Descarregar - Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de ...

Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics
i Enginyers d’Edificació de Tarragona
ag
Amb la directora general de Qualitat de l’Edificació
i Rehabilitació de l’Habitatge de la Generalitat.
Per una arquitectura eficient energèticament.
Un model d’accessibilitat sense barreres.
El modernisme de Jujol al Teatre Metropol.
4t trimestre 2009
Any XIV núm 55

Serveis del COAATT
Tag
Edita:
Co l ·l e g i d’ApA r e l l A d o r s, ArquiteCtes tè C n iC s
i en g i n y e r s d’edifiCACió d e tA r r A g o n A
Rambla del President Francesc Macià 6
43005 Tarragona
Tel. 977 212 799 · Fax 977 224 152
e-mail: info@apatgn.org
www.apatgn.org
Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva
responsabilitat dels autors i no representen
necessàriament l’opinió del TAG.
SEU A TARRAGONA
Tel. 977 212 799
info@apatgn.org / www.apatgn.org
Rambla del President Francesc Macià, 6
43005 Tarragona
Horari d’hivern:
De dilluns a dijous:
De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h
Divendres de 8 a 15 h
Horari d’estiu:
Del 15 de juny al 15 de setembre
De dilluns a divendres de 8 a 15 h
Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost
GERèNciA
Pablo Fernández de Caleya Dalmau
SEcRETARiA
Míriam Ferrer i Dora Fernández
ViSATS
Tècnics: Josep Anguera i Ramon Rebollo
Carme Vallverdú i Eva Larraz
Horari d’hivern:
De dilluns a dijous:
De 8 a14 h i 15.30 a 17 h
Divendres de 8 a 14 h.
Horari d’estiu:
Del 15 de juny al 15 de setembre
De dilluns a divendres de 8 a 14 h
OficiNA dEl VENdREll
Òscar Franch
C. Narcís Monturiol, 2 - 4
(cantonada Av. del Puig)
Tel. 977 155 643
delegacio_vendrell@apatgn.org
Dimarts i dijous: de 16 h a 19 h
(només col·legiats residents)
Tancat el mes d’agost
Consell de Redacció
Jesús Moreno (Vocal Junta),
Pablo Fernández de Caleya,
Alexandra Fortuny, Josep M. Sanet,
Manuel Rivera
Producció revista
Nou Silva Equips
Tel. 977 248 883
e-mail: nse@telefonica.net
Contractació publicitat:
Serveis Externs COAATT
Tel. 977 212 799
Dipòsit legal: T-800-93
ISSN: 1134-086 X
SERVEiS EXTERNS
Assegurances i OCT de promotors, patrocinis,
lloguer d’espais i publicitat
Meritxell Gispert
Tel. 977 212 799 · 977 250 871
serveisexterns@apatgn.org
cENTRE dE dOcUMENTAciÓ
i BiBliOTEcA
Alexandra Fortuny
biblioteca@apatgn.org
http://biblioteca.apatgn.org
GABiNET TècNic
i diNAMiTZAciÓ
Lluís Roig, Ramon Rebollo (Gabinet Tècnic)
gabtec@apatgn.org
Joan Sáenz (Dinamització)
formacio@apatgn.org
Borsa de treball: Gabinet Tècnic
Servei d’inspecció: Josep Anguera
iNfORMÀTicA
Jaume Cabré
informatica@apatgn.org
ASSESSORAMENT
Míriam Ferrer
ASSESSORIES EXTERNES
Jurídica: Escudé Advocats (Tgn)
Tel.: 977 249 832
Ricard Foraster (Reus) Tel.: 977 343 204
Laboral: Assessoria Félix González
Tel.: 977 213 458
Fiscal: Porras García Assessors
Tel.: 687 973 979
fUNdAciÓ TARRAGONA UNidA
Lluís Roig
tarragonaunida@apatgn.org
Junta de Govern
President
Julio Baixauli Cullaré
Vicepresident
Adolf Quetcuti Carceller
Secretària
Montserrat Muñoz Madueño
Tresorer
Jordi Adam Andreu
Comptadora
M. Teresa Solé Vidal
Vocals
Josep Marsal Sans
José Luis Hernández Osma
Jesús Moreno Martos
Francesc Xavier Llorens Gual

Tag
REViSTA dEl cOl·lEGi
d’APAREllAdORS, ARQUiTEcTES TècNicS
i ENGiNYERS d’EdificAciÓ dE TARRAGONA
n L’ENTREVISTA
Núria Pedrals, directora general de Qualitat de l’Edificació
i Rehabilitació de l’Habitatge de la Generalitat
Pàgs. 4-5
n SOSTENIBILITAT
Proyecto Gaia (III).
Programa Europeu GreenBuilding
Pàgs. 6-11
n ASSESSORIA JURÍDICA
L’hora de la veritat
Pàg. 11
n ASSAIG
Una nova arquitectura per al tercer mil·lenni
Pàgs. 12-13
n ACCESSIBILITAT
Model de detecció de barreres
Pàgs. 14-18
Edifici polivalent municipal
a Salou
Foto: Rafael del Real
n REHABILITACIÓ
La restauració del Castell de Vila-seca (3).
Formigó armat per restaurar
Pàgs. 19-27
n PATRIMONI
Arquitectura modernista a Tarragona (6).
“La tradició”. Una obra de l’escultor Agustí Querol
Pàgs. 28-31
n ESPAI AL TEMPS
Nissagues marineres setcentistes (3).
Pàg. 32-34
Prospectiva
Editorial
El col·legi està adaptant la seva estructura
a la conjuntura econòmica actual, amb
ajustament de personal i recursos exteriors,
però sense que aquestes mides o
hipotequin el futur o afectin la qualitat
del servei, primer a les col·legiades i col·legiats, i
després a la societat que servim i ens serveix.
Tots els índexs senyalen que podrien sortir de la
crisi, però moltes coses ja no seran com eren, ni
millor ni pitjor, simplement diferents. Agents públics
i agents privats són plenament conscients
del que ha passat però no sempre és fàcil arribar
a un camí futur encertat al cent per cent i, a més,
consensuat.
certs sectors de l’economia tindran un pes més
gran en l’activitat i amb tots poden relacionarse
els aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers
d’edificació (és el nostre nou nom derivat
dels plans d’educació i professionals ja vigents).
Aquests sectors, alguns més clàssics, altres molt
nous, seran: la rehabilitació d’espais, l’economia
verda, les energies alternatives, la formació professional
i continua, la coordinació de seguretat,
l’arquitectura logística, els equipaments socioculturals,
l’habitatge social. Poden afegir més sectors,
l’experiència i la prospectiva poden explicar
molt més que les darreres estadístiques, declaracions
i titulars. Estudiar el futur és anticipar-lo.
Aquesta revista ens descriu realitats històriques i
dissenys per al futur.
lA JUNTA dEl cOAATT

L’entrevista
Entrevista a Núria Pedrals i Pugés
directora general de Qualitat de l’Edificació i
Rehabilitació de l’Habitatge de la Generalitat de
catalunya
“Garantir l’accessibilitat dels
habitatges és la millor manera de
garantir la seva duració en el temps”
la rehabilitació ha quedat supeditada
a un entorn econòmic que
afavoria l’obra nova. creu que
l’actual impulsarà la rehabilitació?
Sí, efectivament fins fa poc temps la
rehabilitació estava considerada una
activitat constructiva de segon grau.
Però la crisi ha posat les coses al seu lloc
en aquest aspecte, i la rehabilitació ha
passat a ser vista com una activitat que,
precisament per la seva característica
de ser molt diversificada i d’abast ampli,
pot ajudar a pal·liar la crisi econòmica
que afecta al sector de la construcció.
com evoluciona l’esborrany sobre
el decret sobre les inspeccions Tècniques
dels Edificis d’Habitatges i
el certificat d’Aptitud, i quan pot
estar enllestit?.
En aquests moments ja tenim gairebé
enllestit un esborrany del Decret de
inspecció tècnica d’edificis, que ha sigut
consensuat pels membres de la taula tècnica
formada per membres dels col·legis
professionals i tècnics especialistes. Penso
que la tramitació administrativa del
decret, es podrà començar properament.
Per què el rebuig a habitatges de
30 m?
No es tracta de rebutjar res, sinó de
fer que els nostres habitatges siguin millors
i que durin més temps. La superfície
es el paràmetre més important i significatiu
per garantir aquesta qualitat al
llarg de tota la vida de l’habitatge i per
això, i perquè a més a més l’estadística
ens demostra que el nombre d’habitatge
petit es molt baix, que es va decidir augmentar
a 40 m 2 la superfície mínima de
l’habitatge nou. I també dir que fins ara
ningú ha qüestionat aquesta dimensió.
Què accions es prendran amb els
nombrosos edificis en molt mal estat
existents als nuclis antics de les
poblacions? Pensem en l’iTE dels
edificis, pensem en la possible collaboració
dels col·legis professionals.
Per descomptat que la ITE serà l’instrument
que permetrà als Ajuntaments
delimitar àrees de actuació preferent en
aquest aspecte, i pensem que els centres
històrics de les ciutats, o els barris en
males condicions, seran els primers que
haurà de ser inspeccionats.
Quines són les prioritats del departament,
les polítiques d’eficiències
energètica, qualitat i accessibili-
Tag 4t trimestre 2009 [ 4 ]
tat? Per què no unificar el decret
d’Ecoeficiència amb el de condicions
d’Habitabilitat?
El Decret d’Ecoeficiència, entenem
que es de més ampli abast que el d’habitabilitat
en qüestions d’estalvi energètic,
estalvi d’aigua, residus, energies
renovables etc. En tot cas els temes són
diferents, i els seus objectius també, això
no descarta que en un futur puguem reunir
ambdues normatives. També la tramitació
diferenciada en el temps va propiciar
que es fessin dos decrets separats.
El nou decret incideix especialment
en les condicions d’accessibilitat
dels habitatges nous, també en
l’habitatge unifamiliar, en aquest
cas alguns el consideren fins i tot
excessiu i massa invasiu. Què
n’opina vostè?
Garantir l’accessibilitat dels habitatges
és la millor manera de garantir la
seva duració en el temps i el seu ús per
a tota la vida útil de l’edifici i de l’usuari,
per tant a mi no em sembla exagerat.
Sempre és més barat posar un ascensor
que haver de canviar d’habitatge i, en
termes de qualitat de vida per a les persones
que no poden baixar escales, no
és comparable ni quantificable.
i el paper dels col·legis professionals.
la col·laboració amb les
Administracions és habitual i satisfactòria,
un exemple és el TEdi.
Què n’opina vostè?
Sincerament penso que la col·laboració
entre institucions i col·legis professionals
no només es bona sinó que

es imprescindible. L’experiència amb els
TEDIS és positiva entenc jo, i tot el que
sigui sumar esforços i coneixement i experiència
repercuteix en una millor qualitat
per a tot el nostre parc construït.
les subvencions a la rehabilitació
d’edificis, el TEdi, ha tingut una repercussió
molt important. continuarà
o es plantegen modificacions
en un futur?
En principi, no pensem en modificacions
importants en aquest aspecte, si
petits matisos o millores. El resultat de la
política de subvencions importants crec
que és molt bo, s’han rehabilitat més de
116.000 habitatges per tot Catalunya
amb l’ajut d’aquestes subvencions durant
el període 2004-2008.
Què farem amb els nombrosos
projectes visats al 2006 i 2007,
que han quedat als calaixos dels
promotors i Ajuntaments, i que
no compliran les noves condicions
d’habitabilitat?
Si no demanen les llicències ni co-
Núria Pedrals i Pugés
mencen les obres en els terminis establerts
en la disposició transitòria del Decret
d’Habitabilitat, hauran de modificar
els projectes. De tota manera, això ja
se sap, sempre que hi ha noves normati-
Tag 4t trimestre 2009 [ 5 ]
L’entrevista
És arquitecte des de l’any 1974 i ha realitzat diversos cursos del
Col·legi d’Arquitectes sobre instruments de planejament urbà i de
gestió urbanística municipal. També s’ha format a través del curs
d’especialitat “Paisatge, Ordenació del Territori i Impacte Ambiental”
(UPC 1991-1992) i ha participat en diverses jornades, seminaris
i cursets de temes urbanístics, d’habitatge i de Medi Ambient
i Sostenibilitat.
Ha ocupat des del 17 de gener de 2005 el càrrec de Subdirectora
general de Qualitat, Sostenibilitat i rehabilitació del Departament
de Medi Ambient i Habitatge. Anteriorment havia treballat
com a directora de Serveis d’Urbanisme de l’Ajuntament del Prat
del Llobregat. També va ser directora de l’Àrea d’Urbanisme i Medi
Ambient a l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i cap del Servei
d’Edificació privada a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
ves algun projecte s’ha de modificar. Va
passar el mateix amb el Codi Tècnic de
l’Edificació.

Sostenibilitat
PROYEcTO GAiA (iii)
las 7 viviendas más avanzadas de España
GAiA 4
Madrid
256’02 m 2
203.000 euros
Objetivos más importantes
• Realizar nuevas propuestas formales,
a base de composiciones dinámicas
de muros de carga de alta inercia
térmica.
• Proyectar una vivienda con alto grado
de industrialización.
• Integrar una piscina en el interior de
una vivienda, sin alterar su alto nivel
bioclimático.
Solución Arquitectónica
La vivienda se ubica en la sierra de Madrid,
en una parcela con unas atractivas
vistas al norte. Por ello, es necesario que
la vivienda disponga de unas grandes
superficies acristaladas al norte y al sur.
Por otro lado, se desea integrar dentro
de la vivienda una piscina cubierta,
y climatizada con energía solar.
La integración de una piscina en
una vivienda bioclimática siempre es
un problema, ya que se aumenta considerablemente
el nivel de humedad de
la vivienda, con los consiguientes problemas
de condensaciones, el aumento
de la sensación de frío en invierno, y
el aumento de la sensación de calor y
“bochorno” en verano.
Para resolver estos problemas, y poder
integrarla en la vivienda, la piscina
se ha adosado lateralmente a la misma.
Queda separada por grandes cristaleras
y puertas de vidrio, por lo que no
aumenta la humedad del interior. Por
otro lado, la piscina esta cubierta superiormente
por estancias de la vivienda,
lo que acaba de integrarla en el conjunto,
y mejora su comportamiento bioclimático.
De este modo, la piscina puede convertirse
en un invernadero, cerrando
las cristaleras del norte y del sur, o en
un espacio fresco, abriéndolas. Es de-
cir, la piscina proporciona un entorno
placentero, tanto en invierno, como en
verano.
La estructura de la vivienda es tripartita.
La zona central, un solo espacio a
doble altura, es el salón-comedor-cocina
de la vivienda. A este espacio están
volcadas el resto de estancias de la
vivienda, compartiendo su misma temperatura.
En verano se cierran por completo
las contraventanas exteriores del
sur, y la vivienda se ilumina por medio
de la radiación solar indirecta del norte
(de este modo, se ilumina de forma
natural, y no se calienta). En cambio,
en invierno, se abren completamente
las contraventanas del sur, y la vivienda
se convierte en un enorme invernadero,
aprovechando al máximo la radiación
solar, y calentándose por sí misma.
Análisis Sostenible
1. Optimización de recursos
Tag 4t trimestre 2009 [ 6 ]
1.1. Recursos Naturales
Se aprovechan al máximo recursos tales
como el sol (para calentar la vivienda),
la brisa, el agua y la tierra (para
refrescar la vivienda), el agua de lluvia
(para riego del jardín y las cisternas de
los baños),….. Por otro lado, se han instalado
dispositivos economizadores de
agua en los grifos, duchas y cisternas
de los inodoros.
1.2. Recursos fabricados
Los materiales empleados se aprovechan
al máximo, disminuyendo posibles
residuos, mediante un correcto proyecto,
una gestión eficaz, y sobre todo,
porque cada componente del edificio
se ha construido de forma individual en
fábrica.
1.3. Recursos recuperados, reutilizados
y reciclados.
Todos los materiales del edificio pueden
ser recuperables, incluidos todos los elementos
de la estructura. De este modo,

se pueden reparar fácilmente, y volverse
a utilizar en el mimo edificio, o en cualquier
otro.
Igualmente, se ha potenciado la utilización
de materiales reciclados y reciclables.
Por último, se ha hecho una amplia
utilización de materiales recuperados
(residuos) y materiales reutilizados,
como vigas de madera, mobiliario, solados
y complementos.
2. Disminución del consumo energético
2.1. Construcción
El edificio se ha construido con un consumo
energético mínimo. Los materiales
utilizados se han fabricado con una cantidad
mínima de energía, ya que todos
sus componentes se realizan en fábrica,
con un control absoluto. Por otro lado,
el edificio se construye con muy pocos
recursos auxiliares, por estar completamente
industrializado.
2.2. Uso
Debido a sus características bioclimáticas,
la vivienda tiene un consumo energético
convencional muy bajo. La vivienda
se calienta por efecto invernadero y
por un sistema de calefacción por suelo
radiante solar. El agua caliente se genera
por medio de captores solares térmicos.
La vivienda se refresca mediante
sistemas arquitectónicos geotérmicos y
pulverizando agua, y no necesita sistemas
mecánicos de acondicionamiento,
por lo que no consume energía para
refrescarse.
2.3. Desmontaje
La gran mayoría de los materiales utilizados
pueden recuperarse con facilidad.
Por otro lado, el edificio se ha proyectado
para que tenga una durabilidad indefinida,
ya que todos los componentes
del edificio son fácilmente recuperables,
reparables y sustituibles.
3. Utilización de fuentes energéticas
alternativas
La energía utilizada es de dos tipos: solar
térmica (dos captores solares para
el A.C.S., y evaporación de agua para
refresco de aire), y geotérmica (sistema
de refresco del aire aprovechando las
bajas temperaturas existentes bajo tierra,
en las galerías inferiores al forjado
sanitario de la vivienda).
4. Disminución de residuos y emisiones
La vivienda no genera ningún tipo de
emisiones y tampoco genera ningún tipo
de residuos, excepto orgánicos. Parte
de estos residuos domésticos se utilizan
de nuevo tratándolos convenientemente
(aguas grises para el riego del jardín).
Por otro lado, durante la construcción
de la vivienda apenas se han generado
residuos.
5. Mejora de la salud y el bienestar
humanos
Todos los materiales empleados son ecológicos
y saludables, y no tienen ningún
tipo de emisiones que puedan afectar la
salud humana. Del mismo modo, la vivienda
se ventila de forma natural, y aprovecha
al máximo la iluminación natural
(no puede utilizase iluminación artificial
mientras exista iluminación natural); lo
que crea un ambiente saludable y proporciona
la mejor calidad de vida posible
a los ocupantes del edificio.
6. Disminución del precio del edificio y
su mantenimiento
La vivienda ha sido proyectada de forma
racional, y la mayoría de sus componentes
son industrializados, eliminando
partidas superfluas, innecesarias o gratuitas,
lo cual permite su construcción
a un precio muy reducido, a pesar del
equipamiento ecológico que incorpora.
Del mismo modo, la vivienda apenas necesita
mantenimiento: limpieza habitual,
y tratamiento bianual de la madera a
base de aceites vegetales.
Tag 4t trimestre 2009 [ 7 ]
Sostenibilitat
características Bioclimáticas
1. Sistemas de generación de calor
La vivienda se calienta por si misma,
de dos modos: 1. Evitando enfriarse:
debido a su alto aislamiento térmico, y
disponiendo la mayor parte de la superficie
vidriada al sur. 2. Debido a su cuidadoso
y especial diseño bioclimático,
y su perfecta orientación N-S, la vivienda
se calienta por efecto invernadero,
radiación solar directa y una chimenea
de biomasa.
2. Sistemas de generación de fresco
La vivienda se refresca por sí misma, de
tres modos: 1. Evitando calentarse: disponiendo
la mayor parte de la superficie
vidriada al sur y apenas al oeste; disponiendo
de protecciones solares para
la radiación solar directa e indirecta (un
tipo de protección diferente para cada
uno de los huecos con diferente orientación);
y disponiendo un aislamiento
adecuado. 2. Refrescándose mediante
un sistema de enfriamiento arquitectónico
de aire por medio de galerías subterráneas.
El aire exterior del espacio
sombreado del norte se refresca en una
balsa en la que se pulveriza agua. A
través de unas escotillas este aire entra
a las galerías situadas debajo del forjado
sanitario. Este espacio se inunda
eventualmente de agua. Una vez dentro,
el aire cede su calor al entramado laberíntico
de muros en estas galerías, y se
refresca. El aire penetra a la vivienda a
través de rejillas del espacio central, en
donde se encuentra una fuente con un
pulverizador de agua, gracias al cual

Sostenibilitat
el aire se refresca un poco mas (esto es
posible, ya que el grado de humedad
no es alto). Por otro lado, debido a la
alta inercia térmica del edificio, el fresco
acumulado durante la noche, se mantiene
durante la práctica totalidad del día
siguiente. 3. Evacuando el aire caliente
al exterior de la vivienda, a través de las
ventanas superiores de la zona central.
La forma inclinada de la cubierta potencia
la convección natural y proporciona
un efectivo “efecto chimenea” para extraer
el aire caliente del interior de la
vivienda.
3. Sistemas de acumulación (calor o
fresco)
El calor generado durante el día en invierno
se acumula en los forjados y en los
muros de carga, manteniendo caliente
la vivienda durante la noche. Del mismo
modo, el fresco generado durante
la noche en verano se acumula en los
forjados y en los muros de carga, manteniendo
fresca la vivienda durante el día.
La cubierta ajardinada de alta inercia
térmica, refuerza este proceso.
4. Sistemas de transferencia (calor o
fresco)
El calor generado por efecto invernadero
y radiación natural se reparte en forma
de aire caliente por todo el edificio
desde la zona central. Del mismo modo,
el calor acumulado en los muros de carga
se transmite a las estancias laterales
por radiación.
El aire fresco generado en las galerías
subterráneas se reparte por la vivienda
por medio de un conjunto de rejillas
repartidas en los forjados.
5. Ventilación natural
La ventilación del edificio se hace de
forma continuada y natural a través
de los propios muros envolventes, lo
que permite una ventilación adecuada,
sin pérdidas energéticas. Este tipo de
ventilación es posible ya que todos los
materiales utilizados son transpirables
(hormigón, aislamiento de cáñamo, pintura
a los silicatos), aunque el conjunto
tenga un comportamiento completamente
hidrófugo.
Materiales ecológicos
1. Cimentación y estructura
Muros prefabricados de dos hojas y ais-
lamiento. La hoja interior constituye el
muro de carga de hormigón armado de
15 cm. de grosor (con alta inercia térmica).
La hoja exterior es de hormigón armado
prefabricado aligerado de 6 cm.
En el interior de la doble hoja existe una
capa de aislamiento de cáñamo de 5
cm. y una cámara de aire ventilada de
3 cm. En algunos lugares de la fachada
se ha sustituido el panel exterior de
hormigón, por una fachada ventilada a
base de madera de Ipe tratada con aceites
vegetales. El forjado se ha realizado
a base de placas de hormigón armado
prefabricado.
2. Acabados exteriores
Pintura a los silicatos. Tablas machihembradas
y rastreladas, de madera Ipe,
termotratadas y tintadas con aceites vegetales.
3. Acabados interiores
Pinturas vegetales. Solados de parquet
de contrachapado de bambú. Puertas
de tablero doble de bambú contrachapado,
y tratado con aceites vegetales.
4. Cubierta
Cubierta ajardinada, con un espesor
medio de 30 cm. de tierra. Cubierta
inclinada a base de tablero sándwich
compuesto por: tablero superior de Viroc
(virutas de madera y cemento) de 13
mm, tablero inferior de contrachapado
de abedul de 13 mm, y aislamiento interno
de fibra de cáñamo de 10 cm. de
espesor. Recubrimiento a base de una
lamina de caucho, y un recubrimiento
de chapa de zinc.
Tag 4t trimestre 2009 [ 8 ]
5. Otros
Tuberías de agua de polipropileno. Tuberías
de desagüe de polietileno. Electrodomésticos
de alta eficiencia energética.
Encimeras de cocina de Silestone
antibacterias. Tabiques y suelos de vidrio
de altas prestaciones (anti-scratch,
antideslizante, fácil limpieza, serigrafía
especial,…). Carpintería de madera
de Iroco tratada con aceites vegetales.
Toldos de lona de algodón. Protecciones
solares de madera maciza de Ipe,
tratada con aceites vegetales. Todas las
maderas utilizadas tienen un certificado
de procedencia con tala selectiva y tratamiento
ecológico (FSC).
innovaciones más destacadas
• Estructura de una piscina bioclimática,
integrada en una vivienda.
• Sistema prefabricado de estructura
portante a base de muro doble (muro
de carga y muro de recubrimiento),
que permite el desmontaje total de
la vivienda, con el fin de facilitar la
reparación o reutilización de todos
sus componentes, incluida la propia
estructura.
lu i s d e gArrido
Doctor Arquitecto, Doctor Informático, Máster
en Urbanismo
Profesor invitado en el Massachussets Institute
of Technology (MIT). USA
Presidente de la Asociación Nacional para la
Arquitectura Sostenible (ANAS)
Director del Máster en Arquitectura Sostenible
(M.A.S.)
degarrido@ono.com

Tag 4t trimestre 2009 [ 9 ]
Sostenibilitat

Sostenibilitat
PROGRAMA EUROPEU GREENBUildiNG
Promoció de l’eficiència energètica i les energies
renovables en els edificis no residencials
Antecedents
El consum energètic en el
sector de l’edificació no
residencial representa un
6,13% del consum energètic
total a Espanya. Des
de l’any 1980 fins al 2000, el consum
energètic d’aquest sector gairebé s’ha
triplicat en el nostre país. I es preveu que
aquest consum es dupliqui per a l’any
2012.
La situació a nivell europeu és molt
similar. En el seu Llibre Verd sobre Eficiència
Energètica, la Comissió Europea
va identificar el sector de l’edificació
com una de les àrees on es pot aconseguir
més estalvi relacionat amb l’eficiència
energètica. D’acord amb el que es
disposa en aquest Llibre Verd, el sector
de l’edificació suposa més del 40% de
la demanda d’energia final a Europa.
Dintre d’aquest sector, la millora dels
sistemes de calefacció i refrigeració en
edificis constitueix un dels majors potencials
d’estalvi energètic. Per aquest motiu
és de vital importància explotar totes
les oportunitats d’estalvi d’energia i d’incorporació
d’energies renovables en el
sector de l’edificació a Europa. Una de
les iniciatives per a aconseguir aquest
objectiu és, precisament, el programa
GreenBuilding.
Què és el programa
Greenbuilding?
GreenBuilding és un programa de caràcter
voluntari iniciat per la Comissió
Europea l’any 2005. El seu objectiu és
donar reconeixement públic, a nivell nacional
i europeu, a propietaris d’edificis
no residencials que estiguin disposats a
implementar mesures que repercuteixin
en estalvis substancials d’energia en els
seus edificis (nous o existents). Les mesures
a aplicar poden ser de diferents
tipus: optimització del sistema de climatització,
introducció d’energies renovables,
millora de l’envolupant de l’edifici,
optimització de la il·luminació, etc.
El Programa GreenBuilding no es un
procés de certificació sinó un programa
voluntari de foment de l’eficiència energètica
en edificis no residencials.
i el projecte GreenBuilding plus?
En una primera fase pilot (2005-2006),
la infrastructura per a portar a terme els
objectius del Programa GreenBuilding
es va implantar en diversos països europeus
mitjançant el projecte GreenBuilding,
finançat pel IEE (Intelligent Energy
Europe) de la Comissió Europea.
El projecte GreenBuilding Plus és la
continuació d’aquesta primera fase pilot
i, per tant, l’eina a través de la qual s’estan
implementant de forma concreta els
principis del Programa GreenBuilding
en l’actualitat.
Quins països europeus hi estan
implicats?
Els països participants en el Programa
GreenBuilding són: Alemanya, Àustria,
Bèlgica, Finlàndia, Croàcia, Eslovènia,
Espanya, França, Grècia, Itàlia, Portugal
i Suècia.
com s’hi pot participar?
Hi ha dues vies de participació i adhesió
al programa:
1. Com a Soci (Partner)
- Es poden convertir en soci o partner
de GreenBuilding els propietaris o arrendataris
a llarg termini d’edificis no
residencials que desitgin implementar
mesures d’estalvi d’energia / energies
renovables en els seus edificis.
Aquests poden ser edificis nous o que
han estat objecte d’una rehabilitació
en els últims 5 anys.
- Per a participar és necessari aconseguir
un estalvi d’energia primària d’almenys
el 25 % respecte al mateix edifici
abans de la reformes o respecte a
un edifici convencional, que compleixi
la normativa legal vigent, per al cas
d’un edifici nou.
- Els passos a seguir per convertir-se en
Soci de GreenBuilding estan detallats
en la Guia del Soci. Bàsicament consisteixen
en:
• Realitzar una Auditoria Energètica (només
en el cas d’edificis ja existents).
• Desenvolupar un Pla d’Actuació descrivint
les mesures d’estalvi d’energia
previstes per a l’edifici i l’estalvi energètic
que s’estima aconseguir.
Tag 4t trimestre 2009 [ 10 ]
• Lliurar l’Auditoria i el Pla d’Actuació
al Punt de Contacte Nacional i a la
Comissió Europea. Aquesta atorga la
condició de Soci de GreenBuilding a
l’entitat, si compleix amb els requisits
establerts.
• Informar anualment a la Comissió Europea
de la implantació del Pla d’Actuació
proposat.
2. Com a Entitat Col·laboradora
(Endorser)
- Poden convertir-se en entitats collaboradores
o endorsers de Green-
Building totes les organitzacions que
contribueixin als objectius de Green-
Building, és a dir, que promocionin i
fomentin l’eficiència energètica en edificis
no residencials a través dels seus
productes o serveis.
- Per a participar en aquesta modalitat
és necessari haver ajudat a almenys
un propietari / arrendatari d’edifici a
convertir-se en Soci de GreenBuilding.
- Els passos a seguir per convertir-se en
Entitat Col·laboradora de GreenBuilding
estan detallats en la Guia de la
Entitat Col·laboradora. Principalment
consisteixen en:
• Desenvolupar un Pla de Foment descrivint
l’abast i la naturalesa de les
activitats que l’entitat durà a terme per
fomentar l’eficiència energètica en els
edificis i donar a conèixer el programa
GreenBuilding.
• Lliurar el Pla de Foment al Punt de
Contacte Nacional i a la Comissió
Europea. Aquesta atorga la condició
d’Entitat Col·laboradora de Green-
Building a l’entitat, si compleix amb
els requisits establerts.
• Informar anualment a la Comissió Europea
de la implantació del Pla de Foment
proposat.
La participació en el projecte europeu
és totalment gratuïta. El Grup d’Enginyeria
Tèrmica Aplicada (CREVER) de
la Universitat Rovira i Virgili, com a Punt
de Contacte Nacional del projecte per
a Espanya, s’encarrega de proporcionar
tota la informació i assessorament
necessari per a facilitar la participació

i la preparació dels documents per a la
candidatura a GreenBuilding (pla d’actuació
i/o de foment, sol·licituds…).
Beneficis
Els Socis i Entitats Col·laboradores, pel
fet de participar, no reben cap tipus de
gratificació econòmica per part de la
Comissió Europea, però en canvi, per
altra banda, obtenen les següents contrapartides:
- Suport tècnic per a portar a terme les
millores tècniques.
- Reducció substancial de la factura
energètica del seu edifici i, per tant,
estalvi econòmic.
- Contribució medi ambiental a causa
de la reducció d’emissions de CO 2 .
- Utilització del logotip del programa
en els seus respectius edificis i documents,
amb la finalitat de donar publicitat
a la seva acció.
- Reconeixement públic a través de fulletons,
presentacions a Internet, catàlegs,
articles de premsa, etc. que reverteix
en un augment de l’interès per
part dels clients i agents del sector.
Ara és l’hora de la veritat en
el sentit que és davant de
les dificultats quan una persona
o un professional pot
demostrar que ell continua
sent imprescindible i que continua sent
necessària la seva intervenció en qualsevol
dels sectors que operen dins del
mercat.
Per una banda, en l’àmbit de la
construcció tenim el repte de les conseqüències
de l’aturada econòmica i
de l’existència d’un estoc considerable
d’habitatges que no obtenen comprador
i, per altra banda, tenim anunciades
mesures enlluernadores per part
dels òrgans de govern que proposen
l’abaratiment dels serveis i, per això,
proposen la supressió de tràmits que
consideren entorpidors del sistema econòmic,
com el Visat o la pròpia existència
dels Col·legis professionals.
Per això dic que ara estem o estarem
davant de l’hora de la veritat.
Socis i entitats col·laboradores
de Greenbuilding al nostre país
Actualment, el programa GreenBuilding
a Espanya compta amb els següents Socis
i Entitats Col·laboradores:
Socis
Organisme Soci Edifici participant
La Vola Ecoedifici
Servei Català de la Salut
Centre d’atenció primària
Roger de Flor
Fundación Hospital del Oriente de
Asturias “Francisco Grande Covián”
Hospital del Oriente de Asturias
Bank of America Bank of America Croydon
Hospital Virgen de las Nieves
de Granada
Servicio Andaluz de la Salud
Área hospitalaria Juan Ramón
Jiménez de Huelva
Hernández Cabeza Hoteles SL Nap Hotel
Hotel Jakue Hotel Jakue
Coperfil Real State Group Logispark Meco
Consejería de Empleo y Mujer de la Consejería de Empleo y Mujer
Comunidad de Madrid
Dirección General de la Mujer
Banco de Sabadell SA Nau magatzem Polinyà
Entitats Col·laboradores: ESCAN / Coperfil
Construcción / Levenger
CreVer-gr u p d’en g i n y e r iA tè r m iC A Ap l iC A d A
Universitat Rovira i Virgili, Tarragona
l’HORA dE lA VERiTAT
En primer lloc per veure com des del
propi Col·legi i els òrgans de representació,
com el Consell o el Consejo General
de Arquitectura Técnica de España,
es pot fer alguna cosa més que esperar
que el BOE ens comuniqui les decisions
preses pels governants i, per altra, establir
mesures de xoc, mesures imaginatives
per poder facilitar a tots els collegiats
un trajecte més dolç per salvar
les conseqüències negatives de la crisi
que tan fort ha envestit a tots els agents
que intervenen en el sector constructiu.
En aquest sentit tant el Col·legi com
els altres organismes de representació
Tag 4t trimestre 2009 [ 11 ]
Sostenibilitat
PER A MÉS INFORMACIÓ... CONTACTA’NS!
El Grup CREVER s’encarrega de coordinar aquest programa
a nivell nacional, assessorant i oferint informació tant tècnica
com de funcionament del projecte:
CREVER – Universitat Rovira i Virgili
Joan Carles Bruno / Núria Quince
Avda. Països Catalans 26 · 43007 Tarragona
Tel: 977 257891 / 977257887
Fax: 977 559691
E-mail: juancarlos.bruno@urv.cat
nuria.quince@urv.cat
Web: www.crever.urv.cat
Tota la informació sobre com participar en el programa
GreenBuilding es detalla en les guies per a Socis i Entitats
Col·laboradores, que poden descarregar-se de la web nacional
del programa:
www.crever.urv.cat/projectes_greenbuilding.php
També, pot obtenir-se més informació i accedir a mòduls
tècnics i altres guies (només disponibles en anglès), consultant
la web europea del programa i del projecte:
www.re.jrc.ec.europa.eu/energyefficiency/greenbuilding/index.htm
www.eu-greenbuilding.org
Assessoria jurídica
han de poder assumir les seves pròpies
competències i les seves responsabilitats,
retornant als inicis històrics que fonamenten
la seva existència: L’actuació
gremial i de clara protecció als aparelladors
i als arquitectes tècnics, explorant,
si és necessari, les possibilitats que pot
donar al col·lectiu el reconeixement acadèmic
com a nous Enginyers de l’Edificació
com un nou camp, no per explorar
sinó per consolidar l’experiència professional
adquirida durant tant temps.
Per això ara és l’hora de la veritat en
la qual ningú es pot confiar i adormir.
Crec sincerament que estem en un moment
històric, complicat però que pot ser
decisiu si s’agafen les regnes amb decisió
i amb ganes de supervivència i superació
personal i, sobretot, col·lectiva de
voler CONTINUANT SENT.
f. XAV i e r es C u d é i nollA
Lletrat Assessor

Assaig
UNA NOVA ARQUiTEcTURA PER Al
TERcER Mil·lENNi
Niñerola i Arquigrup proposen un canvi radical en el paradigma de l’arquitectura
actual i passada, buscant una bellesa més interior que exterior,
l’autosuficiència energètica i la utilització d’energies subtils invisibles.
Lluís Niñerola Cornado i el seu
estudi Arquigrup han redactat un
assaig de Nova Arquitectura per
al Tercer Mil·leni, que es desdobla,
d’una banda, en una disquisició
teòrica fruit d’un disseny i una reflexió
i, de l’altra, en una proposta pràctica
que neix de l’experiència de molts anys i
milers de projectes executats.
La proposta on es concreta la filosofia
d’aquest novedós assaig és el projecte
d’estructura emblemàtica ‘La flama de
l’amor” (The flame of love), un gratacel
per als Emirat Àrabs Units. Aquest és un
edifici cent per cent ecològic mitjançant
la utilització d’energies denses (sistemes
de cogeneració), energies netes (amb
emissió cero de gasos nocius) i d’energies
positives (eòliques sense impacte
visual, fotovoltaiques i tèrmiques). I, a
més un “edifici còsmic”, segons un terme
del propi Niñerola, el qual posa èmfasi
també en les “energies subtils positives”,
que faran que l’edifici sigui un ser material
i també energètic, amb influències
positives en la nostra salut física i psíquica
i el nostre benestar.
‘La llama de la Tierra’ i la Nova Arquitectura
representen un canvi radical
amb relació a molts dels paràmetres
dels edificis actuals, doncs pot produir
més energia que consumir-ne.
Un pas històric
El cos humà, els animals, les plantes...
i l’Univers consten de dues parts ben
diferenciades, però que formen un tot
inseparable:
a) Una part física-material-biològica.
b) Una part psíquica, anímica, espiritual
i d’energies subtils.
L’arquitectura i les seves formes arquitectòniques
des d’antic fins als nostres
dies estan basades en la bellesa exterior,
és a dir en el tríptic física-matèria-
“La flama de l’amor”, estructura emblemàtica i també metàfora de llum, aire, aigua, terra, foc, i d’energia. Detall
exterior nit amb enllumenat
forma. En cultures com la grega, l’home
i la natura marquen aquest paradigma.
Un altre exponent és la gran influència
de l’escultura i la imatge escultòrica en
l’arquitectura. Per no dir, al segle XX, la
fotografia, l’enginyeria i altres disciplines.
Potser hem arribat a la màxima plenitud
d’aquesta Arquitectura de l’Estètica,
la Originalitat, la Autorreferència,
l’Arquitectura Icònica, el Càlcul d’Estructures,
els Sistemes de Construcció.
Segons Lluís Niñerola, cal fer un pas
a una “Arquitectura amb Consciència i
Esperit”, que treballi amb les energies
subtils abans esmentades. “Per a això
–subratlla– comencem coneixent l’Esperit
de forma tan àmplia com coneixem la
matèria física i la nostra forma exterior,
ja que cada material i cada ésser viu
tenen la seva pròpia freqüència i entren
Tag 4t trimestre 2009 [ 12 ]
en ressonància amb la dels altres”. “Així
–afegeix– un edifici es converteix en un
ésser viu que transmet permanentment
les freqüències dels conceptes, emocions,
vivències, etc., dels seus pobladors,
i també del material utilitzat en la fabricació
i la decoració”.
Sincretisme
Per arribar a aquesta proposta sincrètica
(que integra diversos sabers i sensibilitats),
Lluís Niñerola destaca com
a antecedents personals: el seu factor
biogràfic amb un fort pes d’una bella
i educadora natura en la qual se sent
molt integrat (la Galícia dels boscos de
la seva infància, el mar i la terra de
Cambrils i el Camp de Tarragona: els
seus paisatges actuals). Segons aquest,
no acabem prou bé de llegir la natura,
no deixem que aquesta sigui el seu curs.

“Només cal veure el disseny de jardins i urbanitzacions”, ens
adverteix. “Tot no té per què racionalitzar-se i domesticar-se”,
reflexiona. “La natura és molt sàvia”, sentencia.
Tampoc podem obviar en la trajectòria d’aquest assagista
que proposa una Nova Arquitectura: la seva trajectòria laboral
en la construcció des de la base (de paleta a aparellador
i cap d’obra); els més de tres mil projectes realitzats com a
arquitecte tècnic en construcció; la irrefrenable vocació artística
des de la música al disseny; les seves lectures del doctor
Gerber (i la curació via cossos energètics subtils), de Masaru
Emoto (i l’ecologia de l’aigua) i de Roberto Zamperini (i l’estructura
invisible al cos), i altres que han estudiat “les altres
energies”. Però, sobre tot, el pressentiment i el convenciment
que el pensament i la memòria regeixen el cos físic i per extensió
l’arquitectura. Tot és Un.
Els interessats en aquest assaig sincrètic, podem consultar-lo
a la Biblioteca del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes
Tècnics i Enginyers d’Edificació a Tarragona.
mA n u e l riV e r A
Redacció TAG
Vista general de l’edifici gratacel “La flama de l’amor” i el seu entorn.
Imatge virtual que representa una urbanització als Emirats Àrabs Units
Tag 4t trimestre 2009 [ 13 ]

Accessibilitat
MOdEl dE dETEcciÓ dE BARRERES
Model, metodologia de treball i actuació que ha seguit en la detecció de
barreres arquitectòniques en espais públics la fundació Tarragona Unida
per l’edició d’una guia d’accessibilitat per a persones amb mobilitat
reduïda
METOdOlOGiA
Accessibilitat es el conjunt de característiques
que ha de disposar un entorn,
producte o servei per ser utilitzable
en condicions de confort, seguretat
i igualtat per totes les persones i, en
particular, per aquelles que tenen alguna
discapacitat.
Aquesta es la proposta sobre la definició
actual d’accessibilitat que fa la
Secretaria General d’Assumptes Socials
del Ministeri de Treball en el Pla d’accessibilitat
2003-2010 i que vol considerar
la varietat d’entorns i situacions en què
s’ha de fer efectiva la participació en
igualtat de condicions de totes les persones,
així com la diversitat de necessitats
d’aquestes.
El principi de igualtat efectiva de
drets suposa que les necessitats de totes
i cada una de les persones són de
igual importància, que el respecte a la
diversitat humana ha de inspirar la construcció
de les societats i que s’han de
utilitzar tots els recursos disponibles per
a garantir que tots els ciutadans disposin
de oportunitats iguals a la hora de participar
en la vida social 1 .
Compartir aquesta voluntat de millorar
l’entorn urbà així com els diferents
espais i edificacions que el confor-
men, és el que ha portat, després d’un
dilatat temps de converses, al COAATT
i l’Ajuntament de Cambrils, a través de
la Fundació Tarragona Unida i el Departament
de Politiques Socials, respectivament,
a la signatura del conveni entre
ambdues entitats en el que es regulaven
les bases de col·laboració per a dur a terme
iniciatives encaminades a la supressió
de barreres arquitectòniques al municipi
d’aquest ajuntament. Col·laboració
que es va iniciar amb l’encàrrec de la
nova edició de la Guia d’Accessibilitat
de Cambrils per a persones amb mobilitat
reduïda, la qual va ser presentada
el passat 8 de Juny i distribuïda a partir
d’aquesta data.
La idea ha estat que aquesta nova
edició fos quelcom més restrictiva que
l’anterior, el que significa, una vegada
feta la valoració, incloure tan sols els
establiments que són totalment adaptats,
els que ho són en part i els practicables,
descartant els que són inaccessibles.
Previ al procés corresponent al treball
de camp que corresponia a la detecció
de barreres arquitectòniques i valoració,
era necessari material que havia de servir
de suport d’informació i que permetés
establir uns criteris previs perquè les
valoracions es portessin a terme dins un
mateix context i criteri, i que permetés,
al mateix temps, qualificar els llocs, espais,
edificis, etc en igualtat de condici-
Tag 4t trimestre 2009 [ 14 ]
ons i que havia de facilitar la selecció
final per formar part de la publicació de
la Guia que es volia aconseguir.
D’aquesta manera i de forma simplificada
per fer-ho més entenedor, aquesta
preparació prèvia va consistir o contenir
les següents fases i/o aspectes:
• Recopilació i estudi de normativa vigent
que havia de servir com a base
per a establir els diferents criteris de
qualificació de l’accessibilitat, una vegada
identificades les barreres arquitectòniques.
(Decret 135/1995 de 24 de març, de desplegament
de la Llei 20/1991, de 25 de novembre,
de promoció de l’accessibilitat i de supressió de
barreres arquitectòniques, i d’aprovació del Codi
d’accessibilitat.)
• Disseny i preparació dels documents
de treball:
- Detecció prèvia de barreres i valoració
“in situ” dels diferents llocs, check
list.
- Registre de resultats, pdf on queden
enregistrades les dades de l’establiment,
el grau d’accessibilitat dels seus
espais i on es mencionen breument, si
és el cas, les barreres detectades.
- Proposta de millora amb indicació
dels suggeriments per eliminar les barreres
arquitectòniques detectades.
• Selecció dels col·laboradors i participants
en el projecte.
Es va comptar amb 3 estudiants d’arquitectura
tècnica i una arquitecte
tècnic, als quals s’hi va afegir, com
a qüestió innovadora pel que significava
el seu camp professional i àmbit
d’actuació, una terapeuta ocupacional.
Aquesta és una disciplina socio
sanitària que s’encarrega entre d’altres
coses, de detectar, valorar, analitzar
i assessorar sobre la supressió
de barreres arquitectòniques així com
d’adequar els entorns físics de les
persones per ajudar-les a adquirir el
coneixement, destresa i aptituds necessàries
per desenvolupar les tasques
diàries requerides i aconseguir el màxim
d’autonomia i integració social.
1 Nota recollida de la Resolució del Consejo sobre la
igualdad de oportunidades de las personas con minusvalía.

Aquesta professional es va centrar
especialment en els edificis i installacions
de l’administració pública
realitzant, en concret, un informe
detallat del Casal de la Gent Gran i
el Museu de les Tres Eres on es contemplava
la detecció de les barreres
arquitectòniques, no tan sols referents
a la mobilitat, sinó a d’altres possibles
deficiències sensorials i/o cognitives. I
en la visita de valoració a hotels, oferint
directament informació detallada
de possibles alternatives, basades en
ajudes tècniques, per la eliminació
de les barreres arquitectòniques a les
cambres higièniques i altres espais del
recinte.
• Distribució del treball de camp. El
total de 204 llocs a valorar, que anomenem
ITEMS, es van distribuir en
diferents zones d’actuació, independentment
dels tipus d’edificació o espai
de que es tractés. La preparació
prèvia d’aquest apartat, en concret,
va suposar un estalvi de temps que va
permetre que tot el treball de camp es
pogués finalitzar en el curt termini de
12 dies, del 4 al 15 d’abril
ITEMS
DESCRIPCIO QUANTITAT
HOTELS 16
RESTAURANTS > 50 places 104
RESTAURANTS < 50 places 15
CAMPINGS 7
CENTRES CULTURALS, ESPORTIUS I RECREATIUS 13
CENTRES I SERVEIS SANITARIS I SOCIALS 26
EQUIPAMENTS DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA 9
PARCS 5
PLATGES 9
• Disseny i maquetació Guia. Es va triar
un format de dimensions reduïdes
i manejable amb un disseny interior
seguint els criteris de colors, contrast,
grandària de lletres i simbologia de
fàcil lectura i comprensió, per a persones
amb dificultats visuals i cognitives,
respectivament. Inclou el plànol corresponent
amb els símbols indicatius
dels llocs i espais d’interès dissenyat
seguint el mateix criteri de la Guia que
el conté.
Aquest treball ha representat una novetat,
ja no en la idea en sí, sinó en la
forma de plantejament, l’equip multidisciplinar
que hi ha participat, el resultat
gràfic i informatiu obtingut. A això s’ha
de afegir el plantejament d’un conjunt
de propostes de possibles millores per
la supressió de les barreres arquitectòniques
i les possibilitats que aquesta informació
detallada representa a diferents
nivells.
Personalment, com a coordinador
del conjunt del treball i en particular “in
situ” m’ha permès veure de primera mà,
sobre el terreny, que significa detectar
barreres arquitectòniques professionalment
i viure el que aquestes signifiquen
de primera mà. Una qüestió, aquesta
última, viscuda a diferent alçada de la
que normalment estic acostumat a viure
i veure el meu entorn, però que cada vegada,
per la meva condició, m’hi sento
més a prop.
L’accessibilitat és una característica
bàsica de l’entorn a construir. És la condició
que possibilita el poder arribar,
entrar, sortir i utilitzar les cases, tendes,
teatres, parcs, llocs de treball, etc, el
que permet a les persones no sentir-se
excloses de la societat per motius de disseny
arquitectònic.
Les barreres són una negació a l’accessibilitat
i no es pot parlar d’accessibilitat
sense reflexionar sobre les barreres,
la seva concepció, tipus i significat. Si
l’accessibilitat és el desig que volem i
esperem, la part positiva és perquè la
barrera es allí, present i protagonista en
el nostre entorn.
AcTUAciÓ
Les barreres físiques troben la seva
màxima expressió en alguns dels següents
sectors: Edificació, urbanisme
i transport. A més, existeixen barreres
d’informació i comunicació que poden
materialitzar-se en altres serveis i tecnologies.
Aquests grans sectors són els que
es veuen recollits a la diferent normativa
autonòmica d’accessibilitat com a grans
àrees en les que s’ha de eliminar les barreres
arquitectòniques.
Valoració entorn exterior Cinema Rambla de Cambrils
Tag 4t trimestre 2009 [ 15 ]
Accessibilitat
És un camp molt ampli el de les barreres,
les podem trobar en qualsevol
dels sectors, abans anomenats i a més,
agreujades, segons el tipus i grau de
discapacitat, física, auditiva, visual, etc,
que pugui tenir una persona, fent-se en
aquest cas, més o menys evidents. Per
això en el treball realitzat per a la elaboració
de la Guia d’accessibilitat de
Cambrils, per les circumstàncies i necessitats
estudiades prèviament, es va limitar
la intervenció a l’entorn i espai urbà
i de l’edificació amb la detecció dels
elements que representaven barreres de
tipus físic a les persones amb mobilitat
reduïda.
Sectors Urbans
SECTORS SOTMESOS A ESTUDI D’ACCESSIBILITAT
Edificació
Urbanització
Administració
Privat
Administració
Privat - Campings
HOTEL
RESTAURANT
- Centres culturals esportius i recreatius
- Centres i serveis sanitaris i socials
- Equipaments de l’administració pública
- Restaurants
- Hotels
- Parcs
- Platges
CÀMPING
CULTURAL
SOCIAL
EQUIPAMENT
Accés X X X X X X
PARC
Rampa X X X X X X X
Servei wc X X X X X X X X
Cambra wc X
Aparcament X X X X X X X X
Escales X X X X X X X
Menjador X
Dormitori X
Ascensor X X X X
Interior X X X X X
Mobiliari X X X X
Piscina X X X
Restaurant X
Supermercat X
Accés platja X
Itinerari ext. X X
Mobiliari urbà X
Assistència X
Vestidor X
Aquests sectors es varen subdividir,
a la vegada, en el que podem anomenar
subàrees o subsectors, és a dir
PLATJA
Dutxa X

Accessibilitat
unitats funcionals més homogènies per
facilitar la detecció visual i valoració de
les barreres arquitectòniques, permetent
d’aquesta manera perfilar millor tant els
problemes com les possibles solucions,
a un nivell bàsic, atès el tipus d’intervenció
realitzada per les característiques i
significat del projecte.
El Codi d’accessibilitat estableix amb
claredat quines són les normes i condicions
per poder considerar un espai adaptat,
segons es tracti d’edificació o espai
públic (urbanisme) i això és el que ens
va permetre, segons la detecció prèvia
de les barreres arquitectòniques observades,
la valoració i qualificació posterior
que es va poder fixar a cada un dels
subsectors del lloc valorat i en definitiva
a l’edifici, establiment i/o instal·lació
considerats.
Tot i no ser exactament idèntiques a
les que es defineixen dins el Codi d’Accessibilitat,
les que es detallen tot seguit
són les definicions a les que hem arribat,
de forma consensuada, per definir els diferents
nivells d’accessibilitat dels espais
i ajustar-les als criteris i forma d’actuació
que hem seguit fidelment per realitzar
aquest treball. Un consens establert
des del vessant tècnic, per un costat, i
l’aspecte sociosanitari per l’altre, de la
mà d’una professional terapeuta ocupacional,
amb el suport i col·laboració de
la qual, penso que hem pogut treballar
i transmetre, amb el resultat final del treball,
un nivell de qualitat força interessant.
AdAPTAT Espai físic o element de
l’entorn accessible, que permet l’ús per a la
marxa o desplaçament amb total independència
i seguretat als usuaris de cadira de
rodes o altres ajuts tècnics.
PRAcTicABlE Espai físic o element de
l’entorn que, tot i no ser adaptat, permet el
seu ús per a la marxa o desplaçament amb
cert esforç o grau de dificultat de forma autònoma
als usuaris de cadira de rodes o altres
ajuts tècnics.
iNAccESSiBlE Espai físic o element de
l’entorn que per les seves característiques de
disseny NO permet l’ús independent i segur
per a la marxa o desplaçament a les persones
usuàries de cadires de rodes o d’altres
ajuts tècnics.
cONVERTiBlE Espai o element inicialment
inaccessible o practicable però que
amb una remodelació, segons els paràmetres
d’accessibilitat, permet ser transformat
en adaptat.
conclusions
Per a molts, pel que he pogut veure sobre
el terreny, l’eliminació d’un desnivell
existent en un espai es limita a formar un
element (rampa) que uneixi el punt més
baix amb el de més amunt, si es possible
amb la distància més curta. Això dóna
com a resultat en la majoria dels casos,
inclús llocs públics, una rampa “llançadora”
que no té res a envejar a cap dels
aparells acrobàtics del Circ du Soleil.
És a dir, amb un disseny i acabat molt
adients perquè qui sigui atrevit i es vegi
prou valent per utilitzar-la, s’arrisqui a
ser inclòs , almenys temporalment, dins
el gremi o padró de persones amb mobilitat
reduïda, perquè el més probable
es que acabi, com a mínim, en mans del
traumatòleg.
Que el servei higiènic necessita unes
barres de suport. Cap problema, un forat
aquí, un altre allí i tenim la barra que
fa falta penjada. Però a la alçada i distància
incorrectes, es clar. Pot ser amb
sort, fins hi tot, no “balla”
També es just que mencioni en els
crèdits d’aquesta conclusió els “altres”
serveis higiènics que, tenint la fortuna de
disposar de l’espai interior de maniobra
i apropament als equips sanitaris, s’han
convertit en magatzem de gènere del
local o en el vestidor del personal que
treballa en l’establiment. O sigui, que
l’espai interior de maniobrabilitat ha desaparegut
i el que havia de ser ja no és.
Aquests són uns petits exemples del
seguit d’irregularitats que es poden trobar
als diferents espais valorats. Res
important pot semblar, però el suficient
perquè signifiqui que una persona amb
mobilitat reduïda ja no hi pugui tenir accés
i es vegi privada del seu dret.
S’aprecien, en alguns casos, bones
intencions per eliminar les barreres arquitectòniques
però els exemples anteriorment
mencionats demostren que
s’hauria de acudir i acceptar rebre l’assessorament
tècnic en unes circumstàncies
o terapèutic en d’altres per tal de
detectar les barreres i obtenir les solucions
més encertades per eliminar-les de
manera que la solució escollida transformi
el lloc en un espai adaptat, és a
dir que, com a tal permeti el seu ús per
a la marxa o desplaçament amb total
independència i seguretat als usuaris de
cadira de rodes o altres ajuts tècnics.
En resum, considero que es destacable
el baix nivell general de accessibilitat
en tots els sectors, en uns més
Tag 4t trimestre 2009 [ 16 ]
Disseny de rampa amb pendent excessiu
Servei higiènic utilitzat com a vestidor. S’ha tret la barra
abatible
que en altres, però per a “consol” dels
responsables dels llocs valorats, res que
s’allunyi de la mitjana estatal. Potser
d’altres poden pensar que hi ha molt de
fet i guanyat en aquest aspecte, però
això seria caure en un error si tenim en
compte i ens permetem, per un moment,
reflexionar amb el grau d’accessibilitat
detectat en que s’han trobat els diferents
espais valorats i ho comparem amb el
desenvolupament normatiu i criteris tècnics
que han de complir els elements
que component les edificacions i altres
espais perquè puguin ser catalogats
d’accessibles.
Això portaria a reafirmar que la causa
principal dels problemes d’accessibilitat
(presencia de barreres) es deu més a
l’absència de una presa de consciència
generalitzada de l’objectiu del “dissenys
per a tots” que a la inexistència o defectes
en la normativa d’aplicació, o a la
falta de criteris tècnics de la mateixa.

Resultat preliminar de les valoracions
Percentatge
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Percentatge
50%
45%
40%
35%
30%
25%
20%
15%
10%
5%
0%
23%
13%
HOTElS (13)
Mentre es continuï dissenyant i construint
sense un nivell previ de conscienciació
i manca total d’acompliment de
la normativa, difícilment es podrà millorar
el percentatge dels espais adaptats.
Sempre hi hauran edificacions “recents”
que tard o d’hora s’hauran de incloure
en programes i plans d’actuació per
millores de l’accessibilitat. Amb el fàcil
que resultaria, amb la normativa que
existeix, fer-ho millor des del començament!!!
Em permeto recordar com a fet destacable,
alguns apartats establerts en
el Codi d’accessibilitat, vigent des de
1995
Títol III
Mesures de control
Art 15
Llicències i autoritzacions municipals
El compliment dels preceptes d’aquesta
Llei serà exigible per a la concessió de
les preceptives llicències i autoritzacions
municipals.
62%
Nivell accessibilitat
RESTAURANTS (105)
47%
15%
40%
ADAPT. PRACT. INACCE.
Nivell accessibilitat
Adaptat
Practicable
inaccessible
50%
45%
40%
35%
30%
25%
20%
15%
10%
5%
0%
Percentatge
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
8%
14%
cUlTURAl i ESPORTiU (13)
cAMPiNGS (7)
Article 16
Visats dels projectes tècnics
Els Col·legis professionals que tinguin
atribuïdes competències en el visat dels
projectes tècnics necessaris per a l’obtenció
de les llicències a què fa referència
l’article 247 del Decret Legislatiu
1/1990, del 12 de juliol, denegaran els
visats si els projectes contenen alguna infracció
de les normes sobre supressió de
barreres arquitectòniques
Títol V
Disposició addicional tercera
Els plans d’adaptació i supressió de
barreres arquitectòniques que disposa
aquesta Llei seran elaborats per les corresponents
administracions públiques en
el termini de dos anys des de l’entrada
en vigor d’aquesta Llei. Aquests Plans
seran revisats cada cinc anys i realitzats
en un termini màxim de quinze anys.
És evident que en el decurs dels anys
han augmentat considerablement les
mesures de foment per a l’eliminació de
les barreres arquitectòniques però de
57%
ADAPT. PRACT. INACCE
Nivell accessibilitat
46% 46%
ADAPT. PRACT. INACCE.
Nivell accessibilitat
Tag 4t trimestre 2009 [ 17 ]
29%
Percentatge
Accessibilitat
res serveixen per augmentar les expectatives
de millora si paral·lelament els
“forats” o punts febles que representen
determinats tràmits no s’arreglen i es
compleixen com cal.
Vull mencionar, per acabar, que és
important mantenir viva una línia d’actuació
en aquest aspecte i sobre la que
s’ha de continuar incidint, amb independència
del sector que es tracti.
• Conscienciació, formació i promoció
• Normativa, normes tècniques i guies
• Plans i programes
• Promoció de la investigació i qualitat
Notes:
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Percentatge
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Percentatge
50%
45%
40%
35%
30%
25%
20%
15%
10%
5%
0%
42%
SANiTARi i SOciAl (19)
53%
ll u í s ro i g
Arquitecte tècnic
Fundació Tarragona Unida
- Pla d’accessibilitat 2003-2010
- L’accessibilitat a España. Diagnòstic i bases per a un pla
integral de supressió de barreres arquitectòniques.
5%
ADAPT. PRACT. INACCE.
56%
Nivell accessibilitat
AdMiNiSTRAciÓ PÚBlicA (9)
22%
22%
ADAPT. PRACT. INACCE.
Nivell accessibilitat
PARcS (4)
50% 50%
ADAPT. PRACT. INACCE.
Nivell accessibilitat
0%

Accessibilitat
AccESSiBiliTAT!!
Quelcom més que la supressió de barreres arquitectòniques.
Una visió des de la teràpia Ocupacional
Malauradament, quan es parla d’accessibilitat,
es tracta de manera parcial, ja que
única i exclusivament es valora a partir de
la presència o no de barreres arquitectòniques
sense contemplar la resta de barreres
existents (barreres de la comunicació,
del transports,…). Criteri de valoració, que
des de la meva perspectiva i experiència
professional és erroni i discriminatiu. La supressió
de les barreres arquitectòniques
com a mesura única de disseny de l’entorn
i promoció de l’accessibilitat és insuficient
donat que només afavoreix l’autonomia i
possibilitat d’ús segur i adequat dels serveis
i recursos comunitaris a un perfil en concret
de discapacitat: les persones amb mobilitat
reduïda i els usuaris de cadires de rodes
(discapacitats físics), no valorant ni incloent
les necessitats d’altres col·lectius amb situació
també de discapacitat, ja sigui aquesta
de naturalesa psíquica o sensorial.
Seria necessari incorporar l’accessibilitat
integral en el disseny per a aconseguir
espais, elements, medis de transport i sistemes
de comunicació aptes per a totes les
fases i circumstàncies de la vida, ja que promoure
l’accessibilitat no és únicament una
necessitat de les persones amb discapacitat
permanent, sinó que és una avantatge i un
benefici per a tots els ciutadans en general.
Per tal de treballar per l’accessibilitat integral,
tenim al nostre abast dues actuacions
bàsiques, ambdues són diferents, però a la
vegada complementàries.
La primera d’elles és el disseny universal
dels entorns i els productes, que conté
com a idea fonamental dissenyar l’entorn de
manera que aboleixi la necessitat de construir
un segon entorn paral·lel per a les persones
amb discapacitat. Es basa en construir
espais i dissenyar productes i serveis que
puguin ser utilitzats per totes les persones,
independentment de la seva capacitat funcional.
La segona actuació és la inclusió d’ajuts
tècnics. Actuació necessària donada la heterogeneïtat
de la discapacitat. Són productes
i serveis específics per donar resposta a necessitats
també específiques.
Ambdues actuacions es cataloguen com
a complementàries perquè les necessitats
dels usuaris d’un mateix producte o servei
obliguen a un disseny el més general
possible, que a la vegada, requereix anar
acompanyat de dispositius (ajuts tècnics),
que poden estar integrats o no al disseny
general per donar resposta a les necessitats
específiques i individuals davant les discapacitats
greus.
Únicament partint d’aquestes premisses
podrem contribuir a que tots els ciutadans
gaudeixin d’una major qualitat dels serveis
oferts, a la vegada que es facilitaran els
desplaçaments, l’accés, la comprensió dels
continguts de la informació escrita i visual,
i la integració de qualsevol persona al teixit
social, evitant l’aïllament i la marginació en
la que poden veure’s sotmeses.
Voldria rescatar, arrel de l’experiència
viscuda durant la realització de l’estudi de
camp per a col·laborar en la creació de la
nova guia d’accessibilitat del municipi de
Cambrils, tres aspectes que considero prou
importants per a compartir-los donades les repercussions
que aquests tenen sobre el grau
d’autonomia i capacitació d’accés i ús segur
als serveis, recursos i activitats ofertes per la
comunitat, a les persones amb discapacitat.
1. La manca de rigor en les actuacions
de supressió de barreres arquitectòniques,
la qual cosa crea situacions de risc innecessàries
per a la integritat física de les persones
que en són usuàries.
2. L’entorn i material discapacitant en
sí i per sí mateix. Un entorn, servei o recurs
inapropiat en el seu disseny dona lloc a
l’increment del grau de discapacitat inherent
en la persona ja en situació de discapacitat.
L’individu veu reduïda la seva funcionalitat
de base i la seva capacitat residual d’interacció
amb el medi tan físic com social com
a conseqüència directe d’unes instal·lacions
i productes, estructural i ergonòmicament inadaptats.
El disseny de l’entorn i la inexistència,
imprecisió o mesures errònies dels petits
detalls dels productes, reverteixen negativament
en la capacitat, autonomia i seguretat
de la persona usuària, creant situacions de
risc i de dependència havent de demanar
ajut quan altrament no la requeriria. Pastells
ergonòmicament mal dissenyats i a una alçada
inadequada, col·locació de barres de
suport a les cambres de bany a distàncies,
alçades o inclinacions no correctes, manca
de manteniment o instal·lació no segura de
les mateixes, panys de les portes inaccessibles,
situació i disseny de la grifaria funcionalment
discapacitant, col·locació d’ajuts
tècnics inapropiats a dutxes i banyeres,
absència dels mateixos en entorns que ho
Tag 4t trimestre 2009 [ 18 ]
requereixen, alçada útil insuficient de taules,
forma i disseny de les potes de taules i cadires
inaccessibles, cadires de material lliscant
i sense presència de reposabraços, rampes
amb manca de senyalització cromàtica i de
canvi de textura, manca de sistemes auditius
i lluminosos, passamans de longitud insuficient,
alçades dels miralls inaccessibles, pes
excessiu de les portes a manipular, tríptics
i documentació escrita inaccessible, sistemes
d’il·luminació insuficients, interruptors
amb temporitzador allunyats de les zones
d’abast, materials de revestiment vertical
lliscants i reflectants..., el llistat podria ser
interminable.
3. La manca de cultura de l’accessibilitat.
Tot i ser evident l’existència d’una
major sensibilització i conscienciació social
cap a la discapacitat, i la creixent disponibilitat
legislativa sobre la matèria, la cultura
de l’accessibilitat en tota la seva complexitat
no arriba a la totalitat de professionals que
treballem i prescrivim solucions al col·lectiu
de persones amb discapacitat, i menys encara
a la societat en general o als propietaris
d’establiments públics, siguin de l’ordre
que siguin.
Procurar documentar-nos, incrementar
aquest coneixement i voler aprendre i millorar
a partir de l’experiència davant problemàtiques
específiques e insòlites de discapacitat,
resulta important, enriquidor i necessari per
a, entre tots els professionals de les diferents
disciplines que abordem aquesta temàtica,
s’aconsegueixi una accessibilitat integral,
contemplant no només les necessitats de les
persones amb limitacions físiques sinó també
atenent les necessitats de persones amb
limitacions sensorials i psíquiques.
Ja per concloure, dir que, entesa l’accessibilitat
en relació amb tres aspectes bàsics
de l’activitat humana: mobilitat, comunicació
i comprensió, el que aquesta pretén és
evitar i abolir qualsevol impediment o barrera
que dificulti o no permeti el desenvolupament
de les anomenades activitats de la
vida diària.
Aconseguir la màxima accessibilitat i
suprimir les barreres és una necessitat per
al col·lectiu de persones amb discapacitat
temporals o definitives i també una millora
del confort per a la resta de la població.
An n A pu j o l i An g u e r A
Terapeuta Ocupacional

lA RESTAURAciÓ dEl cASTEll
dE VilA-SEcA (3)
Anàlisi estructural i conclusions
METOdOlOGiA dE l’AcTUAciÓ
• Definició de l’estat actual de la fusta,
de la seva geometria i de les tipologies
patològiques existents, amb l’ajuda de
les cales que s’hagin considerat necessàries.
• Aixecament gràfic tant de la geometria
i detalls constructius de forjats i coberta
com de les lesions observades.
• Realització d’una campanya d’assaigs
destinada a conèixer la qualitat i
el comportament dels diferents materials
existents, així com la idoneïtat dels processos
constructius emprats.
• Comprovació numèrica de la capacitat
portant dels diferents elements estructurals
de fusta en l’estat d’ús futur.
• Anàlisi de les causes de cada tipologia
patològica a partir dels treballs
descrits en els apartats anteriors.
• Tot això porta a una sèrie de conclusions
i recomanacions que corresponen
a l’últim capítol d’aquest estudi.
ASSAiGS i cAlES
Els assaigs efectuats en els elements de
fusta de l’estructura han consistit bàsicament
en:
• Exploració superficial, mitjançant
punxó metàl·lic, de la fusta per localitzar
buits i desperfectes ocults.
• Exploració superficial, mitjançant
martell, de la fusta per localitzat buits i
desperfectes ocults.
• Extracció de testimonis cilíndrics,
mitjançant trepant elèctric, de les zones
amb possibles lesions o atacs xil·lòfags.
• Determinació de la humitat de contacte
mitjançant protímetre de punxes.
Resumint les dades obtingudes dels
diferents assaigs realitzats es constata
un atac molt generalitzat sobre l’estructura
de fusta, tant per part d’insectes de
cicle larvari (anòbids-corc i cerambícids-
corc gran) com per part d’insectes socials
(tèrmits), en forma de restes d’antics
atacs com en atacs plenament actius en
el moment de les inspeccions.
Les mesures d’humitats de contacte
han resultat baixes (corresponents a zones
seques) en tots els casos, ja que en
el cas concret de les filtracions d’aigua
de pluja feia molt temps que no plovia i
en el cas de pèrdues d’aigua dels sanitaris
i dels desaigües, aquests estan fora
d’ús des de fa molt temps.
ANÀliSi ESTRUcTURAl
Es procedeix a l’avaluació de l’estat actual
dels sostres del castell de Vila-Seca
(Tarragona). Els sostres estan formats
per bigues de fusta de diversa tipologia
sobre les que es recolzen els paviments
i els envans.
Les dades utilitzades per aquesta
comprovació s’han obtingut de les ins-
Tag 4t trimestre 2009 [ 19 ]
Rehabilitació
Aquest tercer article sobre la restauració del Castell de Vila-Seca continua parlant de l’anàlisi estructural
del Castell i les seves conclusions, per tal de poder afrontar amb major seguretat una intervenció
al Castell i amb el màxim coneixement de l’edifici de forma prèvia a l’execució de l’obra.
Vista general de la part superior de l’estructura de fusta de la coberta de l’edifici
peccions i cales de definició realitzades.
1. dades dels materials
Donat que no es disposa de dades sobre
les característiques reals dels materials,
es suposaran les dades que a continuació
s’indiquen:
- Fusta massissa de pi amb classe resistent
C18:
- Resistència característica a flexió:
fm,k = 180 kg/cm 2
- Resistència característica a tallant:
fv,k = 20 kg/cm 2
- Resistència característica a compressió
paral·lela: fc,0,k = 180 kg/cm 2
- Mòdul d’elasticitat paral·lel mig: E0
= 9 kN/mm 2
2. càrregues considerades
Per al desenvolupament del present informe
es tindran en conta les càrregues

Rehabilitació
Detall de vàries de les bigues de fusta de la coberta que han hagut de ser reforçades amb elements metàl·lics
que es mostren a continuació:
- Sostre planta baixa: Pes propi fusta:
200 kg/m 2 /Sobrecàrrega d’ús: 300
kg/m 2
- Paviment i envans: 150 kg/m 2
- Sostre planta primera: Pes propi
fusta: 300 kg/m 2 S / Sobrecàrrega
d’ús: 300 kg/m 2
- Paviment i envans: 150 kg/m 2
- Sostre planta coberta: Pes propi fusta:
180 kg/m 2 / Sobrecàrrega d’ús:
100 kg/m 2
3. Geometria de l’estructura
L’estructura horitzontal del castell està
formada per diverses tipologies de sostre.
Es dibuixa i es detalla la seva geometria,
per plantes, les característiques
de cadascuna d’aquestes tipologies.
4. Resultats de l’anàlisi
En la definició actual es durà a terme la
comprovació a resistència i deformació
de les diferents tipologies de sostre que
composen cadascuna de les plantes del
castell.
És important destacar que no s’ha
tingut en compte una possible pèrdua de
les propietats resistents de la fusta degut
als efectes dels tèrmits o d’altres agents
que amb el pas del temps hagin pogut
degradar la fusta.
ANÀliSi dE lA PATOlOGiA
La realització de l’anàlisi es fa sota la
premissa de que l’aparició de símptomes
patològics representats per lesions
(fissures, escrostonaments, humitats,
etc.) ja siguin estructurals o no, han de
quedar justificades per anomalies detectades
a nivell de disseny i/o càlcul dels
elements afectats, limitacions dels materials,
paranys comesos durant el procés
d’execució, o falta de manteniment durant
el seu ús.
En principi es parteix de la consideració
de que tota comprovació ajustada
a un model contrastat en la normativa
que defineix l’incompliment d’una disposició
d’aquesta, justifica de per si l’aparició
d’un dany.
L’esmentada anàlisi es fa en base a
les dades subministrades de projecte, la
patologia observada i els estudis realitzats.
A aquest respecte s’ha de refermar
en el desconeixement del resultat final
de l’execució d’alguns detalls constructius,
pel que les observacions i assaigs
realitzats han estat determinants per a
definir l’obra realment construïda i procedir
a la seva anàlisi, amb les limitacions
lògiques, conseqüència del nivell
d’exhaustivitat del mostreig efectuat.
El sostre de la coberta és a quatre
aigües format per 4 bigues principals de
fusta de secció 40x35 cm. En el vèrtex
on s’uneixen les 4 bigues existeix un pilar
de fusta de 40x40 cm de secció el
qual, al mateix temps, s’estintola sobre
una jàssera de fusta de 40x40 cm de
secció. Aquesta jàssera de recolzament
es sustenta sobre murs de càrrega.
L’estructura principal de cada costat
de la coberta està formada ¡ per bigues
de fusta de 22x22 c/110 cm recolzades
sobre els murs de càrrega del castell
i les bigues principals esmentades anteriorment.
De l’anàlisi de la patologia observada
i dels estudis, assaigs, anàlisi i comprovacions
realitzats, es pot concloure
amb el que a continuació s’indica:
Tag 4t trimestre 2009 [ 20 ]
En general es pot constatar que l’estructura
de fusta de l’edifici presenta
atacs generalitzats i importants d’insectes
xilòfags de cicle larvari (carcoma i
cerambícids) i, sobretot, d’insectes socials
(termites), tant recents com plenament
actius en el moment de les inspeccions.
Aquests atacs, principalment els dels
tèrmits, han ocasionat danys molt importants
en alguns elements de l’estructura
portant de l’edifici.
cONclUSiONS
És important destacar la magnitud i
l’abast dels atacs, que denota que
aquests s’han estat produint al llarg de
molts anys, ja que els diferents insectes
han trobat un hàbitat molt favorable al
seu desenvolupament, justificant-se així
la importància de les lesions.
Els atacs d’anòbids (carcoma) i de
cerambícids (corc gran) són generalitzats
i estan plenament actius en alguns
casos concrets, fins i tot en el cas dels
mobles, però no impliquen un dany estructural
important.
Els atacs dels tèrmits són, a part de
generalitzats, importants en alguns casos
concrets.
S’han constatat atacs molt importants
en algunes de les bigues més antigues
del sostre de planta baixa i sobretot en
les cobertes (cuina en sostre de planta
primera i cobertes del cos central i de la
torre annexa). Aquests atacs impliquen
pèrdues de secció de fusta significatives
i influeixen en algun cas en la pròpia
deformabilitat dels sostres dels que formen
part.
Durant les visites d’inspecció realitzades,
al marge de definir les caracte-

Vista general de les cales de definició del forjat tipus 5 de sostre de planta primera
rístiques i la importància dels atacs soferts
pels elements de fusta, s’ha definit
la geometria de l’estructura per tal de
comprovar els coeficients de seguretat i
les sobrecàrregues d’us per a una utilització
pública de l’edifici després de la
futura rehabilitació plantejada.
De l’anàlisi estructural realitzada es
desprèn que, com és lògic, una bona
part de l’estructura no compleix amb els
coeficients de seguretat que marca la
normativa actual, ja sigui a flexió en uns
casos concrets com a deformació en la
major part dels casos.
És important destacar que aquesta
comprovació de l’estructura s’ha realitzat
amb les seccions òptimes de fusta,
sense tenir en conta les pèrdues provocades
pels atacs constatats.
És per això que, de cara a establir
les recomanacions de reforç i/o enderroc
que es descriuen a continuació, s’ha
analitzat cada element considerant tant
la capacitat portant com l’estat degradació
al mateix temps.
A partir de les conclusions extretes
de l’estudi efectuat, es recomana
la realització d’un projecte específic
de rehabilitació, reparació i reforç de
l’edifici que contempli, com a mínim,
les següents actuacions prèvies al canvi
d’ús plantejat:
• L’important estat de degradació de
totes les cobertes (sostre de cuina de
planta primera, coberta del cos central
i coberta de la torre annexa) fan
recomanable el seu enderroc, ja que
els atacs fonamentalment de tèrmits
i els podriments afecten de forma
important a les bigues principals, a
més de a les secundàries.
• El projecte de rehabilitació haurà de
contemplar l’eliminació de les causes
que originen les humitats que afavoreixen
els atacs xilòfags i els podriments.
Donat que s’haurien d’enderrocar
totes les cobertes, s’haurà de
garantir l’estanquitat de les façanes i
dels conductes de subministrament i
evacuació d’aigües.
• S’hauran de prendre les mesures
necessàries per evitar el pas dels
tèrmits des dels nius cap a l’interior
de l’edifici, col·locant les trampes o
mitjans necessaris.
• La fusta que es pretengui mantenir
s’haurà de protegir mitjançant injeccions
de productes especials que
eliminin els diferents atacs detectats i
impedeixin un futur accés.
• Si es pretén la restitució de les cobertes
amb d’altres elements de fusta
nova, aquesta s’haurà de tractar
amb auto-clau o haurà de ser lami-
Tag 4t trimestre 2009 [ 21 ]
Rehabilitació
Vista general del recolzament d’una de les bigues principals de la coberta de la torre
annexa, amb humitats i atacs de tèrmits
nada i protegida, de cara a garantir
que no pateixi atacs de cap tipus.
• Degut a la gran quantitat de fusta
existent, s’haurà de redactar i complir
un pla de manteniment exhaustiu
de l’estructura, que estableixi un procés
de protecció preventiva acotat i
endreçat en el temps i permeti detectar
nous atacs, cas de produir-se.
Totes les actuacions de reparació,
reforç i manteniment llistades en aquest
apartat les hauran de dur a terme i controlar
empreses i tècnics especialitzats.
El proper article sobre la Restauració
del Castell de Vila-Seca tractarà de les
solucions adoptades per a la restauració
de les cobertes del castell i els seus
resultats finals.
ru b é n He r A s tu s e t
i mi q u e l orellAnA gAVA l d à
Arquitectes
Parts d’aquest article s’han extret de l’anàlisi estructural
realitzat per l’empresa COTCA SA, a qui agraïm la seva
col·laboració i en especial a Valentí Ródenas, arquitecte
tècnic.

Rehabilitació
fORMiGÓ ARMAT PER RESTAURAR
Valoració de l’ús i els efectes del formigó armat com a tècnica
de restauració en edificis històrics a l’Europa del segle XX
El formigó armat es va convertir
en el material més emprat en
la restauració d’edificis històrics
a l’Europa del segle XX. Els
seus principals usos en aquest
àmbit van sorgir a França i Itàlia, al principi
de segle. A partir dels anys cinquanta
es va generalitzar aquesta tècnica de
restauració a la resta d’Europa i després
dels anys setanta, a Amèrica i Àsia. La
confiança excessiva en el formigó, l’absència
d’una teoria específica sobre el
seu ús, i la manca d’estudi previ van provocar
uns efectes negatius sobre els edificis
en què es va actuar. A continuació
s’analitzen les raons de com i per què el
formigó armat esdevé tan important en
la restauració patrimonial en aquest període,
així com els seus efectes negatius
sobre els edificis i el seu estat actual 1 .
Al principi del segle xx es va
començar la pràctica generalitzada
de substitució dels materials
tradicionals per un nou material: el
formigó armat
L’interès d’aquesta investigació va
sorgir d’observar la irrupció que durant
el segle XX varen tenir els nous materials
en la restauració. Al principi del segle es
varen començar a produir grans canvis
en la concepció estructural dels edificis
històrics, en part com a conseqüència
de la forma en què es varen intervenir.
Es va començar la pràctica generalitzada
de substituir els materials tradicionals
per un nou material: el formigó armat. A
aquest material se li atribuïen unes característiques
especialment favorables:
resistència, durabilitat, plasticitat, versatilitat,
actualitat expressiva, major rapidesa
de fabricació, control del material
i disminució dels costos.
Així, els motius de la seva difusió varen
ser molt diversos: factors socials i històrics
però, principalment, econòmics i
tècnics. La confiança cega per una tècnica
moderna va suposar transformacions
com l’abandonament dels materials tradicionals,
amb la consegüent pèrdua de
mà d’obra qualificada, que va causar
Catedral de Reims, Francia (1906), Paul Gout
A la primera fase d’actuació van introduir bigues de
formigó armat al coronament de la façana principal per
unir les dues torres i disminuir les tensions del rosetó
l’oblit de com construir i restaurar edificis
de fàbrica amb els materials d’origen
(pedra, maó, fusta i morters de calç).
Ignacio Garate estableix que “des
del principi del segle XX es varen considerar
obsolets l’ús de materials tradicionals
com els morters de calç, el que en va provocar
l’extinció de la mestria artesanal,
agreujant encara més el problema” 2 . Per
tant –poc a poc– els coneixements sobre
la tècnica constructiva antiga es varen
anar perdent i, com diu Luigi Sorrentino,
“la gran difusió d’aquests nous materials
va provocar l’abandonament de la pràctica
de restaurar edificis de maçoneria
amb maçoneria” 3 .
Un altre factor que va influir perquè
s’introduïssin els reforços de formigó
va ser la poca resistència que es reconeixia
a les estructures tradicionals. Es
desconfiava de la seva estabilitat 4 : “Es
pressuposa que les fissures i esquerdes
en els edificis històrics indiquen un perill
imminent per a la seva estabilitat, però
això no és necessàriament així” 5 . En
moltes ocasions, les esquerdes i les fissu-
Tag 4t trimestre 2009 [ 22 ]
Catedral de Reims, Francia (1945) Henri Deneux
Per reparar els danys de la Segona Guerra Mundial es
va fer servir el formigó armat en diverses zones. En la
coberta aquest material va servir per “simular elements
prefabricats”. A més que els pilars de la nau van ser
reforçats amb injeccions de formigó
res són una de les formes que té l’obra
de fàbrica per “defensar-se”, fent articulacions
que li permeten moure’s sense
col·lapsar-se.
La Carta d’Atenes de 1931 és el
primer document internacional per a la
protecció dels monuments. Per primera
vegada es varen plantejar qüestions clarament
tecnològiques a favor de l’ús del
formigó armat. Específicament a l’article
V s’esmenta:
“Els experts aproven la utilització
prudent de tots els recursos de la tècnica
moderna per a la conservació dels edificis
antics, i més especialment el formigó
armat”.
Les esquerdes i les fissures són una
de les formes que té l’obra de fàbrica
per “defensar-se”, fent articulacions que
li permeten moure’s sense col·lapsar-se.
Primeres intervencions amb
formigó armat
Durant la primera meitat del segle XX, el
formigó armat té una doble funció. En
primer lloc, conservar zones arqueolò-

Catedral de Tui, Reposició d’una nova coberta amb cèrcol i formigó armat en voltes del transepte, cimbori, capelles i
naus del creuer. Com acabat final teula àrab
Catedral de Tui, Pontevedra, 1965-72. Pons Sorolla. Consolidació de les voltes del claustre. Introducció de cèrcol en
els murs de la nau central, en el creuer i absis. Seguint els criteris d’intervenció dels anys setanta del llibre Ruinas en
Construcciones Antiguas
giques del mediterrani i, en segon lloc,
actuar de recurs suprem per reconstruir
edificis històrics durant la Primera i la
Segona Guerra Mundial.
A França, i després a Itàlia, es troben
les primeres intervencions amb formigó
armat, al començament de segle.
A França, el precursor en va ser Anatole
de Baudot, deixeble de Viollet-le-Duc.
Baudot va establir que: “No s’havia
de témer les noves tècniques, ja que
aquestes es basen en un millor sistema
constructiu” 6 . El 1907, estava totalment a
favor de les restauracions amb formigó,
i afirmava: “Fins a aquests últims anys
els treballs de restauració han consistit
en millores parcials, sense que les modificacions
reals s’hagin realitzat. Tanmateix,
avui, gràcies al formigó armat, és
possible emprar un remei absolutament
eficaç. Aquesta admirable tècnica contribuirà
a la conservació dels nostres
edificis de l’Edat Mitjana sense canviar
el seu esperit…” 7 . Els primers exemples
d’usos del formigó armat a França varen
ser: Paul Gout (1880) va reparar uns
forjats amb formigó armat al Mont Saint
Michel. Emile Brunet (1897) va col·locar
una closca de formigó armat per sobre
de les voltes i va reforçar el pòrtic nord
de la catedral de Chartres. Anatole Baudot
(1899) va consolidar els fonaments
de l’església de Sant Nicolas de Blois.
Emile Brunet (1905) va col·locar al creuer
un forjat de formigó armat a la catedral
de Laon. Paul Gout (1906) va reforçar
amb bigues de formigó armat les
dues torres de la catedral de Reims i a la
catedral de Beauvais (1906 – 1910) va
substituir la coberta original per un forjat
de formigó armat.
En el cas d’Itàlia, l’ús del formigó
armat es va centrar a solucionar problemes
sísmics. La catedral de Messina, a
Sicília, es va malmetre fortament pel terratrèmol
del 28 de desembre de 1908.
Francesco Valentí va realitzar el projecte
de restauració estructural i la solució
es va basar en “reconstruir integralment
l’obra, amb la prèvia demolició de tots
els murs perimetrals que havien suportat
el sisme”, però amb la singularitat que
la nova estructura portant fos realitzada
amb formigó armat per satisfer la norma
sísmica de 1909.
Les primeres restauracions amb
formigó armat es realitzen a
cegues i coincideixen amb l’èxit de
la construcció moderna
És important tenir present que els
primers edificis històrics restaurats amb
formigó armat “es realitzen a cegues i
coincideixen amb l’èxit de la construcció
moderna; aquesta confiança per la
Tag 4t trimestre 2009 [ 23 ]
Rehabilitació
Catedral de Tui, 1965. Vista del formigó en les voltes
del claustre
Imatge del llibre Ruinas en Construcciones Antiguas.
Detall del reforç en voltes amb llosa de formigó armat
nova tecnologia influeix en el fet que es
traspassin alguns conceptes estructurals
a la restauració” 8 .
Després de la Segona Guerra Mundial,
la immensa destrucció provocada
“va generar que l’ús del formigó armat
tingués un auge molt important per a la
reconstrucció del patrimoni” 9 . Entre les
raons principals varen destacar: els factors
econòmics i la urgència amb què
s’havia d’intervenir en els monuments.
Les estructures de formigó armat estaven
considerades materials de baix cost, rapidesa
de fabricació i reforç excel·lent.
A més, proporcionaven “l’avantatge de
múltiples actuacions com: fusteries originals
que estaven deslligades dels murs
de maçoneria; reforç als elements estructurals,
com arcs, voltes, cúpules i torres
molt fetes malbé per les bombes; tensors
dintre del mur per lligar-los; injeccions de
ciment per fer més rígids els paraments,
i elements decoratius deteriorats” 10 . En
aquesta època la versatilitat que va oferir
el recurs del formigó armat va afavorir
les múltiples reconstruccions estructurals
malmeses.
Entre els principals exemples a Itàlia
per a les reparacions de la guerra destaquen:
l’església de San Lorenzo Fuori
le Mura, a Roma, i l’església de San
Francesco, a Viterbo, on es va emprar
un enginyós sistema d’elements horit-

Rehabilitació
Santa Maria Cosmedin, Roma. 1958. Els murs, les voltes
i el campanar van ser intervinguts amb el sistema de
cosits armats
Uxmal, Cuadrángulo de las Monjas. México. (2005).
Danys a la majoria de les llindes reforçades amb formigó
armat. Presència d’oxidacions, sals i carbonatació
del formigó
zontals i verticals, per tesar i col·locar
a plom les parets. Un altre exemple va
ser el pont de Verona, reconstruït segons
la seva forma original; a l’interior tenia
estructures de formigó armat i per l’exterior
estava folrat amb maó. L’església de
Santa Chiara, a Nàpols, va quedar molt
malmesa; per això es va decidir buidar
les pilastres per privar-les de la seva funció
estàtica i reforçar-les a l’interior amb
peces ocultes de formigó armat. A més,
es va reconstruir la coberta amb un forjat
de formigó armat.
A França, l’edifici més representatiu
per a les actuacions de després de la
guerra en què es va aplicar el formigó
armat va ser la catedral de Reims.
Henri Deneux va emprar el formigó per
“simular elements prefabricats de la coberta;
aquest nou material permetia fer
un muntatge fàcil, mantenir l’aspecte original
i baixar els costos per la dificultat
d’aconseguir fusta” 11 . Es van substituir
unes 1.200 bigues de fusta per bigues
prefabricades de formigó i es varen reforçar
els pilars mitjançant injeccions de
ciment líquid.
En el cas d’Espanya, un dels tècnics
pioners en introduir el formigó armat en
les intervencions d’edificis històrics va
ser l’arquitecte tècnic López Collado 12 .
El criteri a seguir era: “En l’actualitat,
disposem de materials moderns que poden
millorar la duració del monument i
allargar-li la vida; per això a les zones
ocultes empraren aquests materials” 13 .
López Collado va escriure el llibre Ruinas
en construcciones antiguas (1974).
Aquest document es va convertir en el
manual de restauració, a partir dels anys
setanta i encara fins als noranta, per a
la majoria d’universitaris i arquitectes
interessats en la conservació del patrimoni
espanyol. Era dels pocs materials
que existia a l’època que proporcionava
pautes a seguir en les actuacions dels
edificis de fàbrica. Per tant, aquest llibre
va tenir una gran difusió i influència en
el sector de la restauració. Algunes de
les solucions que proposa són: les voltes
i els arcs “es podran reforçar emprant el
formigó armat a zones no vistes; també,
s’optarà per construir cèrcols i tirants,
armar pilars de pedra, forjar cobertes
i pisos, i reforçar interiorment murs amb
aquest material”. En el cas de les cobertes
de fusta, estableix que “no hem de
repetir la coberta per una altra de fus-
Tag 4t trimestre 2009 [ 24 ]
Templo de la Compañía, Puebla, Mexico.
Danys després del sisme de 1999. La nau central va
presentar esquerdes de fins 6cm. Aquesta església,
als anys cinquanta, va ser intervinguda amb formigó
(reconstrucció de cúpula i voltes). En aquest exemple
es va comprovar que: “la resposta sísmica dels edificis
històrics es significativament diferent dels edificis
modernes; això es deu a las diferents formes i sistemes
estructurals, així com a las diverses propietats dels
materials.” (Meli, R. 2001)
ta, amb vida limitada i risc d’incendis;
la substituirem per una amb elements i
procediments actuals, com el formigó
armat o metàl·lic, segons els casos i mitjans
econòmics. Aquesta solució sí serà
eficaç i duradora” 14 . Estableix que es
justifica la introducció del formigó perquè
“millora i assegura la permanència
dels elements i l’edifici accepta aquests
materials per a la seva consolidació”.
Afegeix que malgrat que no siguin indispensables
per a l’edifici “sempre s’han
d’utilitzar reforços de formigó, encara
que de moment no els considerem necessaris,
ja que d’aquesta manera evitarem
moviments que escurcin l’estabilitat en
un futur pròxim a l’edifici” 15 .
Després de la Segona Guerra
Mundial, la immensa destrucció
provocada “va generar que l’ús
del formigó armat tingués un
auge molt important per a la
reconstrucció del patrimoni”
Els usos més emprats
Els criteris d’intervenció més emprats varen
ser: micropilotatges en fonaments 16 ,
reforços en contraforts, injeccions armades
i resines epoxi en els murs 17 i voltes,
cèrcols als murs, malles armades
a l’entredós i a l’extradós de voltes 18 i
cúpules, reforços en arcs 19 i columnes, i
reconstrucció de cobertes amb forjats de
formigó armat.
Les raons que varen dur a l’èxit i provocaren
una generalització d’aquesta
tècnica de restauració, a partir dels anys
cinquanta, a Europa, i després dels anys
setanta, a Amèrica i Àsia, varen ser les
següents: confiança excessiva en el formigó,
absència d’una teoria específica 20
sobre el seu ús, influència dels mètodes
de càlcul i fort avanç de la tecnologia
com a signe d’actualitat.

L’escenari propici per a l’expansió:
una confiança excessiva en el
material, l’absència d’una teoria
específica de l’ús, la influència dels
mètodes de càlcul i el fort avanç de
la tecnologia
Valoració de l’estat actual
Desafortunadament, la durabilitat
d’aquestes intervencions no va ser l’esperada,
ja que a partir de la dècada
dels vuitanta es va iniciar un ràpid procés
de deteriorament en aquelles obres
intervingudes amb formigó armat. Durant
aquesta dècada, a la restauració
varen començar a concórrer posicions
contradictòries sobre la forma d’intervenir
el patrimoni històric, el que va produir
diverses alternatives sobre un mateix
problema. D’una banda, va sorgir
la tendència a recuperar les tècniques
tradicionals i interpretar el comportament
estructural dels edificis històrics.
Un dels principals científics que tenia
la intenció de recuperar les tècniques
tradicionals que estaven ja oblidades
i treballar amb materials tradicionals,
evitant utilitzar mitjans invasius o materials
inapropiats com el formigó o el
ferro, va ser l’enginyer d’Italià Antonino
Giuffrè. En la mateixa línia de rescatar
les tècniques tradicionals es varen enfocar
dos congressos, el de l’ICCROM a
Roma (1981), on per primera vegada
apareixen documents especialitzats que
fan referència als problemes del ciment
pòrtland a la restauració, i el de Salamanca
(1984), on es van estudiar els
problemes de l’alteració de la pedra i
dels utilitzats, establint que: “Els morters
de ciment pòrtland són incompatibles
amb els morters de calç”. 21
D’altra banda, i oposant-se al respecte
de la tradicionalitat, es va continuar
amb la pràctica generalitzada de l’ús
del formigó sense reflexionar sobre la
seva idoneïtat sinó més com una recepta
apresa i amb una alta confiança per la
seva tecnologia. Aldo Aonzo considerava
aquest material “com l’instrument i
la tècnica determinant a la restauració,
com el mitjà constructiu modern, científicament
controlable i necessari per a la
conservació”. 22
Sobre una de les tècniques més utilitzades,
l’engrapament en murs i voltes,
el 1988, l’arquitecte italià Paolo Marconi
va dir: “Té una durabilitat dubtosa
per possibles efectes més perjudicials
que beneficiosos, ja que les oxidacions
i disgregacions de l’armadura poden
Ca Michele delle Colonne, Venecia. Al 1960 es va
reforçar amb forjats de formigó armat. AL 1995 per
les nombroses esquerdes es va iniciar una recerca del
estat de l’estructura. Es va verificar que la intervenció
amb formigó armat: “va produir incompatibilitats amb
la elasticitat que era necessari garantir per absorbir
eventuals assentaments; es va poder concloure que
l’estructura va ser alterada de manera irreversible”.
(Lionello, 2000)
agredir l’estabilitat del mur que es volia
reparar” 23 .
Un altre problema que es va comprovar
sobre aquest tipus d’intervencions,
no sols a Espanya sinó a la majoria de
països 24 , és que en gairebé totes el material
va ser aplicat de forma excessiva,
més com una moda que com una necessitat.
Així ho expressa Javier Rivera sobre
la intervenció de Luis Cervera Vela
a la catedral de Valladolid, el 1974, on
es “varen substituir amb formigó armat
parts que no es trobaven excessivament
malament, ja que era la moda a totes les
catedrals”. 25
Al final del segle XX es va començar
a observar, en major grau, que les restauracions
amb formigó armat, que es
pensaven com a molt eficaces, no estaven
superant la “prova del temps” 26 .
Es manifestaven incompatibilitats amb
els elements, tant per les característiques
internes dels materials com pels
errors d’execució de l’obra, atesos els
problemes de la tècnica d’execució, la
qualitat o la quantitat de material. És a
dir, aquest període de prova ha servit
com el millor instrument de mesura per
conèixer i valorar l’efectivitat d’aquestes
intervencions.
Oposant-se al respecte de la
tradicionalitat, es va continuar la
pràctica generalitzada de l’ús del
formigó sense reflexionar sobre
la seva idoneïtat i aplicant-lo de
forma excessiva
Efectes negatius
En les primeres restauracions realitza-
Tag 4t trimestre 2009 [ 25 ]
Rehabilitació
La Alhambra. Granada (2002). Danys causats pels
arrebossats executats amb ciment pòrtland als anys
setanta, i la seva incompatibilitat amb els morters de
cal originals
des amb formigó armat, durant els anys
trenta i quaranta, a les zones arqueològiques
del mediterrani, com el Partenó
d’Atenes, i al patrimoni històric reconstruït
després de la postguerra, a França
i Itàlia, a partir dels anys vuitanta es
varen començar a presentar múltiples
patologies. En la majoria dels casos es
va poder comprovar que existien fortes
degradacions, despreniments entre els
materials originals i el formigó, corrosió
dels elements metàl·lics, i constant
presència de sals, esquerdes i fissures.
Una de les raons per les quals es varen
produir aquests danys va ser l’oxidació
del ferro i la carbonatació del formigó.
Un altre factor que es va comprovar
va ser que després de cinquanta anys
d’aquestes actuacions, sí que es podia
corroborar el comportament real de les
restauracions: com s’havia comportat
l’estructura antiga amb els nous reforços,
l’envelliment de les pròtesis i la interacció
d’ambdós materials dintre del
context.
En la dècada dels noranta va augmentar
el nombre d’especialistes que
desaconsellaven l’ús del formigó armat
pels constants problemes que estava
generant i que consideraven que
aquesta tècnica no era tan durable, ni
compatible, ni reversible ni autèntica
com s’esperava amb les construccions
antigues. L’arquitecte Antón Capitel, fent
referència a l’aplicació de les tècniques
de restauració diu: “No és suficient tro-

Rehabilitació
bar una tècnica eficaç i impedir la ruïna
d’un monument. També és necessari que
aquesta tècnica no es produeixi en contra
de la naturalesa dels valors tècnics
d’aquest”. En podrien ser exemple els
reforços estructurals amb formigó armat
–un cèrcol– per a una fàbrica antiga del
gòtic –la solució tècnica pot ser eficaç
però ‘trairia’ el sentit estructural original,
ja que en el gòtic la forma resolia per si
sola el comportament mecànic i la seva
voluntat d’expressió” 27 .
No és suficient trobar una
tècnica eficaç i impedir la ruïna
d’un monument; també és
necessari que aquesta tècnica
no es produeixi en contra de la
naturalesa dels valors tècnics
d’aquest
Sobre la durabilitat del formigó 28 varen
destacar tres tipus de patologies: la
incompatibilitat fisicoquímica i la mecà-
NOTES
1 Esponda CasCajarEs, Mariana. 2004. Evolución de los
criterios de intervención con hormigón armado en la
restauración de edificios históricos en España, Méjico
e Italia. Director: Doctor José Luis González Moreno-
Navarro. Universitat Politècnica de Catalunya.
2 Ga r at E rojas, Ignacio. 1994. Artes de la cal. Ministerio
de Cultura. Instituto Español de Arquitectura. 2a
edició, pàg. 298.
3 sorrEntino, Luigi. 1999. Comportamento sismico delle
costruzioni murarie storiche. Cap. 4. L’opera di Antonio
Giuffre: riflessioni sul restuaro strutturale nel novecento.
Tesi di laurea. Universita La Sapienza, Roma.
4 Sobre l’arribada dels nous materials D´Agostino diu:
“El formigó armat i l’acer, el desenvolupament de
la teoria de l‘elasticitat i la idea del ‘marc rígid’ dels
edificis moderns varen suposar que les construccions
antigues perdessin el sentit d’unitat”. d´aGostino,
Salvatore. 1994. The use of brickwork in the conservation
and restoration of archaeological monuments.
Proceedings of International Symposium. Ed. P.
Vicenzini. Itàlia. p. 255.
5 HuErta, Santiago. 1995. Teoría, historia y restauración
de estructuras de fábricas. Heyman Jacques. Espanya.
6 Mouton, Benjamin. 1997. Reinforced concrete in
reinforcement structures. Monumenta, França, pàg.
56.
7 pallot, Enric. 1997. L´utilisation du béton dans la
restauration des monuments historiques. pàg. 50.
8 pallot, Enric. 1997. L´utilisation du béton dans la
restauration des monuments historiques.
9 piErra sEttE, María. 2001. Il Restauro in Architettura
Quadro storico. UTET Librería. Torino. 1a edició.
10 pallot, Enric. 1997. L´utilisation du béton dans la
restauration des monuments historiques.
11 pallot, Enric. 1997. L´utilisation du béton dans la
restauration des monuments historiques, pàg. 51.
nica. Els danys fisicoquímics varen estar
representats per: porositat, erosió entre
materials pel geldesgel, condensació
a causa de la barrera de vapor que el
formigó va causar, oxidació del ferro,
carbonatació del formigó, sals solubles
pel ciment pòrtland, atac dels materials
tradicionals per la presència de sulfats
i silicats, i reacció àrid-àlcalis. Les incompatibilitats
mecàniques varen ser:
fissures, esquerdes i retraccions per la
diferència de rigidesa. Es va comprovar
a la mostra representativa que la introducció
d’aquests reforços va modificar
substancialment el comportament estructural
original ja que presenten formes
de treballar diferents; en rigiditzar-les,
aquestes estructures de fàbrica es tornen
més vulnerables perquè són capaces
d’absorbir els moviments, especialment
els sísmics.
Bàsicament, s’haurien de buscar
altres alternatives i no aplicar-les com
a receptes sinó com a solucions per a
12 Gabriel López Collado va ser l’arquitecte tècnic per
excel·lència. Va treballar en el Servicio de Regiones
Devastadas del 1939 al 1957. Després va ser una
peça clau en el Servicio de Monumentos de Arquitectura.
En acabar la guerra civil existien problemes tècnics
i econòmics per resoldre les intervencions urgents.
A Espanya es va produir el fenomen de múltiples
reconstruccions “més d’estil i de forma”, basades a
comprendre les qüestions constructives i les condicions
d’estabilitat dels edificis històrics. Això va coincidir
amb la resta d’Europa a la postguerra.
13 lópEz Collado, Gabriel. 1984. Restauración de
monumentos I. Colegio de Aparejadores y Arquitectos
Técnicos de Sevilla.
14 lópEz Collado, Gabriel. 1976. Ruinas en construcciones
antiguas: causas, consolidaciones y traslados, pàg. 49.
15 lópEz Collado, Gabriel. 1976. Pàg. 269
16 Palau San Carlos en Trujillo, Cáceres i església de la
Concepción, Tenerife (1970).
17 Església de Santa Clara, Huelva (1973) i monestir
Monfero, La Coruna (1971).
18 Colegiata de Toro, Zamora (1973) i Catedral de Tui
(1969).
19 Catedral de Santiago Compostel·la (1970) i església
de Santiago Jerez de Frontera, Cadis (1962).
20 Referint-se a la carència de principis teòrics, intervencions
de forma empírica i aplicació de receptes.
21 Ga r at E rojas, Ignacio. 1994. Artes de la cal.
22 aonzo, Aldo. Era el president de l’Associació Italiana
Tècnica del Ciment quan va escriure el pròleg del llibre
Restauro e cemento in architettura. CARBONARA,
1985. Itàlia. AITEC.
23 Ga r at E rojas, Ignacio. 1994. Artes de la cal, pàg. 282.
24 Aquesta forma d’intervenir amb formigó armat no sols
es va generalitzar a Espanya, sinó en molts països, i el
seu punt àlgid va ser del 1960 fins al 1990. Per això
Tag 4t trimestre 2009 [ 26 ]
cada cas, desmitificant els materials moderns,
modificant la visió a curt termini
de les actuacions i els hàbits dels responsables
del patrimoni, introduint una
metodologia sobre l’anàlisi dels danys
“on es trobin la ciència, la història i l’arquitectura
per avaluar el significat i les
conseqüències de cada una de les alteracions
i modificacions de la concepció
original” 29 . Per això s’hauran de recuperar
i assimilar les condicions sobre les
tècniques tradicionals i entendre més el
comportament estructural de la construcció
històrica. Actualment, després de valorar
la situació actual del formigó hem
de limitar-lo, ja que una correcta elecció
dels materials i la seva aplicació idònia
evitarà majors alteracions del nostre patrimoni
mA r iA n A es p o n d A CA s C A j A r e s
Doctora arquitecta
Col·laboradora i consellera de TRAC
vaig realitzar una anàlisi exhaustiva dins la tesi als arxius
de l’ICCROM, on es va constatar que a gairebé tots
els països d’Europa, a la majoria d’Amèrica i en alguns
d’Àsia es varen registrar majoritàriament restauracions
a través d’aquesta tècnica. En aquestes actuacions es
destaca la gran influència del formigó, aplicat com una
simple recepta de restauració, sense conèixer a fons el
seu comportament, ni els possibles efectes, creient que
era la millor solució per a tots els casos.
25 rivEra, Javier. 1997. Patrimonio, restauración y nuevas
tecnologías. Universitat de Valladolid. pàg. 153.
26 El factor temps ha estat l’element primordial per valorar
els efectes del formigó armat en la restauració,
comprovant l’eficiència i utilitat. Un dels principals
inconvenients és que aquest material experimenta
amb el temps un deteriorament molt més accentuat
amb els agents externs que els materials tradicionals
executats. De fet, la calç té una considerable millora
amb el pas del temps.
27 GonzálEz CapitEl, Antón. 1996. “Ciencia y técnica especializada
en la restauración de monumentos: problemas
conceptuales y otros problemas”, en Ingeniería Civil.
28 sEpulCrE, Alberto. 1997 “Durant dècades va existir
una indiferència cap al coneixement dels materials
i tècniques constructives històriques, possiblement,
perquè es pensava que la resistència i la durabilitat
del formigó armat podia reemplaçar eficaçment
els materials tradicionals, o simplement per desídia
davant del predomini d’aquests nous materials”, en
Consideraciones sobre los morteros para la consolidación
de fábricas de edificios históricos, pàg. 85.
29 CroCi, Gorgio. 1994. “Per una metodologia
d’anàlisi estructural” en Curs de diagnosi, patologia
i intervencions en sistemes estructurals de parets de
carrega. Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de
Barcelona.

Tag 4t trimestre 2009 [ 27 ]
Rehabilitació

Patrimoni
ARQUiTEcTURA MOdERNiSTA (6)
TEATRE METROPOl
Josep Maria Jujol
Rambla Nova, 46 · 01/01/1908
Restauració: Josep llinàs (1995)
El Patronat Obrer Tarraconense era associació
confessional catòlica creada el 1888,
depenent de la Mitra tarragonina, vinculada
al món del treball i tenia com a principal
objectiu el foment d’activitats educacionals,
recreatives i associatives dels obrers cristians.
Els fills dels obrers hi aprenien a llegir,
escriure, cultura general, gimnàstica, aritmètica,
solfeig, etc. L’objectiu era ajudar
culturalment i moral el treballador. La seu
del Patronat era al carrer Armanyà 11, al
darrere de la casa de Simó Lloberas, que tenia
un jardí al pati d’esbarjo dels alumnes.
El 1907 va decidir la construcció d’un
teatre relacionat amb els fins de l’associació,
i per això va utilitzar els patis de la
casa del c. d’Armanyà, 11, i de la casa
de la Rambla Nova, 46, adquirida un any
abans per l’associació. L’encàrrec va recaure
en el jove arquitecte tarragoní Josep Maria
Jujol (1879-1949) col·laborador d’Antoni
Gaudí, i va ser el seu primer treball com
arquitecte independent d’un edifici de nova
planta, ja que va acabar la carrera el 1906.
Segons l’arquitecte Josep Llinàs Carmona,
autor de la restauració i reforma del teatre
l’any 1998, ”la actuació jujoliana va consistir
fonamentalment a desmuntar la planta
baixa (A) de l’edifici del carrer Armanyà
per formar-hi l’escenari, i (B), construir al
pati o jardí posterior la sala del públic. Jujol
hi va bastir també una galeria (C), suposem
que per donar accés a aquesta sala des de
la Rambla Nova, a través de la planta baixa
de l’edifici que dóna a aquest carrer. Per
raons que ignorem, l’accés a aquest nivell
mai no es va arribar a utilitzar. Així mateix
va modificar, amb petites però inspirades
actuacions, l’arrencada i la caixa de l’esca-
la de l’edifici del carrer Armanyà (D). És important
fer notar que l’accés per la Rambla
Nova és una planta per sobre de l’accés
pel carrer d’Armanyà, de manera que des
de la Rambla Nova s’arriba a la sala al
nivell de l’amfiteatre primer”.
El Teatre del Patronat Obrer, propietat
del Bisbat de Tarragona, també tot l’edifici
plurifamiliar entre mitgeres, era una obra
modesta que oferia un equipament senzill,
adequat per a petites representacions, festes
o actes institucionals locals, vinculats a
l’Església. El teatre que per desavinences
amb la propietat Jujol no va arribar a acabar
(per exemple, el coronament de la boca
de l’escenari es va posar en mans d’un altre
professional), ha sofert diverses vicissituds.
El 1952, el Bisbat encarregà a l’Associació
d’Antics Alumnes La Salle l’explotació
del teatre; aleshores s’hi van fer obres
de reforma (canviar la boca de l’escenari,
cegar finestres, etc.), d’entre les quals va ser
especialment desafortunda la substitució de
les baranes originals per unes altres de massisses
de planxa de gruix. El 1979, l’associació
subarrendà l’explotació a un empresari
particular que l’utilitzà com a cinema, la qual
cosa va significar noves obres d’adequació,
que una altre vegada van fer poca atenció a
l’arquitectura original, segons Llinàs. El 1987
el cinema es tanca definitivament i l’edifici.
Abandonat, inicia un procés de deterioració
i ruïna. Finalment l’Ajuntament, a instàncies
de diverses institucions, entre las quals hi
havia el mateix Col·legi d’Arquitectes de
Tarragona, va comprar el local i va decidir
reconvertir-lo en Teatre Municipal. Aquest es
va fer amb mitjans econòmics mínims i estrictament
locals i és en aquestes circumstàncies
bastant precàries quan Jujol es troba en la
seva salsa i desplega desinhibidament la
seva prodigiosa capacitat d’animació de la
construcció inerta.
Hipòtesi sobre l’estat de l’edificacció quan va començar l’actuació de Jujol. © Dibuix: llibre Metropol. Teatre del Patronat Obrer
Tag 4t trimestre 2009 [ 28 ]
En la decoració d’aquets teatre va aplicar,
per primer cop en la seva pròpia obra,
amb enginy i desinhibició, les investigacions
plàstiques realitzades per a Gaudí a la
Casa Milà barcelonina, la Pedrera. Aquí va
afegir als sorprenents i ondulants sostres un
nou element: el color. En el llibre de José
Llinàs, el fill de Jujol escriu “que el interior
fue concebido como figuración de una alegoría
religiosa: un barco, ´la nave de la
iglesia´, en el que van los espectadores, en
lucha contra las olas del mar de la vida.
En efecto, el teatro está lleno de referencias
marinas; por lo que he deducido, se apoyan
en la idea de que la superficie del mar
coincide con la del primer anfiteatro o nivel
de acceso desde la Rambla. Los techos de
la platea se ven como la superficie del agua
cuando desde el fondo se mira hacia ella.
Cuando el agua llega a las rocas rompe,
salta y se eleva entre espuma; eso parece
expresar la barandilla del anfiteatro primero.
En los peldaños de bajada a la platea
aparecen peces y unas rayas que recuerdan
las que deja el mar en la arena de la
playa. Los pasamanos de las barandillas
que dan acceso al anfiteatro segundo son
gigantescas agujas de coser... ¿quizá para
reparar las redes de pesca?”.
L’elecció de Jujol fou força discutida i un
any abans d’iniciar-se les obres, els diaris
tarragonins anunciaven l’arribada del mestre
Gaudí a la ciutat i especificaven que venia
per dirigir les obres del Patronat Obrer.
El 12 de setembre de 1907, arribava Gaudí
a la ciutat, acompanyat de l’arquitecte
Jeroni Martorell, de l’escultor Carles Mani
i del rector de la Sagrada Família, mossèn
Parés. Després, segons Anna Isabel Serra,
“celebraren un dinar amb altres personalitats,
com F. Vidal i Barraquer, que aleshores
era el fiscal eclesiàstic de l’arquebisbat. La
notícia d’aquesta visita indica que anaren

a las dependències del Patronat, acompanyats
per membres de l’entitat, pels arquitectes
Jujol i Pujol. Tot seguit visitaren la catedral
i la muralla. L’arquitecte reusenc però
se’n tornà cap a Barcelona el mateix dia”.
Finalment fou Jujol qui dibuixà els plànols
del Metropol, però hi ha qui pensa que
el ressò de la veu del mestre Gaudí devia
planar d’una manera o d’una altra sobre
les decisions que el jove Jujol, 29 anys, prenia
sobre el nou teatre. Aquesta construcció
va estar acompanyada de polèmica tant a
l’inici com en l’acabament de l’obra. De fet
Jujol no va finalitzar les obres de la façana
–les acabà l’any 1910 Josep Maria Pujol
de Barberà amb un forjat, enllestit per Josep
Porqueras–, ni tampoc les de l’interior de
l’edifici –les acabà l’escenògraf Salvador
Alarma, que era conegut a Tarragona per
la seva tasca de decorador.
Ara s’ha pensat, l’alcalde Josep Fèlix
Ballesteros ho ha manifestat més d’un cop
i la recent Comissió del Modernisme també
té aquest objectiu, que el Metropol podria
hostatjar un arxiu museu, un centre de documentació
modernista, amb tot l’arxiu de Jujol
i altres arquitectes amb obres a Tarragona.
cASA fRANcESc icART.
cASA BOiXÒ
francesc Barba/ Pujol de Barberà
Rbla. Nova, 41 · 05/01/1864-1924
Casa Boixò
Edifici plurifamiliar d’habitatges entre mitgeres,
construït el 1864 segons projecte i
direcció de Francesc Barba i Masip. Hi ha
baixos comercials i quatre plantes de pisos
on sobresurt una tribuna vidrada situada a
la segona planta, que es deu al projecte
de Josep Maria Pujol de Barberà, realitzat
aproximadament l’any 1923 i té els cantons
esmussats, que se sosté en una simple
estructura metàl·lica. La planta baixa consta
de quatre portes d’accés, totes elles en forma
d’arc de mig punt on s’hi ha emprat la
pedra de llisós, típica de la Rambla Nova
tarragonina, procedent de l’excavació de
l’Eixample. A la primera planta tenim quatre
balcons decorats amb motius florals, tots
ells amb ferro forjat, igual que a l’últim pis,
obra de Pujol. A destacar l’ampit dels balcons
i altres fórmules que són molt semblants
a altres projectes pujolians i ramblistes.
Francesc Barba utilitza unes formes força
acadèmiques, mentre que Pujol col·locant
una tribuna empra un llenguatge modernista
de caràcter neomedieval. Es tracta d’una
reforma datada l’any 1924, quan en altres
ciutats ja s’havia superat el modernisme.
L’any 1990 l’arquitecte Luis Carlos Merelo
de Barberà projecta una rehabilitació
parcial consistent en una planta més de locals
comercials i una altra de despatxos.
cASA BOfARUll
Josep Maria Pujol de Barberà
Rambla Nova, 37 · 29/10/1921
L’arquitecte Pujol va rebre de les germanes
Dolors i Pepita Bofarull (o sols va ser promotora
Dolores Bofarull Pallarès) l’encàrrec
per tal de fer-hi un edifici d’habitatges amb
dues façanes importants, una a la Rambla
amb quatre obertures i a l’altre al carrer
de Sant Agustí amb cinc, (emmarcades per
pseudo-pilars en laterals i cantonada que,
a la part superior, hi té uns enormes medallons
ovalats) amb baixos comercials i
cinc plantes de vivendes; la darrera compta
amb una extensa terrassa. En l’ornamentació
de la façana de la Rambla, que és la
principal i a la part superior de la porta
d’entrada es manté la inicial del cognom
de la propietat amb ferro forjat, s’estableix
una ordenació jeràrquica a l’edifici amb
les mides que es dóna als balcons i altres
obertures. Hi ha una particular interès per
ordenar la façana, per aquest motiu s’ha
dividit en tres cossos verticals: el central,
més ample que els laterals. La decoració
del cos central és més important ja que hi
ha una tribuna vidrada que ocupa las primera
i segona plantes. A destacar el treball
acurat de la ferreria forjada dels balcons,
realitzada en un dels tallers de serralleria
més importants de Tarragona, el de Ramon
Magarolas Sanet, així com els elements decoratius
vegetals de composició simple, a
més hi tenim impostes i voladissos. L’acabament
d’aquest immoble ve també donat
per dues capçaleres laterals. Horizontalment
s’han definit els pisos principals amb
unes pilastres, d’orde gegant, que acaben
amb un capitell de regust noucentista, que
agafen les tres primeres plantes de l’edifici
Tag 4t trimestre 2009 [ 29 ]
Casa Bofarull
Patrimoni
diferenciant així el pis superior.
Durant la Guerra Civil (1936-39) l’edifici
va ser destinat a altres usos, com ara a
sales de correus i a locals de la Confederació
Nacional de Treball/CNT. A inicis dels
40, s’hi feren algunes reparacions amb la
direcció tècnica de l’arquitecte Antoni Pujol
Sevil. Hores d’ara hi ha oficines i habitatges.
L’any 1946 es varen realitzar obres de
reforma interior, intervenint els germans Salvador
i Josep Maria Ripoll Sahagún, arquitecte
i aparellador, respectivament. La casa
Bofarull aposta pel llenguatge compositiu
derivat del modernisme vienès i amb l’obra
de l’arquitecte Otto Wagner, utilitzant els
recursos artístics que li oferia una expressió
geomètrica i refinada de la sezession.
jo s e p mA r iA bu q u e r A s
Arquitecte Tècnic
BiBliOGRAfiA i NOTES
arxiu HistòriC Col·lEGi ofiCial d’arquitECtEs dE Cata l u n ya.
Delegació de Tarragona.
BuquEras BaCH, Josep Maria. Arquitectura de Tarragona,
siglos XIX y XX. Lliberia Guardias i autor,
Tarragona, 1980.
BuquEras BaCH, Josep Maria. Arquitectura de Tarragona
des del segle XII. Ajuntament de Tarragona,
Tarragona, 1991.
Catàleg de Bèns Protegits. POuM. Aprovació inicial
15/05/2007. Tarragona.
dollEns, Dennis; florEs, Carlos; jujol jr, Josep Maria;
laHuErta, Juan José; Mo l E M a, Jan. L’univers de Jujol.
Ministerio de Fomento i Col·legi d’Arquitectes de
Catalunya. Centre de Documentació. 1998.
llinàs, José i sarrà, Jordi. Josep Maria Jujol. Taschen.
1996.
llinàs MasdEu, Josep. Metropol. Teatre del Patronat Obrer.
Fomento de Construcciones y Contratas, S.A. i
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de
Tarragona. 1998.
sErra MasdEu, Anna Isabel. Recorregut per la Tarragona
Modenista. Cossetània Edicions, Valls, 2003.
sErra MasdEu, Anna Isabel. Ruta Modernista. Ajuntament
de Tarragona, Opuscle del Patronat de Turisme,
2008.
NOTES
(1) Si no es diu el contrari l’autor del projecte és
arquitecte.
(2) (P) Correspon a la data del projecte.
© Fotografies: Josep M. Buqueras

Patrimoni
“lA TRAdiciÓ”. UNA OBRA dE
l’EScUlTOR AGUSTÍ QUEROl
El Museu d’Història de Tarragona
conserva en les seves
col·leccions, un conjunt de
peces d’un destacat escultor
català de la segona meitat del
segle XIX, Agustí Querol i Subirats, en el
present article ens centrarem en l’estudi
de dues d’elles que reprodueixen la mateixa
figura i que pertanyen a una de les
obres més conegudes i admirades de la
seva producció i amb la qual va obtenir
diversos guardons, ens referim al grup
escultòric que portava per títol “La Tradición”.
Agustí Querol i Subirats.
Notes biogràfiques
Agustí Querol (Tortosa, 1860 – Madrid,
1909) va estudiar a la seva ciutat natal
amb l’escultor Ramon Cervato, amb divuit
anys marxar a ampliar la formació a
Barcelona, estudiava a l’Escola de “Llotja”
i treballar al taller de l’escultor Domènec
Talarn i al dels germans Vallmitjana.
Fou pensionat dues vegades per anar a
estudiar a Roma entre els períodes de
1884–1887 i 1889–1891, de retorn
s’estableix definitivament a Madrid on
obtingué la protecció del polític Antonio
Cánovas del Castillo; amb les seves
grans dots de seguida aconsegueix nombrosos
encàrrecs tant a Espanya com a
Amèrica del Sud, i a la vegada fama,
prestigi i guardons. Malauradament
morí als 49 anys, a banda de l’escultura
també es dedicar a d’altres negocis, a la
literatura, al teatre i també a la política,
fou diputat a Corts.
La seva obra està inserida dins de la
corrent eclèctica que combina el classicisme,
el realisme, el modernisme i un
neobarroquisme, rebé les influències
d’escultors alemans com Begas, Eberlein
i Benk, del francès Rodin i dels italians
Monteverde, Zanelli i Bistolfi.
El grup escultòric de “la Tradició”
(fig. 1)
Estant l’any 1884 l’escultor pensionat
a Roma va realitzar el grup escultòric
en guix anomenat “La Tradició” (1’60
x 0’65 cm, en la part davantera de la
base hi ha inscrit “La Tradición”); l’any
1887 fou presentada a l’Exposició Nacional
de Belles Arts de Madrid on va
obtenir la medalla de primera classe i
el reconeixement unànime de la crítica
pel seu extraordinari realisme i la perfecció
anatòmica, amb la mateixa versió
en guix en l’Exposició Universal de Barcelona
de l’any 1888 també obtingué
medalla d’or, mentre que en l’Exposició
Universal de París de 1889 aconseguí
medalla de plata, en féu d’altres rèpliques
(bronze, marbre, guix) que també
presentar en d’altres exposicions internacionals
Munich (1891), Berlin, Chicago
(1893), París (1900) i Viena.
L’obra en guix realitzada l’any 1884
fou adquirida per Reial Orde de 19 de
juliol de 1887 per l’Estat Espanyol i entregada
al Museu del Prado, posteriorment
fou dipositada a la Reial Acadèmia
de Belles Arts de Barcelona per Reial
Orde del 18 de novembre de 1887,
l’any 1960 fou traslladada al Museu
d’Art Modern de Barcelona (actualment
Museu Nacional d’Art de Catalunya).
El tema representa a una dona vella
sentada, coronada amb heura, que
simbolitza “La Tradició”, damunt de les
espatlles porta un corb que li explica una
història i que a la vegada ella va narrant
a dos nens que resten embadalits i atents
davant les seves paraules, un està sentat
al terra i l’altre dempeus es recolza en
les cames d’ella. L’obra vol simbolitzar
la transmissió dels coneixements i la comunicació
entre generacions. Segons
alguns estudiosos es creu que li fou font
d’inspiració l’obra “La parca i l’amor”
de l’escultor francès Gustave Doré.
Agustí Querol féu diverses rèpliques
del grup escultòric sencer, així com també
esbossos i rèpliques (en diversos materials)
de diferents parts individualitzades,
a continuació detallem les que hem
documentat.
Grup sencer
- Museu Nacional d’Art de Catalunya.
guix policromat. 109,5 x 73 cm. (núm
inv. 114757). És la primera versió que
realitzar l’any 1884 a Roma, malaura-
Tag 4t trimestre 2009 [ 30 ]
dament s’ha perdut el fragment de la
dona. Entorn a la propietat de l’obra
hi ha una certa confusió, que no hem
pogut acabar d’aclarir, el Museu del
Prado considera que pertany al seu
fons, mentre que fonts del Museu Nacional
d’Art de Catalunya mantenen
que es tracta d’un dipòsit d’un particular.
- Museu del Prado, Madrid. Versió en
bronze. 1889. 1,60 x 75 cm. Signada
“A. Querol/Roma “ (lateral esquerre),
en la part posterior “Fond-Crescenzi/
Roma”. (núm inv. E- 912). Realitzada
a partir d’un versió en guix de l’any
1887. Fou dipositada pel mateix escultor
al Museu del Prado.
- Museu Municipal de Belles Arts de
Santa Cruz de Tenerife. Guix. 1,64
cm.Fou una donació del mateix escultor.
- Exposició General de Belles Arts de
1897 (tenia el número d’inventari
1277) i Exposició Universal de París
de 1900. Versió realitzada en marbre.
1,10 cm.
- Exposició General de Belles Arts de
1897. Versió en bronze. 1,85 cm.
Tenia el número d’inventari 1278),
en aquesta mostra com podem veure
i presentar dues versions en diferent
material i mides.
- Una versió que l’escultor tenia en el
seu estudi a Roma i que l’any 1892,
va sol·licitar fer-ne entrega a l’administrador
dels Llocs Pius de la ciutat de
Roma.
- Exposició Nacional de 1906. Versió
en marbre. 2 m. Va obtenir la medalla
d’honor.
Figura de la dona
- Museu de Belles Arts de Còrdova. Cap
de la dona. Esbós. guix policromat.
53 x 41’5 cm . (núm inv. CE 2621E).
És un esbós del cap de la dona sense
el corb, està situat damunt una base
ornada amb elements florals. Fou una
donació del propi escultor l’any 1906
al museu.
Figura del nen assegut
- Versió en marbre. Desconeixem la

1. La Tradició. fotografia reproduïda a La Ilustración
Española y Americana (8-6- 1887)
seva localització, en tenim constància
per una fotografia.
Figura del nen dempeus
- Museu del Prado. Marbre. 60 x 50
cm. (E-947). Fou adquirida pel Museu
d’Art Modern de Madrid l’any 1948.
Des de l’any 1992 està en dipòsit al
Museu Nacional d’Art de Catalunya
(núm inv. 200318).
- Club o Casino Español. Buenos Aires
(Argentina). Marbre.
En aquest apartat hem d’incloure-hi els
dos exemplars que conserva el Museu
d’Història de Tarragona, es desconeix
la seva procedència:
- Versió en guix, esbós, no signada. 50
x 33 cm. núm inv. MHT- 4926. En l’escultura
es pot observar el puntejat de
mesuració en llapis, per després posteriorment
passar-ho a un altre tipus de
material i fer-ne una rèplica. (fig.2)
- Versió en marbre. no signada. 50 x
33 cm. núm inv. MHT- 4018.S’observa
alguna diferència amb la del Museu
del Prado. (fig.3)
Tag 4t trimestre 2009 [ 31 ]
Patrimoni
2. Nen dempeus. guix. Museu Història de Tarragona 3. Nen dempeus. marbre. Museu Història de Tarragona
BiBliOGRAfiA
Gil, Rodolfo. Agustín Querol. Editores Saenz de Jubera
Hermanos. Madrid, 1910.
suBiraCHs Bu r G aya, Judith. L’escultura del segle XIX a
Catalunya. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Barcelona, 1994.
tarquis rodríGuEz, Pedro. Desarrollo del Museo Municipal
de Bellas Artes de Santa Cruz de Tenerife. (Edición,
Introducción y Notas de Ana Luisa González Reimers).
Edita Ayuntamiento de Santa Cruz de Tenerife-
Organismo Autónomo de Cultura, Santa Cruz de
Tenerife, 2001.
Nota:
El meu agraïment a Cristòfol Salom (Museu Història de Tarragona),
Mercè Doñate (Conservadora del Museu Nacional
d’Art de Catalunya), Elena Virgili (Hemeroteca Municipal
de Tarragona), Mari Carmen Duque (Museu Municipal de
Belles Arts de Santa Cruz de Tenerife), José Mª Palencia
(Museu de Belles Arts de Córdoba).
rA m o n riberA gAssol
Historiador de l’art
rEyEro, Carlos. Escultura, museo y estado en la España del
siglo XIX. Fundación Eduardo Capa. Alicante, 2002.
MElEndrEras, José Luís. un gran escultor monumental del
eclecticismo y modernismo español del siglo XIX:
Agustín Querol y Subirats (1860-1909). Murcia,
2005.
El siglo XIX en el Prado. Catàleg exposició. Museu Nacional
del Prado. Madrid, 2007. Pàgs. 416-420.

Espai al temps
NiSSAGUES MARiNERES SETcENTiSTES (iii)
En aquest tercer article farem esment als patrons mercants: els Llorac, els Malet i els Marc
ElS llORAc
Coneixem a tres Llorac: Francesc Llorac
i a Vicenç Llorac i Mancé, pare i fill respectivament,
i la individualitat de Joan
Llorac.
Francesc Llorac. El seu pare fou Joan
Llorac i la seva mare es deia Francesca.
Feia de mariner quan, el 3 de febrer de
1754, es va casar amb la torrenca Teresa
Mancé i Canals, donzella, habitant
de la nostra ciutat. Era filla de Jaume
Mancé i de Maria Canals. 1
El juliol de 1781 va comprar a Agustina
Clariana, vídua del notari de Tarragona,
Antoni Russa, el dret de lluir una
botiga a la platja del port, pel preu de
302 lliures, 2 la qual redimí aviat, ja que
dos mesos després la va capbrevar. 3
El juny de 1789 era propietari de
dues botigues al moll. 4
L’any 1785 va adquirir, a carta de
gràcia, una casa a la plaça d’en Ripoll,
per un import de 900 lliures, a la
vídua del notari Josep Bigaray i Pons, 5
i el 1791 va comprar al seu fill, també
notari, Eudald Bigaray i Fàbregues, el
dret de lluir-la, així como el d’una caseta
contigua, que tenia a carta de gràcia, la
vídua de Carles de Castellarnau. El preu
total de la transacció de quitar fou de
1.430 lliures. 6
Juntament amb Pau Llima, com a representant
del Gremi de Navegants de
Tarragona, el dia 13 de desembre de
1795, va lliurar als curadors dels cabals
pel finançament de la rehabilitació del
port, la quantitat de 333 lliures, 6 sous
i 8 diners. Aquest import era a compte
del donatiu de 2.000 lliures que el gremi
havia assignat per a les obres. 7
Vengué perpètuament per 2.500 lliures,
l’octubre de 1797, una casa al carrer
del Port al pagès Marià Altés i Gil,
rebent en metàl·lic 500 lliures, i per les
restants 2.000 li va crear un censal. 8
Féu donació el 1799 de tots els seus
béns, una vegada hagués traspassat, a
la seva jove Josepa Ferrer i Martí, vídua
del seu fill Vicenç. 9
Per a poder finançar el viatge a
Amèrica del seu nét Josep Llorac i Ferrer,
Coneixement d’embarcament del patró Joan Llorac (Arxiu Històric de Tarragona. Fons Moragas)
estudiant de nàutica, el 4 de febrer de
1802 va vendre, a carta de gràcia, una
casa a la plaça dels Sedassos, pel preu
de 600 lliures, i, l’any següent, es va
obligar com a fiador d’un crèdit fins un
màxim de 100 duros de plata, perquè
els negociés a Màlaga a canvi marítim,
ja que anava embarcat, com a pilotí, a
la pollacra Virgen del Carmen, sota l’autoritat
del patró Joan Moré i Catalan, veí
de Lloret. 10
El març de 1804 va vendre a carta
de gràcia, per 400 lliures, una caseta a
la plaça d’en Ripoll, a Rosa Grau. 11
Pocs dies després, per tal de redimir
la casa de la plaça dels Sedassos, que
havia venut a carta de gràcia per a sufragar
les despeses del viatge ultramarí
del seu nét, va vendre, també amb el
pacte de retre, una peça de terra d’un
jornal i mig a la partida de la Budallera,
d’aquest terme, al comerciant Josep Pinyeiro.
L’import de la venda fou de 700
lliures. 12
Disposà testament el 17 de març de
1807. Va llegar 15 lliures a la seva néta
Teresa Canyelles i Llorac i 10 lliures per
Tag 4t trimestre 2009 [ 32 ]
a ajudar a pagar el daurat de l’altar de
Sant Benet de Palerm, de l’església dels
franciscans. Fa constar que a les seves
filles Teresa i Antònia, difuntes, ja se’ls
havia donat l’herència. Designà hereva
universal a la seva nora Josepa Ferrer i
Martí. 13
Vicenç Llorac i Mancé. Fill del precedent,
l’11 de febrer de 1781 es va casar
amb Josepa Ferrer i Martí, filla del matriculat
Josep Ferrer i de Francesca Martí.
En aquell moment ja feia de patró. 14
Morí abans del 20 de setembre de
1799, ja que en aquesta data la seva
esposa roman vídua 15 , i, la qual, el 30
de març de 1805 va pactar capítols matrimonials
amb Josep Riera, fadrí, comerciant
de la vila de Cardona, resident a
Tarragona. En aquest acte el seu sogre,
Francesc Llorac, li confirmà la donació,
feta el 1799, de tots els seus béns en
agraïment per la seva sol·licitud en vers
ell, però amb el compromís formal de
lliurar-los al seu nét, Josep Llorac i Ferrer.
16
Joan Llorac. D’aquest patró només
tenim informació d’un viatge que va fer,

des de Barcelona al nostre port, el 9 de
juliol de 1789, amb el seu xabec La Santa
Cruz, transportant mercaderia per a
Fidel Moragas i Fill. 17
ElS MAlET
Francesc Malet i Ferrer (a)
“Canets” 18 . Es el pare de Pau i Francesc
Malet i Moragas, també patrons.
Nasqué cap el 1730, ja que diu que
té 65 anys el 1795. 19
Era fill de Joan-Antoni Melet, pescador,
i d’Antònia Ferrer. 20
Estava casat amb Manuela Moragas,
de Constantí, i l’u de juliol de 1759 van
batejar la seva filla Teresa. 21
El febrer de 1767 va entrar arròs i
blat a la ciutat. 22
Com prohom del Gremi de Descarregadors,
el 25 de maig de 1783, li fou
presentat, a la platja del port, un requeriment
notarial, a instància de l’administrador
del dipòsit de sal de la ciutat, Ivo
Roperto, per incompliment del contracte,
amb pretextes frívols, que tenien establert
amb la Corona de desembarcar
els vaixells de sal del Rei. En aquest cas
concret es tractava de desestibar 476
faneques de sal d’una embarcació que
feia aigües i es malmetia la càrrega. En
aquest acte hi estava present el patró
Manuel Boni, també com prohom. 23
Va dictar testament el 3 de novembre
de 1793, disposant hereu universal al
seu fill Pau, i a la seva esposa li atorgà el
gaudiment de l’usdefruit i l’administració
de tots els seus béns, mentre romangués
vídua. Vivien al carrer de Santes Creus,
en una casa de la seva propietat. 24
Juntament amb Josep Mallol, com
a representant del Gremi de Navegant
de Tarragona, el dia 19 d’octubre de
1794, va lliurar als curadors dels cabals
pel finançament de la rehabilitació del
port, la quantitat de 333 lliures, 6 sous
i 8 diners. Aquest import era a compte
del donatiu de 2.000 lliures que el gremi
havia assignat per a les obres. 25
El mes d’octubre de 1797 el seu fill
Francesc, navegant, va signar capítols
matrimonials amb Antònia Sardà i Gil,
donzella, filla del pagès Manuel Sardà i
de Magdalena Gil. Per mitjà d’aquest negoci
jurídic ens assabentem que el seu fill
primogènit, Pau, que fou designat hereu
universal en el seus pactes prematrimonials,
i confirmat en el testament, havia estat
desheretat, conforme a les clàusules
legalment establertes, per haver abandonat
la casa pairal per desavinences. Per
tant, en aquest acte, constitueix al seu fill
Francesc en hereu amb el compromís de
fer una sola taula i habitació i treballar
tots a utilitat de la casa. Destaca que ja
és d’avançada edat, i que ha hagut de
complir el pacte reversional de tornar el
dot a la dona del seu fill Pau. 26
Pau Malet i Moragas. Nasquè el 27
d’abril de 1767 27 i es va esposar, el 30
de gener de 1791, amb Gertrudis Bover
i Pallejà, 28 filla del fuster i comerciant,
Tag 4t trimestre 2009 [ 33 ]
Espai al temps
Coneixement d’embarcament del patró Francesc Malet i Moragas (Arxiu Històric de Tarragona. Fons Moragas)
Coneixement d’embarcament del patró Paul Malet i Moragas (Arxiu Històric de Tarragona. Fons Moragas)
Francesc Bover, difunt, i de Gertrudis Pallejà.
Els capítols matrimonials no els van
instituir fins el mes de desembre d’aquell
any. 29
Va realitzar, amb la tartana Las Almas
del Purgatorio, per comissió de Fidel
Moragas i Fill, dos viatges el 1795,
el primer Tarragona-Barcelona amb deu
fardells amb pells i, el segon, viceversa
amb cànem. 30
El mateix 1795, la unitat familiar dels

Espai al temps
Malet, va rebre de la mare i germà de
la seva muller, en compliment dels pactes
firmats en els capítols matrimonials,
la cessió, a carta de gràcia, d’una casa
al carrer de Santa Anna i 600 lliures a
compte de les 1.000 acordades. 31 Ell,
com hereu, li havia fet un esponsalici de
100 lliures i la va associar a compres i
millores. 32
Amb motiu d’haver estat desheretat,
per desavinences amb els seus pares,
a finals de 1796 va rebre d’aquests el
dot aportat per la seva dona, i, a més,
tres vuitenes parts del valor del bastiment
Las Almas del Purgatorio, que comandava.
33
En diferents operacions, de juny a
desembre de 1799, va descarregar a
Tarragona, ferro i carregà vi blanc, garnatxa
i raimes de paper blanc, 34 i l’any
1800 carregà civada. 35
Francesc Malet i Moragas. Hereu
del seu pare per desheretament del seu
germà Pau, el 29 d’octubre de 1797 va
formalitzar capítols matrimonials amb
Antònia Sardà i Gil, donzella, filla del
pagès Manuel Cerdà i de Magdalena
Gil. 36
L’any 1800 solament tenim constància
d’una operació d’entrada, a Tarragona,
de bacallà. 37
El juliol de 1807 patronejava el llaüt
San Antonio, amb el qual va ver un
viatge a Castelló, portant bacallà per
compte de Fidel Moragas i Fill. 38 L’any
següent, amb el llaüt Nuestra Señora del
Carmen, va anar dos cops a Benicarló,
també noliejat pels mateixos negociants,
el primer va transportar bótes, paper
d’estrassa, claus i reblons, i, el segon,
fusta i pipes. 39
Vicenç Malet. D’aquest patró només
sabem que estava domiciliat al carrer
Nou, de la Plaça de Sant Antoni, que, el
1795, tenia 28 anys i romania solter. 40
ElS MARc
Bru Marc. Tota la informació que
podem aportar d’aquest patró és que el
1795 tenia 68 anys, estava casat i vivia
al carrer de Santa Anna. 41
Francesc Marc. Una relació de tributs
pendents de cobrament, del dret de
quartera, mercaderies i vi negre foraster,
de 1767, ens dóna a conèixer, si més
no, una part del gènere que va descarregar
a Tarragona aquell any, Francesc
Marc, i que va ser: al març, ordi i durant
els mesos d’agost a desembre, arengades.
42
Ensems amb el patró de tràfic, Josep
Mallol, i el comerciant Josep Comes,
ambdós de la nostra ciutat, el mes de
juliol de 1776, va designar procurador
a Antoni Maspons, boter de Vinaroz. 43
El 5 de març de 1779, interposà, per
mitjà de l’advocat Josep Urgell i Pons,
un requeriment davant del tinent corregidor
i alcalde major de Tarragona, Antoni
Sala Torres de Bages, en funcions de
jutge ordinari, com a conseqüència que,
tres dies abans, pels vols de mitjanit, i
per ordre d’aquest, els capitans de barri
i agutzils, acompanyats de soldats, s’endugueren
detingudes les seves nebodes
solteres: Clara, Gertrudis, Tecla i Josepa
Adsarà, les quals foren internades en
una cambra de l’hospital, lloc on tothom
anomenava La Galera, si bé el nom oficial
era Casa de Recogidas. Aquest institució
benèfica s’havia fundat l’any 1755
per acollir mugeres de mal vivir.
Fa constar que la conducta de les
quatre germanes és irreprotxable, i que
la forçada convivència amb dones públiques,
d’acord amb la más sana Theologia
y la mejor jurisprudencia pràctica,
pot tenir conseqüències nefastes per a
les innocents, ja que existeix el risc d’entaular-se,
entre elles una relació d’amistat.
El desconeixement dels càrrecs imputats
motiva que es vulgui aclarir si
l’acusació se sosté sobre la base que la
seva neboda Clara, en alguna discussió,
havia pronunciat alguna paraula
pujada de to, la qual cosa no era causa
suficient per un càstig tan sever i menys
involucrar-hi a les altres germanes. També
s’especula pel fet que l’habitatge on
viuen, propietat d’un capità de barri, hi
resideix Tecla Ferrer i Oliver, tia de les
encausades, la qual cobejava des de
feia temps les desnonessin per encabir-hi
la seva filla i el seu gendre i, per tant,
raó suficient per ordir un complot per a
difamar-les i fer-les fora. Per últim va sollicitar
la llibertat immediata de les detingudes,
ja que, en cas contrari, recorreria
a la Reial Audiència. 44
Va capbrevar a l’Ajuntament, al juny
de 1789, una botiga al port. 45
jo s e p mA r iA sA n e t i jo V é
Tag 4t trimestre 2009 [ 34 ]
NOTES
1 AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 11, f.
147v.
2 ACPT. Fons JPOP. Reg. 157.
3 AHT. FMT. Economia i Hisenda. Reg. 222, f. 132.
4 AHT. FMT. Economia i Hisenda. Reg. 221, f. 34.
5 AHT. PT. Reg. 750, f. 875.
6 AHT. PT. Reg. 722, f. 412-413.
7 AMT. Reg. 91, s/f.
8 AHT. PT. Reg. 766, f. 353-354. Reg. 768, f. 11.
9 AHT. PT. Reg. 732, f. 279-280. Reg. 734, f. 46.
10 J.M. SANET “Alumnes de nàutica de Tarragona.
Segle XVIII”. TAG 42, juny 2007, p. 14.
11 AHT. PT. Reg. 736, f. 104-105.
12 AHT. PT. Reg. 736, f. 118-119-
13 AHT. PT. Reg. 839, f. 108.
14 AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 12, f.
277.
15 AHT. PT. Reg. 732, f. 279-280.
16 AHT. PT. 775, f. 102.
17 AHT. Fons Moragas. Coneixements. Reg. 1494.
18 AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 42, f.
385.
19 AHT. FMT. Miquelets. Tom 7.
20 AHT. PT. Reg. 810, f. 213.
21 AHAT. Llibre de baptismes de la Catedral, 14, f.
273.
22 AHT. Acords municipals. Sessió del 31 de desembre
de 1768.
23 AHT. PT. Reg. 658, f. 189-190.
24 AHT. PT. Reg. 810, f. 213.
25 AMT. Reg. 92, s/f.
26 AHT. PT. Reg. 767, f. 331-333.
27 AHAT. Llibre de baptismes de la Catedral, 15, f.
137.
28 AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 42, f.
385.
29 AHT. PT. Reg. 722, f. 1-4.
30 AHT. Fons Moragas. Coneixements. Reg. 1494.
31 AHT. PT. Reg. 765, f. 2v-3.
32 AHT. PT. Reg. 722, f. 1-4.
33 AHT. PT. Reg. 739, f. 546.
34 ACPT. Fons JPOP. Reg. 185.
35 ACPT. Fons JPOP. Reg. 128.
36 AHT. PT. Reg. 767, f. 331-333.
37 ACPT. Fons JPOP. Reg. 128.
38 AHT. Fons Moragas. Coneixements. Reg. 1506.
39 AHT. Fons Moragas. Coneixements. Reg. 1507.
40 AHT. FMT. Miquelets. Tom 7.
41 AHT. FMT. Miquelets. Tom 7.
42 AHT. Acords municipals. Sessió del 10 d’octubre de
1768.
43 AHT. PT. Reg. 562, f. 276.
44 AHT. PT. Reg. 642, f. 104-107.
45 AHT. FMT. Economia i Hisenda. Reg. 221, f. 35.

Tag 4t trimestre 2009 [ 35 ]
Espai al temps

Patrimoni
Tag 4t trimestre 2009 [ 36 ]