pels que no ho
són?
Pels valencians, amb orgull, i pels que no ho són,
amb respecte.
23
Santa Cecília 2004
Des de la teua experiència, primer des de dintre
i ara des de la distància, però no havent perdut
la relació amb la teua Banda, còm veus el
món de les Societats Musicals? Tenen una raó de
ser i futur, o són quelcom d'altre temps?
Per supost que tenen una raó de ser.
Personalment crec que les Societats realitzen una
labor digna de destacar. Són les que fomenten i
potencien la música als pobles podríem dir "al per
major", i consequència d'açò és que actualment, la
majoria d'orquestres espanyoles tenen un gran
número de músics valencians, sobre tot en la secció
de vent. També els conservatoris de tota Espanya
estan replets de músics valencians i açò ha sigut
possible, en la meua humil opinió, gràcies a la labor
de les Societats Musicals.
Què prefereixes, interpretar o ensenyar?
Interpretar.
Què vols afegir d'alguna cosa que no hajem
parlat?
Crec que res més.
Després de la nostra xarrada, i com ja venim fent
en anteriors entrevistes, sotmetem al nostre amic
Paco, al test indiscret. No anàvem a deixar que es
lliurara d'ell.
Amb aquest test, mitad en sèrio mitad en broma,
i sense voler ser pretenciosos, el que perseguim és
que siga una ferramenta per a conèixer un poc més
i millor els nostres entrevistats.
TEST INDISCRET
MÚSICA PREFERIDA. El Jazz vocal
COMPOSITOR PREFERIT. Beethoven
ESCRITOR PREFERIT. José Saramago
AFICIONS. Fer la siesta
FET HISTÒRIC PREFERIT. La instauració
de la democràcia
MENJAR I BEGUDA PREFERIDES. La
Paella i un bon tinto de La Ribera del Duero
REFORMA QUE CREC NECESSÀRIA. La
del meu edifici en la meua casa de Madrid
SI TORNARA A NÀIXER SERIA... No ho sé,
però millonari segur
NECESSITE DORMIR... Un munt d'hores
ALLÒ QUE MÉS ME MOLESTA ÉS... La
hipocresia i la intolerància
EL MEU VICI OCULT A tú te'l vaig a dir. Ja!
Ja!
FRASE ORIGINAL "Cada qual és cada qui i
sis mitja dotzena" o també, "A grans mals grans
remeis"
Enrique Vázquez

Santa Cecília 2004
Miquel Marín i Ramon. 1r premi del
“I Concurso de Jovenes Intérpretes
Villa de Castellnovo” Final dia 30 de maig de 2004
Una vegada més tenim l'oportunitat de destacar des d'aquestes pàgines, l'activitat d'un membre
de la nostra Societat, en aquesta ocasió es tracta de Miqui Marín, un jovenísim alumne de bombardí
de la nostra escola que no pot tenir cap queixa d'aquest últim estiu, ni ell, ni els seus pares, ni tampoc
el seu professor en la nostra escola Ildefonso Carretero.
Finalitzava el curs de la nostra escola d'aprenents
obtenint com qualificació final en instrument
Matrícula d'Honor, que hem de destacar que és
l'única al menys que tingam notícia recent en
l'escola. Després d'aquest èxit, passava la prova
d'accés al grau mitjà del Conservatori Municipal
José Iturbi de València, i encara el quedaven ganes,
forces i temps per a presentar-se al
I Concurs de Joves Intèrprets
"Villa de Castellnovo", del qual
obtenia el primer premi en la seua
categoria, per a intèrprets de fins
12 anys.
Hem volgut que fora el propi
Miqui, qui ens contara un poc com
és ell mateix i en què ha consistit
aquest concurs.
1) Com va ser que et presentares
a aquest concurs?
Perquè el meu professor
Ildefonso em donà un imprés per a
un concurs en un poble que es diu
Castellnovo, i de casualitat és el
poble on estiuege i no m'havia adonat que el feien.
2) Quines obres interpretares i com va ser la
dinàmica de les proves?
En la primera prova, vaig interpretar l'obra
Poeme de Clarissê, amb la qual vaig passar a la
final que se celebrà dues setmanes després. Eixe
dia participarem una clarinet, una saxòfon i jo. Vaig
tocar la Sonata en La menor de Marcello.
3) Com et vas sentir? Quina ha estat la teua
experiència?
Ha sigut la primera vegada que em presente a un
concurs i em va agradar molt encara que es passen
uns pocs de nervis, però els 300 euros de premi
valien la pena.
4) Quins estudis estàs cursant de música i
escola?
24
Des dels sis anys porte estudiant bombardí amb
Ildefonso. Estic fent primer de Grau Mitjà al
Conservatori Municipal José Iturbi i primer d'ESO
al Col·legi Pare Català.
5) Què t'agrada més, estudiar música o l'escola?
La música m'agrada molt, però també m'agraden
les matemàtiques i l'educació física.
També jugue en l'equip d'infantils
de l'Sporting de Benimaclet.
6) I jugar a la consola?
Moltíssim, m'han de controlar
els meus pares per que estudie,
encara que entre setmana no tinc
temps per a jugar.
7) Eres molt jove, però et
planteges la música com a alguna
cosa més que un hobby?
La música m'agrada molt i
voldria arribar a ser director d'una
banda.
8) Estàs en la Banda Juvenil.
Com s'ho passeu en ella?
Ens ho passem molt bé. Encara que enguany per
l'horari del Conservatori no podré anar als assajos.
Tinc molts amics, especialment en el metall i la
percussió.
9) A l'Escola de Música del CIM, el passat
curs obtingueres Matrícula d'Honor. Com es fa
això?
Esforçant-me i estudiant molt perquè havia de
fer la prova d'accés al Grau Mitjà. A més voldria
agrair a Ildefonso i al seu germà Javi per l'ajuda que
m'han donat per a guanyar aquest concurs (encara
els en dec un esmorzar).
Enrique Vázquez

Club d´Escacs Cim
Benimaclet
Escola del Cim
L'escola d'escacs va vent en popa. Els nombrosos
tornejos individuals infantils compten, de
manera sistemàtica, amb la participació de jugadors
del CIM, i, en la majoria dels casos, amb presència
entre els prime ros llocs.
Meliana, Alaquàs, Ibi, Segorb,
Sagunt, Torrent, Puçol,... han sigut
localitats on el CIM Benimaclet ha
estat representat.
Les edats dels alumnes, a més,
s'han ampliat. Des de el "jovençà"
Iván (fill dels conserges del bar, que
amb 5 anys ja ha participat en el seu
primer torneig oficial), s'abracen
totes les edats del registre infantil.
Hui per hui, tenim, entre altres,
al campió provincial sub-12 (Cessar
Jiménez), campió del circuit infantil
autonòmic de partides ràpides (Carles Navarro),
tercer classificat en el mateix circuit autonòmic
sub-14 (Javier Castellote), subcampió en el circuit
sub-16 (alvaro Ribes),...
Animar-vos des d'ací a tots aquells que vos agrada
els escacs a unir-vos a nosaltres.
Equip Infanti... A per Totes!
El equipo infantil del CIM, que quedó campeón
en la fase provincial por equipos esta primavera,
debe disputar la final autonómica el 16 de octubre
(esta final ya se habrá jugado cuando leáis esta
revista). En esta final autonómica participaran los 6
mejores equipos en las fases provinciales: Enric
Valor y Novelda de Alacant, y Cullera, Gandía,
Camp de Morvedre y CIM Benimaclet de Valencia.
Nuestros chavales tienen en el Camp de Morvedre
a su gran enemigo a batir. Esperemos poder llevarnos
una alegría, confirmando todo lo demostrado
hasta ahora.
Tambien el equipo infantil marcha primero en el
circuito de partidas rápidas por equipos de la
Comunidad, seguidos a corta distancia del mismo
Camp de Morvedre (y mas lejos por equipos como
Valencia, Alaquas, Cullera,...). Tras 4 pruebas
(Manises, Alboraia, Segorb y Benidorm), el CIM
ha obtenido dos primeros puestos, por otros dos del
Camp de Morvedre. En diciembre, en la ciudad de
Valencia, será la última y definitiva prueba.
25
Santa Cecília 2004
Resum de la temporada
Una vegada finalitzada la temporada, és hora
segurament de fer balanç. El Club ha crescut en
nombre de jugadors federats i socis.
Tres equips del CIM han aconseguit jugar la promociód'as-
cens. L'equip
A, per a
ascendir de 1a
provincial a
s e g o n a
autonòmica, i
el B i C per a
ascendir de 2a
provincial a 1a
provincial.
I no ha
pogut ser. El
primer equip,
després de derrotar al Benifaió en la primera fase de
la promoció, li va tocar enfrontar-se amb un dur
Cercle Mercantil de Castelló, a què no vam poder
superar.
Els dos equips de segona han caigut enfront de
Xeraco i Rocafort.
En fi, la pròxima temporada, amb alguns
reforços que tenim previstos, esperem donar el salt
definitiu a les primeres categories.
Jugadors famosos
Són molts els famosos per altres motius que han
jugat als escacs. Vos posem una breu selecció:
Sobirans i polítics: Alfons XIII, Amadeo de
Savoia, Bismarck, Fidel Castro, Federico el Gran
de Rússia, Luís Felipe d'Orleans, Felip II
d'Espanya, Franklin, Lenin, Lincoln, Lluís XIV,
Robespierre...
Guerrers: Alexandre El Gran, Carlemany, Che
Guevara, Murat, Napoleó,...
Escriptors: Balzac, Goethe, Visen, Larra,
Nabokov, Walter Scott, Schiller, Shakespeare,
Tolstoi, Turgueniev,…
Filòsofs: Diderot, Engels, Leibniz, Marx,
Rousseau, Unamuno, Voltaire...
Músics: Mendelssohn, Prokofiev, Rimsky-
Korsakov, Schumann...
Científics: Euler, Ramon i Cajal, Sassure,…
Carles Navarro (sub-12), Miquel Brocal (sub-8) y Alvaro
Ribes (sub-16), tres representants del CIM en la final
d'escacs de Nou Centre 2004.

Santa Cecília 2004
Les Columnes
del Saló
Sí, les Columnes del Saló, com si foren quatre genets d'una simfonia amb els seus quatre
moviments, quàntes coses hauran vist i oit, quàntes històries tindran en el seu haver al llarg
de molts anys de vida.
Les anècdotes de tota índole són testimonis muts
de tot allò, bo i roí, que les seues esbeltes figures
podrien contar.
Bones vesprades de música de qualitat, tertúlies
de persones que han deixat petjada al llarg de les
seues vides, vesprades d'entreteniment amb els jocs
de saló per a les persones que deixen la seua
presència entre les seues taules, per passar la
vesprada d'una forma amena, i deixar passar el
temps en aquelles persones que foren tot activitat
laboral i que en estos moments necessiten d'alguna
cosa per a que les hores siguen més curtes i així
passen els dies, que a pesar de ser tots iguals, es
diferencien per les xicotetes coses quotidianes, i al
arribar la nit tanquen les portes i reflexionen fins
l'endemà.
També hauran vist aquell xiquet, que penjat de
la butxaca dels pantalons del seu tio, l'acompanyava
als assajos de la banda de música, per poder
oferir després als socis, el sacrifici dels seus molts
dies que al final de la jornada laboral, aixafaven els
instruments fins arribar a dominar-los amb gran
soltura i altres vegades, amb gran mestratge, totes
aquelles composicions que els directors de torn
exigien el seu perfeccionament.
També hauran vist a aquell adolescent al qual
sols l'interesaven els concerts de la banda perquè
l'encantava la música i no s'atrevia a dir a ningú que
volia ser músic, per poder interpretar totes aquelles
melodies que tant li agradaven.
Segurament hauran vist aquell pare de família
que acompanyava als seus fills perquè perfeccionaren
els seus coneixements musicals per poder
algun dia interpretar eixa música, eixa melodia
encisadora que calma l'ànim i reproduix una bellesa
interior que és difícil de narrar, però que després
26
d'un concert de bona música, la pau interna és com
un toll d'aigua clara, neta, quieta, uniforme, malenconiosa
i alhora inquieta, però totalment plaent i
innoblidable.
Per descomptat, també hauran vist aquella persona
que ja entrada en anys, entra per fer algun
intent de música i poder compensar la seua gran
decepció per no haver sabut interpretar-la en el seu
moment i amb la soltura del seus avantpassats.
Totes estes coses i altres moltes més han vist les
Columnes del Saló, històries, murmuris, paraules
d'amor entre joves que amen la música i alhora
s'entendrixen els seus cors amb la passió dels pentagrames
de l'amor que interpreten a la perfecció.
Al llarg de tants anys part de la història de
Benimaclet estarà en els seus solcs de ciment,
doncs no és estrany que al menys en la seua
primera mitad de vida, pràcticament tot Benimaclet
sentia el "Casino" com propi i/o part de les seues
vides d'una manera o d'altra estava relacionada amb
el "Casino", que per aquest nom se l'ha conegut
sempre.
Amb l'esperança que puguen veure moltes coses
més en la seua ja dilatada vida, confiem que les
Columnes del Saló, igual com els quatre espais de
les línies d'un pentagrama, sàpiguen plenar-los de
vivències, anècdotes, concerts i de tantes i tantes
coses més que es poden realitzar entre la gente que
ama la música i el seu entorn, que ens continuen
vigilant carinyosament i oferint molts dies de glòria
musical i d'història del nostre Benimaclet, al qual
amem d'una forma entranyable i filial que com
bons fills desitgem el millor per als nostres majors.
José Manuel Pérez Díaz

Santa Cecília 2004
Notícies
Restauració de la Imatge de Santa Cecília.
Durant aquest estiu i amb motiu del 50 aniversari que
venim celebrant de les festes que la nostra Societat dedica a
la patrona de la música Santa Cecília, s'ha procedit a restaurar
la imatge que POSEÏM.
Aquesta imatge presidí per primera vegada els actes en el
seu honor el 1953, la seua realització fou una idea d'en José
Sanmartín Zarzo, qui igualment s'encarregà de promoure una
derrama entre els socio per sufragar el gast i poder encarregar-la.
El 1971, fou restaurada per primera vegada. Com ja ocorregué
aleshores l'encarregat dels treballs de restauració ha
sigut Francisco Greses Almenar, el qual ha realitzat una
autèntica obra d'art. Francisco Greses, a més d'un reconegut
artesà, es dóna la circumstància que és YERNO d'en Pascual
Monsó Duz, promotor i impulsor d'aquesta festa.
Donació de Quadres del Pintor Cortina.
La filla del Pintor FranciscoCortina, Elvira Cortina ha fet
donació a la nostra Societat de tres quadres pintats pel seu
pare.
El pintor FernandoCortina, fill del Mestre Valencià de
pintura Antoni Cortina i Farinos, fou professor de dibuix del
CIM de Benimaclet a principi del segle passat, quan la noestra
Societat a més de l'escola de música, també albergava
aules d'ensenyament de primària, dibuix, etc. per als xiquets
del barri. Aquesta ha sigut una de les causes que ha motivat
la donació dels quadres, que vénen a sumar-se a un autorretrat
d'aquest pintor que ja era propietat de la Societat, obsequi
del propi pintor.
Pròximament es realitzarà un acte extraordinari d'agraïment
per la dita donació i servirà també com presentació
d'aquestes pintures.
Estrena de l´Obra Concertango en el Palau
de la Música.
El dia 16 de juny, tenia lloc al Palau de la Música de
València, l'estrena de Concertango, concert per a Saxo, obra
de Luís Serrano Alarcón, autor de vàries composicions de
música per a banda malgrat la seua joventut, algunes de les
quals hem tingut ocasió d'interpretar durant el temps que ha
estat como directo al front de la nostra banda.
Aquesta obra, com el seu títol posa de manifest, és un
concert inspirat en la música dels tangos argentins, especial-
27
ment contemporanis. El saxofonista solista fou Carlos
Marquina Domínguez, VETERANO company nostre i músic
professional.
En aquest concert que serví de despedida de Luís Serrano
com director de la nostra Banda Titular després de quasi quatre
anys al front de la mateixa, també participaren la Banda
Juvenil, i un cor format per alumnes de l'Escola d'Educands.
Rodatge de la Pel·lícula Síndrome Laboral.
Passat mes de juliol, els nostres locals es convertiren
durant dos dies en un plató cinematogràfic.
La pel·lícula que el director valencià Sigfrid Monleón
estava rodant en distintes localitzacions de València i pobles
d'el voltant, arribava al nostre musical, per rodar algunes de
les seues escenes.
Amb el títol "Síndrome Laboral", està protagonitzada per
Carmelo Gómez i Mercé Llorens. En ella es conta la història
del tristement célebre Síndrome Ardystil (Neuropatía
Intersticial Difusa), una enfermetat pulmonar provocada pels
treballs d'estampat tèxtil, que provocà la mort i incapacitat
laboral a algunes treballadores en una empresa alacantina.
L'Orquestra Simfònica Juvenil de Medellin
en València.
Com ja hem fet en ocasions anteriors, des d'aquestes
pàgines ens fem eco de l'activitat relacionada amb València,
duu a terme l'Orquestra Simfònica Juvenil de Medellín
(Colòmbia).
El mes de setembre coincidint amb el Dia Internacional de
la Pau i dintre de la campanya "Solidaria 2004 de
Cooperación Internacional al Desarrollo", aquesta orquestra
juvenil oferí al Palau de la Música i amb la presència de l'expresident
colombià Andrés Pastrana, el concert "Suena la
Paz".
Aquesta agrupació reuneix 120 xiquets i joves d'edats
entre 7 i 18 anys de la xarxa d'escoles i bandes de música de
Medellín. Aquests joves són part dels més de 5000 que participen
en les distintes orquestres, bandes i cors organitzats
per l'Ajuntament d'aquella ciutat, que ha conseguit apartar a
tots ells del món de violència i drogues que es viu en aquell
país. Alguns d'aquests joves han canviat un arma per un
instrument musical.
Mitjançant aquesta iniciativa que es porta a terme als barris
més deprimits, s'està educant "una nova generació de
joves, sensibles, pacífics i estructurats, amb un gran compromís
de servei a la comunitat a través de l'art i la convivència.

Imatge de Santa Cecilía restaurada enguany amb motiu del
50 aniversari de la creaciò de les Clavariesses.