PLA ESPECIAL URBANÍSTIC memoria fitxes.pdf - Consell Comarcal ...

NOM EMMURALLAT DEL RECINTE DE LA COL∙LEGIATA CODI LLETRA
ALTRES NOMS MURALLA DE LA COL∙LEGIATA PEU 1.10
NNSS
DESCRIPCIÓ
DESCRIPCIÓ Estil Romànic
Època/data XI
Cronologia muralla romana s. III, reconstrucció s. X‐XI
Autor/promotor Desconegut
Parcel∙la Aïllada
Context Muralles construïdes sobre una base romana, que constitueixen el primer
recinte emmurallat del castell d'Àger
Elements Muralles, torres adossades
ÚS Actual Monumental
Original/altres Militar
ESTAT DE Exterior
CONSERVACIÓ
DEL BÉ
SITUACIÓ DE No n'hi ha
RISC
INFORMACIÓ
HISTÒRICA
BIBLIOGRAFIA/
DOCUMENTACIÓ/
ACTUACIONS A
LA FINCA
Segons Rodrigo Pita Mercé, on es troba la Col∙legiata de Sant Pere d'Àger es localitzen vestigis
arqueològics d'un "castellum" romà tardà amb restes de muralles i torreons romans. El peu del
pany Nord‐Oest del mur està format per grossos carreus. Hi ha quatre o cinc torres de planta
quadrada. El llenç original, constituït per pedra de conglomerat fossilífer ostrífer, de formes
cúbiques, fa aproximadament 1m de llarg. Es conserva una torre quasi complerta, mentre que
les altres fores reconstruïdes gairebé totalment en planta corba irregular i amb materials
d'ocasió en època posterior. Segons Pita Mercé, tot sembla indicar que aquest pany de muralla i
la cantonada nord del mateix, formen part de l'emmurallament d'una fortalesa molt antiga i per
tipologia, s'atribueix a finals del segle III dC. La importància d'Àger com a base militar
musulmana en els segles IX, X i part del segle XI fou molt gran. La primera cita literària àrab que
es coneix d'Àger és el text d'Al‐Udri, en el qual es cita dues vegades el castell d'Àger. Al parlar de
Muhammad Ibn Lubb Ibn Muhammad Ibn Lubb, es cita el castell d'Àger, situat en una elevació
en el centre de la Ball d'Àger, bastant fortificat, que tancava el camí natural d'accés cap a
Balaguer i Lleida des del Pallars i que servia de base a la línia musulmana de fortaleses en el
Montsec. Àger, per la seva situació geogràfica, sempre va formar part del districte o amal de
Lleida i era un repeu avançat del sistema de defensa de Balaguer i Lleida. Es creu que les
muralles de torre quadrada de l'est i sud‐est d'Àger foren construïdes a finals del segle X o
principis del segle XI
Normes subsidiàries, Expedient de declaració de BCIN, documentació de ianua arquitectures scp
Veure fitxa núm 1 de conjunt
En general l'estat de conservació de tota la muralla és bo, amb trams en
pitjor estat de conservació, degradacions del mur i remat de la muralla
incomplert. Bona part de la muralla queda fora de la cota original de l'accés,
que encara no s'ha trobat. Hi han hipòtesis raonables de la seva situació que
poden ajudar a localitzar‐lo en un futur