1.1. La formació dels continents

marjal

2
30 Unitat 2
El relleu i els continents
CONTINGUTS
1. La formació dels continents
i del relleu
2. El modelatge del relleu
3. Àfrica
4. Àsia
5. Amèrica
6. Oceania. L’Antàrtida
7. Europa
8. L’Espanya peninsular
9. L’Espanya insular
10. Comunitat Valenciana
AMPLIA I DESCOBREIX
L’Himàlaia: una serralada mítica

Muntanya Uluru (Austràlia).
Una roca de 9 km de contorn
La muntanya Uluru, també coneguda com a Ayers Rock, és
una formació rocallosa d’arenisca situada al centre d’Austràlia.
És un dels monòlits més grans del món, ja que té 9 km de contorn
i 348 m d’alçada. S’erigeix sobre una immensa planície
desèrtica, en la qual destaca el seu perfil, accentuat per la intensitat
del seu color.
RESPON
Digues si les afirmacions següents són vertaderes o
no i explica per què.
— El relleu és una cosa estàtica perquè des que es va
originar no ha canviat.
— L’aigua, la temperatura, el vent... són agents que
modifiquen el relleu. L’ésser humà, en canvi, no el
pot modificar.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Coneixement i interacció amb el món físic
• Identificar i descriure els principals elements del relleu.
• Localitzar en un mapa els principals elements del relleu
mundial, europeu, espanyol i valencià.
Tractament de la informació i competència digital
• Utilitzar buscadors d’internet per a obtindre informació, i
processar-la de manera crítica i reflexiva.
Aprendre a aprendre
• Elaborar esquemes a partir de la informació d’un text.
• Elaborar croquis d’un paisatge.
El relleu i els continents
31

L’escorça és la capa més superficial de la Terra i està constituïda
per continents i fons oceànics. La distribució dels
continents i el relleu de la superfície terrestre i dels fons
marins han anat variant amb el pas del temps.
32 Unitat 2
1. La formació dels continents i del relleu PLEC
1.1. La formació dels continents
La distribució dels continents i dels oceans ha anat variant.
L’explicació d'aquest fet es troba en l’anomenada teoria de
la deriva continental i en la teoria de la tectònica de plaques,
que ha integrat l’anterior.
— El 1912, Alfred Wegener plantejà la seua teoria de la deriva
dels continents, segons la qual els continents van
estar units en el passat, fa uns dos-cents milions d’anys,
en un únic bloc de terra anomenat Pangea. Aquest bloc
únic va començar a trencar-se en fragments o plaques,
que es van anar desplaçant molt lentament i això provocà
la gradual separació o deriva dels continents.
— A mitjan segle xx, es plantejà la teoria de la tectònica
de plaques, segons la qual la litosfera està fragmentada
en diverses plaques rígides, les anomenades plaques
tectòniques. Aquestes plaques, que corresponen aproximadament
a un continent, subcontinent o oceà, floten
sobre el mantell i es desplacen lentament, a una mitjana
de cinc centímetres per any. Aquest moviment es
continua produint en l’actualitat.
La deriva dels continents
Mentre estem ací asseguts, els continents caminen a la deriva,
com fulles en un estany. Gràcies als sistemes de localització
per satèl·lit podem veure que Europa i Amèrica del
Nord s’estan separant aproximadament a a la velocitat que
creix l’ungla d’un dit... uns dos metres en una vida humana.
Traducció de B. Bryson, Una breve historia de casi todo.
RBA, 2004.
1.2. La formació del relleu
Podem definir el relleu com les desigualtats que hi ha a la
superfície terrestre.
El relleu actual és el resultat d’uns agents interns o formadors
i d’uns agents externs o modeladors. Aquest procés
de formació del relleu s’anomena orogènesi. Aquest
nom prové del grec, óros, que significa ‘muntanya’ i gènesi,
‘principi o naixement’.
Els agents interns estan causats per l’energia interna de la
Terra. Són la tectònica de plaques, els plecs, les falles, els
volcans i els terratrèmols.
FALLA

Plaques, plecs i falles
Les plaques tectòniques originen alguns dels principals elements
del relleu terrestre: la separació de plaques genera
dorsals oceàniques* o, si és en un continent, rifts*; el xoc de
plaques dóna lloc a fosses marines o serralades, i el moviment lateral
provoca grans falles que es converteixen en zones d’activitat
sísmica i volcànica.
A una escala menor, la força de l’energia interna de la Terra es pot
plasmar en les deformacions i les fractures de la superfície:
— Si la pressió es produeix sobre roques amb una elevada plasticitat,
s’origina un plec o ondulació dels estrats de roques.
— Si la pressió actua sobre materials rígids, s’origina una falla o
fractura en la qual els dos blocs de materials resultants es desplacen
l’un respecte de l’altre.
Volcans i terratrémols
Les manifestacions més espectaculars de l’energia interna de la
Terra són els volcans i els terratrèmols.
Els volcans són obertures o clevills de l’escorça terrestre a través
dels quals ix material de l’interior de la Terra, com lava, gasos,
cendres i fragments de roca. L’eixida de material rep el nom
d’erupció volcànica. En solidificar-se, aquests materials poden
formar diferents paisatges o fins i tot illes, com en el cas de les
illes Canàries.
Els terratrémols o sismes són moviments subterranis bruscos
provocats pel fregament de les plaques que causen ruptures en
l’escorça terrestre. Si es produeixen davall de la mar, s’anomenen
sismes submarins* i poden provocar una onada gegant o
tsunami.
Si els terratrémols són molt violents, provoquen canvis importants
en el relleu i tenen conseqüències fatals per als éssers vius.
L’aparell utilitzat per a registrar la intensitat de les ones sísmiques
causades per un terratrémol és el sismògraf. Les dues escales
més utilitzades per a mesurar la seua intensitat són l’escala de
Richter i l’escala de Mercalli. La primera mesura en graus la
magnitud de la quantitat d’energia alliberada en el punt d’origen
(hipocentre). Comprén dels 0° als 9°. La segona mesura la intensitat
dels efectes destructors del sisme sobre la superfície terrestre.
1.
R
Quins són els efectes de la tectònica de plaques sobre la
superfície terrestre?
2. Llig el text de la pàgina anterior i explica com la tecnologia
actual ha permés confirmar la teoria de la deriva dels
continents. A quina velocitat es desplacen?
3. Explica què és un plec i què és una falla.
4. Fes un dibuix en el qual expliques les diferents parts d’un
volcà.
5. Quines diferències hi han entre un terratrémol, un sisme
submarí i un tsunami? Quines escales es poden utilitzar
per classificar-ne la magnitud i la intensitat?
6. Per què diem que els terratrèmols tenen efectes devastadors
sobre els éssers vius?
7.
A
ERUPCIÓ VOLCÀNICA
RIU DE LAVA CRÀTER
Els materials expulsats són
gasos, cendres i lava o material
incandescent.
MAGMA
El magma rep les pressions provocades pel moviment de les plaques i, a
través de la ximenera, ix pel cràter.
TERRATRÉMOL
XIMENERA
CON
EPICENTRE
Punt de la superfície terrestre al
qual arriben les ones sísmiques.
HIPOCENTRE
Punt de l’interior de la Terra on s’inicia el
terratrémol que genera les ones sísmiques.
Explica el significat de l’afirmació següent .
«No es pot evitar que hi haja un terratrémol o una erupció
volcànica, però sí es pot procurar que els seus efectes destructius
siguen mínims».
El relleu i els continents
ACTIVITATS 33

34 Unitat 2
2. El modelatge del relleu
2.1. Com es modela el relleu?
Com hem vist, els anomenats agents externs modelen el relleu,
mitjançant l’erosió*, el transport i la sedimentació dels
materials. Els principals agents externs són:
— L’aigua. És l’agent extern més actiu.
• Les ones i els corrents marítims actuen sobre el litoral:
desgasten els penya-segats, transporten arena, formen
golfs...
• L’aigua de la pluja excava la superfície de les roques; es
filtra, dissol les roques i forma coves. També pot dissoldre
i arrossegar determinats components dels sòls.
• Els rius excaven valls i canons i arranquen materials, especialment
en el curs alt, que es depositen en el curs baix
i formen planes al·luvials i deltes.
• El gel. L’aigua depositada als clevills o els forats de les roques,
en gelar-se, augmenta de volum i exerceix una
pressió sobre les roques que pot provocar que es trenquen.
— El vent transporta partícules, per exemple d’arena o argila,
que impacten sobre les roques i en van polint i arredonint
la superfície. A més, pot formar grans acumulacions de materials,
com és el cas de les dunes dels deserts.
— La vegetació excava amb les seues arrels els sòls i les roques,
i ajuda així a disgregar-los. No obstant això, no hem
d’oblidar que la vegetació és també la principal protecció
contra l’erosió de sòls i vessants, ja que mitiga l’efecte erosiu
de l’aigua i del vent.
— La temperatura també influeix en els processos d’erosió.
Per exemple, la dilatació produïda per la calor del dia i la
contracció que provoca el fred durant la nit tenen com
a conseqüència l’esquerdament de les roques.
Els éssers humans i la seua acció sobre el relleu
Els éssers humans han transformat des de sempre el medi en el
qual han viscut. A mesura que s’han produït avenços tècnics,
aquesta transformació ha sigut més gran.
La construcció de ciutats, carreteres, aeroports i altres infraestructures,
així com l’explotació de pedreres i mines, la construcció
de pantans o de ports, el desviament de rius... són exemples
de com l’ésser humà modifica el medi de manera directa.
Però també pot influir-hi de manera indirecta. Així, per exemple,
la desforestació provoca un augment de l’erosió i, a més, la
falta de vegetació repercuteix de manera negativa sobre la producció
d’oxigen, les pluges i les temperatures.
Penya-segat a la Costa Brava.
Grand Canyon del Colorado (Estats Units).
Dessert de Tadrart Acacus (Líbia).

2.2. Les principals formes del relleu
Vall. Depressió o zona de menor altitud,
entre muntanyes. Pot haver sigut
causada per un riu o una glacera.
8. Recorda què vol dir orogènesi.
— Pots deduir què significa orografia? Si necessites ajuda,
pots consultar un diccionari.
9.
R
10.
A
Plana. Superfície plana
o amb poques ondulacions.
Península. Terra envoltada
de mar per totes
bandes, menys per una.
Arxipèlag. Conjunt d’illes relativament
pròximes i que tenen alguna
relació entre si.
Illa. Porció de terra envoltada d’aigua.
Muntanya. Elevació natural
del terreny de gran altura.
Golf. Entrada de la mar
en la costa. Les badies
tenen forma arredonida i
són més xicotetes.
Cap. Porció de terra
de la costa que entra
en la mar.
Resumeix en un esquema els principals agents externs i
interns que intervenen en la formació i el modelatge del
relleu.
Observa les fotografies de diferents accidents de relleu
de la pàgina anterior i valora quin factor extern ha influït
principalment en la seua configuració.
— Explica de quina manera actua cada factor extern.
11. Per què pot dir-se que l’ésser humà és també un agent
modelador del relleu?
— Quines conseqüències pot tindre aquest fet?
12. Defineix els termes següents: cap, muntanya, península,
ria i vall. Consulta un atles i busca cinc exemples de cadascun
d’aquests accidents del relleu a Europa.
Istme. Porció estreta de terra
que uneix una península
amb la resta del territori.
Serralada. Sèrie de muntanyes
unides entre si.
Altiplà. Plana elevada
sobre el nivell de la mar.
Ria. Entrada de la mar
en el tram final d’un riu.
13. Observa la fotografia i identifica les formes de relleu que
hi apareixen.
El relleu i els continents
ACTIVITATS
35

El continent africà té part del seu territori a l’hemisferi nord
i una altra part a l’hemisferi sud. Té una extensió de
30 249 096 km 2 , per aquest motiu és el tercer continent
més gran del món.
L’equador travessa el continent africà aproximadament per
la meitat, motiu pel qual la major part del seu territori es
troba a la zona tropical.
36 Unitat 2
3. Àfrica
3.1. El relleu africà
El relleu africà es caracteritza fonamentalment per la
presència d’altiplans que ocupen bona part de la seua extensió,
solcats de cubetes o zones enfonsades de grans dimensions
en les quals s’han depositat sediments, i fosses o
enfonsaments provocats per la fractura del terreny.
Les principals unitats del relleu africà són:
— L’altiplà septentrional, en el qual es troben el gran desert
del Sàhara i les cubetes del llac Txad i dels rius Nil i
Níger. Al nord-oest es troba la serralada de l’Atles, formada
per muntanyes joves que superen els 4 000 m.
— L’altiplà sud-oriental, en el qual es troba la fossa tectònica
més gran del món: la vall del Rift. És una vall estreta
i molt profunda, de més de 4 000 km d’extensió, que
forma part de la regió dels Grans Llacs.
A la zona de la vall del Rift es localitzen les cimes més
elevades del continent, d’origen volcànic, com és el cas
del Kilimanjaro (5 895 m).
— L’altiplà meridional,, en el qual es localitzen els deserts
de Namíbia i de Kalahari, i les muntanyes Drakensberg.
— La cubeta del Congo, que està situada a la part occidental
de la zona equatorial del continent.
3.2. Costes i illes
La costa és fonamentalment poc retallada, i la plana litoral
que s’estén entre els oceans i els altiplans és molt estreta.
Hi destaquen alguns accidents com ara el golf de Guinea,
a l’Atlàntic, la península de Somàlia, a l’Índic, i el cap de
Bona Esperança, el punt més meridional del continent.
Entre les illes, sobreïxen Madagascar, Zanzíbar, les illes
Maurici i Reunió, i els arxipèlags de les Comores i les Seychelles,
a l’oceà Índic. A l’oceà Atlàntic es troben l’illa de Madeira,
les illes Canàries i l’arxipèlag de Cap Verd.
Desert de Kalahari (Botswana).
La muntanya Kilimanjaro (Kenya).
Platja Font de la Plata (illes Seychelles).

40º
30º
14.
R
N
Estret de Gibraltar
I. Madeira
I. Canàries
Cap
Blanc
20º
Cap
Verd
10º
0º
Tròpic de Càncer
Equador
10º
20º
Tròpic de Capricorn
30º
20º
I. Ascensió
A t l e s
I. Bioko
Golf de
Guinea
O C E À A T L À N T I C
Massís
d´Ahaggar
Cap
Bon
S À H A R A
10º
Toubkal
4 165 m
Cubeta
del Níger
Cubeta
del Txad
Massís
de l´Adamaua
Golf de
Benguela
Desert
de Namíbia
Cap de Bona Esperança
Resumeix en un esquema, seguint el model de la pàgina
53, les principals unitats del relleu africà i situa-les en un
mapa mut.
15. Completa l’afirmació següent amb tres adjectius que et
permeten definir com és el relleu africà.
«El relleu africà és ...................................................... , .................................................... i
......................................................... .»
16. Amb l’ajuda del mapa polític d’Àfrica de l’annex cartogràfic,
digues en quins països es troben els accidents geogràfics
següents.
MAR MEDITERRÀNIA
Golf
de Sirte
Massís
de Tibesti
Desert
de Líbia
Cubeta
del Congo
Desert
de Kalahari
17. Com són les costes africanes? Quins accidents del litoral
s’hi poden destacar?
18. Per quins països africans passa la línia de l’equador? I les
línies dels tròpics?
19.
A
Cubeta
del
Nil
Desert
de Núbia
Muntanyes
Muchinga
Muntanyes Drakensberg
MAR ROJA
Massís
Etiòpic
Kenya
5 199 m
Kilimanjaro
5 895 m
I. Zanzíbar
Vall del Rift
Canal de Moçambic
Golf d´Aden
PENÍNSULA
DE SOMÀLIA
OCEÀ ÍNDIC
I. Comores
Madagascar
I. Maurici
I. Reunió
0 500 1 000 1 500 2 000 km
Ahaggar - Atles - Drakensberg - Kilimanjaro
Sàhara - vall del Rift
I. Socotra
Cap
Guardafui
I. Seychelles
0º 10º
20º 30º 40º 50º
60º
Fixa’t en les fotografies de la pàgina anterior i inventa’t
una història que tinga lloc en els tres escenaris naturals
que hi apareixen. Si necessites més informació, pots consultar
una enciclopèdia.
El relleu i els continents
ACTIVITATS
37

L’Àsia és un continent massís, en un dels extrems del qual
es troba Europa, de la qual està separada per les muntanyes
dels Urals i el Caucas.
És el continent més gran, amb 44 032 038 km2 , i el més poblat.
Al seu territori es troben grans contrastos geogràfics i
paisatgístics. Així, algunes zones, com ara l’Àsia monsònica,
són conegudes per les pluges torrencials, mentre que d’altres,
com ara la península Aràbiga, destaquen per ser zones
desèrtiques.
38 Unitat 2
4. Àsia
4.1. El relleu asiàtic
A l’Àsia es troben les màximes altituds de la Terra, entre les
quals destaca l’Everest, i també les depressions més profundes,
com la mar Morta.
Les principals unitats del relleu asiàtic són:
— Les planes: destaca la Gran Plana Siberiana, que està
situada al nord del continent. També hi ha altres planes
importants d’origen fluvial, com la del Iang-Tsé (la Xina)
i la del Ganges (l’Índia).
— Els altiplans centrals, com ara l’altiplà del Tibet, el
més elevat del món, i el de Pamir. En aquesta zona central
elevada també es troba el desert de Gobi i l’altiplà
de Mongòlia.
— Les depressions, algunes de les quals estan ocupades
sovint per mars interiors i llacs, i situades a la zona central
del continent. Les més importants són la depressió
de la mar Càspia, la de la mar d’Aral i la de la mar Morta,
que és la més profunda de la Terra, ja que es troba a 395
m davall del nivell de la mar.
— Les muntanyes joves, que s’estenen d’est a oest per
l’Àsia central. Són serralades molt elevades, com
l’Himàlaia. Les serralades orientals s’estenen de nord
a sud a l’oceà Pacífic, formant arxipèlags com els del
Japó i les Filipines.
4.2. Costes i illes
Les costes del nord de l’Àsia solen estar cobertes de gel bona
part de l’any. Les de l’est i el sud són retallades i hi abunden
les penínsules, com les de Kamtxatka i Corea, a l’est, o les
d’Aràbia, de l’Hindustan, d’Indoxina i de Malacca, al sud.
A l’oceà Índic es troben el golf Pèrsic i el de Bengala.
La costa està envoltada per moltes illes. La majoria són d’origen
volcànic i s’hi produeix una important activitat sísmica.
Destaquen, entre les de majors dimensions, els arxipèlags
del Japó i les Filipines, d’origen volcànic, situats a
l’oceà Pacífic, i altres illes, com les de Java, Sumatra, Borneo
i Sri Lanka, a l’oceà Índic.
Paisatge pla a Cambodja.
Altiplà de Mongòlia.
Serralada de l’Himàlaia.

20º
0º
20º
20.
R
MAR MEDITERRÀNIA
Altiplà
d´Anatòlia
Canal
de Suez
M A R R O J A
El Taure
MAR NEGRA
Desert
d´Aràbia
CAUCAS
Serralada
del Zagros
Golf
Pèrsic
PENÍNSULA
D´ARÀBIA
Cap Comorín
Resumeix en un esquema, seguint el model de la pàgina
53, les principals unitats del relleu asiàtic i situa-les en un
mapa mut.
21. Busca els topònims següents en el mapa i digues de quin
accident geogràfic es tracta.
Aleutianes - Altai - Bengala - Sri Lanka
Fuji Yama - Kurils - Okhotsk - Pèrsic
Sumatra - Urals - Zagros
22. Una riba de la mar Roja banya el continent asiàtic. Quin
continent banya l’altra riba?
MAR CÀSPIA
MAR D´ARÀBIA
I. Socotra
Altiplà
de l´Iran
MAR
D´ARAL
I. Lacadives
I. Maldives
80º
80º
23. Com són les costes del continent asiàtic? Hi ha diferències
entre les costes del nord i les de l’est i el sud?
24. Quina característica té bona part de les illes asiàtiques?
Quins són els arxipèlags més extensos?
25.
A
80º
160º
80º 100º 120º
0º
180º
20º
160º
40º
Terra del Nord
140º
MAR DE LA SIBÈRIA
ORIENTAL
60º
Illes de la
Nova Sibèria
Altiplà de la
Sibèria Central
Plana S I B È R I A
de la
Sibèria Occidental
Serralada dels Urals
Altiplà
de Pamir
Vall de l´Indus
O C E À Í N D I C
0 1 000 2 000 3 000 4 000 km
OCEÀ GLACIAL ÀRTIC
PENÍNSULA
DE
L´HINDUSTAN
H I M À L A I A
Plana del Ganges
Ceilan
Muntanyes
Birranga
Serralada
Altai
MONGÒLIA
Desert de Gobi
Altiplà
del Tibet
Everest
8 848 m
Golf de
Bengala
I. Andaman
I. Nicobar
PENÍNSULA
DE MALACCA
100º
Cercle Polar Àrtic
M ANXÚRIA
Hainan
Golf de
Tonquín
PENÍNSULA
D´INDOXINA
Golf de
Siam
ARXIPÈLAG MALAI
Muntanyes
de Txerski
Sumatra
MAR DE LA
XINA MERIDIONAL
MAR DE JAVA
Bali Timor
Java MAR DE TIMOR
120º
140º
Elabora un programa per a un viatge turístic per una illa
o arxipèlag del continent asiàtic.
— Has d’informar de les principals característiques del
relleu que es trobaran en el viatge.
— Pots destacar també tots aquells aspectes geogràfics
que consideres interessants.
60º
Estret de Bering
PENÍNSULA DE
KAMTXATKA
PENÍNSULA
DE COREA
Borneo
MAR DE
BERING
MAR
D´OKHOTSK
Muntanyes
Stanovoi
Plana
del Iang-Tsé
Cap Lopatka
Hokkaido
ARXIPÈLAG
JAPONÉS
Honshu
MAR DEL
JAPÓ
MAR DE LA
XINA
ORIENTAL
I. Sakhalin
Taiwan
Ryukyu
F i l i p i n e s
MAR DE
CÈLEBES
Cèlebes
I . K u r i l s
I . A l e u t i a n e s
Fuji Yama
3 376 m
40º
O C E À P A C Í F I C
El relleu i els continents
ACTIVITATS
39
20º
0º
N
20º

El continent americà s’estén des de l’oceà Glacial Àrtic fins a
l’oceà Glacial Antàrtic. Les seues costes est i oest estan banyades,
respectivament, per l’Atlàntic i el Pacífic.
El seu ampli territori, de 42 217 063 km2 , té una forma molt allargada
que pot dividir-se en dos subcontinents: Amèrica del Nord
i Amèrica del Sud, units per l’istme d’Amèrica Central. També forma
part del seu territori Groenlàndia, la segona illa més gran del
món després d’Austràlia.
5.1. El relleu americà
El relleu americà té una distribució similar als dos subcontinents,
amb tres grans unitats de relleu:
— Una llarga línia de muntanyes situada a l’oest, des d’Alaska
fins a la Terra del Foc. Les serralades més importants són: al
nord, les Muntanyes Rocalloses; al centre, la Sierra Madre, i,
al sud, els Andes, on es troba el pic més alt d’Amèrica, l’Aconcagua
(6960 m).
Aquestes serralades són muntanyes joves formades pel xoc
de dues plaques tectòniques que provoquen una gran activitat
sísmica a la zona.
— Els massissos* muntanyosos de la zona atlàntica, que són
muntanyes més velles i menys elevades que les de l’oest. Al
nord es troba la serralada dels Apalatxes i, al sud, el massís de
la Guaiana i l’altiplà del Brasil, que més que muntanyes són
antics escuts* que s’han elevat per moviments interns.
— Les grans planes, que ocupen la part central, entre la línia de
muntanyes de l’oest i les de l’est. Aquestes planes estan recorregudes
per grans rius, com el Mississipí, al nord, i l’Amazones,
al sud.
Cal destacar també que la part central del continent és una zona
amb nombrosos volcans, molts dels quals estan actius. Per la
seua altitud, destaquen el Popocatépetl (5 452 m) i l’Orizaba
(5700 m), els dos a Mèxic.
5.2. Costes i illes
Les costes americanes són, en general, molt accidentades.
Al litoral àrtic hi ha diverses penínsules i illes, com ara Reina Isabel,
Victòria, Baffin...
Al nord del litoral atlàntic destaquen la península del Labrador,
que tanca la badia de Hudson, i la península de Florida. En
aquesta àrea es troben les grans illes de Terranova i Groenlàndia.
Al litoral atlàntic de l’Amèrica Central es troben el golf de Mèxic i
la península de Yucatán, així com nombroses illes: Cuba, Jamaica,
Puerto Rico...
A l’extrem sud del continent es troba l’illa de la Terra del Foc i el
cap d’Hornos.
A l’oceà Pacífic destaquen la península d’Alaska i la de Califòrnia.
40 Unitat 2
5. Amèrica
Llac Moraine al Parc Nacional de Banff, a les muntanyes Rocalloses (Canadà).
La gran plana de la Pampa (Argentina).
Illa de la Terra del Foc (Argentina i Xile).

26.
R
80º
60º
40º
20º
0º
20º
40º
60º
OCEÀ GLACIAL
ÀRTIC
MAR DE BERING
Estret de Bering
N
I. Aleutianes
160º 140º 120º
100º 80º 60º 40º 20º
Punta Barrow
I. Hawaii
ALASKA
McKinley
6 194 m
Golf
d´Alaska
MUNTANYES ROCALLOSES
0 1 000 2 000 3 000 4 000 5 000 km
I. Victòria
Resumeix en un esquema, seguint el model de la pàgina
53, les principals unitats del relleu americà i situa-les en
un mapa mut.
27. Busca en el mapa els topònims següents i digues quins
accidents geogràfics són: Atacama, Bahames, Carib, Mato
Grosso, McKinley, Ojos del Salado i Pampa.
28. Busca en el mapa l’estret de Bering. De quin continent separa
Amèrica aquest estret?
Illes de la Reina Elisabet
LA GRAN
PLANA
Sierra Madre
29. Imagina’t que has de fer un viatge, en línia recta, des del
mont Roraima fins al mont McKinley.
30.
A
I. Ellesmere
Badia
de Hudson
Serralada dels Apalatxes
Massís de
la Guaiana
SERRALADA DELS ANDES
Desert
d´Atacama
Ojos del Salado
6 863 m
PENÍNSULA
DEL LABRADOR
Terranova
Conca
del Mississipí
PENÍNSULA
PENÍNSULA
DE CALIFÒRNIA
DE FLORIDA
Golf
de Mèxic
I. Bahames
Cap San Lucas Orizaba
Cuba I. Antilles
5 700 m PENÍNSULA Hispaniola
DE YUCATÁN
Jamaica Puerto Rico
Popocatépetl
5 452 m
Istme de Panamà
Arx. de Colón
(I. Galápagos)
O C E À P A C Í F I C
Aconcagua
6 960 m
Badia de
Baffin
I. Baffin
MAR CARIB
PATAGÒNIA
Estret de Davis
Roraima
2 180 m
Plana
Amazònica
Altiplà de
Mato Grosso
PAMPA
GROENLÀNDIA
Nova Escòcia
O C E À A T L À N T I C
Altiplà
del Brasil
Cap
São Roque
Estret de Magallanes
I. Malvines
Terra del Foc
Cap d´Hornos
Estret de Drake
I. Geòrgies del Sud
OCEÀ GLACIAL ANTÀRTIC
Cercle Polar Àrtic
Tròpic de Càncer
Equador
Tròpic de Capricorn
— Indica quins són els principals accidents geogràfics
que trobaries pel camí.
Fixa’t per on passen les línies de l’equador i dels tròpics, i
explica quines deuen ser les zones més càlides del continent.
I les més fredes? Per què?
El relleu i els continents
ACTIVITATS
41

10º
Borneo
0º
I. de la Sonda
10º
20º
30º
40º
50º
Oceania és un continent format per un conjunt de més
de vint mil illes, la majoria d’origen volcànic o coral·lí,
disperses a l’oceà Pacífic. Oceania té una extensió de
8942252 km2 .
A Oceania podem destacar:
— Austràlia, l’illa més gran del món. El relleu d’Austràlia es
caracteritza pel predomini de les planes i les terres
desèrtiques. A l’est destaquen les muntanyes de la
Gran Serralada Divisòria.
— Altres illes grans. Al sud d’Austràlia destaquen les illes
de Tasmània, que es considera una prolongació de la
Gran Serralada Divisòria, i de Nova Zelanda, país format
per l’illa del Nord i l’illa del Sud, dividides per l’estret
de Cook.
Al nord d’Austràlia es troba Nova Guinea, que és la
tercera illa més gran del planeta, després d’Austràlia i
Groenlàndia.
42 Unitat 2
6. Oceania. L’Antàrtida
6.1. Oceania
MAR DE TIMOR
OCEÀ
ÍNDIC
Muntanyes Hamersley
Cap
Naturalista
N
Cèlebes
I. Moluques
Timor
GRAN SERRALADA DIVISÒRIA
Gran Desert
de Sorra
Muntanyes MacDonnell
Gran Conca
Artesiana
Muntanyes Musgrave
Gran Desert
de Victòria
Gran Badia
Australiana
I. PALAU
AUSTRÀLIA
ILLES MARIANNES
I. CAROLINES
O C E À P A C Í F I C
O C E À
Í N D I C
0 500 1 000 1 500 3 000 km
MICRONÈSIA
Alps
Australians
MAR DE
TASMÀNIA
Tasmània
110º 120º 130º 140º 150º 160º 170º
M E L A N È S I A
Puntjak Djaja
5 030 m
Arxipèlag
Nova
Irlanda
I. NAURU
Nova
Guinea
de Bismarck Bougainville
Nova
Bretanya Santa
Isabel
I. Trobriand Malaita
Cap York Arxipèlag
de la Louisiade
Guadalcanal
San Cristobal
Golf de
Carpentària
MAR DEL
CORALL
Espíritu
Santo NOVES
HÈBRIDES
Nova
Caledònia
ILLES SALOMÓ
I. Norfolk
NOVA I. Nord
ZELANDA
Mt. Ruapehu
2 797 m
I. Sud Estret de Cook
Alps Meridionals
ILLES
MARSHALL
— Els xicotets arxipèlags dispersos per l’oceà Pacífic. S’agrupen
en tres grans conjunts: la Micronèsia, situada al
Pacífic central; la Polinèsia, situada a la zona més oriental
del Pacífic, i la Melanèsia, entre la Micronèsia i Austràlia.
• Les xicotetes illes de la Micronèsia i la Polinèsia.
Algunes illes són d’origen volcànic i tenen altituds
elevades; en algunes encara hi ha volcans actius,
com a Hawaii. També són molt freqüents els anomenats
atols, esculls o barreres de corall que solen tindre
una forma circular o el·líptica, amb una llacuna
interior d’aigua salada.
• Les illes de la Melanèsia. A aquestes illes hi ha una
gran activitat sísmica, per aquest motiu es coneixen
com el «cinturó del Pacífic». Açò passa perquè estan situades
en una zona en què entren en contacte dues
plaques tectòniques. El relleu d’aquestes illes és de
formació recent.
I. GILBERT
I. ELLICE
I. FIJI
I. Wallis
i Futuna
I. Chatham
I. Kermadec
I. Phoenix
P O L I N È S I A
I. SAMOA
I. TONGA
I. TOKELAU
I. COOK
ESPÒRADES EQUATORIALS
I. DE LA
SOCIETAT
I. AUSTRALS
ILLES HAWAII
Kauai
Oahu
Maui
Hawaii
Equador
0º
I. MARQUESES
10º
POLINÈSIA FRANCESA
I. TUAMOTÚ
Tròpic de Capricorn
20º
30º

6.2. L’Antàrtida
Té una extensió de 14 107 637 km2 . Per les seues extremes
condicions climatològiques, ja que està permanentment
gelat, és un continent deshabitat. Actualment només s’hi
localitzen algunes bases científiques.
És el continent amb l’altitud mitjana més elevada del planeta:
es creu, perquè no està completament explorat, que
és d’uns 2600 m. El centre del continent està constituït
per un altiplà de quasi 3200 m d’altitud, recobert per una
gruixuda capa de gel. En sobreïxen algunes cimes, com el
mont Vinson (5140 m), el mont Sidley (4181 m) o l’Erebus
(3794 m).
31. Observa el mapa d’Oceania i classifica els arxipèlags següents
segons pertanyen a la Micronèsia, la Melanèsia o
la Polinèsia.
32.
A
L’exploració de l’Antàrtida
Entre 1772 i 1775 el britànic James Cook
va navegar al voltant de l’Antàrtida per
primera vegada, però els exploradors no
es van endinsar en aquest continent fins
al segle xx. El 1911, es van organitzar dues
expedicions simultànies per arribar al Pol
Sud: l’expedició del noruec Roald
Amundsen va ser la primera d’aconseguir-ho,
per davant de l’expedició britànica
de Robert F. Scott.
Roald Amundsen al Pol Sud.
Carolines - Fiji - Mariannes - Marqueses - Marshall
Nova Caledònia - Salomó - Samoa - Tonga
Llig atentament el text següent.
«Per als europeus, Oceania representa els confins de la
Terra. Hi ha influït que Austràlia fóra l’últim continent a
ser descobert, si n’excloem l’Antàrtida; a més, Nova Zelanda
se situa als antípodes* de la península Ibèrica. La
imatge que els occidentals han tingut d’aquestes terres
A l’Antàrtida hi ha enormes glaceres* que descendeixen
lentament de les muntanyes fins a la mar i que han anat
erosionant les serralades del continent. La glacera Lambert
és la més gran del món.
A mitjan segle xx es van descobrir al subsòl de l’Antàrtida
jaciments minerals (carbó, ferro, molibdé, or i urani), la qual
cosa va fer que diversos estats reclamaren el continent per
motius econòmics. Però el tractat de Washington o Antàrtic,
de 1959, va declarar el continent territori internacional
i va limitar-hi l’activitat humana a la investigació científica
amb finalitats pacífiques.
està molt relacionada amb alguns identificadors del paisatge:
les barreres coral·lines, les illes volcàniques, determinades
espècies vegetals, determinades espècies de la
fauna, etc.».
— Per què, per als europeus, Oceania representa els confins
de la Terra?
— Quina imatge tenen els europeus d’Oceania?
33. Per què l’Antàrtida és un continent deshabitat?
34.
R
Explica les principals característiques del relleu de l’Antàrtida.
El relleu i els continents
ACTIVITATS
43

El continent europeu està situat a l’hemisferi nord i constitueix
una gran península a l’extrem occidental del continent
asiàtic.
Europa, amb 10 396 421 km2 d’extensió, és el segon continent
més xicotet, després d’Oceania.
44 Unitat 2
7. Europa
7.1. El relleu europeu
El relleu del continent europeu és predominantment pla i
té una altitud mitjana baixa, de només 340 m.
Les principals unitats de relleu europees són:
— Els altiplans i els massissos antics. Al nord d’Europa,
Gran Bretanya i la península Escandinava, no trobem
grans altures, ja que són muntanyes velles que van estar
cobertes de gel durant milers d’anys i que han patit una
intensa erosió. Entre les muntanyes velles destaquen la
serralada dels Urals, el massís Central Francés i les serralades
Escandinaves.
L’altiplà més important és el de la península Ibèrica (la
Meseta), que té una altitud de 600 m sobre el nivell de la
mar i està dividida pel Sistema Central.
— Les planes centrals. Bona part del territori continental
està ocupat per la Gran Plana Europea que, en forma
de mitja lluna, s’estén des del nord d’Alemanya fins a
Rússia.
Les zones més baixes són les depressions dels Països
Baixos i la desembocadura del Volga a la mar Càspia. En
el cas dels Països Baixos, un terç del país està davall del
nivell de la mar i s’han construït nombrosos dics* per a
controlar les aigües de la mar i guanyar terreny.
— Les serralades alpines. A Europa no hi ha serralades
de gran altitud, encara que cal destacar el Caucas, els
Alps i els Pirineus, formats per muntanyes joves situades
al sud del continent. Les cimes més altes són l’Elbrus
(5 642 m), al Caucas, i el Montblanc (4 807 m), a la
serralada dels Alps.
7.2. Costes i illes
La costa del continent europeu és molt irregular, amb
nombroses penínsules i golfs profunds.
Destaquen les penínsules de Kola, Escandinàvia i Jutlàndia,
al nord; la de Bretanya, a l’oest, i la Ibèrica, la Itàlica i la
Balcànica, al sud.
També forma part d’Europa un important nombre d’illes,
entre les quals destaquen Gran Bretanya, Irlanda i Islàndia,
a l’oceà Atlàntic. A la mar Mediterrània es troben
Còrsega, Sicília, Sardenya, Creta, Xipre i l’arxipèlag de les
Balears. Les illes de la mar Egea són nombroses i de dimensions
xicotetes.
Les Dolomites, als Alps italians.
Paisatge de Yorkshire (Regne Unit).
Costa de Cornualles (Gran Bretanya).

58 º
50 º
42 º
34 º
O C E À
A T L À N T I C
Cap da
Roca
35.
R
40 º 32 º
24 º 16 º 8 º 0 º 8 º 16 º 24 º 32 º 40 º 48 º 56 º 66 º
64 º
Cap
Finisterre
PENÍNSULA IBÈRICA
I. Canàries
Teide
3 715 m
Islàndia
Cap Mizen
I. del Canal
Punta de Sant Mateu
MAR CANTÀBRICA
Estret de Gibraltar
I. Hèbrides
Canal del Nord
Canal de S t. Jordi
Serr. Cantàbrica
Sistema Ibèric
Sistema Central
Sistema Bètic
Hvannadalshnúkur
2 119 m
Illes Britàniques
Mulhacén
3 479 m
Ben Nevis
1 344 m
Cadena Penina
I. Balears
À F R I C A
I. Fèroe
Canal de la Mànega
BRETANYA
PIRINEUS
Resumeix en un esquema, seguint el model de la pàgina
53, les principals unitats del relleu europeu i situa-les en
un mapa mut.
36. Observa el mapamundi de l’annex cartogràfic i explica
per què alguns autors afirmen que Europa pot considerar-se
un subcontinent dins del continent asiàtic.
37. És molt elevada l’altitud mitjana del continent europeu?
Per què?
38. Com són les costes europees?
I. Shetland
Massís
Central
Aneto
3 404 m
I. Òrcades
MAR
DEL
NORD
Mont Blanc
4 807 m
Còrsega
Sardenya
MAR
DE
NORUEGA
PENÍNSULA
DE
JUTLÀNDIA
A L P S
Pelvoux
4 103 m
Galdhopiggen
2 469 m
MAR
TIRRENA
Sicília
Sudets
MAR ADRIÀTICA
PENÍNSULA
ITÀLICA
Malta
MAR
BÀLTICA
MAR
JÒNICA
Cap Nord
MAR DE BARENTSZ
Golf de Bòtnia
Gotland
P E N Í N SULA ESCANDINAVA
Muntanyes Metal·líferes
A p e n i n s
Vesuvi
1 282 m
Serralades Escandinaves
Grossglockner
3 797 m
Etna
3 323 m
Alps Dinàrics
Kebnekaise
2 117 m
G. de Finlàndia
Monts Tatra
Gerlachovsky
2 655 m
B a l c a n s
PENÍNSULA
DELS
BALCANS
M A R M E D I T E
C. Matapan
39.
A
LAPÒNIA
Ca rpa ts
Creta
MAR BLANCA
PENÍNSULA
DE KOLA
MAR DE
MÀRMARA
Altiplà
Rus
G R A N P L A N A E U R O P E A
Paringul Mare
2 518 m
Olimp
2 919 m
PENÍNSULA
DE
CRIMEA
MAR
D’AZOV
MAR NEGRA
Bòsfor
MAR EGEA Rodes
R R À N I A
Estr. de Kertx
Punta Anamur
Xipre
Altures del
Donets
Altures
del Volga
C A U C A S
Elbrus
5 642 m
À S I A
Serralada dels Urals
Depressió
de la Càspia
MAR
CÀSPIA
Bazardjuzju
4 466 m
0 250 500 750 1 000 km
— Observa el mapa i digues on se situen les costes més
retallades i on les més lineals.
Traça una línia imaginària de Reykjavík, la capital d’Islàndia,
a Atenes, la capital de Grècia.
Imagina’t que has de fer un viatge entre les dues capitals
i digues quins són els principals accidents geogràfics que
te trobaries pel camí.
— Utilitza el mapa polític d’Europa de l’annex cartogràfic
i indica també en quins estats es troben aquests accidents
geogràfics.
El relleu i els continents
N
58 º
50 º
42 º
34 º
ACTIVITATS
45

La península Ibèrica està situada a l’extrem sud-occidental
del continent europeu i només els 14 km de l’estret de Gibraltar
la separen de l’Àfrica.
46 Unitat 2
8. L’Espanya peninsular
8.1. El relleu peninsular
El relleu peninsular és molt accidentat. Hi destaca especialment
l’elevada altitud mitjana, 660 m, molt superior a l’europea
i només superada per la de Suïssa. Aquesta altura és
deguda a l’existència de la Meseta, que ocupa gran part del
territori amb una altitud de 600 m, i a les serralades amb cimes
que superen els 3 000 m d’altitud.
Les principals unitats del relleu són:
— La Meseta, un altiplà que ocupa la zona central.
— Els relleus interiors són el Sistema Central, que travessa
la Meseta d’est a oest i la subdivideix en la Submeseta
Nord i la Submeseta Sud, i els monts de Toledo,
que la travessen i separen les conques dels rius Tajo i
Guadiana.
— Els relleus perifèrics que circumden la Meseta. Al nord,
es troben les muntanyes de Lleó i la serralada Cantàbrica;
a l’est, el Sistema Ibèric, i, al sud, Sierra Morena.
— Els relleus exteriors són el massís Galaic, les muntanyes
Basques, els Pirineus, el Sistema Bètic i el Sistema Mediterrani.
— Les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir són fosses
en forma triangular, la primera oberta cap a la Mediterrània
i la segona, cap a l’Atlàntic.
8.2. Les costes
Espanya té molts quilòmetres de costa i, com que diverses
cadenes muntanyenques es troben prop de la costa,
aquesta és en part accidentada.
Les costes cantàbriques són les més accidentades. Hi
abunden els penya-segats, i les platges solen ser xicotetes.
Les costes atlàntiques tenen dos trams: la costa atlàntica
gallega i la costa atlàntica andalusa.
— Al nord-oest, a Galícia, la costa és molt retallada i la mar
penetra formant ries.
— A la costa atlàntica del sud-oest, la costa és baixa i les
platges són extenses i d’arena fina. Alguns terrenys
baixos són envaïts per l’aigua de la mar i formen zones
pantanoses que s’anomenen aiguamolls*.
Les costes mediterrànies són, en general, rectilínies, encara
que hi ha excepcions, com ara la Costa Brava, situada al
nord del litoral mediterrani, i algun tram de la costa andalusa,
com ara la zona del cap de Gata.
Picos de Europa (Cantàbria).
Paisatge de la Meseta (Zamora)
Platja del Monsul, al cap de Gata (Almeria).

42º
40º
36º
40.
R
10º 8º 6º 4º 2º 0º 2º 4º
Cap
Finisterre
O C E À A T L À N T I C
Rías Altas
Rías Baixas
La Palma
2 423 m
1 501 m
La Gomera
El Hierro
1 487 m
Cap
Ortegal
Massís
Galaic
P O R T U G A L
Golf de
Cadis
C os t a Ve r d a
Cap de
Peñas
Muntanyes de Lleó
de la Llum
Costa
Illes Canàries
Tenerife
Teide
3 715 m
1 949 m
Cap
Trafalgar
E s t r e t d e G i b r a l t a r
Resumeix en un esquema, seguint el model de la pàgina
53, les unitats principals del relleu peninsular i situa-les
en un mapa mut.
41. Localitza en el mapa les cimes següents i digues a quin
sistema muntanyós pertanyen.
Aneto - Mont Perdut - Mulhacén
Peñarroya - Almanzor - La Sagra
Torre Cerredo - Veleta
MAR CANTÀBRICA
Costa del Sol
Pta. d’Europa
Pta. Almina
Cap d’Ajo
Golf de
Biscaia
Illa d’Alborán
42. A què es deu l’elevada altitud mitjana de la península Ibèrica?
43. Explica què vol dir la frase:
44.
A
Cap de Gata
I. Chafarinas
Costa Blanca
Costa dels Tarongers
Cap de Palos
FRANÇA
Picos de Europa Muntanyes Basques P I R I N E U S
SERRALADA CANTÀBRICA
Tierra de Campos
Submeseta
Nord
SISTEMA CENTRAL
S. de Gredos
P. d’Almanzor
2 592 m
S. de Guadalupe Monts de Toledo
S i e r r a M o r e n a
Serra
de la
Demanda
S. de Guadarrama
Submeseta
Sud
SISTEMA BÈTIC
Depressió del Guadalquivir
Lanzarote
Fuerteventura
Gran Canària
807 m
Torre Cerredo
2 648 m
670 m
La Manxa
Mulhacén
3 479 m
Veleta
3 392 m
MARROC
SISTEMA IBÈRIC
Depressió de l’Ebre
S. d’Albarrasí
Serralada de Conca
S. de Segura
Sierra Nevada
Moncayo
2 313 m
La Sagra
2 381 m
Mont Perdut
Aneto
3 355 m
S. de Gúdar
Peñarroya
2 019 m
Pica d’Estats
3 143 m
3 404 m
Torre de Cadí
2 561 m
El Maestrat
Golf de
València
Cap
de la Nau
ANDORRA
Costa Daurada
Delta de l’Ebre
Eivissa
Cap de Creus
«A la península Ibèrica les principals unitats del relleu tenen
una disposició perifèrica.»
Observa en el mapa la costa de Galícia i la costa de València.
Quines diferències hi observes?
Costa Brava
Sistema Medite rrani
Golf de
Lleó
Cap
de Formentor
Mallorca
Formentera
M A R M E D I T E R R À N I A
ALGÈRIA
Puig Major
1 445 m
Menorca
I l l e s B a l e a r s
0
100
200
300 km
N
42º
40º
38º
36º
El relleu i els continents
ACTIVITATS
47

48 Unitat 2
9. L’Espanya insular
9.1. Les illes Balears
Les illes Balears són la part emergida de la prolongació
del Sistema Bètic i estan formades també per materials
més antics, que són especialment visibles a l’illa de Menorca.
L’arxipèlag està format per cinc illes i nombrosos illots, i
presenta escasses elevacions:
— A l’illa de Mallorca destaquen tres unitats de relleu: la serra
de Tramuntana, amb la cima del Puig Major (1445 m);
les serres de Llevant i la depressió central, en la qual destaca
el Puig de Randa (549 m).
— Menorca és una illa plana. L’elevació més destacada és
el Toro (378 m).
— Eivissa i Formentera formen les Pitiüses. El relleu d’Eivissa
es caracteritza per turons i pujols de poca altura,
arredonits per l’erosió, i amples valls. Formentera és una
illa plana formada per dos xicotets massissos, la Mola i
Puig Guillem.
Les costes de l’arxipèlag balear són de diferents tipus: en
general, predominen les costes altes i rocalloses, amb penya-segats
i cales, però també hi ha zones de costes baixes
i rocalloses, així com extenses platges d’arena fina que formen
dunes en la part interior.
També podem destacar la presència d’albuferes*, com la
de la badia d’Alcúdia, a Mallorca, o la d’Es Grau, a Menorca.
Platja a la zona del cap Formentor (Mallorca).
9.2. Les illes Canàries
L’arxipèlag canari és d’origen volcànic i està situat a l’oceà
Atlàntic. En produir-se la separació de les plaques africana
i sud-americana, es van obrir clevills a la superfície terrestre
que van permetre l’eixida de material volcànic, el qual, en
contacte amb l’aigua marina, es va solidificar.
L’arxipèlag està format per set illes principals i sis illots. Les
illes Canàries són l’única zona d’Espanya que actualment
presenta activitat volcànica.
L’origen volcànic del relleu canari ha donat lloc a diverses
formes de relleu característiques:
— Els lajiales, terrenys volcànics de superfície llisa.
— Els malpaíses, terrenys de superfície rugosa, aspra i negrosa.
— Els roques, elevacions solitàries formades per material
que va tapar un conducte d’eixida de la lava.
— Les calderes, depressions de forma circular envoltades
de muntanyes.
La costa canària és predominantment alta i escarpada, amb
penya-segats; les platges solen estar situades a la desembocadura
dels barrancs i són amples i arenoses.
A l’illa de Tenerife es troba la cima més alta d’Espanya, el
Teide, de 3715 m.
Parc nacional de Timanfaya (Lanzarote).

40º
39º
29º
28º
1º
45.
R
46.
R
I l l e s B a l e a r s
Eivissa
Sa Talaiassa
475 m
Cap de
Barbaria
18º
Roque de los
Muchachos
2 423 m
Caldera de
Taburiente
Punta Grossa
Punta de ses Portes
Malpaso
1 501 m
Punta de la Restinga
Formentera
Garajonay
1 487 m
2º 3º 4º
Mallorca
I l l e s C a n à r i e s
La Palma
Punta de Fuencaliente
El Hierrro
Punta de Guanche
La Gomera
17º
Badia
de Palma
Puig Major
1 445 m
Serra de Tramuntana
Cabrera
Cap de Formentor
Badia
d’Alcúdia
Serres de Llevant
Sant Salvador
509 m
Cap de ses Salines
Digues quines són les principals característiques del relleu
de les illes Balears.
Explica el procés de formació d’origen volcànic de les illes
Canàries.
— Quines són les formes de relleu característiques d’origen
volcànic d’aquest arxipèlag?
Menorca
Cap
d’Artrutx
M A R M E D I T E R R À N I A
Cap de sa
Cavalleria
el Toro
357 m
0 30
60
90 km
16º
O C E À A T L À N T I C
Massís Punta d’Anaga
Tenerife d’Anaga
Vall de
Punta de Teno la Orotava
Dorsal de la
Teide
3 715 m Esperanza
Las Cañadas Punta de Sardina
del Teide Vall
Barranc del
d’Agaete
Infierno Punta de la Aldea
Punta de la Rasca
Gran Canària
Pic de
las Nieves
1 949 m
Punta de Maspalomas
47.
A
N
Punta del Roque
Caldera de
Bandama
Barranc de
Guayadeque
15º
El Teide és un volcà format a partir d’erupcions
successives.
Fuerteventura
Punta de
Jandía
Jandía
807 m
Punta del
Matorral
Observa atentament les dues imatges de la pàgina anterior
i descriu el tipus de paisatge que es mostra en cadascuna.
— Digues de quin tipus de costa es tracta.
14º
Alegranza Roque
Roque del Oeste del Este
Montaña Clara
Graciosa
Peñas del
Lanzarote Chache
670 m
Massís de
Timanfaya
Punta Pechiguera
Badia
La Bocaina d’Àvila
Punta del Corralejo
Lobos
Punta de la Ballena
Massís de
Betancuria
0 80 km
— Identifica-hi algunes de les formes de relleu d’origen
volcànic.
N
El relleu i els continents
ACTIVITATS
49

10. Comunitat Valenciana
El rellleu de la Comunitat Valenciana destaca
pel contrast que hi ha entre l’interior i la costa
i entre les zones de muntanya i de plana. El litoral
pla, ocupat per cultius de regadiu i nuclis
de població més grans, oculta freqüentment
la diferència existent amb les terres muntanyoses
de l’interior de la Comunitat.
10.1. El relleu interior
La muntanya mostra dos conjunts fonamentals
de relleu: al Nord de la Comunitat, la serralada
Ibèrica que domina des de Morella fins al
riu Xúquer i al Sud les serralades Bètiques.
L’altura mitjana del nostre territori arriba als
500 m d’altitud, encara que cap pic supera els
2 000 m. En la serralada del Maestrat es troba
la muntanya més emblamàtica de la Comunitat
Valenciana, el Penyagolosa de 1 813 m d’altura,
considerada popularment la més elevada,
però el punt més alt de la Comunitat és
el pic de Calderón de 1 836 m situat al Racó
d’Ademús, província de València.
Les planes són d’origen al·luvial, és a dir, són el
producte del pas dels rius i del depòsit dels
materials que han anat transportant i sedimentant.
Ocupen menys espai que les zones
muntanyoses i són molt fèrtils, la qual cosa fa
que siguen molt valuoses per a l’agricultura.
En les planes és molt freqüent trobar aiguamolls
*, com a conseqüència de les filtracions
de les aigües, tant subterrànies com marítimes.
10.2. El relleu de costa
A la costa s’alternen les zones de penya-segats
i rocoses, com els caps de Cullera, la Nau,
Sant Antoni i el penyal d’Ifac, amb les zones
arenoses, més extenses. També destaquen
les costes de cordó litoral, que tenen una barrera
d’arena paralel·la a la costa, com la marjal
de Castelló, l’ Albufera de València i el Fondo
d’Elx. Les platges poden ser d’arena, com la
costa del golf de València, molt valorades pel
turisme, o de cantals, com la província de Castelló.
A la Comunitat Valenciana pertany l’arxipèlag
dels Columbrets a la província de Castelló i l’illa
Plana o de Tabarca a la província d’Alacant.
50 Unitat 2
N
La Plana
d’Utiel
Racó
d’Ademús
Serra d'Utiel
Calderón
1 839 m
Atalaya
1 157 m
Serra de Martés
Vall de Cofrents
Martés
1 086 m
Serra de
Crevillent
Caroig
1 126 m
Espadà
1 099 m
Serra d'Espadà
Foia de
Bunyol
Serra Grossa
Serra de Mariola
Serra de la
Carrasqueta
Maigmó
1 296 m
Montcabrer
1 389 m
Serra de Maigmó
Mola d’Ares
1 318 m
Serra del Maestrat
Penyagolosa
1 813 m
L'Horta
Ribera
del
Xúquer
Aitana
1 558 m
Serra d’Aitana
Els Ports
Serra del Desert
de les Palmes
Golf
de València
Cap de Cullera
La Plana de Castelló
La Marina
Cap
d’Orpesa
Columbrets
Cap de
Sant Antoni
Cap de
la Nau
Penyal d’Ifac
Punta de la Bombarda
Badia de Benidorm
Cap de l’Horta
Golf d’Alacant
Cap de Santa Pola
Illa Plana o de Tabarca
Cap Cerver
Cap Roig
L’Albufera
Badia d’Altea
Punta
de
Capicorb
R R À N I A
M A R M E D I T E
0 25
50 km

10.3. Illes de la Comunitat
Valenciana
Les illes Columbrets es troben a només 52 km de la costa
de la província de Castelló, enfront del cap d’Orpesa. Estan
formades per quatre grups d’illes diferents. Destaca l’illa
Major o Montcolibre, que té forma de ferradura.
És un dels arxipèlags més interessants de la Mediterrània
occidental, tant pel seu origen volcànic, com per les poblacions
d’aus que hi niuen. Per això, aquestes illes han sigut
declarades parc natural.
L’aïllament de les illes ha provocat l’aparició d’espècies que
només existeixen en aquestes, com la sargantana dels Columbrets.
A més, també són importants les aus marines.
Antigament hi destacava la gran quantitat d’escurçons,
però van ser exterminats al llarg del segle passat.
L’abundància de riquesa submarina és aprofitada pels pescadors,
que utilitzen mitjans artesans. Són abundants els
meros, les escórpores, les cabres i les llagostes.
Una altra illa de la Comunitat Valenciana és l’illa Plana o de
Tabarca, situada només a 4 km del cap de Santa Pola. A l’illa
hi ha poca vegetació, a causa de l’escassetat de pluja i
dels vents forts. Pel que fa a la fauna, destaquen les aus
acuàtiques, sobretot la gavina argèntia. En les aigües prou
càlides, viuen espècies interessants com ara l’eriçó, l’estrela
de mar, el mero, la llagosta o la tortuga careta. Antigament
s’hi podia trobar la foca mediterrània, però el 1 925 va desaparéixer
l’últim exemplar. L’activitat tradicional són les
salines.
48.
R
49.
A
Illes Columbrets (Orpesa, Castelló).
Escriu el nom i l’altura de cadascun dels pics de la Comunitat
Valenciana en ordre creixent.
Busca els següents topònims en el mapa i digues quin accident
geogràfic és.
Orpesa - Penyagolosa - Calderón
Columbrets - Atalaya - Utiel - Ifac
Carrasqueta - Altea - Tabarca - Alacant
N
50.
@
Illot del Bergantí
Columbret Gran
Illot la Illot Bauzà
Ferrera
IIlot Valdés
Illot Navarrete
Illot Pedra Joaquim
Illot la Foradada
IIlot Méndez Núñez
Illot Cerquero
Illot Churruca
Illot Montcolibre
Illot la Senyoreta
Illot Mascarat
0 500
1000 m
Entra en la pàgina web de la Conselleria de medi ambient
de la Comunitat Valenciana, selecciona les illes Columbrets,
i dins de la secció medi ambient, tria la informació
sobre la vegetació i fauna i fes un resum sobre això.
— http://parquesnaturales.gva.es/espnaturales.htm
El relleu i els continents
ACTIVITATS
51

52 Unitat 2
AMPLIA I DESCOBREIX
L’Himàlaia: una serralada mítica
A la serralada de l’Himàlaia hi ha les cimes més
altes de la Terra, catorze de les quals superen els
8000 m d’altitud; la més alta de totes és l’Everest,
amb 8850 m. L’Himàlaia està situat a l’Àsia;
els seus 2500 km de longitud i 350 km d’amplada
recorren el Pakistan, l’Índia, el Nepal, el
Tibet, la Xina i Bhutan. A les seues muntanyes
naixen rius tan importants com l’Indus
i el Ganges.
Com es va formar?
L’Himàlaia és la cadena muntanyenca més jove del
planeta. Fa uns cinquanta milions d’anys, la placa
continental índia va xocar amb la placa continental
euroasiàtica. Com a fruit del xoc, es va produir
un gran plegament que va elevar la mar que ocupava
la zona i va donar origen a la serralada.
Com que es continua produint fricció entre les
plaques, la serralada creix uns dos mil·límetres
a l’any a la cima de l’Everest i es desplaça cap
al nord uns dos centímetres a l’any.
Viure a l’Himàlaia
L’Himàlaia és, per als pobles que hi
habiten, una divinitat o bé la residència
dels déus. Així, l’Everest és considerat
«la deessa del cel» o «la deessa
mare del món». La duresa de les
seues condicions climàtiques, el fet
que encara hui se’n desconeguen
molts dels racons o la quantitat de
morts entre els muntanyencs que han
intentat escalar-lo ha donat origen a
històries i llegendes que tenen l’Himàlaia
com a escenari.
El ieti
Les expedicions d’escaladors i la seua repercussió
mediàtica han popularitzat alguns aspectes de la
vida dels habitants d’aquestes muntanyes.
Segur que has sentit a parlar dels xerpes, els
portadors acompanyants dels escaladors
que suporten amb una major facilitat la
falta d’oxigen de les altures. De fet, els
xerpes, el nom dels quals significa ‘gent
de l’est’, són un poble acostumat a comerciar
d’una vall a una altra. Els iacs
són el seu mitjà de transport, uns mamífers
de pèl llarg que poden arribar a pesar
quasi 1000 kg i que tenen una gran resistència.
Dels xerpes es diu que saben parlar a la muntanya
i que creuen que poden determinar
quan la muntanya els serà propícia per a iniciar
l’ascensió a les cimes.
La llegenda més popular associada a l’Himàlaia és, sens dubte, la del ieti o «abominable home de les neus». Els testimonis
d’alguns xerpes i escaladors parlen d’unes enormes petjades o de la trobada a les altures amb un ésser de gran envergadura,
bípede i cobert de pèl. Per a alguns investigadors podria tractar-se d’un primat especialment adaptat a les dures condicions
del lloc. Uns altres han aventurat que podria ser d’algun ésser anterior a l’Homo sapiens sapiens en l’escala evolutiva. Per
a uns altres, el ieti és poc més que una al·lucinació produïda per la falta d’oxigen.

SÍNTESI
• Per a resumir la primera part de la unitat, pot ser útil l’esquema següent.
EL
RELLEU
• Per a resumir l’estudi dels continents, t’oferim aquest model d’esquema que pots adaptar i completar en cada cas.
........................
VOCABULARI
Agents
formadors
Agents
modeladors
Relleu
Costes
són
són
Depressions/
planes
Altiplans
Muntanyes
(cimes)
Caps
Golfs
Illes
Aiguamoll. Terreny baix i pantanós inundat per les aigües
de la mar.
Albufera. Llacuna situada prop de la costa, en una zona
de terres baixes, formada per l’entrada d’aigua de la mar
i separada d’aquesta per un banc d’arena.
Antípoda. Lloc de la Terra que està situat diametralment
oposat a un altre.
Dic. Mur construït per tal de contindre l’aigua.
Dorsal oceànica. Serralada submarina que solca les planes
abissals i que pot sobreïxir de la mar, donant lloc a illes.
Erosió. Desgast produït a la superfície terrestre pels
agents externs naturals (aigua, vent...) o per l’acció humana.
Tectònica de
plaques
Aigua,
vent,
vegetació,
temperatura
expliquen
la formació de
Continents
..................................................................
................................................................
..................................................................
................................................................
..................................................................
................................................................
..................................................................
................................................................
..................................................................
................................................................
..................................................................
................................................................
Plecs, falles,
volcans i terratrémols
Escut. Massa de roques d’una gran antiguitat que constitueix
el nucli del continent.
Glacera. Massa de gel acumulada en la part alta de les
muntanyes.
Massís. Relleu muntanyenc i d’altiplans amb límits ben
definits.
Sisme submarí. Moviment sísmic que afecta les aigües
de la mar i en provoca una agitació violenta.
Rift. Fissura en la superfície continental en forma de
vall produïda per la força divergent d’una placa tectònica.
El relleu i els continents
53

ACTIVITATS
54 Unitat 2
INVESTIGA: Formes de relleu espectaculars
1. Algunes formes de relleu són espectaculars per la seua configuració i dimensions, pel paisatge en què es troben, etc.
— Formeu grups de treball i prepareu una animació informàtica (tipus PowerPoint) sobre algun dels accidents geogràfics següents:
— En l’animació han d’aparéixer la localització geogràfica, algunes imatges il·lustratives
i una explicació breu sobre les característiques de l’element treballat. Podeu consultar
algunes webs, com les que s’indiquen.
TREBALLA LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
1. El relleu terrestre és estàtic o varia al llarg del temps? Per què?
2. Observa els mapes de relleu de la unitat i completa el quadre següent amb els accidents geogràfics més destacats.
Serralades
i cimes
Planes
i depressions
Illes
Penínsules
Grand Canyon del Colorado - volcà Etna - vall del Rift
península de Kamchatxa - Ayers Rock
Àfrica
Amèrica Àsia Oceania Europa
3. Un croquis és un dibuix esquemàtic que tan sols representa les línies principals i prescindeix dels detalls. Per als geògrafs, el
croquis és útil a l’hora d’analitzar paisatges, formes de relleu, etc.
— Fixa’t en la fotografia i completa el croquis que se n’ha fet.
— En la imatge apareix una vall, una muntanya i una serralada. Situa aquestes formes del relleu en el croquis i defineix-les.
4. Elabora un esquema amb les principals unitats de relleu de la Comunitat Valenciana.
@
Buscadors
http://es.wikipedia.org
http://www.google.es
http://maps.google.es

1
2
3
4
Explica quins són els agents formadors i els agents modeladors del relleu. Després, observa atentament la imatge i enumera
els principals agents que han degut d’influir en el modelatge del relleu que es mostra.
En un mapa mut de la península Ibèrica, situa les unitats del relleu següents: Pirineus, depressió Central, Picos de Europa,
golf de València, delta de l’Ebre, Sistema Bètic, cap de la Nau,Penyagolosa.
Classifica les unitats de relleu següents segons el continent a què pertanyen i situa-les en el mapa.
1. Muntanyes Rocalloses
2. Desert del Sàhara
3. Pirineus
4. Península dels Balcans
5. Desert de Gobi
6. Urals
7. Península de Somàlia
Digues a quins continents
pertanyen les illes i els arxipèlags
següents, i situa’ls en el
mapa.
a) Nova Zelanda
b) Islàndia
c) Sicília
d) Antilles
e) Japó
f) Madagascar
g) Illa Victòria
h) Illes Filipines
i) Nova Guinea
j) Java
AVALUACIÓ
8. Himàlaia
9. Gran Desert de Victòria
10. Península del Labrador
11. Península Aràbiga
12. Península Ibèrica
13. Andes
14. Estret de Bering
15. Golf de Mèxic
16. Cap de Bona Esperança
17. Golf de Bengala
18. Caucas
19. Península Escandinava
20. Serralada Divisòria
El relleu i els continents
55