Amb l'ajut d'un atles, calcula la

Activitats d’ampliació Unitat 1
Centre:
Curs: Data:
Nom de l’alumne/a:
1 Observa aquest mapa dels fusos horaris. La Terra està dividida en 24 fusos horaris que fan 15º de longitud
cadascun. Es diu que una zona horària està avançada quan es troba a l’est del meridià de Greenwich i endarrerida
quan és a l’oest del meridià. Quan es passa d’un fus horari a un altre, cal avançar els rellotges una
hora, si es va cap a l’est, i endarrerir-los una hora, si es va cap a l’oest.
Indica quina hora és en aquestes diferents longituds si són les 12 del migdia al meridià de Greenwich:
a) a 60º E b) a 45º O c) a 15º O d) a 30º E e) a 90º O
2 Amb l’ajut d’un atles, calcula la distància entre:
a) París i Londres c) Roma i Dakar e) Tòquio i Nova Delhi
b) Nova York i Santiago de Xile d) Oslo i Ciutat del Cap
3 Busca les coordenades d’Atenes, Luanda, Lima, Xangai, Melbourne i Dallas.
1

Activitats d’ampliació Unitat 1
Centre:
Curs: Data:
Nom de l’alumne/a:
4 Completa aquesta taula:
projecció cartogràfi ca característiques inconvenients
plana
cònica
de Mercator
de Peters
de Robinson
5 Busca a quines grans ciutats corresponen aquestes coordenades:
a) 1º O, 41º 30’ N d) 30º E, 51º N
b) 90º E, 24º N e) 20º E, 35º S
c) 80º O, 0º f) 150º E, 35º S
6 Relaciona cada punt cardinal amb el seu sinònim:
a) nord 1) meridional
b) est 2) ponent
c) oest 3) llevant
d) sud 4) septentrional
2

Activitats d’ampliació Unitat 2
Centre:
Curs: Data:
Nom de l’alumne/a:
1 Digues si és vertadera (V) o falsa (F) cada una d’aquestes afi rmacions:
a) La serralada dels Andes es troba a l’Amèrica del Nord.
b) La serralada de l’Himàlaia és la més alta del món.
c) El Massís Central es troba en el continent africà.
d) Les muntanyes Mitumba es troben al continent africà.
e) Les muntanyes Rocalloses es troben a l’Amèrica del Sud.
f) La serralada dels Urals separa el continent europeu de l’asiàtic.
g) Els Carpats es troben a l’Europa meridional.
h) El massís d’Ahaggar està situat al continent africà.
2 Observa el mapa de les grans plaques de l’escorça terrestre i resol les preguntes. Tingues en compte que
les plaques més importants són l’africana, l’eurasiàtica, la nord-americana, la sud-americana, la indoaustraliana
i la pacífi ca. A més, existeixen altres plaques secundàries. Els diferents moviments de les plaques han
format plegaments, terratrèmols i volcans.
a) Quantes plaques hi ha?
b) Quina és la placa del continent europeu?
c) Quines són les plaques que actuen sobre el continent asiàtic?
d) Escriu el nom de les plaques que reben la pressió de la placa del Pacífi c.
e) Quins continents suportaran aquesta pressió? A quin oceà es produeix el xoc de les plaques africana i
eurasiàtica contra les plaques de l’Amèrica del Nord i de l’Amèrica del Sud?
3

Activitats d’ampliació Unitat 2
Centre:
Curs: Data:
Nom de l’alumne/a:
3 Relaciona cada serralada amb el seu continent:
a) els Alps
b) Himàlaia 1) Àsia
c) Hindu Kush
d) Atles 2) Amèrica
e) Andes
f) Caucas 3) Europa
g) Carpats
h) Rocalloses 4) Àfrica
i) massís Etiòpic
4 Relaciona cada continent amb els oceans que l’envolten:
a) Europa 1) Atlàntic
b) Àsia 2) Pacífi c
c) Àfrica 3) Índic
d) Amèrica 4) Àrtic
e) Oceania 5) Antàrtic
5 Localitza al mapa les serralades principals de la península Ibèrica:
4

Activitats d’ampliació Unitat 3
Centre:
Curs: Data:
Nom de l’alumne/a:
1 Situa en un mapa aquests llacs:
Làdoga, Onega, Baikal, Michigan, Huron, Victòria, Superior, Tanganika
2 Relaciona cada riu amb el continent on es troba:
a) Níger 1) Amèrica
b) Tàmesi
c) Volga
d) Orange 2) Àsia
e) Eufrates
f) Amur
g) Lena 3) Europa
h) Don
i) Orinoco
j) Po 4) Oceania
k) Yukon
l) Darling
m) Syr-Daria 5) Àfrica
n) Huang-He
3 Digues quina d’aquestes sèries està formada per rius que són tots d’Amèrica:
a) Congo, Indus, Colorado, Mississipí, Amazones
b) Eufrates, Tigris, Amazones, Indus, Yukon
c) Negro, Yukon, Lena, Amur, Danubi
d) Amazones, Mississipí, Yukon, Colorado, Negro
5

Activitats d’ampliació Unitat 3
Centre:
Curs: Data:
Nom de l’alumne/a:
4 Relaciona cada mar amb l’oceà o mar al qual pertany:
a) mar Tirrè
b) mar Blanc 1) oceà Pacífi c
c) mar Negre
d) mar Groc 2) oceà Atlàntic
e) mar del Nord
f) mar del Japó 3) oceà Indic
g) mar de les Antilles
h) mar d’Aràbia 4) mar Mediterrani
i) mar de Tasmània
j) mar Cantàbric 5) oceà Glacial Àrtic
k) mar Egeu
5 Digues si les afi rmacions següents són vertaderes (V) o falses (F):
a) El llac Victòria està situat al continent asiàtic.
b) El llac Titicaca és troba a l’Amèrica del Sud.
c) Els Grans Llacs fan de frontera entre els Estats Units i el Canadà.
d) El llac Baikal està situat a l’oest del mar d’Aral.
e) El llac Victòria es troba més al nord que el llac Txad.
f) El llac Eyre es troba a Austràlia.
6

Activitats d’ampliació Unitat 4
Centre:
Curs: Data:
Nom de l’alumne/a:
1 Completa aquest quadre, que relaciona els diferents factors climàtics amb dos dels principals elements
del clima:
altitud
latitud
proximitat o no del mar
relleu
corrents marins
2 Observa aquests climogrames i digues a quin clima corresponen:
(mm)
240
220
200
180
160
140
120
100
T ºC
80
40
60
30
40
20
20
10
0
G F M A M J J A S O N D
0
precipitació anual 1810 mm
temperatura mitjana 9 ºC
(mm) T ºC
380
320
280
240
200
160
120
80
40
temperatura precipitacions
30
20
10
0
0
G F M A M J J A S O N D
precipitació anual 2618 mm
temperatura mitjana 25 ºC
(mm) T ºC
40
30
20
20
10
0
G F M A M J J A S O N D
0
precipitació anual 121 mm
temperatura mitjana 20,8 ºC
(mm) T ºC
320
280
240
200
160
120
30
80
20
40
10
0
G F M A M J J A S O N D
0
precipitació anual 1401 mm
temperatura mitjana 27,5 ºC
(mm) T ºC
100
80
60
30
40
20
20
10
0
G F M A M J J A S O N D
0
precipitació anual 430 mm
temperatura mitjana 17,1 ºC
7

Activitats d’ampliació Unitat 4
Centre:
Curs: Data:
Nom de l’alumne/a:
3 Busca informació sobre els monsons:
a) A quin lloc del món es produeixen?
b) En quina època són més freqüents?
c) Digues quines són les causes i les conseqüències dels monsons.
4 Relaciona cada clima amb les zones corresponents:
a) clima mediterrani
b) clima equatorial a) zones fredes
c) clima polar
d) clima oceànic a) zones càlides
e) clima tropical
f) clima continental a) zones temperades
g) clima desèrtic
5 Observa aquest climograma i digues quina de les explicacions és més correcta:
(mm) T ºC
380
320
280
240
200
160
120
80
40
0
0
G F M A M J J A S O N D
30
20
10
a) Hi ha una forta oscil·lació tèrmica i plou poc a la primavera.
b) Presenta una forta aridesa durant els mesos d’estiu.
c) La temperatura es manté quasi igual i plou tot l’any.
d) L’oscil·lació tèrmica és baixa i plou poc a la primavera
i a l’hivern.
8

Activitats d’ampliació Unitat 5
Centre:
Curs: Data:
Nom de l’alumne/a:
1 Escriu al costat de cada defi nició el nom del paisatge que es descriu:
a) Tipus de vegetació amb boscos atapeïts i alts.
b) Zona freda sense arbres a causa del curt període estival, amb predomini de líquens i molses.
c) Vegetació en què predominen les plantes herbàcies. Ocasionalment s’hi poden trobar arbres i matolls.
d) Extensió de terreny on l’únic tipus de vegetació que hi ha és l’herba, que cobreix completament el sòl.
e) Extensió de terreny on predominen les mates i els arbustos com ara el garric, de fulla dura i persistent.
2 Aparella les dues sèries sobre l’adaptació de les plantes als climes freds:
a) plantes arranades
1) per estalviar energia
b) ràpida acció vegetativa 2) per aprofi tar el microclima de terra
i defensar-se de les ventades
c) fruits petitíssims 3) perquè el subsòl és gelat
d) arrels superfi cials 4) per aprofi tar el curt període estival
3 Busca informació sobre com s’adapten aquestes espècies vegetals al lloc on es troben:
baobab .................................................................................
garric ....................................................................................
romaní ..................................................................................
bedoll ...................................................................................
acàcia ..................................................................................
nabiu ....................................................................................
faig .......................................................................................
9

Activitats d’ampliació Unitat 5
Centre:
Curs: Data:
Nom de l’alumne/a:
4 Digues si les afi rmacions següents són vertaderes (V) o falses (F):
a) La vegetació de la sabana s’ha d’adaptar a l’estació seca.
b) La vegetació de la selva no s’ha d’adaptar a la sequera.
c) La tundra està preparada per als forts calors estivals.
d) Els boscos perennifolis s’adapten a l’excés d’humitat.
e) Els arbres del desert han d’aclimatar-se a la sequera.
f) Els boscos tropicals s’adapten al fred de l’hivern.
g) La taigà suporta bé els freds de l’hivern.
h) Els arbres del clima mediterrani perden la fulla per la humitat.
5 Busca quin tipus de vegetació predominarà en cada un d’aquests territoris:
el Camerun ........................................................
el Brasil ..............................................................
Algèria ...............................................................
el Canadà ..........................................................
Itàlia ...................................................................
el Regne Unit .....................................................
Grècia ................................................................
Mauritània ..........................................................
l’Índia .................................................................
Hokkaido (el Japó) .............................................
Indonèsia ...........................................................
l’Argentina ..........................................................
Alemanya ...........................................................
Mèxic .................................................................
l’Iraq ..................................................................
10

Activitats d’ampliació Unitat 6
Centre:
Curs: Data:
Nom de l’alumne/a:
1 Relaciona cada font d’energia amb la part de la Terra on s’obté:
a) combustibles fòssils 1) biosfera
b) biomassa 2) litosfera
c) energia eòlica 3) hidrosfera
d) energia hidràulica 4) atmosfera
2 Digues si les afi rmacions següents són vertaderes (V) o falses (F):
a) Els recursos renovables es poden aprofi tar a moltes zones de la Terra.
b) Hi ha més recursos no renovables que renovables.
c) Els recursos no renovables contaminen més que els renovables.
d) Com a recurs energètic, amb l’energia solar n’hi ha prou.
e) Cada vegada s’utilitzen menys fonts d’energia renovables.
3 Completa el text amb les paraules següents:
fum, contaminants, residus, radioactius, agrícoles, tòxics
Els humans fi ns fa ben poc hem anat abocant directament els ......................... domèstics
i ................... al medi ambient. Semblava que el ......................... de les xemeneies, els plaguicides
.................... o els elements ..................... dels laboratoris acabarien per diluir-se en la Terra. Hi
havia la creença que la natura ja s’encarregaria de posar aquestes molestes substàncies al seu
lloc. Alguns d’aquests .......................... desapareixen o passen a formes inofensives, però en una
gran part dels casos no és així i alguns, fi ns i tot, es transformen en subproductes encara més
....................
Biosfera (fragment adaptat)
11

Activitats d’ampliació Unitat 6
Centre:
Curs: Data:
Nom de l’alumne/a:
4 Escriu al costat de cada un d’aquests problemes mediambientals si són més freqüents en els estats desenvolupats
o en els estats en via de desenvolupament:
a) Contaminació atmosfèrica a causa de les autopistes.
b) Pèrdua de la capa fèrtil a causa de l’agricultura de plantació.
c) Producció elevada de residus urbans no reciclables.
d) Ús abusiu del pasturatge.
e) Degradació de l’aigua per la contaminació de residus químics.
f) Contaminació lumínica elevada a causa de concentracions urbanes.
g) Tala excessiva de boscos tropicals.
h) Forta contaminació atmosfèrica a causa de les indústries.
i) Elevada contaminació de les aigües de les ciutats.
j) Producció de grans quantitats de purins.
5 Si haguessis d’instal·lar un aerogenerador, quin emplaçament creus que seria millor? Raona la resposta.
a) Una muntanya amb molt pendent
b) Les zones baixes de la costa
c) El fons d’una vall
d) El cim d’una muntanya
e) A l’interior d’una depressió
f) Al mig del mar
6 Busca informació sobre diferents ONG que es dediquin a la defensa del medi ambient. N’hi ha alguna a la
teva comarca?
7 Quins són els principals problemes mediambientals que hi ha a la teva comarca? Recull informació i fes-ne
un dossier.
12

Activitats d’ampliació Unitat 7
Centre:
Curs: Data:
Nom de l’alumne/a:
1 Et proposem conèixer més coses del període prehistòric a partir d’alguns dels seus «personatges» més
cèlebres que, com l’australopitec Lucy, han fet possible el coneixement d’aquesta etapa:
L’home de Talteüll
És el nom amb què es coneix el crani d’un Homo erectus que va viure a la cova de l’Aragó de Talteüll
(Rosselló) ara fa entre 550.000 i 400.000 anys; correspon a un home d’uns vint anys que vivia a la cova
juntament amb la resta dels membres del grup, dels quals s’han trobat, també, restes òssies. L’home de
Talteüll i els seus companys de grup es dedicaven a la caça d’una fauna avui totalment extingida a la zona
del Rosselló: guineus polars, llops, linxs, cavalls, elefants, rinoceronts, bous mesquers, bisons i també animals
més petits com conills, castors i tortugues. Els esquarteraven amb eines de pedra força variades, entre
les quals destaquen les rasores, els raspadors i els palets de fusta treballats.
L’home del Tirol
L’any 1991 es va trobar, en una glacera alpina a 3.300 m d’altura, el cadàver d’un home momifi cat que va
morir ara fa uns 5.300 anys, segons els resultats de la prova del carboni 14. El cos presenta una ferida de
fl etxa. Amb una estatura d’1,5 m, viatjava completament equipat.
Respon:
a) A quin grup d’homínids corresponen les restes humanes de Lucy? En quina època va viure i on? Quines
característiques físiques presentava? Com aconseguia alimentar-se? Com va morir i quants anys se suposa
que tenia? Per què els antropòlegs li van posar aquest nom?
b) A quin grup d’homínids corresponen l’home de Talteüll i l’Home del Tirol? En quina època van viure i on?
Quines característiques físiques presentaven? Com s’alimentaven? Per què els antropòlegs els van posar
aquests noms?
2 Busqueu informació sobre jaciments arqueològics de l’època del neolític i l’edat dels metalls de la vostra
comarca o de Catalunya. Feu l’activitat per grups i amb l’ajut de llibres, revistes i altres fonts d’informació.
A partir de la informació recollida, feu-ne un treball de síntesi on fi guri:
a) Nom del jaciment
b) Cronologia
c) Mapa de la comarca o de Catalunya indicant on es troba el jaciment arqueològic
d) Dibuix o il·lustració del jaciment o de les restes que conté
e) Característiques del jaciment i de les restes materials
f) Restes localitzades
g) Característiques
h) A quina cultura del neolític o de l’edat dels metalls pertanyen?
i) Què en sabem, de les seves formes de vida?
13

Activitats d’ampliació Unitat 7
Centre:
Curs: Data:
Nom de l’alumne/a:
3 Representa gràfi cament el període de la prehistòria amb un eix que sigui proporcional a un any de 365 dies
i amb l’ajut d’aquesta taula:
prehistòria any
Els primers humans (Homo habilis) van trepitjar les terres de
l’Àfrica de l’est fa tan sols 2.500.000 anys.
1 de gener a les 0 hores
Els Homo erectus van aparèixer fa 1.600.000 anys. 12 de maig
Els homes existeixen a Europa des de fa, almenys,
1.300.000 anys.
25 de juny
L’home domina el foc des de fa 500.000 anys. 3 de novembre
A Europa els Homo erectus deixen pas als neandertals fa
150.000 anys.
Els Homo sapiens comencen a pintar l’interior de les coves
ara fa 40.000 anys.
14 de desembre
18 de desembre
El neolític apareix a Europa ara fa 6.000 anys. 30 de desembre
L’any 3000 aC es desenvolupa la metal·lúrgia a Europa. 31 de desembre
4 Digues si les afi rmacions següents són vertaderes (V) o falses (F):
a) La prehistòria comença quan l’home descobreix el foc.
b) Els antropòlegs analitzen i interpreten les característiques físiques dels éssers humans.
c) L’edat dels metalls és l’època en què es fan servir alumini, acer inoxidable i ferro.
d) La família de primats a la qual pertanyem els humans és la dels homínids.
e) Els humans sempre hem sabut fer foc.
f) El que va fer del neolític un període revolucionari va ser el descobriment de l’agricultura, la domesticació
dels animals i el desenvolupament d’una activitat econòmica depredadora.
g) L’arquitectura megalítica tenia funcions religioses i funeràries.
14

Activitats d’ampliació Unitat 8
Centre:
Curs: Data:
Nom de l’alumne/a:
1 Observa el mapa de l’antiga Mesopotàmia a la pàgina 180 del llibre i un mapa actual de la mateixa zona
en un atles:
a) Quines ciutats estat fi guren al mapa del llibre? On estan situades?
b) Explica quins són els principals elements geogràfi cs que fi guren al mapa (rius, muntanyes, mars).
c) Quins estats hi ha actualment en aquesta regió?
2 Llegeix aquest text, que explica alguns aspectes del culte als morts de la civilització egípcia:
Quan una persona moria, el cadàver era enviat a casa de l’embalsamador i allí, d’acord amb les
possibilitats econòmiques de la família, s’escollia el sistema de momifi cació. [...] El de primera
classe consistia a extreure el cervell i les vísceres del cos i reemplaçar-los per herbes i productes
aromàtics. Tot seguit, havien de procedir a salar el cos durant 70 dies, l’embolcallaven amb cintes
de lli, empraven cera d’abelles per tapar les orelles, els ulls, el nas i la boca, oli de cedre i resines de
quitrà. [...] Tot seguit calia vestir i enjoiar la mòmia amb braçalets, anells, sandàlies i amulets. També
li col·locaven un exemplar del Llibre dels Morts entre les cames perquè consideraven que aquest
llibre era la guia indispensable per a l’altre món; fi nalment se li col·locava la màscara damunt la cara,
i el cos era dipositat dins d’un sarcòfag de forma humana. Per momifi car la gent pobra únicament
empraven lavatives i deixaven els cadàvers amb sal.
Un cop fi nalitat el procés d’embalsamament, el cos podia ser enterrat. La comitiva funerària la formaven
ploraners llogats per mostrar el seu condol. Darrere seu hi anaven els servidors amb ofrenes.
La processó arribava al riu, on l’esperaven les barques en què embarcaven el sarcòfag i la comitiva,
i es traslladaven a la necròpoli. Un cop el sarcòfag quedava col·locat a l’interior de la tomba, el
paleta tancava la porta i la família i els assistents al funeral celebraven un banquet a les tendes de
campanya situades prop de la tomba.
LAURA ORDEIX i JOAN SANTACANA, Els pobles de les valls fl uvials: Egipte i Mesopotàmia
(fragment adaptat)
a) Tothom era embalsamat de la mateixa manera? Per què?
b) Hi havia diferències en el ritual posterior a l’embalsamament en funció de la posició econòmica del
difunt? Comenta-les.
c) Quina relació hi ha entre les pràctiques d’embalsamament i els coneixements mèdics dels egipcis?
I entre l’embalsamament i els temples i els sacerdots?
15

Activitats d’ampliació Unitat 8
Centre:
Curs: Data:
Nom de l’alumne/a:
3 Llegeix aquest text sobre el faraó Ramsès II:
Va ser faraó en una època de prosperitat i va emprendre campanyes militars amb l’objectiu de
vèncer els hitites i els libis. El seu exèrcit estava format per quatre cossos, uns 5.000 soldats i uns
200 carros, conduïts per l’elit de l’exèrcit. Regnà durant 66 anys, i li agradava reforçar el seu poder
construint estàtues i monuments i celebrant festes, les Sed, en què es confi rmava i renovava el
seu caràcter diví. Sabem que en va organitzar 12 al llarg del seu regnat. Quan feia 24 anys que
regnava, va inaugurar un dels temples més espectaculars d’Egipte, el d’Abu Simbel, on apareix
com un déu. La façana, de 38 metres d’ample i 33 d’alt, amb 60 m d’excavacions internes a la
roca, té quatre estàtues colossals del rei. Ramsès II va tenir uns 110 fi lls amb les múltiples esposes
del seu gran harem. A la tomba núm. 5 de la Vall dels Reis hi reposen alguns dels molts fi lls barons
que van morir. Però no tot foren èxits: durant el seu regnat, els hebreus, esclavitzats pels egipcis,
van fugir de la vall del Nil i de l’opressió de Ramsès II, que els feia treballar en les moltes obres que
va construir. Morí malalt, pràcticament paralític, com a conseqüència d’una malaltia que li afectava
la columna vertebral i li impedia moure’s.
a) Descriu les característiques personals de Ramsès II.
b) Quines són les principals característiques del seu regnat amb relació a la guerra?
c) Quins fets de la personalitat de Ramsès II, segons el text, es poden relacionar amb l’art i l’arquitectura?
d) Busca informació sobre algun altre faraó o reina d’Egipte i fes-ne una breu biografi a.
4 Digues si són vertaderes (V) o falses (F) aquestes afi rmacions:
a) El politeisme fa referència a la creença en molts déus.
b) El màxim poder polític de les ciutats mesopotàmiques era el rei.
c) Les ciutats estat de Mesopotàmia eren independents.
d) La història comença amb l’aparició dels primers documents escrits.
e) Els egipcis feien servir el sistema de momifi cació dels cadàvers perquè creien en l’eternitat del cos i de
l’ànima.
16

Activitats d’ampliació Unitat 9
Centre:
Curs: Data:
Nom de l’alumne/a:
1 Situa en el mapa les polis i elements geogràfi cs següents: Atenes, Esparta, mar Egeu, mar Jònic, Creta,
Àsia Menor, Milet, Peloponès, Rodes, estret de Corint.
Argumenta com el medi físic ha infl uït en la civilització grega. Posa exemples concrets d’aquesta infl uència
en algun aspecte polític o econòmic.
2 Busca informació sobre els poemes èpics d’Homer la IIíada i l’Odissea i fes-ne una fi txa amb l’esquema
següent:
a) Cronologia estimada
b) Síntesi del tema
c) Herois/personatges principals
A continuació, busca informació sobre les recerques arqueològiques de la ciutat de Troia i respon aquestes
preguntes:
d) Quin arqueòleg va localitzar les restes de la ciutat de Troia?
e) En quina època?
f) On està situada la ciutat?
g) Quants estrats arqueològics s’hi han localitzat?
3 Busca el nom actual d’aquestes colònies gregues i a quin país pertanyen:
a) Siracusa, b) Tàrent, c) Empòrion, d) Massalia, e) Cirene, f) Neàpolis
Resumeix les causes de les colonitzacions.
17

Activitats d’ampliació Unitat 9
Centre:
Curs: Data:
Nom de l’alumne/a:
4 Llegeix el text i respon les preguntes:
Els grecs tenien una idea d’ells mateixos no només com a grecs o hel·lens, fet que els diferenciava dels
bàrbars, sinó que, i d’una manera més immediata, s’identifi caven com a membres d’un grup o territori
dins de l’Hèl·lade. Un ciutadà de Tebes, per exemple, era tebà i al mateix temps grec. Cada un d’aquests
termes estava ben fonamentat. Ara bé, políticament cada comunitat per separat tenia una existència clara
i inequívoca.
M. I. FINLEY, Els grecs de l’antiguitat (fragment adaptat)
a) Quin nom rebien les comunitats o territoris que confi guraven l’Hèl·lade?
b) Hi havia algun lligam polític entre aquestes comunitats?
c) Hi havia lligams culturals? De quin tipus?
d) A qui consideraven bàrbars, els grecs?
e) Creus que actualment un ciutadà de qualsevol país es pot sentir identifi cat d’aquestes dues maneres
que explica el text? Argumenta-ho.
5 Llegeix la informació del llibre de text sobre el sistema polític d’Atenes i respon les preguntes:
a) Quines eren les atribucions de l’Ekklesia? Qui en formava part?
b) Quin funcionament tenia?
c) Quines eren les funcions dels magistrats?
d) A quina institució de les democràcies actuals equivaldria l’Ekklesia?
e) Quin dels tres poders dels estats democràtics actuals (executiu, legislatiu i judicial) tindrien els magistrats
atenencs? I els tribunals populars?
6 Llegeix el text i respon les preguntes:
Si algú obtingués la victòria per la velocitat dels seus peus o en el pentatló a Olímpia, en la lluita o en l’art
del pugilat o en aquella terrible prova que anomenem pancraci, seria considerat més gloriós entre els seus
conciutadans i aconseguiria el setial d’honor en les competicions de lluitadors, aliments a càrrec de l’erari
públic i un obsequi que per a ell seria molt estimable. També amb la victòria en una cursa de cavalls aconseguiria
tot això.
XENÒFANES, fi lòsof grec (s. VI aC)
a) Posa un títol al text que en resumeixi el sentit.
b) Busca el signifi cat de pugilat i pancraci.
c) De quins honors i avantatges gaudien els vencedors dels jocs? Qui s’ocupava de mantenir-los?
d) Creus que la consideració social que tenien els atletes victoriosos grecs es pot comparar amb la que
tenen els esportistes actualment? Raona la resposta.
18

Activitats d’ampliació Unitat 10
Centre:
Curs: Data:
Nom de l’alumne/a:
1 Llegeix el text i respon les preguntes:
Canto les gestes i a l’heroi que de les costes de Troia, fugint del destí, fou el primer en arribar a Itàlia, i a les
costes de Lavínia, abatut per mar i per terra per la violència dels déus a causa de la ira obstinada de la cruel
Juno, després de grans sofriments també en la guerra, fi ns que fundà la ciutat i va portar els seus déus al
Laci; d’allí prové el poble llatí, els pares albans i les muralles de l’altiva Roma.
VIRGILI, Eneida (cant 1r)
a) Busca informació sobre Virgili i el poema èpic Eneida.
b) A partir del fragment del poema, dedueix d’on provenia Enees i en quin poema èpic anterior s’inspirà
Virgili.
c) Segons l’Eneida, de qui descendien els llatins i, per tant, els fundadors de Roma?
d) Quina altra llegenda coneixes amb relació a la fundació de Roma?
2 Omple el quadre sobre la societat romana a l’època de la República amb les característiques que corresponguin
a cada grup:
Eren presoners de guerra.
Posseïen grans latifundis.
Controlaven el Senat.
Se’ls utilitzava com a gladiadors.
No tenien drets polítics però anaven a l’exèrcit.
La seva condició era hereditària.
Pagaven impostos.
Monopolitzaven els càrrecs polítics.
Podien esdevenir esclaus per deutes.
Descendien de les famílies fundadores de Roma.
Feien les feines més dures.
patricis plebeus esclaus
3 Amplia la informació sobre la revolta d’Espàrtac que s’explica a la pàgina 230. Escriu-ne un informe que
ocupi de 10 a 15 línies.
19

Activitats d’ampliació Unitat 10
Centre:
Curs: Data:
Nom de l’alumne/a:
4 Compara els sistemes de govern de la República i de l’Imperi i escriu tres diferències entre tots dos.
5 Llegeix el text següent, que recrea un viatge de Roma a la Bètica (Andalusia):
Ens trobem a Itàlica*, ciutat de la Bètica, a Hispània. Acabem d’arribar de Tàrraco, la capital de la
Tarraconense.
Hem anat en vaixell per tota la riba del Mare Nostrum* i, remuntant les aigües del Betis*, veritable
artèria econòmica d’aquesta província romana, hem arribat al nostre destí. Som els convidats d’un
ric comerciant d’oli que, aquest matí, ens ha acompanyat a fer un volt per la ciutat, que és prou
gran, encara que no es pot comparar amb Pompeia*, ni, molt menys, amb Roma, la capital del
nostre imperi. A la tarda, hem anat a les termes per treure’ns la pols de tot el dia.
Ja he dit abans que el nostre amfi trió és un ric comerciant d’Itàlica, i també propietari d’una de les
domus més maques de la ciutat.
D’aquí a pocs minuts anirem al triclinium. El nostre hoste ens vol obsequiar amb un gran festí. La
persona que jeu al meu costat és propietària d’una villa de les més importants de la zona.
M’explica que gran part de l’oli que es fa servir a Roma, a la cuina però, sobretot, a l’enllumenat,
procedeix de les seves propietats, i de tota aquesta zona, en general.
Marcus, que així es diu aquest comerciant bètic, em fa saber que, normalment, les villae productores
d’oli tenen forns on es fabriquen les àmfores amb què es transporta el preuat líquid. També
m’explica que cada forn té la seva marca per reconèixer-ne la procedència.
Les àmfores tenen formes diferents segons les províncies d’on vénen i el producte que transporten.
Com a curiositat, diu que a Roma hi ha un lloc on s’acumulen les restes de tota la ceràmica
que hi arriba i que en un futur podria convertir-se en una muntanya artifi cial.
Comentem la gran quantitat de productes, blat, oli, vi, metalls..., que arriben a Roma a través del
seu port, Òstia*, de les diferents províncies de l’Imperi.
Un viatge a la història, un viatge a l’ahir, http://www.xtec.net/%7Enlinan/viatge/
(fragment adaptat)
a) Identifi ca els noms assenyalats amb l’asterisc.
b) En el text s’esmenten dues províncies de l’imperi. Quines?
c) A què es dedica l’amfi trió del viatger del text? Què en pots deduir del comerç per l’Imperi romà?
d) Quins usos diferents tenia l’oli? Com es transportava?
e) En el text es parla d’un lloc a Roma on s’acumulaven restes de ceràmica. Busca informació sobre el
Monte Testaccio i relaciona-ho amb el text.
f) Què era el triclinium? Per què el viatger parla de la persona que «jeu al meu costat»?
g) Series capaç de fer el menú d’un festí romà?
6 Comenta qui eren els personatges següents i quina relació tenen amb el cristianisme:
a) Sant Pere, b) Sant Pau, c) Neró, d) Constantí, e) Teodosi
20

Activitats d’ampliació Unitat 11
Centre:
Curs: Data:
Nom de l’alumne/a:
1 Llegeix el text i respon les preguntes:
La cultura ibèrica a Catalunya s’interpreta actualment com el resultat d’una profunda evolució interna de
les comunitats indígenes de fi nal de l’edat del bronze, que desenvoluparen nous tipus d’estructures socials
i territorials durant la segona meitat del segle VII aC. Sobre els nous sistemes econòmics i de poblament
infl ueixen els intercanvis comercials fenicis, púnics i grecs, que proporcionen als membres destacats de la
societat productes manufacturats que seran considerats objectes de prestigi social.
FRANCISCO GRACIA i altres, El llibre dels ibers (fragment adaptat)
a) Quan va sorgir la cultura ibèrica?
b) D’on va sorgir la cultura ibèrica?
c) Quin paper van tenir els colonitzadors en l’evolució de la cultura ibèrica?
d) Digues quines colònies havia fundat cada un dels pobles colonitzadors que cita el text.
2 Busca a la sopa de lletres el nom de vuit pobles ibèrics de Catalunya. A continuació, busca en quines comarques
actuals es localitzen.
F O R E T O N S I L U X
O A U I L E R G E T S I
Z U C P O T E I R L T L
H S O R K O I A N A E E
C E R E T A N S A C C R
V T I B I U D A X E L C
H A M A B L I C O T O A
E N I W U S G Z F A N V
D S A T A S E O I N S O
A I L A E I T A N S I N
I N S I D A S F E U V S
A C O S S E T A N S A T
Veus alguna relació entre alguns d’aquests noms
i els d’algunes comarques?
3 Feu un treball en grup. Imagineu que formeu part d’una tribu ibèrica a l’època de la conquesta romana.
Tingueu en compte que hi va haver pobles que es van aliar amb els romans, d’altres amb els cartaginesos,
i d’altres que es van mantenir aliens a l’enfrontament, tot i que alguns es van revoltar posteriorment contra
la dominació romana.
Amb la informació que heu obtingut en la unitat, debateu quina seria la posició del vostre poble. Per fer-ho
ordenadament, escriviu possibles avantatges (econòmics, per exemple) i inconvenients (pèrdua de la independència,
de la identitat cultural, etc.) de cada posició.
Després, podeu simular una assemblea, on cada grup exposi les seves conclusions i prendre una posició
conjunta.
21

Activitats d’ampliació Unitat 11
Centre:
Curs: Data:
Nom de l’alumne/a:
4 Busca en quines ciutats o poblacions espanyoles podem trobar restes dels monuments romans següents.
Tria un signe convencional per a cada tipus de monument i situa’ls al mapa.
aqüeductes, ponts, teatres, amfi teatres, circs, termes, temples, muralles
Brigantium
Bracara
5 Llegeix el text i respon:
G A L A I C S
CÀNTABRES
ASTURS
VASCONS
Astúrica
Augusta
Legio Segisamo
Pallantia
Calagurris
Numantia
Jaca
Osca
Gracurris
Uxama
Salduba
Segeda
Cauca Ocílis
Emèrita Augusta
Gades
Itàlica
V A C C E U S
L U S I T A N S
Ilipa
C E L T I B E R S
Toletum
Trucci
HISPÀNIA
ULTERIOR
H I S P À N I A C I T E R I O R
Castulonem
Montesam
Cartago
Nova
0 200 km
I L E R G E T E S
Valentia
Emporiae
Els turdetans, especialment els que habiten pròxims al riu Betis, s’han convertit completament al caràcter
dels romans i ja ni tan sols recorden la seva pròpia llengua. La majoria s’han convertit en llatins i han rebut
colons romans, de manera que poc els falta per ser tots romans. Les ciutats mixtes que es funden en
l’actualitat, com Pax Augusta entre els cèltics, Emèrita Augusta entre els túrduls, Cesaraugusta prop dels
celtíbers i alguns altres assentaments, mostren clarament la transformació de les formes de vida. Molts
dels ibers mostren aquest caràcter, i entre aquests es troben fi ns i tot els celtíbers, que abans eren tinguts
pels més ferotges de tots.
ESTRABÓ, Geografi a, llibre III (fragment adaptat)
a) Estrabó descriu com els pobles ibèrics assimilen la cultura romana. Com anomenem nosaltres aquest
fenomen? Escriu algun fragment del text on s’hi faci referència explícitament.
b) Identifi ca les ciutats que s’esmenten al text.
c) A quina zona de la Península estaven establerts els turdetans? De quin poble se’ls considerava descendents?
d) Busca informació sobre Estrabó i la seva obra.
Ilerda
Dertosa
Tàrraco
Pollentia
Fases de la conquesta romana
fins al 205 aC
fins al 150 aC
fins al 26 dC
Via Augusta
22